Can Malabarista

11è butlletí de la CUP de Molins de Rei

2012-02-02T23:51:00.001+01:00

Aquí podeu consultar el butlletí número 11 de la Candidatura d'Unitat Popular de Molins de Rei:

Per a més informació:

http://molins.cup.cat/noticia/la-cup-edita-el-seu-11%C3%A8-butllet%C3%AD-informatiu-totes-les-vivendes-de-la-vila

A la contraportada hi trobareu el resum d'una extensa trobada amb dos mestres molinencs, la Núria Arús i el Xavi Obiols, al Foment, que vam fer ja fa unes quantes setmanes per a parlar de la immersió lingüística.

La Núria va ser mestra meva al'Escola Estel i al Xavi el vaig tenir de monitor a l'Esplai l'Agrupa.Des d'aquí, el meu agraïment per la predisposició a participar i aexpressar públicament els seus punts de vista.

Albutlletí només hi apareix un petit extracte, però intuireu que laconversa va ser especialment interessant. Ara que el Partit Popularatacarà amb força el sistema d'immersió lingüística i que bona part dela classe política catalana no entendrà que cal una resposta unitària icontundent, cal que tots fem un esforç per què el debat sigui comavancem lingüísticament.

Possiblement, la millor manera d'evitar un nou pas enrere.

Retallen els mitjans, retallen la cohesió social del país

2011-12-12T13:00:00.000+01:00

Són temps difícils per al periodisme. El mes de setembre hi havia 2.171 periodistes a l'atur arreu dels Països Catalans. Mil professionals més que el 2010. Una xifra que malauradament ha augmentat les darreres setmanes i que sens dubte creixerà el 2012.

La crisi econòmica i l'obsessió per les mesures d'estalvi arriben des de l'empresa privada, com el cas del diari El Punt Avui o l'ADN, que avui diu adéu, i també, sobretot, als mitjans públics.

Aquí teniu un mapa col·laboratiu sobre les retallades als mitjans de comunicació, creat per la periodista Txell Costa. Francament interessant, i que mostra l'abast del problema:

Mapa de mitjans de comunicació a Catalunya en perill

Totes les retallades/tancaments són importants, però n'hi ha tres que malauradament brillen amb llum pròpia.

1) Televisió de Catalunya

La televisió pública de Catalunya és un model de qualitat. En la informació (context, corresponsals, proximitat, canal 3/24, Sense Ficció, 30 minuts), en l'entreteniment (Sèries i productes propis, esport, humor, telefilms...) i en la innovació (Exemples com Quèquicom?, Generació D i les propostes sempre sorpenents del departament de Nous Formats). Té canals propis de primer nivell, com el C33 o el Super 3 i com a conjunt, és un servei públic de vital importància al nostre país.

També té mancances: Poca ambició en cercar opinions als debats que parteixin de plantejaments diferents, excés de barça i d'espectacle en l'informació esportiva, i notícies explicades des d'un punt de vista estatal o del Principat, però en comptades ocasions en clau de país.

Però és evident que Televisió de Catalunya és un mitjà imprescindible en la creació d'un imaginari col·lectiu de país. El grup de periodistes Ramon Barnils mostra preocupació per la caiguda del 25% de la seva capacitat d'actuació econòmica i alerta de les conseqüències sobre l'indústria audiovisual catalana, que depèn en bona mesura d'allò que passa a TV3. L'adéu a les corresponsalies de Bogotà i Rabat és la renúncia a actuar com a televisió nacional. És empetitir-se i assumir un paper autonòmic, regional, sense una visió pròpia d'allò que passa a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica del Nord.

I una obvietat: TVC és l'única televisió amb un cert pes entre l'audiència que emet íntegrament en català. Que CiU retalli el seu pressupost a instàncies del PP és un acte d'irresponsabilitat cap a la nostra llengua. I no és qüestió de diners. Això el Grup Godó ho sap perfectament. És una qüestió de menystenir la importància de TVC al nostre país, i atenent al domini del castellà en l'oferta televisiva existent, de menystenir el català.

Exemplifico el problema amb el futbol: Atenent a les audiències, hi ha gent que només mira televisió en català quan juga el barça. Bé. Però si TV3 deixa d'emetre partits en oberts de la lliga, el futbol televisiu passarà a ser una proposta exclusivament en castellà. I si TVC manté la qualitat però perd audiències en puntes de consum televsiu, també perd bona part de l'essència: ser un servei públic.

2) Ràdio Televisió de Mallorca

El Consell de Mallorca va ordenar divendres el tancament definitiu de les emissions de Ràdio Televisió de Mallorca. Aquí ja no parlem de retallada, sinó de tancament d'un servei públic. Emetia íntegrament en català. L'únic ens públic que ho feia a Mallorca.

Entitats de l'illa s'han mobilitzat els darrers mesos per evitar el tancament amb raons poderoses: Informació independent, de proximitat, necessària per garantir la llibertat d'informació de mallorquins i mallorquines. En conclusió, l'eina necessària per saber què passa als pobles i ciutats de Mallorca.

Us recomano l'emotiu vídeo de comiat que van preparar els treballadors de RTVM. Si no teniu prou temps per veure'l sencer, us deixo amb una frase que defineix perfectament el motiu del seu tancament:

"Per nosaltres, la mort d'un mitjà de comunicació públic significa pèrdua de llibertat. De fet, l'objectiu de determinats poders és tenir una societat passiva i desinformada. Una societat que no destorbi, que no opini i que no els faci front"

Per cert, celebro que hi hagi desobediència. És necessària quan el poder actua contra els ciutadans.

3) El cas de L'Hospitalet de Llobregat

El 31 de desembre tancarà Televisió de l'Hospitalet. Un cop més, un mitjà públic que emet en català. En aquest cas, a la segona ciutat amb més població de Catalunya (més de 250.000 persones). I un cop més, el govern al·lega raons econòmiques i prioritza mantenir les polítiques socials. Però el govern (en aquest cas, el PSC) oblida que està tancant un servei públic que dóna veu a les iniciatives dels ciutadans, que informa i que crea cohesió social i sentiment de pertinença a la ciutat. Aquí teniu el manifest dels treballadors de la televisió escrit davant els rumors malauradament confirmats pocs dies després (La ràdio continua, però d'aquella manera, sobrevivint, al límit).

Primer, la reflexió lingüística: voleu dir que L'Hospitalet es pot permetre perdre un mitjà públic en català?

I en segon lloc, les conseqüències d'aquest tancament: Fi a la informació de proximitat, a la possibilitat de saber què passa al teu municipi amb informació independent d'interessos privats. I un precedent perillós per a molts municipis del nostre país, que els propers mesos veuran com els seus governants consideren els mitjans de comunicació públics locals una despesa supèrflua i no una inversió necessària. Recentment, el nefast exemple del Maresme o més proper, el cas de Gavà o de Badalona.

La crisi econòmica, un cop més, legitima la pèrdua d'un dret dels ciutadans. En aquest cas, la llibertat d'informació. Seria bo que en qualsevol debat al voltant d'un tancament / disminució de recursos de qualsevol mitjà de comunicació públic partíssim d'una perspectiva poc habitual: Com garantim el dret a la informació (pública, de qualitat, en català, de proximitat) dels ciutadans? I tenint en compte aquesta pregunta, actuar. I fer-ho col·lectivament, tal com planteja aquest manifest.

Roger

PD: Celebro que Molins de Rei hagi recuperat els Premis de la Ràdio. Una iniciativa referent de la comunicació local i que va ser un èxit, per la qualitat dels premiats, l'organització de l'acte i els discursos encertats dels membres del jurat. Una iniciativa que demostra la vitalitat de la ràdio, plagada una temporada més de col·laboradors d'allò més diversos i amb programes de qualitat. Un mitjà públic de què espero que no se'n qüestioni mai la continuïtat, sinó com millorar, fer-lo més atractiu, arribar a més gent. Un debat que en aquest cas sí, sempre és saludable.

Les eleccions espanyoles als Països Catalans

2011-11-21T17:01:00.001+01:00

Aquí teniu dades i petites pinzellades d'anàlisi de les eleccions espanyoles als Països Catalans del passat diumenge 20 de novembre. En general, hi ha força pessimisme després d'aquestes eleccions a l'entorn proper.

Però no cal fer-ne un gra massa. Són resultats esperats, i en tot cas, amb escletxes de llum prou rellevants per a analitzar-los amb cert optimisme.

He comptabilitzat els resultats del Principat, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent, els territoris que han participat d'aquests comicis. I ho he exposat amb cinc apartats i una breu conclusió, que espero que siguin aclaridors. En tot cas, confio que feu les vostres aportacions per enriquir l'anàlisi i començar a debatre sobre allò que preferiu!

Participació: creix la desafecció cap a Espanya

- 2.879.014 catalans hem exercit el nostre dret a no votar als comicis espanyols. Això és un 30,32% dels ciutadans cridats a les urnes.

- L'abstenció ha crescut 3,57 punts.

- En comparació a les espanyoles de 2008, pràcticament 400.000 ciutadans (396.032) han deixat de participar a les eleccions.

L'abstenció no és l'únic indicador de la desafecció creixent de la ciutadania envers les eleccions espanyoles, la política parlamentària i els partits. La indignació dels ciutadans creix considerablement.

Indignació: No tots els votants creuen en el sistema electoral

A bona part de les dades d'abstenció hi hem de sumar:

- 101.157 ciutadans que han votat en blanc (1,55% dels votants catalans, 0,3 punts per sobre el 2008).

- 94.992 ciutadans que han fet vot nul (1,44% dels votants. Més de 50.000 catalans s'han sumat a aquesta opció en aquests comicis. Sembla que molta gent comença a descobrir la utilitat del vot nul, valgui la paradoxa)

- 59.302 vots per a Escons en Blanc (0,91% dels vots, arribant a un destacable 1,53% dels vots a la circumscripció de Barcelona. Són 48.406 vots més que el 2008, sumant els vots obtinguts llavors per Ciudadanos en Blanco i Escons Insubmisos)

- 22.770 vots per a Pirata.cat

- 13.829 vots per a Anticapitalistes

Són 292.050 ciutadans que han mostrat el seu desacord amb el sistema polític actual. És una xifra a tenir en compte, en cap cas menyspreable, i que enllaça amb l'abstenció en creixement.

