dimecres, 26 de març de 2008

Eleccions: El cas molinenc (PP)

El Partit Popular ha millorat els seus resultats electorals tot i no haver aconseguit guanyar les eleccions. Tan a la circumscripció de Barcelona com a Molins de Rei s'ha erigit com a tercera força política més votada (en el cas de la vila superant els resultats d'ERC).

Malgrat tot, Molins de Rei no és un indret precisament propici pels interessos del PP. D'entrada és interessant observar que el PP obté un 11,14% dels vots a la vila i un 16,80% a Barcelona. Això mostra una diferència en punts percentuals de 5,66 i un multiplicador ubicat a l'1,51, molt elevat i que mostra una disparitat enorme entre els resultats globals amb els resultats locals.

És cert que l'evolució d'aquest partit no és negativa: l'any 2004 van obtenir tan sols el 9,91% dels vots, amb diferències respecte Barcelona de 6,04 punts i un multiplicador d'1,61. Així doncs, el PP millora a Molins de Rei els seus resultats electorals respecte l'any 2004, tan quantitativament com comparativament amb la circumscripció electoral. Però encara que no hem d'obviar aquests fets, és lògic recalcar els horrorosos resultats que representen l'11,14% dels vots en aquestes últimes eleccions.

Per comprovar-ho, és interessant observar que els resultats del PP són els segons pitjors de tota l'àrea metropolitana (35è de 36 municipis) i també els segons pitjors del Baix Llobregat (29è de 30), només empitjorat en ambdós casos per la població de Sant Climent de Llobregat. Les projeccions 100 situarien els resultats en llocs tan nefastos com els números 97 i 96 respectivament. També és interessant veure que no es produeix cap modificació respecte la posició obtinguda l'any 2004.

Així doncs, és senzill concloure que Molins de Rei és un dels forats negres electorals del Partit Popular a la circumscripció de Barcelona, tot i mostrar una millora relativa respecte el 2004 que a efectes generals no té pràcticament cap incidència. De fet, l'èxit de recuperar la tercera posició es deu més aviat a demèrits d'ERC que no pas a la millora dels seus resultats, com comprovarem en el proper comentari.

No crec que els resultats d'aquest partit millorin en properes convocatòries electorals a la nostra vila, però en qualsevol cas ha estat un partit en creixement, que vistes les propostes i el seu funcionament recaccionari i el seu lamentable escorament cap a la dreta política (sense atendre les enquestes), ens hauríem de preguntar perquè aconsegueix més vots.

També, com en el cas socialista, seria bo desemmascarar la teoria del vot útil: A Barcelona el vot útil és votar qualsevol força amb representació parlamentària "assegurada", és a dir, tan útil és votar PSC com ICV, ERC o CiU. El vot útil PP-PSOE només hauria d'existir (amb molta recança) en aquelles circumscripcions electorals on només aquestes dues forces polítiques tenen opcions de repartir-se els escons que estan en joc. A veure si el concepte queda clar i els partits sense projectes deixen de beneficiar-se'n.

Roger

dimarts, 25 de març de 2008

Eleccions: El cas molinenc (CiU)

La situació de Convergència i Unió a la circumscripció de Barcelona no és gaire positiva: Mantenen representació parlamentària i segueixen perdent vots. Tot i així, i a efectes de la participació, han aconseguit augmentar el percentatge de vots obtinguts tan a la vila com a la circumscripció.

Els resultats de la federació a Molins de Rei han sigut més positius que els obtinguts a Barcelona, amb l'obtenció del 21,39% dels vots respecte el 19,62% global. Aquesta millora ja es produïa l'any 2004, en què CiU va obtenir el 20,62% dels vots a Molins de Rei i el 19,28% a Barcelona.

La diferència en punts percentuals és relativament important (1,77 punts), i la disparitat de resultats es constata amb un multiplicador d'1,09, prou allunyat de l'1,00 per considerar-se significatiu. En aquest terreny, l'evolució respecte els resultats de les anteriors eleccions ens mostren una millora dels resultats a Molins de Rei (aleshores l'indicador es quedava en l'1,07 i la diferència en punts percentuals en 1,34), però sense ser excessivament rellevant.

