dilluns, 28 de setembre de 2015

Aprendre a guanyar

La campanya electoral més intensa de la nostra història recent ha derivat en unes eleccions clarament plebiscitàries i un resultat rotund: l'independentisme, a 27 de setembre de 2015, encara no és majoritari al nostre país. I tot i això, l'independentisme és el guanyador indiscutible de les eleccions, serà majoritari al parlament i no té cap alternativa viable organitzada i creïble des d'altres plantejaments polítics (terceres vies, unionisme pur i dur, etcètera).

L'independentisme, per primera vegada, ha guanyat les eleccions. Compta amb 72 diputats i un reconeixement explícit de la victòria per part dels mitjans internacionals. I tot plegat, amb una participació massiva a les urnes (la més alta que jo he viscut) que s'ha enfilat fins al 77,44% del cens, una xifra concloent que dibuixa perfectament la realitat catalana. A grans trets:

1) Qui ens hauria de dir que l'independentisme, tants anys rebregat, menystingut i oblidat, guanyaria unes eleccions. Haurem d'aprendre a guanyar després de tants anys de derrotes.

2) Contra l'eufòria, dades: no som majoritaris, tècnicament no hem guanyat el plebiscit. La sensació és agredolça, antídot meravellós per continuar construint un projecte popular. No dubto que si mai hi ha un referèndum ben participat el guanyarem. Tampoc dubto que ara que iniciem el procés constituent cap a la república catalana encara serem molts més. No hi ha res més engrescador que poder construir un país lliure ple de persones lliures.

3) Avui som més que ahir: el 9N 1.897.274 persones van votar sí-sí. 10 mesos després aquesta xifra s'enfilarà fins a les 1.954.000 persones amb un cens lleugerament més reduït. Dos Molins de Rei sencers més plens de gent plantant cara a l'estat, per entendre'ns.

3) Hi ha unes 336.000 persones obertament independentistes, anticapitalistes i feministes. La CUP continua fent passos endavant sense trair ni una coma del seu discurs. Això impressiona. Cal continuar teixint xarxes d'unitat popular, casals, sindicats i tot allò que faci falta. Governar-nos dia a dia per continuar creixent.

4) Desobediència. Trencament amb la legalitat espanyola. Fi del processisme. Exercir sobirania i ruptura. Procés constituent. República catalana. Tenim eines i arguments a cabassos per combatre la pressió mediàtica filoconvergent que ja ens cau al damunt. L'esquerra independentista hem tingut enemics molt més poderosos. Confiança en nosaltres mateixos. I un marc nacional clar entre cella i cella: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

5) Viure en directe l'ensorrament d'Unió. Aquí sí: eufòria.

6) El projecte de CSQEP, nascut d'un pacte entre cúpules, incapaç d'entendre l'estat com un enemic de la classe treballadora, obsessionat en reduir el procés a Mas i venut com el projecte de la sucursal espanyola de Podemos ha fracassat. Tan de bo, ara, apostin per la ruptura i per l'obertura d'un procés constituent.



En clau local

L'independentisme és majoritari a Molins de Rei, tal i com ja apuntava el 9N de l'any passat: 53,62% dels vots, que en només 10 mesos han passat dels 8.018 fins als 8.423.

La CUP passem de 886 vots i 7a força el 2012 a 1572 vots i 4a força aquest 2015. El decalatge de pèrdua de vots respecte a les municipals s'ha reduït considerablement (pràcticament 900 el 2012, ara menys de 400), cosa que reforça la idea que el projecte ideològic de la Unitat Popular cada cop té més suports estructurals a la nostra vila. A continuar picant pedra i no defallir per mirar d'eixamplar-los.

A l'altra banda, toc d'alerta dels grossos: 3.184 vots de dreta espanyola a la nostra vila. Un 20% dels vots. És inaudit i, per tant, preocupant. Més encara quan les dos formacions que els recullen (el PP, i, molt especialment, Ciutadans) són partits sense implementació a Molins, desarrelats i amb experiències institucionals a l'ajuntament absolutament lamentables. Partits construïts des del discurs de la TV privada espanyola que han guanyat un terreny que caldrà recuperar pam a pam. I caldrà que siguin les Candidatures d'Unitat Popular les encarregades de recosir totes les estripades demagògiques fetes en els darrers mesos i anys a través dels mitjans. És feina nostra aconseguir-ho.

Roger

** No compta per l'anàlisi, òbviament. Però és inaudit que un país que fracassa en el sistema de vot per correu i que exerceix un apartheid electoral amb les persones nouvingudes accepti com a vàlids els seus resultats electorals. La minoria silenciada. Ànims i abraçades per a tots ells!