El PPSOE és una proposta en decadència als Països Catalans

El sistema electoral espanyol afavoreix el bipartidisme. Per aquest motiu, partits com IU o UPyD estan infra-representats al Congrés dels Diputats en relació als vots obtinguts arreu de l'estat. I per aquest motiu, PP i PSOE mai aplicaran una reforma del sistema electoral, perquè en són els grans beneficiats.

Als Països Catalans, l'opció PPSOE és la majoritària, però perd pes respecte als anteriors comicis. En faré un breu anàlisi per separat, però que quedi clar: l'opció PPSOE perjudica greument la llibertat social i nacional del nostre país.

- El PP és la força més votada al conjunt dels Països Catalans, amb el 35,80% dels vots i 2.334.317 vots. Ha aconseguit 5 diputats més que el 2008. Tot i això, no ha crescut tant com la marea blava dels mapes sembla indicar: només ha sumat 88.696 vots més que l'any 2008.

- El PSOE és el principal causant de l'èxit popular. S'enfonsa estrepitosament gràcies a la nefasta gestió de la crisi del govern Zapatero i la manca de credibilitat d'un projecte polític que ha actuat contra les classes treballadores al llarg dels darrers anys. En concret, perd 1.286.024 vots i 16 diputats. Són dades aclaparadores.

- Així doncs, més del 65% dels votants han apostat pel PPSOE o la síntesi de l'espanyolisme que representa UPyD. Pot semblar una xifra altíssima. De fet, ho és. Però és una xifra que queda força lluny del 76% de ciutadans que van optar per les mateixes opcions el 2008.

- Al País Valencià el PP perd més de 25.000 vots. Tenint en compte que a Castelló millora resultats i a Alacant els manté, la debacle arriba a la circumscripció de València, on en perd 30.000.

- Al Principat, el PP guanya més de 100.000 vots, però és incapaç d'igualar els seus millors resultats en uns comicis que eren més que propicis per a ells. Es queden amb 11 diputats. Precisament 11 són els diputats que perd el PSOE de Carme Chacón. Els pitjors resultats de la història, amb 14 diputats.

- El PP ha estat la força més votada en poblacions importants del país: València, Palma, Tarragona, Alacant, Castelló, Elx, Castelldefels, Maó o Corbera d'Ebre (Pel seu simbolisme i perquè té un alcalde republicà). Tot i continuar tenint un suport electoral similar, creix en influència.

- A les Illes, tots els municipis elegeixen PP, excepte Capdepera, en què 8 vots de diferència (1.525. a 1.517) donen la victòria al PSOE.

- A la Franja de Ponent també hi ha debacle socialista. El PSOE perd un de cada tres vots obtinguts el 2008. El PP en guanya més de 2.000 (passa de 11.109 vots a 13.242) i és la força més votada.

- Un apunt especial mereix UPyD: suma 204.384 suports electorals. 145.000 més que els obtinguts el 2008 entre ells i Ciutadans. De mica en mica l'espanyolisme de centre es fa un espai al nostre país. Caldrà estar alerta.

Davant les polítiques de dreta, els ciutadans trien la dreta

L'error més greu del PSOE és la incoherència de l'acció política amb els seus referents històrics i les sigles que misteriosament encara manté el partit. Zapatero ha apostat per complaure Europa aplicant polítiques econòmiques de perfil neoliberal. I això té conseqüències.

Cal recordar la nefasta reforma constitucional o la injustificable reforma laboral, entre altres atacs als drets dels ciutadans.

En aquestes eleccions la dreta creix, és cert. Però la dreta disfressada d'esquerra cau en picat. Els votants han apostat per la dreta que es reconeix dreta.

- 323.534 votants nous ha aconseguit la dreta (PP + CiU) arreu dels Països Catalans. En total són 3.348.580 persones que han decidit apostar per opcions dretanes. Són resultats preocupants.

- Aquells que vegin els resultats en clau d'avalar retallades que tinguin present una dada. És només el 35% de les persones cridades a les urnes. Les lectures polítiques són complexes. I a mi, les dades, m'indiquen que el 65% de la població no entendria més retallades.

- CiU triomfa en grans ciutats històricament socialistes. Barcelona, la primera. Però també Lleida, Girona o Mataró. També guanya a Vilafranca, Igualada, Granollers o Molins de Rei. Es converteix per primer cop en la força més votada ens comicis espanyols al Principat.

- Els resultats de CiU no són extraordinaris. Com alertava el politòleg Jordi Muñoz a twitter, té uns 0,8 vots a les espanyoles per cada vot obtingut a les autonòmiques, un diferencial que es manté estable. El que és extraordinari, reitero per enèsima vegada, és la caiguda del PSC.

- De la davallada del PSOE també en surt beneficiada IU (+ICV+CHA), que guanya pràcticament 200.000 votants i s'enlaira fins els 471.964 i 4 diputats. Possiblement, una part d'aquests votants han renunciat a l'habitual vot útil cap al PSOE en entendre que Rubalcaba i companyia no tenien cap possibilitat de governar.

Opcions autonòmiques / nacionals en creixement

Les opcions nacionals són escasses, la veritat. Normalment pensem autonòmicament com a país. Però en qualsevol cas, les dades indiquen que:

- La suma d'escons de CiU (16) i ERC (3) és el millor registre del nacionalisme català en unes espanyoles al Principat. ERC continua el cicle de davallada electoral i aguanta pels pèls el diputat de la circumscripció de Girona (Com tenim el vot per correu? encara el poden perdre en favor del PSOE?)

- Hi ha 5 municipis en què ERC ha estat el partit preferit dels electors: La Torre de Fontaubella, Fulleda, Blancafort, Esterri de Cardós i Rasquera, el municipi més gran dels 5, que no arriba als 1.000 habitants.

- Compromís entra amb un escó a València. Per primer cop, el nacionalisme valencià aterra a les corts de Madrid. Caldrà veure què hi podran fer. Bé, per primer cop, no. El 1936 ja en van tenir un!

- PSM-IV-EXM-EQUO obté 31.378 vots i el suport de més del 7% dels illencs. És una dada comparativament bona, en creixement. Però trencar la barrera del bipartidisme serà complicat.

A tall de conclusió

Difícilment avançarem cap a un país més lliure participant en unes eleccions espanyoles. Que consti que respecto plenament aquells que decideixen fer-ho, però des d'una òptica d'esquerres i independentista no entenc el concepte "tenir veu pròpia a Madrid".

Si volem construir un país lliure i socialment just, cal que treballem dia a dia per a aconseguir-ho, mobilitzant-nos quan fa falta (constantment) i sumant complicitats des de les lluites petites, locals, honestes. Amb educació, respecte i constància. Som un poble en moviment i les idees, el treball i la coherència diària han de ser la nostra veu permanent.

#17N: Una vaga en defensa de l'educació

2011-11-17T00:07:00.001+01:00

L'educacióés essencial per a ser persones més lliures. Aprendre ens permetentendre, guanyar autonomia i decidir per nosaltres mateixos. Laformació és bàsica per adquirir habilitats i coneixements per aemprendre projectes. Enforteix les relacions socials i empeny aparticipar per a transformar allò que no ens convenç. Generaempatia, solidaritat i compromís, des d'una visió crítica de larealitat.

L'educacióés un niu d'arguments per a combatre la incoherència i la mentida,per desarmar el militarisme, denunciar el racisme i atacar elfeixisme. Per a no caure en l'individualisme i per a ridiculitzar elcapitalisme. Fomenta la democràcia, la justícia, el pluralisme i laresponsabilitat. Crea ciutadans. O, dit en paraules de l'Àngels Martínez Castells en la xerrada organitzada per la CUP Molins el dissabte 5 de novembre, persones autònomes i solidàries.

Per tant, l'educació, senzillament, és necessària. Elque cal preguntar-nos és on ens formem? On aprenem? On ens eduquem?O dit d'una altra manera: n'hi ha prou amb l'educació formal:bàsica, secundària i superior?

Pera garantir una educació permanent, forta i crítica, ara mateix, non'hi ha prou amb seguir totes les fases del sistema educatiu. Que nose'm malinterpreti: crec que és bo formar-semolt més enllà de l'educació obligatòria, fer el batxillerat, laformació professional, carrera universitària, postgrau, màster, iel que cadascú cregui convenient. Però també considero que cal submergir-se enel món de l'educació no formal.

Unàmbit en què el lideratge correspon a esplais i caus. Associacionsque treballen valors a partir del lleure i que són un motord'activisme social importantíssim. També els referents nacionals, com Esplac o Escoltes Catalans. Un àmbit, l'educació no formal,en què també cal incloure-hi la participació en casals de joves,ateneus, entitats culturals, esportives, ecologistes. Especialment,els moviments socials transformadors. Els voluntariats lingüístics,les associacions veïnals, sindicats, les Ampes i l'educació per aadults. I també les mobilitzacions al carrer, la militància i les xerrades de tottipus. En definitiva, tots aquells elements que generen consciènciasocial i acció col·lectiva. Tot això també ajuda a formar, apensar. Tot això també forma part de l'educació.

Idic que ara més que mai és necessari complementar el sistemaeducatiu formal amb l'educació no formal perquè el primer grinyolaen una fase crucial: el món universitari. La Universitat és unespai d'aprofundiment, de coneixement, de recerca. En això estem tots d'acord.

Elproblema arriba quan es prioritzen criteris d'eficiència econòmicaen detriment dels criteris acadèmics i de la socialització delconeixement. I des de fa uns quants anys, el procés de privatitzaciói mercantilització de la universitat a través de l'Espai Europeud'Educació Superior i el Pla Bolònia posa en perill el present i el futur dels estudiants universitaris. I l'Estratègia Universitat 2015encara aguditza més aquesta situació. Si teniu temps, podeu fer un cop d'ull a aquest document del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC):

Ésintolerable que les universitats estiguin al servei del teixitempresarial. Per exemple, és inconcebible que els consells socials (o juntes de govern) de les universitats puguin estar formats, entre altres, per representants provinents del capital privat.

Iaixò arriba en paral·lel a la privatització del coneixement, ambpujades del preu dels crèdits dels graus i dels màsters, mesuresque dificulten l'accés a l'educació superior a les classes baixesde la societat i que perpetuen un greu desequilibri d'oportunitats. Obé l'aplicació d'horaris que impedeixen treballar i estudiarsimultàniament, que en el fons, tenen les mateixes conseqüències.