En el conjunt de l'Àrea metropolitana de Barcelona, els resultats de CiU situen Molins de Rei en un bon 10è lloc (28 sobre 100). A la comarca del Baix Llobregat, CiU obté idèntica posició, 10è lloc, però obtenint una posició més endarrerida en la projecció 100 (33è lloc). És interessant observar com manté en ambdós casos el 10è millor resultat ja obtingut l'any 2004.

Així doncs, en resum, CiU millora els seus resultats a la vila respecte la circumscripció electoral i respecte la comparativa amb el 2004, tot i que no es presenta com un feu convergent ni a la comarca ni al conjunt de l'Àrea Metropolitana.

La federació, immersa en l'habitual debat al voltant de la socialdemocràcia, el sobiranisme i les disputes entre els dos partits que la conformen, i en vista als resultats obtinguts, necessita fer un procés de canvi important, sobretot tenint en compte que durant l'últim cicle electoral (06-08) ha seguit perdent vots i encadenant mals resultats electorals. Renovar el discurs, excessivament lligat al seu passat poderós, no estaria gens malament. La famosa casa gran del catalanisme no se la creu ningú.

Roger

Eleccions: El cas molinenc (PSC)

Un cop passada la voràgine que envolta les eleccions espanyoles, és interessant destacar algunes dades. En els propers escrits, parlaré dels resultats dels partits que han obtingut representació parlamentària a Molins de Rei en relació al Baix Llobregat, l'Àrea metropolitana de Barcelona o la mateixa circumscripció electoral barcelonina (a partir d'ara m'hi referiré com a "Barcelona").

En primer lloc, es manté l'ordre genèric de la circumscripció electoral i de bona part dels municipis que la formen: PSC - CiU - PP - ERC - ICV.

Un cop aquest ordre queda aclarit, és interessant observar que el PSC obté uns resultats lleugerament millors que en el conjunt de la circumscripció (46,8% dels vots per un 46,72% barceloní), la qual cosa canvia la tendència de treure pitjors resultats que els obtinguts a Barcelona (l'any 2004 el PSC va reunir el 41,55% dels vots, una mica per sota dels 41,66% obtinguts a Barcelona).

En qualsevol cas, a Molins de Rei els socialistes mantenen un percentatge de votants pràcticament idèntic que el barceloní. De fet, les diferències en punts percentuals no superen els 0,11, una xifra absolutament insignificant en un percentatge tan elevat i el multiplicador no varia de l'1 que significa igualtat extrema (com més allunyat és el multiplicador del nombre 1, més disparitat de resultats s'ha obtingut en la comparació).

En el si de l'Àrea metropolitana de Barcelona, els socialistes tenen en Molins de Rei el seu 25è millor resultat, o, el que és el mateix, el seu 11è pitjor resultat (en una projecció 100, obtindria el lloc 69). Al Baix Llobregat, seguint un patró similar de comportament, Molins de Rei se situa a la posició 19 d'un total de 30 municipis (Lloc 63 en projecció 100).

D'aquestes dades, se n'extreuen fàcilment dues conclusions:

1/ D'una banda, el PSC millora els seus resultats de forma ostentible a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en menor mesura (però també clarament) al Baix Llobregat), tenint en compte que Molins de Rei ja contribueix a millorar els resultats obtinguts.

2/ Molins de Rei no és especialment socialista, sobretot tenint en compte l'àmbit geogràfic en la qual se situa, però cal recordar que a la vila els socialistes milloren els resultats comparativament amb la circumscripció electoral.

Incomprensible ja habitualment, si hi afegim l'acció de govern, la campanya electoral del molinenc Zaragoza i la incapacitat de fer alguna proposta acceptable, passo a l'estupefacció amb els resultats obtinguts. Ara toca esperar que en properes eleccions es desinfli el globus socialista. Hem de ser optimistes.

