dijous, 23 de febrer del 2012

La dignitat de ser rebels

La persistència dels estudiants de València en una mobilització justa i pacífica és exemplar.La convicció dels treballadors de TMB en la defensa dels seus drets és contagiosa. Són dues mostres de la dignitat del nostre país.

Aquí teniu l'editorial d'aquest dimecres a l'Altraveu. Una editorial que parla de la dignitat:






També us deixo l'enllaç a l'entrevista a l'Andreu Ginés, historiador i membre de l'Accent, el Periòdic Popular dels Països Catalans. Hem parlat amb ell per conèixer la cronologia de les mobilitzacions a València, per copsar les seves sensacions i per entendre la tasca de l'Accent. Molt recomanable:


Si algú no té prou temps per a escoltar les seves paraules, us destaco un parell d'idees que m'han agradat especialment.

1) L'Accent ha fet una cobertura excel·lent de les mobilitzacions aquests darrers dies i l'Andreu Ginés reconeix que tenen un avantatge respecte la resta de mitjans: "nosaltres formem part de les històries que estem contant". 

2) L'Andreu considera que les protestes d'aquests dies poden significar "un canvi important en la mentalitat dels valencians, per acabar amb la resignació i el derrotisme que carreguen des de fa anys". 

Tan de bo sigui així i que el Lluís Vives es converteixi en l'espurna de la dignitat. El sud s'ho mereix i el país ho necessita.

divendres, 17 de febrer del 2012

Egipte, Grècia, Països Catalans

La revolució esclata a Egipte el gener de 2011.

Els ciutadans surten constantment al carrer per denunciar "l'excés de brutalitat policíaca, les lleis d'emergència de l'estat, les altes taxes d'atur, el desig d'augmentar el salari mínim, la manca d'habitatges i aliments, la inflació, la corrupció, la manca de llibertat d'opinió i les pobres condicions de vida", com recull la Viquipèdia.

15 dies més tard, Hosni Mubarak deixava el poder i aquell mateix dia (11/02/2011) entrevistàvem a l'Altraveu el Marc Almodóvar, corresponsal del Setmanari Directa:


A dia d'avui, la revolució continua lluitant perquè la Junta Militar deixi el poder i els ciutadans assoleixin les reivindicacions que ja clamaven fa tot just un any.

A Grècia, Atenes esclatava diumenge passat

Mentre el Parlament grec aprovava el segon pla de rescat dictat per la Unió Europea, desenes de milers de ciutadans sortien al carrer per denunciar aquest acord. No és la primera vegada, sinó la lògica d'una protesta continuada dels darrers mesos. Els grecs estan farts de les retallades, de dependre de la política neoliberal europea i es queixen massivament de la rebaixa del salari mínim i de l'acomiadament de 15.000 funcionaris.

En parlàvem aquest dimecres a l'Altraveu amb el David Bou, membre del Setmanari Directa:


Tal com explica, les manifestacions tot just comencen. 

Als Països Catalans tan sols ens manca la resposta

Haureu escoltat que el David considera que al nostre país estem més organitzats que a Grècia, que hi ha més coordinació entre els moviments socials. És un punt de vista molt interessant. I en algun moment ho haurem de demostrar.

Patim violència política. No en les formes, però sí en el fons, en el contingut. L'última agressió és la reforma laboral, que fa bona la decadència de la democràcia espanyola: any que passa, drets que perdem.

Aquesta reforma laboral era previsible. Tan previsible com la bona rebuda que ha suscitat entre els membres dels governs del Principat de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Territoris espoliats amb governants unionistes que són fidels seguidors de la doctrina neoliberal.

Per a entendre millor la reforma laboral, aquí teniu un recull de posicionaments i articles necessaris:


És comparable la situació a Egipte amb Grècia i amb els Països Catalans? No. Són realitats diferents. Tenen problemes d'intensitats diferents. Però són compartits.

Us proposo un exercici: llegiu una a una les problemàtiques que van originar les protestes gregues i egípcies i penseu si als Països Catalans tenim problemes similars. Feu l'esforç d'imaginar un concepte, una foto, una paraula.

Diria que ja no ens queda cap motiu per a quedar-nos a casa

dijous, 2 de febrer del 2012

11è butlletí de la CUP de Molins de Rei

Aquí podeu consultar el butlletí número 11 de la Candidatura d'Unitat Popular de Molins de Rei:
 

Per a més informació:

A la contraportada hi trobareu el resum d'una extensa trobada amb dos mestres molinencs, la Núria Arús i el Xavi Obiols, al Foment, que vam fer ja fa unes quantes setmanes per a parlar de la immersió lingüística.

La Núria va ser mestra meva a l'Escola Estel i al Xavi el vaig tenir de monitor a l'Esplai l'Agrupa. Des d'aquí, el meu agraïment per la predisposició a participar i a expressar públicament els seus punts de vista. 

Al butlletí només hi apareix un petit extracte, però intuireu que la conversa va ser especialment interessant. Ara que el Partit Popular atacarà amb força el sistema d'immersió lingüística i que bona part de la classe política catalana no entendrà que cal una resposta unitària i contundent, cal que tots fem un esforç per què el debat sigui com avancem lingüísticament. 

Possiblement, la millor manera d'evitar un nou pas enrere.