Ila crisi és el moment propici per afegir-hi retallades al personallaboral, als grups de recerca i d'investigació, al professorat o béa les beques per a estudiants. Ho explica a l'Altraveu la Maria Garcia, portaveu nacional del SEPC, i de tot plegat també en parlem en una tertúlia posterior amb en David Manuel Vázquez, l'Irene Esparza i el Carles Ros, tres joves molinencs universitaris. Ho podeu escoltar aquí mateix:

També ho expliquen detingudament l'Arnau Mallol i el David Carmona en aquest article publicat a l'Accent i ho recull el manifest de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública.

En qualsevol cas, la protesta d'aquest dijous és necessària. I cal que tothom s'hi sumi amb força i la doti de continuïtat els propers dies, setmanes, mesos i anys. I també cal que els alumnes d'instituts de secundària s'hi sumin, perquè d'aquí a poc temps en seran els principals protagonistes i també els grans perjudicats.

Si l'aposta per sortir de la crisi ésretallar en educació i debilitar la investigació, cal dir ben alt iben clar que és un greu error que perpetua la crisi. Cal apostarencara més per l'ensenyament públic, perquè genera coneixement iformació, i per tant, persones més capaces per afrontar la crisi (permanent) amb empenta i creativitat. Persones, en definitiva, ben educades.

De retallades i mobilitzacions

2011-11-03T18:58:00.001+01:00

Ahir vam fer el debat d'ordenances fiscals al Ple de l'Ajuntament. Un cop més, un debat marcat per lesfortes retallades socials que estem patint, especialment per part delgovern de la generalitat:

Deixa depagar més de 150.000 euros en àmbits com les escoles bressol,l'escola de música, en cooperació o en serveis socials. Diners queha d'assumir l'Ajuntament per garantir aquests serveis als molinencsi molinenques i minimitzar l'impacte de les tisorades.

Aquestdissabte la Candidatura d'Unitat Popular organitzem un acteinformatiu sobre les retallades. Serà a les 12 del migdia, a laplaça del Molí. Ho fem per conèixer millor les alternatives dedefensa dels serveis públics i per aprendre de l'experiència demoviments socials com Dempeus per la Salut Pública, l'Ustec o elSindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Gent que fa anys quetreballa per garantir drets universals com la sanitat i l'educació.

I dilluns,com ja és habitual, a les vuit del vespre Molins contra lesretallades convoca a manifestar-se. Serà el quinzè dillunsconsecutiu de manifestació i com és habitual, allà hi serem. Iaquest cop espero que la marxa cap al CAP sigui multitudinària.

Tothom ésimprescindible en la defensa dels serveis públics. Sortir al carrerdurant una hora, alçar la veu i defensar els drets socials mésbàsics és una bona inversió del nostre temps, sens dubte. Unareivindicació necessària, que enforteix la igualtat, la cohesiósocial i ens uneix a veïns i veïnes en una causa justa.

Ensmanifestem perprotestar contra les retallades socials i per proposar alternatives.Perquè n'hi ha moltes, moltíssimes. Combatre el frau fiscal,aplicar l'impost de successions, gravar impostos als bancs, reduir ladespesa militar, retallar alts càrrecs i sous o acabar amb l'espoliació fiscal que pateixen els Països Catalans per part de l'Estat Espanyol.

I de fons, uncanvi de model financer que situï l'economia al servei delsciutadans i que deixi de treballar en favor de les classes benestantsi de l'especulació.

Tenim idees,tenim propostes i continuarem mobilitzant-nos per deixar clar queallò de “les retallades són necessàries” no ens ho empassem.En defensa del sector públic, ens veiem dissabte, i si no, finsdilluns!

Raó del regidor a Ràdio Molins de Rei (03-11-2011)

Del Roig al Blau: El País Valencià

2010-01-26T17:35:00.008+01:00

Un documental recent (2004) de Llorenç Soler clau per entendre el País Valencià actual. Partint de la transició valenciana ens mostra la irrupció del fenomen del blaverisme, amb especial atenció a la batalla de València.

Fa 19 mesos (gràcies Guillem!) va ser un encert en la programació d'activitats de l'Ateneu Mulei i el recomano a tothom, ara que he localitzat el vídeo per internet a través del bloc de la Màgica Nit.

Actualitzo amb la versió del google videos, que diria que ningú tindrà problemes per veure-ho

Roger

Alfabetització en català, una bona experiència

2009-12-22T23:33:00.006+01:00

El passat dijous 17 de desembre va finalitzar la meva primera experiència com a formador de català. Es tractava d'un curs d'alfabetització de català organitzat per la Fundació Òmnium Cultural i la Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, que en el meu cas tenia lloc al centre de formació d'adults de Viladecans. Era una experiència pilot que després de la seva bona acollida entre els ajuntaments col·laboradors i les persones assistents als cursets, probablement es repetirà més endavant.

En aquesta primera edició no teníem referències prèvies ni uns continguts pautats a transmetre, així que els formadors vam tenir l'oportunitat d'improvisar i la necessitat de recollir altres experiències formatives per a adults i/o immigrants. Després d'un trimestre (octubre-desembre) i 40 hores de classe, acabo amb sensacions força positives, especialment per la relació establerta amb tots els participants.

D'entrada, la diversitat de partença era alarmant: des d'alumnes que ja tenien coneixements previs de català fins aquells que no comprenien cap llengua romànica i ni tan sols l'alfabet llatí. Així doncs, vam anar avançant amb dos nivells que de mica en mica hem pogut ajuntar, fent classes "avorrides" (aprendre lletres de l'alfabet o vocabulari de tot tipus) però també de divertides (amb dinàmiques, vídeos i converses) i d'originals (què us sembla una visita guiada en català per Viladecans, municipi del qual ho desconec pràcticament tot?).

De tot plegat, en destaco l'enorme predisposició a aprendre de la majoria dels alumnes (majoritàriament dones magribines, com podeu veure a la fotografia), així com l'assoliment d'un nivell més elevat del que esperava poder completar en un principi. En qualsevol cas, és evident que una feina d'aquest tipus t'omple d'energia per continuar difonent la nostra llengua com a element clau de les relacions i la comunicació al nostre país.

Roger

El bloc de guaita

2009-05-14T16:36:00.008+02:00

Ep!

Fa uns quants dies he obert un bloc que es diu El Bloc de Guaita (diguem-ne que és una obligació de la carrera), on si voleu podeu fer un cop d'ull als escrits (i aportar-hi els vostres comentaris!), que en principi tractaran l'actualitat i, de vegades, el tractament que en fan els mitjans de comunicació.

Intentaré mantenir l'agenda d'aquest bloc al dia i si tinc temps per comentar cosetes més concretes de Molins en forma d'escrit m'hi posaré amb molt de gust!

Fins aviat!

Roger

En l'elecció de Moreso

2009-02-26T22:15:00.005+01:00

Ahir els estudiants de la UPF vam tenir eleccions al rectorat, que tot i presentar un sol candidat (potser per aquest motiu), han tingut uns dies previs força mogudets. Després d'una jornada sense incidents, Joan Josep Moreso ha sigut reelegit rector de la Pompeu després que la ponderació dels vots dels diferents sectors d'electors l'hagin permès superar la majoria absoluta de vots emesos. És a dir, que ha superat el 50% dels vots en la ponderació feta per la junta electoral.

El resultat era força previsible, ja que Moreso comptava amb el suport majoritari del professorat permanent, que representen el 51% dels vots ponderats. De fet, aquest sector ha estat el que ha tingut la participació més alta (69%) i el percentatge favorable a Moreso més elevat (75%). Per no fer-ho feixuc, aquí trobareu l'escruti ni complet.

A efectes pràctics, el rector ha rebut el suport del 25% dels votants. Tenint en compte la manca d'alternatives, es pot resumir en la dada següent: 3 de 4 electors han votat en contra de Moreso. I això és molt preocupant, perquè són dades que demostren que els membres de la UPF no estan d'acord amb la gestió que ha realitzat, però l'hauran de seguir aguantant durant 4 anys més. 561 vots a favor i 1610 vots en contra, sincerament, no són un bon auguri pel nou mandat.

El sector que s'ha posicionat més fermament contra la gestió de Moreso han estat els i les estudiants amb un 88% de vots en blanc, una xifra que suposa un abisme en les relacions entre el rectorat i els estudiants. De fet, la figura del rector ha estat criticada durament des de les principals associacions d'estudiants de la UPF, com la SEPC i l'AEP, així com per l'Assemblea d'estudiants del Campus del Poblenou, que en els darrers dies ha fet nombrosos actes en relació a les eleccions i també per la inauguració de "maquillatge" que es va fer al nou campus el passat divendres 13 de febrer.

De fet, les darreres accions del rectorat, com la prohibició de la tancada de l'assemblea a l'edifici, l'entrada dels mossos d'esquadra per desallotjar la facultat, i la pressa per enllestir tots els detalls del nou espai de la Pompeu per quedar bé davant les autoritats en la fallida inauguració, han estat només les últimes accions desencertades del rector. Prèviament, i al llarg del seu mandat, Moreso també ha demostrat una manca de respecte tant pels estudiants com pel Personal d'Administració i Serveis, ha aplicat sense consens el nou Espai Europeu d'Educació Superior, i s'ha posicionat en contra de l'ús de la llengua catalana a la Universitat com denuncia la Plataforma Universitària pel Català en aquest escrit.

Ara toca esperar que les promeses amb què Josep Joan Moreso inicia aquest mandat es portin a terme i desitjar (amb poques esperances, sincerament) que canviï la manera xulesca de relacionar-se amb tots els col·lectius de la Universitat. Perquè si no és així, ens esperen quatre anys més de gestió ineficaç i autoritària a una de les universitats de referència del nostre país.

Roger

Assemblea Oberta: Un punt de partida

2009-02-23T17:09:00.002+01:00

Ahir a la tarda va tenir lloc l'assemblea oberta de la Candidatura d'Unitat Popular a Molins de Rei, que vam convocar en el marc de la celebració dels 2 anys de la CUP a la nostra vila. Durant aquest temps crec que hem superat dues etapes, una primera de formulació del projecte i d'actuació constant per la campanya electoral i les eleccions de 2007, i una etapa posterior d'aprenentatge del funcionament ordinari de l'Ajuntament, seguint la seva lògica i el seu ritme per entendre correctament el procés de presa de decisions polítiques a Molins de Rei.