Roger

dimarts, 11 de març de 2008

El compromís d'uns joves

Enmig de valoració sobre les eleccions, avui tinc ganes de penjar l'escrit que ha escrit en Joan Lafarga, escriptor i geògraf de Gràcia, titulat "El compromís d'uns joves". Un escrit que recolza la tasca del lleure educatiu per la transformació social i que al col·lectiu ens omple d'orgull. També és un escrit que recorda que la participació va molt més enllà del vot electoral, que la transformació real i el pensament crític es fomenten dia a dia des d'agrupaments i esplais. Aquí el teniu:


"Avui toca parlar bé d'algú. Ja costa. De fet, des d'aquesta tribuna, ho he fet molt més del que els meus detractors, els valerosos i inefables anònims, reconeixen. No és pas a ells a qui haig de complaure. Ben mirat no haig de complaure ningú. Dir les coses i prou.

Parlaré, doncs, dels nois i noies que fan de caps/monitors d'agrupaments i esplais. ¿Qui els mana d'embolicar-se amb unes responsabilitats desproporcionades, aguantant els nostres fills els dissabtes i molts diumenges, a canvi de res? Vull dir a canvi de res material. Perquè ells argumenten que ho fan perquè els agrada i que rebent l'estima i el respecte de la canalla a la que eduquen ja en tenen prou.

Crec que en una època en què preval exageradament el que és efímer, el que no costa esforç, el banal, el consum desaforat i la simplicitat de valors, aquests nois i noies s'esforcen en recordar-nos que hi ha coses que poden millorar. I a sobre ho fan sense rebre res més a canvi que la satisfacció intangible de complementar l'educació dels nostres fills i filles en uns principis que la societat ja no transmet i que les famílies no poden oferir. I els són un exemple vital. Fan que s'ho passin bé i que es formin en uns valors que semblen d'una altra època.

De quan ens pensàvem que les coses podrien seguir altres camins. Les xiruques han deixat pas a les botes de Goretex, els anoraks escalfen més, com també els sacs de dormir. Ja no poden fer focs de camp perquè ara els boscos es cremen però les cançons que canten han canviat poc. Han canviat poc perquè les lletres continuen vigents. I ells ens ho recorden. És cert que s'han adaptat als nous corrents i ja no enterren les deixalles com fèiem nosaltres, ara se'n cuiden de reciclar-les, i fan servir internet per avisar-nos de reunions o excursions. Són els signes dels temps. Però la meva sensació és que la transmissió dels valors de la companyonia, del compromís i la pertinença a un país i a una llengua estan on eren.

Quan la majoria de joves transiten superficialment sobre el temps amb l'únic objectiu de l'oci desbocat i el consumisme irracional, ells en ensenyen que es pot ser jove i compromès. Trobar qui es vulgui desprendre del seu temps per dedicar-lo als altres, en aquest cas als més petits, és insòlit. És un luxe. I encara més perquè estan en període de formació i ho han de compaginar amb els estudis. I ho fan.

Ens demostren també, i això és molt important, que per ser crític i transformador cal treballar de valent, cal ensenyar que podem inventar relacions diferents i millors, cal educar i educar-nos. Perquè les societats no les canvien quatre brètols tirant pedres a la policia o destrossant aparadors o cridant més que enraonant, sinó aquells que traginen compromís i implicació social. Els nostres nois i noies són persones de qui la societat és deutora. Als altres els acabarem portant a coll entre tots.

Entusiastes de la vida, de l'esforç, de la humanitat, amants del nostre país i de la seva llengua, moltes gràcies a tots i a totes. Algú ho havia de dir"


Tenint en compte la tasca habitual de l'associacionisme educatiu en el lleure, ofuscada en problemes quotidians, rebre elogis d'aquest calibre, personalment, m'emociona. És un nou impuls a les nostres activitats i plantejaments, que se sumen darrerament als rebuts pel Carles San Andrés o el Carles Capdevila, altres pares que han confiat en gent jove una part essencial de l'educació dels seus fills i filles.

A tots ells, moltes gràcies!