Ara és un bon moment per iniciar una tercera etapa, en què hem d'aprofitar l'experiència acumulada d'aquests dos anys d'existència institucional per crear les nostres pròpies dinàmiques de treball i demostrar que en la nostra manera de fer política som una veu clarament propositiva i lògicament crítica.

Per aquests motius l'assemblea oberta d'ahir la vam enfocar a partir de tres eixos bàsics de treball (l'habitatge, la memòria històrica i la participació) que es transformaran en campanyes visibles al carrer i a l'Ajuntament en els propers mesos. El debat va ser molt productiu i les propostes inicials de treball fetes pels responsables de les comissions van rebre aportacions molt interessants per part de tots els assistents a l'assemblea. De fet, crec que van sortir algunes propostes realment bones que espero que es puguin tirar endavant amb el suport de totes les persones que així ho creguin, independentment de la seva implicació a la CUP.

Com a principals conclusions d'ahir, ens toca intentar motivar i mobilitzar els molinencs i molinenques en les 3 campanyes des del seu inici. Ja tenim els nuclis de les 3 comissions en marxa i qui s'hi vulgui apuntar només ha de fer-nos-ho saber. En aquests casos, com més serem, més feina farem! També és un bon moment per anar a parlar amb associacions que encara no coneixem directament per debatre propostes i idees, i una oportunitat per donar-nos a conéixer als sectors generacionals amb què no hem tingut prou relacions fins ara.

D'altra banda, uns dies abans de l'assemblea oberta, el govern municipal va avisar que no hi hauria Ple el mes de febrer per "manca de punts" a tractar. És a dir, que en lloc de posar en marxa plans que esperen al calaix des de fa mesos (Pla de mobilitat o de participació) o avançar feina en altres aspectes (pressupost pel 2009, per quan?), diuen que no hi ha suficients temes per fer el ple. En tot cas, des del meu punt de vista, hi ha una manca de previsió de treball per fer aquest ple.

En qualsevol cas, qui vulgui conéixer les propostes de les tres comissions constituïdes i aportar-hi el seu granet de sorra pot venir el proper diumenge 15 de març a la Calçotada de celebració dels 2 anys de la CUP a Molins de Rei, on us les explicarem, a més a més d'explicar-vos què més hem fet i farem a la Candidatura d'Unitat Popular de la nostra vila.

Fins llavors!

Roger

La ventada a la rierada

2009-02-23T17:01:00.002+01:00

Vídeo amb els efectes de la ventada a la Rierada:

Vídeo de la tala d'arbres a Can Santoi:

Roger

Projecte Ambäukatunàbia

2008-11-14T11:38:00.004+01:00

Fa uns quants mesos un grup de monis de l'Esplai vam decidir fer un grup d'animació per solucionar una activitat prevista a la Festa de la Primavera que ens havia quedat mig penjada. De fet, també ens motivava passar-nos-ho de conya tocant i rient dalt de l'escenari. Amb bateria, baix, 2 guitarres, un saxo-gralla i dos animadors vam fer una actuació prou digna tenint en compte les circumstàncies.

D'aquella actuació, amb el nom de ROTLLET DE PRIMAVERA, en va quedar les ganes de seguir tocant i vam decidir assajar primer per l'Empalma't i després per tocar per diversos llocs del Baix Llobregat. Els membres del grup vam canviar una miqueta l'estil inicial i vam incorporar instruments més variats com l'ukelele o l'acordió i ja vam crear un espectacle basat en el viatge i en la festa major, que tenia algunes mancances però molts aspectes positius.

El punt culminant d'aquesta segona etapa, ja com a AMBÄUKATUNABIA va ser l'actuació per la Festa Major de Sant Miquel, en què el públic omplia tota la carpa de la Llibertat i crec que vam aconseguir fer un molt bon espectacle.

Cançons com Tassa Tetera, Marramameu o el Qüi Qüi Qüi han estat força seguides pels assistents, ja siguin infants, pares i mares, joves o avis i àvies. No està malament per començar.

Ara mateix, AMBÄUKATUNÀBIA entrem en una nova etapa, en què canvia l'animació i canvia l'espectacle, intentant arribar al públic d'una forma encara més festiva, animada i participativa. El passat cap de setmana vam estar preparant l'estructura de les futures actuacions en una masia del Berguedà i durant les properes setmanes assajarem les cançons triades així com el propi espectacle, i intentarem potenciar tant la web (encara en construcció) i la imatge (logo, vídeos, fotos) com els decorats i disfresses.

Hi ha alguns detalls que fan d'AMBÄUKATUNÀBIA un grup d'animació poc corrent a dia d'avui: Tots els membres som monitors d'Esplai i som 8 persones a dalt de l'escenari fent música amb una combinació d'instruments força estrambòtica però de grans resultats. De moment, no utilitzem ni efectes sonors pregravats i ni tan sols teclat!

Esperem que el mes de gener de 2009, quan s'iniciarà la Gira Ambauka'09, pugueu gaudir del nou espectacle acompanyant-nos en alguna de les nostres actuacions! En qualsevol cas, nosaltres riurem molt una altra vegada des de l'escenari i n'estic convençut que aconseguirem fer ballar a qui s'acosti!

Roger

Raid Barcelona Marítim, i per què no?

2008-10-21T23:24:00.004+02:00

El passat diumenge es va celebrar la setena edició del Raid Barcelona Marítim organitzat per la Fundació Claror amb la participació de 60 equips. Aquesta prova esportiva constava de 8 proves puntuables en disciplines com la resistència (cursa de 5 km), la natació, el caiac de mar, l'escalada, el tir amb arc, l'orientació, l'estirada de corda i un circuit d'habilitat.

El raid, que tenia lloc a la Barceloneta (en espais com el mar, la platja, el passeig marítim o el pavelló poliesportiu), va començar a les 08:30 i finalitzà passades les 14:30 amb els últims equips fent entrega del llibre de ruta en què confirmaven la seva participació a totes les proves.

Cada equip participant havia de tenir 4 membres i havia de ser mixt. De fet, a cada una de les proves un membre del grup descansava, però s'havia de mantenir la quota masculina i femenina com a participant. D'aquesta manera, el més sensat i la fórmula majoritàriament escollida pels equips va ser dues persones de cada sexe, assegurant que tots els participants poguessin descansar en alguna de les proves del raid.

Més enllà de la meva participació amb els bunds (aconseguint una inesperada 33a posició malgrat l'evident mala forma física), un gran equip (I per què no?), voldria destacar dos aspectes del primer raid en què participo:

1/ L'ambient eminentment lúdic de la majoria dels participants, amb qui comparties bones estones rient i animant cada una de les actuacions. És cert que hi havia un factor clarament competitiu, però molt lluny de les males maneres i egoismes que podem veure habitualment en els esports de masses de primer nivell. Crec que els reptes físics que plantegen els esports d'aventura creen una admiració sana envers els altres i una voluntat de col·laboració difícil de trobar en altres esdeveniments esportius.

2/ Una organització brillant. Es nota que ja van per la setena edició i que han aconseguit crear una prova molt ben preparada, ben pensada i amb un gran èxit de participació i públic. En cap moment vam haver de fer cua per participar en les proves, les indicacions eren correctes, la seguretat i la prevenció es veien a simple vista, l'espai estava molt ben aprofitat i la seixantena de voluntaris que ajudaven a tirar endavant el raid es notava que estaven motivats amb la prova.

El proper dijous hi haurà l'entrega de premis (no malpenseu, que tots tenim samarreta!) i haurem d'esperar un any per tornar a gaudir d'una molt bona iniciativa de la Fundació Claror.

Això sí, l'any que ve, si és possible, a afrontar-ho en plenes condicions físiques i poder-ho gaudir encara més sense témer uns quants dies de cruiximents!

Roger

Hi torno per Festa Major

2008-09-22T18:59:00.004+02:00

Després d'uns mesos de descans del bloc, recupero els escrits més o menys regulars (ja veurem la disponibilitat de temps), l'agenda i altres cosetes que ja se m'aniran acudint. Ho faig perquè arriba Festa Major, que tothom sap que és el final de l'estiu a la nostra vila i, per tant, l'inici del curs 2008-09.

Aquest any, un cop vist el programa de Festa Major, crec que hi ha una gran novetat a destacar: l'aparició de la Band The Marxa, una xaranga molinenca que va debutar el passat divendres a Esplugues, i que malgrat la pluja insistent va aconseguir moure a tothom. Per Festa Major, amb una gentada previsible i l'afegit del cercabars, segur que serà un espectacle humà impressionant.

L'actuació de la xaranga ve precedida pel tradicional Sopar Popular de Festa Major, en què la gent del Casal Autogestionat de Joves ens hem unit al Bloc d'Acció per reimpulsar aquesta celebració al carrer, un punt de trobada necessari en una festa popular oberta a tothom. Esperem que siguem molts molinencs i molinenques gaudint d'un sopar completíssim per tan sols 5 euros. La nit de diumenge seguirà després de la cercavila xaranguera amb la nit d'empalmada, i posteriorment la darrera sortida del Camell per Festa Major a les matines.

Dels actes habituals, com sempre recomano especialment la cercavila dels grallers de Molins de Rei (en què participem activament les 3 associacions de lleure educatiu de la vila i que conclou amb un concert d'Ambäukatunabia), el correfoc dels diables, el corre-cuita del Camell, la immensa trobada de colles geganteres d'arreu dels Països Catalans i més enllà del diumenge al matí i l'estirada de corda del dilluns a la tarda. Aquest any també cal estar pendents de l'exposició de la DDT (un encert ja d'entrada), el concert de la Gossa Sorda i l'actuació de la tankarika orkestar.

M'ha sorprès, però, les dates de la nostra Festa Major pregonades per l'Ajuntament: del 19 al 29 de setembre. Jo tenia entès que tota Festa Major (almenys a la nostra terra) comença amb el Pregó de Festa Major i acaba amb el Castell de Focs Artificials, és a dir, del 25 al 29 de setembre. I si s'hi volen incloure els actes que es fan una setmana abans, perquè no s'inclouen els actes que acompanyen el programa fins l'11 d'octubre? O la Festa Major dura pràcticament un mes, o dura 5 dies, i jo diria que la gent celebra i entén la Festa Major el cap de setmana de Sant Miquel.

Així doncs, treballant per tal que tot surti bé en aquests darrers dies, i esperant que la pluja no faci miques les il·lusions de moltes associacions de la vila, us desitjo una molt bona Festa Major de Sant Miquel 2008!

Roger

Aiguamolls: espai desaprofitat

2008-06-30T18:13:00.004+02:00

El passat dissabte, amb els joves de l'esplai, vaig tenir l’oportunitat de fer una bona passejada amb bicicleta pel camí habilitat fa una bona pila d’anys al costat del riu Llobregat. Sortint des de la nostra vila a l’alçada del carrer Josep Verdaguer, es podria dir que es tracta d’un recorregut amè i adient a sortides familiars, de passeig i de gaudi de l’entorn. Si més no, aquestes són les característiques que jo recordava del voltant del riu i dels aiguamolls no fa gaires anys.

Aquest dissabte, però, em sorprengué el deteriorament del camí i del seu entorn. Tot i que s’estan fent unes obres enormes a la llera del riu, cosa que ajuda a empitjorar la passejada i que podria servir d'excusa, hi ha més aspectes descuidats i en mal estat.

D’entrada, l’exemple més clar és el dels aiguamolls. Si bé és cert que fa un temps es van canviar d’ubicació uns quants metres, per tal de suportar les obres i els nous traçats de comunicació de la comarca de millor manera, també s’ha de dir que és un espai de la vila completament desaprofitat ara mateix: sembla que el projecte de reposició, prou ambiciós amb pantalles pel soroll, plaques solars i diferents punts d'observació, serà de difícil execució.

Antigament, la mateixa zona d’aiguamolls permetia fer un recorregut intern circular, al mig del qual hi havia un punt d’observació d’aus. Ara mateix, les aus de l’aiguamoll són visibles a través d’un plafó de fusta amb petits visors, que se situa al mateix camí del costat del riu i que només permet la visió d’una part de l’estany, sense cap explicació de la seva funció i essent poc atractiu a les persones que s’adrecin allà amb aquest objectiu. No es podria ampliar l’espai d’aiguamoll, i sobretot, adequar el seu entorn per tal que els molinencs, molinenques i visitants puguem gaudir d’un espai natural com aquest?

Fins i tot fora de l’aiguamoll, la sortida amb bicicleta em va deixar un altre disgust, al veure com el camí s’acabava incomprensiblement a l’alçada de Sant Feliu de Llobregat, al topar amb un canal de recent construcció a través del qual no s’ha habilitat cap pas. També vaig observar la manca d’una zona d’ombra per descansar acompanyada d’algun banc o font, així com la falta de plafons informatius de la diversitat natural de la zona o de les característiques geogràfiques del riu i els pobles del seu voltant. En definitiva, vaig trobar-me amb una zona abandonada, gens transitada i francament desaprofitada.

Espero que al finalitzar-se les obres del riu es recuperi el camí, com a espai veritablement acollidor, de lleure i de coneixement, aprofitant l’important valor de tenir uns aiguamolls a la nostra vila que avui en dia poca gent coneix.

Roger

El Molí i la cultura

2008-06-16T18:36:00.004+02:00

L’àmbit cultural a Molins de Rei ha estat desatès durant un bon grapat d’anys des de l’Ajuntament per la manca de recursos, i també per entendre com a prioritàries altres inversions i projectes, com és legítim i tal i com l’agenda política del municipi ha anat marcant.

En aquesta legislatura, tot sembla indicar que alguns dels projectes emblemàtics que es duran a terme resoldran els dèficits culturals que tenim, com poden ser la nova biblioteca que s’ubicarà a la Plaça de la Llibertat o la renovada Federació Obrera al carrer Verdaguer. Malgrat tot, aquests projectes es concretaran, si tot va bé, a finals de legislatura, o el que és el mateix, l’any 2011. Per tant, bona part de la cultura molinenca viurà en un impàs fins a aquesta data aproximada.

Un dels problemes de la situació d’espera que tenim actualment és la dificultat de millorar equipaments actuals, ja que fer una inversió per un període de 3 anys no acostuma a resultar prou rendible. De fet, un aspecte cabdal com garantir l’accessibilitat a la biblioteca municipal a tots els molinencs i molinenques queda supeditat a l’espera del nou edifici per no augmentar els costos innecessàriament.

Dins d’aquest context de provisionalitat, l’edifici d’el Molí brilla amb llum pròpia. Aquest edifici, un dels espais de titularitat pública més grans de la nostra vila, ha d’acollir d’aquí uns quants anys el nou consistori municipal, si se segueixen els projectes establerts des de l’equip de govern.

Mentrestant, però, les condicions d’ús que presenta són lamentables : finestres trencades, manca de llums, espais tancats i deixalles diverses (entre elles un plafó de l’Ajuntament en un espai d’accés limitat, el súmmum de la incoherència comunicativa).

Dins aquest panorama, hi ha algunes activitats que tenen lloc a l’edifici històric del Molí, com l’espai per la Brigada Municipal, sales per tallers i assajos i un buc d’assaig provisional a l’espera de la Federació Obrera, que ara mateix és inservible per a qualsevol tipus de música.

Crec que qualsevol persona pot entendre la difícil decisió d’invertir en un espai de forma provisional, però crec que en aquest cas, l’Ajuntament hauria de vetllar per la conservació del patrimoni local més preuat (l’edifici és entranyable) i assegurar uns mínims als usuaris del Molí de Molins de Rei: llum, un terra net, acondicionament d’espais progressius i restauració de les facanes i espais interior utilitzats.

D’aquesta manera, el Molí es convertiria en un espai útil i generador d’activitat cultural i aquells col·lectius que així ho reclamen podrien disposar d’amplis espais per realitzar les seves tasques socioculturals.

Roger

Revetlla Popular de Sant Joan!

2008-06-09T15:44:00.005+02:00

La celebració de Sant Joan és una de les festes nacionals que mantenen una estima i un respecte vers la tradició, la qual cosa la converteix en una festa entranyable i desitjada. A Molins de Rei, després d'uns anys de revetlles diverses organitzades per la gent de l'Ateneu Mulei o pels Amics del Camell i més enllà de les revetlles dels barris, aquest any tindrà lloc un nou impuls a la consolidació de la Revetlla com a espai de trobada festiva.

Des del Casal Autogestionat de Joves hem decidit organitzar una Revetlla Popular de Sant Joan, oberta a gent de totes les edats i que esperem que sigui el punt de partida de cara a una consolidació de la celebració en els propers anys. Una de les característiques a destacar és la coordinació de la revetlla amb els actes de l'arribada de la Flama del Canigó, amb certa solvència i força esperats. Per tant, no crec que sigui un bolet sorgit del no res, sinó una iniciativa que pretén complementar els actes que es fan al centre vila i aportar elements innovadors a la festa.

Hem previst un seguit d'actes a la Plaça de l'Església, que començaran amb un sopar popular (els tiquets els podeu comprar a la llibreria Barba, a l'Estanc Margarit i al Comerç Just a partir de demà), un quinto (una rifa popular a mode de bingo en què sortejarem productes de comerços locals que han volgut col·laborar amb nosaltres), danses tradicionals al voltant de la foguera i música ballable i festiva.

A més a més, acompanyarem els actes amb una petita exposició de les activitats dels casals de joves de Catalunya, fent una barra pel concert, una zona de petards, amb el ball del Gall de Molins de Rei i amb alguna activitat sorpresa que esperem que agradi a tots els assistents.

Crec que pot sortir una revetlla molt maca malgrat el factor innegable de la novetat. Tot depèn, a més a més de l'organització, de les complicitats amb la resta del teixit associatiu local i de la predisposició de tots vosaltres a participar-hi, així que animeu-vos a venir i gaudirem d'una revetlla popular de Sant Joan festiva i tradicional!

Roger

Mercat d'intercanvi (i mercat de consum)

2008-06-02T18:25:00.003+02:00

El proper dissabte dia 7 de juny, d’11 a 2 del migdia, tindrà lloc a la nostra vila una nova celebració del mercat d’intercanvi, una iniciativa que es du a terme cada dimecres al vespre a l’entrada de Ka la Banya i que ja s’ha muntat a la plaça de la Creu en altres ocasions.

El mercat d’intercanvi és una bona iniciativa de l’Ajuntament de Molins de Rei, que ha sabut aprofitar l’empenta inicial d’algunes entitats, al considerar que es tracta d’un espai cívic adequat per portar a terme una relació en termes econòmics molt diferents: No es tracta de bescanviar productes per diners, sinó objectes no necessaris o no desitjats per altres objectes que ens puguin ésser d’utilitat.

El mercat d’intercanvi, doncs, es basa en la participació dels implicats, que intercanvien objectes en una posició d’igualtat per tal de reutilitzar-los. Sense acord de les persones implicades, evidentment, no hi pot haver tracte, ja que el fet de compartir els objectes i d’acordar un canvi per millorar-ne els seus usos necessita el consens entre els participants.

Aquest model, interessant i amb un fort component educatiu en les formes, contrasta amb la celebració del primer aniversari de la remodelació del Mercat Municipal, en què es potenciava una tipologia de relació consumista evident. L’Ajuntament decidí regalar carmels, samarretes i pastissos, i acompanyar l’oferta d’una actuació del Mag Lari i d’un espai per als infants. O l’oferta era l’actuació i l’acompanyaren dels regals. És igual. En qualsevol cas, aconseguiren que una munió de molinencs i molinenques assistissin a l’acte i que es produïssin cues força destacades per recollir els regals.

L’Ajuntament de Molins de Rei hauria de reflexionar si aquest model de relació és el desitjat per tal de construir una societat més forta i compromesa. L’aposta per una activitat com el mercat d’intercanvi, des del meu punt de vista, hauria d’incloure una coherència en la resta d’actuacions o, si més no, l’absència de desigualtat econòmica. Perquè, vist l’enrenou muntat el passat divendres, algú creu que l’Ajuntament prioritza el model d’intercanvi davant les formes habituals de consum ?

És cert que aquest dissabte s’ha previst un taller de llaminadures i un espectacle d’un grup d’animació que acompanyaran el propi mercat d’intercanvi, però n’hi ha prou? És suficient per intentar canviar les dinàmiques consumistes en les quals estem immersos quotidianament?

Sincerament, crec que el Mercat d’Intercanvi pot ser un bon projecte i una bona iniciativa per part de l’Ajuntament (de ben segur que n'hi ha pocs que en promocionin), però de moment, no té al darrere l’aposta de coherència i de promoció que necessita per convertir-se en un reclam real i en un acte concorregut. En definitiva, manca l’aposta decidida des de l’administració si es vol construir, o bé provar, una alternativa al model econòmic vigent.