Roger

Breu valoració de resultats

Les eleccions espanyoles han servit per demostrar unes quantes coses:

1/ El sistema electoral, amb circumscripcions petites, condueix al bipartidisme. A molts llocs de l'Estat o es vota PSOE o es vota PP si s'aspira a tenir un vot amb representació parlamentària. Si afegim genials debats cara a cara i feina molt millorable de la resta dels partits, els resultats són molt més greus. Els únics resultats que trenquen amb el model són els d'IU i d'UPyD a Madrid, on han obtingut cada una de les forces 1 diputat, aprofitant el tamany de la circumscripció.

2/ Els partits nacionalistes no espanyols/localistes trenquen la tendència però van perdent força. Tot i formar menys del 10% dels escons al Congrés dels Diputats, representen una diversitat d'opinions molt saludable democràticament.

3/ Només hi ha quatre partits amb possibilitats de formar grup parlamentari propi i, per tant, més de la meitat de partits hauran de buscar-se la vida al grup mixt (a l'expectativa de possibles pactes).

4/ La composició final del Senat no interessa a ningú. El recompte posterior i l'elecció de molts membres per vies d'elecció no directa hi ajuden força. La seva activitat supeditada al Congrés, també.

Respecte als partits que han aconseguit representació des de Catalunya, remarcar que:

1/ ICV-EUiA ha perdut vots i un escó. Segueix sense tenir cap opció fora de la circumscripció de Barcelona i no convenç un electorat propens a fer un vot útil, malgrat una bona campanya electoral. Valoració SUSPÈS

2/ ERC ha tingut una davallada encara més gran de l'anunciada (350.000 vots menys). Ha perdut un mínim d'un diputat per circumscripció catalana. L'avançament del Congrés al Juny preveu un canvi de rumb imminent, esperem que positiu i necessari en qualsevol cas. Perilla el govern tripartit? Doncs sincerament, sí. Valoració SUSPÈS

3/ PP també ha perdut vots però ha guanyat un escó, regalat per ERC a Lleida. Són uns resultats molt dolents, tenint en compte la tendència positiva a l'Estat i els pobres resultats obtinguts. Valoració APROVAT pels pèls.

4/ CiU no ha sabut créixer, ha perdut vots i ha aconseguit guanyar un escó d'última hora que els presenta com una força en creixement. Res més lluny de la realitat, no deixen de perdre vots des de fa molts anys. Ha aconseguit l'objectiu principal (i únic): ser decisius a Madrid. Valoració per resultats APROVAT. Valoració per objectius NOTABLE.

5/ PSC ha crescut en electors, escons i té el major percentatge d'escons de la història respecte el PSOE. Ha fet una campanya per guanyar electors cap argument al darrere. Ha permès la victòria socialista espanyola. Malgrat la pèssima gestió, ha fet efecte la campanya anti-PP duta a terme. Des del meu punt de vista, un comportament electoral lamentable per part dels catalans i catalanes. Faltarà veure si formen grup propi a Madrid i si saben gestionar la relació amb ERC. Valoració EXCEL·LENT. Valoració ètica SUSPÈS

Finalment, només m'agradaria recalcar que aquests resultats tindran conseqüències en els plantejaments de més d'un partit. Esperem que sigui un punt d'inflexió cap a l'alliberament social i nacional.

Roger

Democràcia relativa, participació limitada

Aquest diumenge es van celebrar les eleccions espanyoles al Congrés dels Diputats i també al Senat, una convocatòria electoral que va mobilitzar molts molinencs i molinenques a les urnes, amb una participació de més del 74%. Aquesta participació, malgrat ser notablement més baixa que l’any 2004, continua significant la xifra més altes de totes les eleccions als quals els vilatans participem.

És interessant observar que les eleccions, com més llunyanes són i com menys importància s’extreu del nostre vot, obtenen més participació. D’aquesta manera, i incomprensiblement al meu entendre, les eleccions amb menys participació són les més properes, les municipals, on la importància del vot de cadascú en l'elecció dels representants és molt més alta que en qualsevol altra convocatòria. Segurament, és opinió majoritària que la descentralització administrativa ha anat lligada al centralisme polític: El finançament dels ens locals així ho demostraria.