Roger

1 any a l'Ajuntament

2008-05-27T17:55:00.004+02:00

El diumenge 27 de maig de 2007 tingueren lloc les eleccions municipals a Catalunya. A Molins de Rei, aquesta va ser la data d'entrada de la Candidatura d'Unitat Popular a l'Ajuntament de la nostra vila, rebent el suport de 539 molinencs i molinenques (5'24% dels vots), i per tant, el principi del treball institucional del nostre col·lectiu.

Durant aquest any, hem començat a conèixer el funcionament de l'ajuntament: de les comissions informatives, àrees, juntes de portaveus, consells, plens, reunions... la veritat és que hi ha aspectes de la vida institucional diària que són complicats per tal de fer un seguiment complet, però tenint en compte el nostre grau d'inexperiència institucional evident, crec que estem duent a terme una oposició digna i constructiva.

Encara que l'esforç institucional ens ha dificultat una visió més general de la nostra tasca en certs moments, també hem estat treballant més enllà del nostre espai a l'Ajuntament, donant suport als moviments socials i denunciant aquelles situacions i decisions que ens semblen impròpies del model de vila que volem.

Segurament, una de les accions més comentades i ben valorades ha estat la posada en marxa del certament Millorem Molins i la pàgina web del mateix nom en què tothom pot proposar idees i exposar queixes al voltant de la situació de la nostra vila. Avui mateix, a les 20:00, farem l'entrega dels dos premis que atorga el certamen aquest any i que esperem que contribueixin de forma positiva a animar el teixit associatiu de Molins de Rei i incentivar les seves propostes.

En els propers mesos, tenim pendent el debat al voltant del reglament de participació, de la creació del Consell de Vila (l'òrgan participatiu institucional), del Pla Director del Centre Vila o del Pla de Mobilitat, així com el seguiment de les propostes realitzades a l'equip de govern sobre Habitatge, educació o energies renovables en el marc de les reunions del Pla d'Actuació Municipal. També seria convenient portar al centre de l'agenda política aquells temes que considerem prioritaris pel futur de la nostra vila, essent aquest un dels reptes més importants a treballar en els propers mesos.

Tots aquells i aquelles que creieu que podeu col·laborar en la nostra manera de fer política, aportant nous plantejaments, propostes i elements al debat, com sempre, sereu molt benviguts. L'avanç de la nostra vila passa per la participació de tots i totes, ja sigui en associacions i col·lectius, com en partits polítics. Al cap i a la fi, tots som voluntaris per la transformació social i l'alliberament nacional.

Roger

Avortament d'iniciatives per via judicial

2008-05-26T18:31:00.005+02:00

Fa un mes i uns quants dies la campanya pel dret a l’avortament va rebre el suport de molts molinencs i molinenques a través de la recollida de firmes que es va fer el dia de Sant Jordi a la Plaça de la Creu en el marc de la Fira del Llibre en Català. De fet, bona part dels signants decidiren autoinculpar-se al voltant de l’avortament, independentment de la seva condició sexual.

Així, el dissabte següent 5 dones de la nostra vila anaren a Tarragona per participar en la manifestació pel dret a l’avortament i com a mostra de suport a les 170 dones tarragonines citades a declarar. Aquestes 5 vilatanes van estar acompanyades per les més de 70 autoinculpacions provinents de Molins de Rei que lluïen amb llum pròpia dins la recollida nacional de 400 firmes en el mateix sentit.

Però tota acció té les seves conseqüències quan es qüestiona la legalitat existent, i algunes de les molinenques inculpades en la campanya per l’avortament lliure i gratuït han rebut citacions per anar a declarar als jutjats de Molins de Rei i de Sant Feliu de Llobregat en els propers dies. D’aquesta manera, podríem considerar que prossegueix la campanya judicial contra el dret a decidir sobre el propi cos al mateix temps que el codi penal continua inalterable i sota uns criteris arcaics i poc tolerants envers els drets humans.

El grup de dones de la nostra vila adherides a la campanya pel dret a l’avortament han decidit convocar, en senyal de solidaritat amb les molinenques citades a declarar i en senyal de protesta per la legislació actual, una concentració aquest dimecres dia 28 de maig a les 9 del matí davant l’edifici del Jutjat de Pau de Molins de Rei, ubicat com bé sabreu al número 21 de l’avinguda de València.

Aquesta concentració també té lloc per la consciència que les llibertats s’aconsegueixen a partir de la mobilització, la pressió i el compromís amb els propis ideals, com bé demostren alguns dels principals canvis socials reconeguts per l’Estat en els últims temps, que han tingut al darrere el lideratge i la constància dels moviments socials.

És aquest treball diari i incansable el que ha permès a la resta de la població entendre i compartir la necessitat d’avançar cap a un model de convivència més obert i respectuós. I també és aquesta lluita persistent la que portarà al grup de dones de la nostra vila, i les seves companyes catalanes, a veure recollides les seves demandes al codi penal en un futur, esperem, ben proper.

Roger

Els transvasaments i la concepció de l'aigua com un recurs limitat

2008-05-21T15:22:00.008+02:00

D'uns mesos ençà, la manca d'aigua ha comportat una crisi profunda al govern català, moltíssims titulars als mitjans de comunicació i decisions incomprensibles que han desviat el centre del debat a la incompetència de la conselleria de Medi Ambient.

D'aquesta manera, el problema de fons ha quedat completament superat malgrat els insistents esforços d'organitzacions com la Plataforma en Defensa de l'Ebre o la Plataforma Metropolitana en contra dels transvasaments. Col·lectius, que molt lluny de ser moviments NIMBY (negacionistes) són clarament propositius, que intenten impulsar la nova cultura de l'aigua i canviar el model territorial del nostre país, que continua basant-se en un creixement de l'àrea metropolitana de Barcelona totalment insostenible, com demostra, per exemple, la vergonya del Pla CAUFEC, un delicte ecològic d'una força política que s'anomena d'esquerres.

L'arribada de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona amb vaixells o bé a través de la interconnexió de xarxes provinent del sud del Principat representa una oportunitat perduda per canviar de mentalitat.

1/ Suposa mantenir la concepció de l'aigua com un recurs il·limitat; si no en tenim aquí, ja ens la portaran d'una altra banda. És estimulant contraposar les campanyes de conscienciació de la Generalitat de Catalunya amb les seves accions reals. Fins que la manca d'aigua no suposi restriccions sense cercar alternatives rocambolesques, no seran coherents.

2/ És una despesa econòmica inútil, tenint en compte que a l'àrea metropolitana ja s'estan construint dessalinitzadores per resoldre en part el problema. Els milions d'euros destinats a les "captacions temporals" es podrien destinar a millorar el sistema de reg de l'agricultura catalana (del sistema per inundació al d'aspersió, al gota a gota o fins i tot el reg intel·ligent), a millorar les condicions dels aqüífers, a implantar mesures d'estalvi entre la indústria de l'àrea metropolitana, a la compra de difusors en àmbits domèstics, etc.

3/ Fomenta el desequilibri territorial català i manté la visió centralista que tantes crítiques genera quan parlem de l'Estat Espanyol. Seria bo que siguéssim coherents i entenguéssim que els conflictes territorials se solucionen a partir de relacions d'igualtat i del respecte.

Per cert, tal i com denuncia Manolo Tomás en aquest xat de Vilaweb, el primer transvasament ja està fet: de la gestió pública de l'aigua, a la privada. Un altre aspecte que no ha estat comentat i que simbolitza la concepció mercantilista de l'aigua.

Immersos en aquest panorama, la xerrada que duran a terme un membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i un membre del col·lectiu Enginyers sense fronteres a l'Ateneu Mulei, esdevé una bona opció per entendre el que està succeïnt al nostre país amb l'aigua, els interessos econòmics que hi ha al darrere de certes postures i la incongruència de les propostes realitzades fins al moment pel govern català.

Des de la CUP Molins intentarem debatre la problemàtica de l'aigua al proper ple municipal, a partir de la presentació d'una moció en contra dels transvasaments i a favor de la implementació d'un model basat en la nova cultura de l'aigua. Tan de bo aconseguim que el nostre municipi es posicioni clarament contra aquestes decisions inútils, generadores de conflictes territorials i insostenibles.

Roger

Endavant i el cicle aigua - terra - aire

2008-05-19T18:28:00.004+02:00

A la nostra vila, i també al conjunt del país, estem vivint un mes de maig força plujós, la qual cosa hauria de resoldre la crisi incomprensible viscuda al voltant de l'aigua. Però tal i com diu la dita, no plou mai a gust de tothom, i els últims ruixats han comportat la suspensió - o l’ajornament en el millor dels casos - d’uns quants actes a Molins de Rei. Hem de tenir en compte que aquesta època de l’any és la preferida per la majoria de les entitats i col·lectius per tal de realitzar actes al carrer.

Una d’aquestes associacions, el col·lectiu independentista Endavant, ha programat un cicle d’activitats que es realitzaran en espais coberts, i per tant, sense patir les possibles inclemències del temps. Aquest cicle, precisament, versarà al voltant de la situació dels elements naturals a la nostra terra i crec que ajudarà a reflexionar sobre algunes pràctiques habituals en el nostre entorn més proper.

D’entrada, aquest dimecres dia 21, la Plataforma en Defensa de l’Ebre farà una xerrada a l’Ateneu Mulei a les 20:00 del vespre per tal de donar la seva visió sobre el conflicte obert de l’aigua. Espero que a través de la proximitat i l’experiència directa ajudi als molinencs i molinenques a postular-se en contra dels transvasaments projectats per les diferents administracions a Catalunya.

El dissabte, en el marc del quart aniversari de Ka la Banya, es tractarà el problema dels transgènics, a partir d’una obra de teatre per a totes les edats i una xerrada del col·lectiu “Som lo que sembrem” juntament amb un pagès de la nostra vila. En aquest cas n’estic convençut que ajudarà a difondre entre les persones assistents les particularitats del cultiu de transgènics i els seus efectes negatius.

Finalment, dijous que ve, al local de la CUP, es completarà el cicle amb una xerrada de la Plataforma Aire Net de Sant Feliu de Llobregat, la Plataforma Contra la incineració de residus de Sant Vicenç dels Horts i el CEPA al voltant de la contaminació de l’aire i les conseqüències que comporta per la salut.

Sens dubte, una bona iniciativa d’Endavant que focalitza el debat al voltant de la necessitat de conservar el nostre entorn, d'entendre'l i de respectar-lo, un plantejament que sovint es fa notar per la seva absència al nostre país.

Roger

Música vs soroll

2008-05-15T01:17:00.006+02:00

La convivència genera conflictes, accentuats quan els interessos entre els habitants són molt diferents a partir de clivelles com la generació, els referents culturals o l'activitat quotidiana.

Els conflictes deixen de considerar-se com a tals quan existeix una predisposició per part de tots els actors a entendre el raonament dels altres, a tenir empatia i a cercar acords per consens entre tots ells. En aquest sentit, factors com la proximitat, la coneixença o la tolerància contribueixen positivament a resoldre conflictes i entendre'ls com una oportunitat de teixir unes relacions personals i socials més fortes.

A Molins de Rei fa anys que existeix un conflicte d'interessos entre part del veïnat i les entitats o col·lectius que decideixen fer activitats nocturnes sorolloses a l'aire lliure de forma puntual. Normalment, quan se celebra un concert en una de les places cèntriques de la vila, els veïns es queixen del soroll que els impedeix descansar amb comoditat. Una queixa perfectament comprensible però que no és propositiva, sinó negativa.

En casos com aquest, crec que és interessant tenir en compte dues consideracions:

1/ Els veïns habiten en un espai urbà cèntric. La seva localització comporta molt bones connexions amb els comerços, transports i serveis de la vila, però també una major presència de persones, sorolls i activitats. És la zona considerada com el rovell de l'ou de Molins de Rei, però el dret al descans, en qualsevol cas, és obvi.

2/ Quan entitats i col·lectius decideixen fer concerts i activitats al carrer, normalment prefereixen una localització cèntrica per tal d'arribar a més molinencs i molinenques i facilitar l'accés als assistents.

Així doncs, és senzill que el conflicte es perpetuï i es produeixin enfrontaments entre veïnat i entitats. Però crec que en casos d'aquesta índole és interessant entendre que:

a) Les activitats dels col·lectius i entitats al carrer tenen un caràcter limitat i puntual. És difícil trobar una plaça cèntrica a la vila on es concentrin més de tres activitats nocturnes sorolloses a l'any incloent les celebracions de la Festa Major. Estaríem parlant de 3 nits, sobre 365 dies. Vaja, una nit sorollosa cada 121 dies.

b) La concepció de l'espai urbà difereix notablement: Hi ha col·lectius que l'entenen com un lloc públic, de trobada, de moviment, de vida; també hi ha una part del veïnat que l'entén com un lloc silenciós, de respecte al descans dels habitants i, per tant, mancat de moviment humà en les franges nocturnes.

Així doncs, concloc que el debat hauria de versar al voltant de la voluntat jove de construir una societat activa, participativa i transformadora i la necessitat de respectar els drets individuals d'aquells que tenen unes perspectives i problemàtiques diferents. Seria bo que es plantegés el debat en forma de taula de trobada per tal que la capacitat d'empatia de tots plegats anés en augment.

En casos com aquest, si hi ha voluntat és molt senzill arribar a acords. La voluntat dels col·lectius, d'entrada, no la poso en dubte: Aquells i aquelles que treballen de forma voluntària en un sentit social, entendran perfectament la necessitat d'assolir consensos favorables per tothom. Jo entenc que limitant l'horari de les seves activitats, reduint els nivells acústics a partir d'hores tardanes, valorant amb l'Ajuntament la idoneïtat dels llocs escollits o fins i tot parlant amb els veïns per anunciar-los les activitats previstes, els col·lectius mostren un respecte envers els drets dels veïns destacable.

La voluntat d'aquells veïns que es queixen la poso en qüestió. Normalment són coneixedors de l'activitat nocturna que es durà a terme, no entenen la seva necessitat i a partir d'aquí formulen una queixa (sigui a la guàrdia urbana o amb posterioritat a la Ràdio i al Llaç) sense cap ànim constructiu i alguna vegada amb manca de respecte envers als participants.

Potser seria bo que anessin a trobar les entitats, els expliquessin la seva problemàtica o els preguntessin per la necessitat de realitzar les activitats programades. Potser podrien compartir alguns elements i veure que les entitats, quan programen concerts i activitats nocturnes "sorolloses", ja tenen en compte el descans dels veïns afectats. I a partir d'aquí, conjuntament estic convençut que s'acordarien models de funcionament per satisfer ambdues parts.

En qualsevol cas, i tal i com ens ha passat algunes vegades, convido als veïns i veïnes afectats per un concert proper a participar-hi si tenen la possibilitat de fer-ho (Evidentment hi ha qui té problemes de mobilitat, qui treballa o estudia l'endemà, qui té un nadó, etc). Davant l'assumpció de passar una nit al lloro, millor passar-la gaudint i en companyia, no?

Roger

11 de maig, Jornada PLACAJ

2008-05-13T16:52:00.009+02:00

Aquest diumenge a la tarda vam celebrar l'assemblea constituent de la Plataforma per un Casal Autogestionat de Joves de Molins de Rei. El conjunt dels actes (assemblea, sopar i concert) es van celebrar al passatge de la sardana, al ser un lloc cèntric de la vila, recollit i sense afectacions al trànsit rodat de vehicles.

L'assemblea va començar amb una hora de retard a causa de l'últim ruixat del cap de setmana a la nostra vila, després d'un dissabte d'intenses precipitacions en què es van recollir més de 60 litres per metre quadrat tal i com podeu veure al gràfic. Tot i això, vam aconseguir un ritme prou lleuger i les 21 persones assistents vam poder debatre tots els punts de l'ordre del dia sense presses.

D'entrada, i després de la lectura punt per punt del text i de realitzar petites modificacions consensuades per tots els joves presents, vam aprovar el projecte bàsic a partir del qual ens hem presentat i ens presentarem davant la resta d'associacions i col·lectius, les administracions i al conjunt dels vilatans i vilatanes.

Posteriorment, i després d'escoltar una breu (però completa) explicació de les activitats i característiques de l'Associació de Casals de Joves de Catalunya per part de dos dels seus membres, vam decidir unànimement adherir-nos a la federació ubicada dins el Moviment Laic i Progressista. D'aquesta manera, esperem comptar amb l'assessorament formatiu, tècnic i de xarxa que ofereix l'ACJ per tal de tirar endavant amb aquest projecte. Finalment, vam formalitzar les figures de responsabilitat de la nostra assemblea fins a la tardor, per tal d'iniciar els tràmits dels Estatuts, de creació d'un compte bancari o similars, i vam decidir una quota base de participació de tots els membres de l'assemblea.

Després de preparar l'equip de so i la tarima pel concert, vam sopar al carrer compartint l'espai públic, l'aliment i la conversa amb una cinquantena de persones, que vam ser espectadors del debut musical del grup Apa tu, amb molts ex-components de Mr.Bob i la presentació de sis cançons pròpies cantades en diferents llengües que espero que es vagin ampliant en els propers mesos després d'un inici prometedor. Més tard ens acompanyà la rumba de la Terrasseta de Preixent fins a la una de la matinada, quan a l'hora prevista i puntualment vam concloure la música i vam tancar la barra.

Sens dubte, una bona jornada combinada de treball i festa, que ha arribat a moltíssima gent (el passatge de la sardana estava pràcticament ple a quarts d'una de la nit) i que és el punt de partida formal de cara a seguir treballant per consolidar el projecte i difondre'l entre la joventut molinenca.

La propera assemblea, aquest dimecres a les 20:30 a l'Agrupa (I si fa bon temps, anirem a la Plaça de l'Ajuntament). No hi falteu!

Roger

L'Esplai l'Agrupa presenta nova imatge!

2008-05-08T10:36:00.004+02:00

Després d'uns quants mesos i alguns anys de parlar de la pàgina web de l'Esplai l'Agrupa i d'anar fent petites pàgines en dominis gratuïts (el .ppcc o el .tk), aquest dissabte estrenarem de forma oficial el domini www.esplailagrupa.org.

El retard de la posada en marxa és conseqüència de la multitud de proves realitzades en diferents formats i també, és clar, per la manca de constància de l'equip de monitors i monitores en aquest aspecte, que s'ha vist superat per la preparació de moltíssimes activitats, per l'aposta per altres models de difusió i per la remodelació del funcionament intern que hem anat treballant en els darrers mesos. Una associació que genera tanta activitat com la nostra acostuma a allargar en el temps algunes propostes interessants i necessàries com aquestes. Ara, això sí, prometem tenir-la actualitzada!!

De moment, ja hi podeu anar fent un cop d'ull, i tot i que algunes seccions de la web encara estan en construcció, ja podeu anar veient qui som, què és el nostre esplai, el calendari de les properes activitats, les nostres seccions o les dates d'estiu. Crec que finalment hem aconseguit crear una pàgina prou atractiva, útil, fàcil de manejar (també per actualitzar-la) i que ens permetrà millorar els nostres canals de difusió de cara a explicar la nostra tasca i calendaritzar les nostres activitats.

Si teniu propostes o suggeriments per afegir més informació o millorar la pàgina web, podeu enviar un correu a l'adreça que trobareu al final de la pàgina (Quins dubtes no us ha resolt la pàgina?). Com podreu veure en la pàgina inicial, l'Esplai l'Agrupa també ha canviat el logo, actualitzant el disseny del famós nen amb gorra (o "nen sense cames"), però mantenint la seva estructura original.

Amb aquestes innovacions, pretenem començar a aprofitar les possibilitats ofertes per les noves tecnologies i seguir consolidant-nos com una de les associacions més actives i amb més moviment de la nostra vila.

Roger

Millorem Molins

2008-05-08T10:19:00.004+02:00

Com bé sabreu, durant la Fira de la Candelera la CUP va posar en marxa el Certamen "Millorem Molins", on les entitats i col·lectius de la vila podien presentar projectes que milloressin Molins de Rei en diferents aspectes, aspirant a rebre la dotació econòmica assenyalada a les bases del concurs.

Fa uns dies es va iniciar el període de valoració per part del jurat del certamen i també les votacions a la pàgina web de Millorem Molins. Aquells i aquelles que no heu entrat a la pàgina, us recomano que hi feu un tomb, participeu en les votacions (si us interessa algun dels projectes) i feu arribar propostes i queixes al voltant de la nostra vila, per consolidar-la i transformar-la en aquells aspectes que presenten mancances.