El diumenge, a més a més de les eleccions, la Plataforma pel Dret a Decidir va muntar quatre taules a la nostra vila per recollir signatures en favor de la convocatòria d’un referèndum al voltant de l’autodeterminació. La iniciativa, que s’havia preparat amb unes quantes persones voluntàries i que es duia a terme el diumenge per tal d’aprofitar l’efecte crida de les urnes, pretenia doncs aprofundir en la democràcia possibilitant que els catalans i catalanes poguéssim decidir sobre els fonaments del nostre país.

Tot i això, la Junta provincial de Barcelona no va permetre aquesta mobilització al considerar aquesta acció com un condicionant electoral. L’excusa, que podria haver estat qualsevol altra, té com a conseqüència l’assimilació de democràcia al vot i res més. La prohibició de les taules, executada pels Mossos d’Esquadra, suposa un cop de porta a la iniciativa ciutadana voluntària. Tal i com he escrit el nom de l'escrit, potser tenim una democràcia relativa, que limita la participació ciutadana a la necessitat de legitimar l'autoritat i nega la pacífica possibilitat de posar-la en dubte.

Tan de bo en properes convocatòries els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot, així com organitzar o participar de recollides de signatures o campanyes diverses, si així ho creuen convenient. Seria un exemple de normalitat democràtica que, de moment, no convenç a les autoritats, més preocupades actualment de decidir qui pot participar i qui no ho pot fer, tal i com ha quedat exemplificat en la precampanya electoral.

Amb tot, no m’agradaria acabar sense ressaltar la particularitat electoral de la nostra vila dins el Baix Llobregat. Tot i el gran èxit local del Partit socialista, fregant la majoria absoluta dels vots vàlids, m’agradaria ressaltar un dels aspectes que continuen definint Molins de Rei: És, juntament amb Sant Climent de Llobregat, la població on el Partit Popular treu els seus pitjors resultats a la comarca.

Vista l’actitud del regidor d’aquesta formació (i els plantejaments polítics reaccionaris ja coneguts per tothom) amb els promotors de les taules pel referèndum, espero que aquesta particularitat es mantingui i s'aguditzi en les properes convocatòries electorals.

Roger

dimecres, 5 de març de 2008

UAB sense llums

La manifestació a Barcelona del dijous agruparà un bon nombre d'estudiants sota un seguit de demandes que comparteixo plenament i que no són excessivament difícils de dur a la pràctica, i que podeu trobar als documents que ofereix la web del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans en relació al famós i alhora desconegut Procés de Bolònia (Espai Europeu d'Educació Superior).
Com a prèvia, ahir al migdia un nombrós grup d'estudiants es van tancar a la facultat de Filosofia i Lletres, procediment que ja s'ha dut a terme en dates prèvies a altres mobilitzacions importants i que acostuma a difondre a la resta d'estudiants la problemàtica existent i les reclamacions dels diferents sindicats en lluita per millorar l'educació universitària al nostre país.
A quarts de set del vespre els mossos d'esquadra van rebre l'autorització del Lluís Ferrer, l'encara rector de la UAB, per entrar al recinte i fer fora els estudiants tancats pacíficament en senyal de protesta, en una acció sense precedents al campus universitari, que fa uns anys amb ple auge del govern d'Aznar va rebre la visita de les forces policials de forma sorpresiva i denunciada per tots els membres de la comunitat universitària.
Sembla ser, doncs, que la institució ha decidit apostar per resoldre conflictes per la via directa, violenta i autoritària. Tot un exemple pels milers d'estudiants que aprenen imbuïts per conceptes com la participació, la pau, la cooperació...o, especialment, als que alguna vegada o altra hem cursat assignatures relacionades amb la gestió i la resolució de conflictes.

Però vaja, com que tot aquest assumpte ja ha anat sortint als mitjans de comunicació més importants del país, crec que és interessant ressaltar un detall que demostra la incoherència del rector: Si l'entrada dels mossos d'esquadra al recinte universitari havia de servir per restablir la normalitat en la docència i permetre l'aprenentatge lliure i segur dels alumnes (Objectius que es desprenen de les paraules emeses pel rectorat), van aconseguir tot el contrari. Els alumnes que estàvem fent classe en altres facultats ens vam quedar sense llum perquè les forces policials poguessin entrar al recinte. Una decisió que va cancel·lar algunes classes, va perjudicar el seguiment d'unes altres i que, en definitiva, va perjudicar a milers d'alumnes que havien participat d'un dia universitari plenament normal. I si tots els estudiants afectats reclaméssim al rectorat els perjudicis que ens ha causat la seva carta blanca donada als mossos d'esquadra? No hi havia pensat en això?

Bé, aquests fets ja han tingut resposta en l'assemblea d'estudiants convocada avui al matí pel comitè de vaga en que s'ha demanat unànimament la dimissió del senyor Lluís Ferrer per haver protagonitzat els actes més greus en contra dels estudiants que es recorden a la UAB. Esperem que així sigui i ben aviat.

I aquest dijous, tots a la manifestació. Un procés que considera l'educació com un element més del mercat privat és absolutament lamentable. Entre tots i totes el podrem aturar i canviar!

Roger

dilluns, 3 de març de 2008

La Monifesta't

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la celebració del Monifesta’t a la nostra vila, una trobada de monitors i monitores d’ESPLAC provinents d’arreu de Catalunya. La trobada, organitzada des de l’equip de direcció de la federació, d’una comissió formada per diferents monitors del Baix Llobregat i des de l’Esplai l’Agrupa, ha sigut un bon indicador per copsar l’activitat i el dinamisme de les associacions en el lleure educatiu.

Durant el cap de setmana, els monitors i monitores van participar en activitats lúdiques, en jocs diversos, en un concert nocturn, en un dinar al carrer i, sobretot, en l’Assemblea General Ordinària, la trobada en què decideixen les línies de treball que seguirà la federació durant el proper any i on es valora la feina feta fins al moment. També es dóna la benvinguda als esplais que s’incorporen a ESPLAC, es debaten propostes d’actuació concretes i s’exerceix el control dels recursos econòmics disponibles.

De l'AGO em quedo amb la resolució aprovada al voltant de la cultura i la llengua catalana a l'esplai, i amb la petició de retirada del vídeo realitzat pel Moviment Laic i Progressista en motiu de les eleccions espanyoles del 9 de març en què es demana el vot laic, contradient-se clarament amb la llibertat d'expressió de les associacions i persones pertanyents al moviment, que tot i sentir-se d'esquerres poden apostar per altres models participatius. Finalment, és interessant constatar l'àmplia reticència mostrada per l'assemblea a incorporar un eix de treball al voltant del finançament privat en el món de l'esplai, element que de ben segur continuarà present en el debat i que necessita una definició molt concreta per evitar patrocinis de grans multinacionals.

Des del meu punt de vista, aquest seguit d’activitats eren el complement agradable i necessari dels espais de treball formatiu, que van tenir lloc el dissabte a la tarda a l’escola Ferran Agulló de la nostra vila. En aquest àmbit, es realitzaren fins a 7 sessions formatives on la presència d’un formador ajudava als monitors i monitores participants a canalitzar les seves idees, inquietuds i propostes al voltant de la participació.

Després d’unes quantes hores de debats, de dinàmiques i de compartir experiències entre els membres de diferents esplais, vam recollir en diferents textos les conclusions a les quals arribàrem tots plegats. De totes elles, m’agradaria ressaltar aquells punts que intenten incentivar la participació dels esplais com a motor de l’associacionisme local i comarcal, la implicació dels pares i mares en les activitats realitzades des de l’esplai, aprendre a difondre la nostra tasca, la importància d’establir funcionaments assemblearis i horitzontals i, encara més important, permetre la participació dels infants i joves de les entitats en la presa de decisions. Esperem que ben aviat tinguem un esmolet fantàstic al voltant de la participació!

En referència a l’Esplai, aquesta trobada ens va permetre donar-nos a conèixer al conjunt dels esplais de la federació i referma la nostra voluntat i ganes de seguir treballant des de l’esplai per millorar el món en què vivim, fomentant als infants i joves de l’Agrupa valors per assolir una transformació social.

Roger