De fet, si consulteu les propostes ja realitzades, podreu veure les temàtiques que han anat sorgint i la resposta (temporal o definitiva) que des de la CUP hem pogut anar treballant. Si teniu més informació sobre un tema o alguna postura diferent podeu afegir un comentari a l'assumpte en qüestió, que servirà per generar més debat i poder copsar més adequadament els diferents punts de vista sobre cada qüestió.

En qualsevol cas, i tornant al certamen, us recordo que les votacions finalitzen el dimarts 20 de maig. Una setmana més tard, el dia 27 al vespre, realitzarem un petit acte a la nostra seu (C/Verdaguer, 62) en què anunciarem els dos projectes guanyadors d'aquesta edició (a partir dels vostres vots i de la valoració feta pel jurat).

No hi falteu!

Roger

Gegants a Mallorca!

2008-05-05T23:23:00.004+02:00

Aquest cap de setmana he acompanyat la Colla Gegantera de Molins de Rei a la sortida a Santa Maria del Camí, a l’illa de Mallorca. El cap de setmana, ben acompanyats per la colla gegantera local, ha estat la segona visita dels gegants a l’illa després de l’estada a Alaró el 2006. I m'ha servit per conèixer la realitat dels nostres gegants i la festa que porten allà on són convidats.

D’aquests dies intensos, amb visites a indrets com Valldemosa i Pollença, menjars abundosos i viatges distrets amb vaixell, en destacaria com no podria ser d’una altra manera la plantada de gegants i posterior cercavila que vam dur a terme el dissabte a la tarda pels carrers de la població mallorquina.

En aquesta cercavila van participar deu colles geganteres de diferents racons de Mallorca i la Colla gegantera de Molins de Rei, que va rebre els honors de convidada estrella tal i com van reflectir els mitjans de comunicació illencs el diumenge, amb diverses pàgines dedicades a l’espectacular ball de la colla molinenca. El meu paper de col·laborador va consistir en dur aquest capgròs tan simpàtic amb la seva característica barretina.

De fet, els gegants d’en Bernat i la Candelera van destacar davant els altres pel seu diferencial de pes, amb 70 quilos davant dels 30-40 de les colles locals. També pel seu acompanyament musical, amb les habituals gralles, caixa i bombos que es contraposaven amb el so més lleuger de les xeremies mallorquines, i òbviament pel seu ball tan animat i mogut, que llueix allà on va, amb moltes més voltes que la resta de gegants i gegantes.

D'aquesta petita estada a Mallorca també en ressalto els llaços que ens uneixen a catalans i mallorquins i la confirmació d'un imaginari tradicional popular col·lectiu molt similar, construït a partir de la llengua, de llegendes, de referents culturals i d'expressions d'arrel tradicional com la trobada de gegants de Santa Maria del Camí.

Roger

Ple d'abril

2008-05-02T12:32:00.004+02:00

El passat dimecres 30 d'abril va tenir lloc el Ple de l'Ajuntament de Molins de Rei, amb punts importants a l'ordre del dia i que s'allargà més de cinc hores aprofitant que el dijous 1 de maig era festiu.

D'entrada, va ser el primer ple del regidor Emilio Ramos Gutiérrez, substitut del José Luis Serrano Núñez, com a membre del Partit Popular. Els primers comentaris i posicionaments em porten a pensar que es manté el to insolent i poc constructiu, perdent el peculiar sentit de l'humor (més aviat mala educació) de l'anterior regidor.

Posteriorment, es va iniciar el debat del Pla d'Actuació Municipal, que durà més de dues hores i a través del qual els vilatants van poder escoltar les propostes de l'equip de govern i dels grups municipals a l'oposició. Aquest debat, que arriba amb força mesos de retard, ha vingut precedit per trobades entre l'equip de govern i l'oposició on hem pogut debatre les propostes de cadascú i consensuar-ne algunes d'elles.

Des de la CUP vam abstenir-nos a l'entendre, d'entrada, que la nostra tasca és exercir control sobre el projecte de govern de l'Ajuntament de Molins de Rei. La incorporació d'aspectes proposats des del nostre partit (al voltant dels parcs solars, de l'educació, de l'esport o de l'habitatge) i la possibilitat de debatre de forma correcta, extensa i constructiva amb l'equip de govern han influenciat en aquesta decisió. Evidentment, no estem d'acord amb totes les mesures escrites al PAM i creiem que en manquen altres d'especial rellevància, actuacions que continuarem demanant al llarg del mandat amb l'esperança de trobar nous acords.

Posteriorment, el ple va tenir un moment "casteller" força interessant, amb la presentació del projecte bàsic de la Federació Obrera (que comptarà el 2011 amb quatre bucs d'assaig, amb sala d'exposicions, petit auditori, bar, magatzem i sales de reunions per a entitats, tallers....un bon centre cívic, en definitiva), que contempla un espai habilitat per a la Colla castellera dels Matossers de Molins de Rei.

Aquest moment continuà amb l'aprovació unànime d´una moció en que es demana a la UNESCO la consideració de Patrimoni de la Humanitat l'activitat castellera i que finalitzà amb la intervenció dels nostres castellers.

Després d'això, vingueren punts més habituals en l'ordre del dia, com l'aprovació de la renovació de taxes, de concessions o similars, entre els quals destaco la renovació de les línies del bus local, en què la MB3 inclourà en el seu trajecte la MB4 (Cementiri), allargant 5 minuts el viatge però afegint dos nous trajectes diaris.

Finalment, el ple conclogué amb l'aprovació de la moció sobre l'avortament lliure presentada a instàncies de IiE i la CUP, amb la qual cosa l'Ajuntament de Molins de Rei es postula per reconèixer la lliure decisió de les dones i la integració de les intervencions a la xarxa pública sanitària.

Així doncs, aquí s'acaba la crònica del ple d'abril, un dels més interessants del mandat, amb debat sobre el model de vila, amb projectes de magnitud important i amb un nou membre al consistori.

Roger

Derbi Cau - Agrupa

2008-04-28T18:23:00.003+02:00

Aquest dijous, al poliesportiu municipal, se celebrarà el tradicional torneig de futbol sala de l'1 de maig organitzat per l'Agrupament Escolta Jaume Vicens Vives de Molins de Rei.

Aquesta edició comptarà amb la presència dels monitors i monitores de l'Esplai l'Agrupa, disposats a guanyar algun partit i, sobretot, a fer festa i animar l'espectacle.

El sorteig del passat divendres ens ha deparat un gran partit, tot un derbi local de trascendental importància! Es tracta del CAU - Agrupa, que jugarem "en camp contrari" a les 08:30 del matí. Esperem que la son i el cansament afectin més al CAU, marcar més gols que ells, i sobretot, passar-nos-ho de conya.

En qualsevol cas, és possible que la nostra participació acabi abans de l'hora de dinar, tot i que intentarem que no sigui així i donar alguna sorpresa més malgrat l'habitual bon joc de la resta d'equips participants. L'any passat el torneig se l'endugué l'equip dels Margarits amb una bona final de futbol sala disputada passades les 8 del vespre i amb un bon nombre d'aficionats i seguidors.

Sens dubte, aquest torneig és una bona campanya econòmica organitzada des del CAU, a partir de la qual durant molts anys s'ha anat consolidant el projecte de Benín, que fomenta l'esport entre els molinencs i molinenques i que des de fa uns quants anys deixa diversos equips fora de competició per manca d'espai en el format. Un èxit que espero que segueixi molts anys més!

Roger

Viu el Lleure!

2008-04-26T14:10:00.003+02:00

"Viu el Lleure!" és el nom del projecte que les entitats de lleure educatiu i l'Ajuntament han començat a impulsar amb l'objectiu de cercar recursos i difondre la tasca dels esplais i el cau de la nostra vila.

Avui dissabte 26 hem dut a terme una jornada de treball matinal per detectar les mancances del col·lectiu, plantejar noves idees i calendaritzar les actuacions del projecte fins el 2009. Tot i que la reunió ha tingut una fluixa assistència de monitors i caps, ha estat molt productiva i ja han sorgit línies de treball de cara al proper curs escolar. Queda pendent també una xerrada inicial al voltant del futur de l'educació no formal que s'ha hagut d'aplaçar a darrera hora.

Les mancances que presentem les entitats de lleure educatiu de Molins de Rei estan relacionades amb la infrastructura (local, sales o recursos tècnics diversos com equips de so, projectors, ordinadors...), amb la difusió de la nostra tasca i també respecte la coordinació.

En el camp de la difusió hem decidit començar a treballar amb les escoles de forma més directa (ja sigui a través de claustres com amb les AMPAs) i iniciar un projecte de revista d'entitats de lleure de la vila, que sigui un punt de trobada per a tots nosaltres i un element clar de presentació a aquells i aquelles molinenques que encara no ens coneixen.

De cara als propers mesos el projecte comportarà tríptics de presentació i informació de les activitats d'estiu des del propi ajuntament. Al mes de setembre, en vistes a la Festa Major, estem preparant una possible cercavila a expenses d'encabir-la en l'atapeïda agenda d'actes de Sant Miquel.

Espero que tot aquest treball i el projecte siguin útils per consolidar l'educació no formal i dotar-la de la importància que es mereix avui en dia. També, a nivell d'entitats, per conformar la tan desitjada coordinadora d'entitats en el lleure educatiu.

Roger

Campanya pel Dret a l'Avortament

2008-04-21T11:27:00.006+02:00

D'aquí dos dies els molinencs i molinenques sortirem al carrer per celebrar la diada de Sant Jordi, atents a les roses i cercant aquelles novetats editorials o aquells llibres difícils de trobar en un altre dia de l'any.

A Molins de Rei, com és habitual, se celebrarà la diada de forma majoritària a la Plaça de la Creu i el Carrer Major peatonal, comptant amb parades molt diverses i essent ja la XXIII Fira del llibre en Català. Aquesta fira, a més a més de comptar amb la presència de les llibreries locals, rep el suport de moltes entitats que hi participen i realitza propostes tan interessants i diverses com un punt d'intercanvi de llibres, una ballada de sardanes o una exhibició de l'esbart dansaire de la nostra vila.

Com a novetats, trobem la primera marató de poesia de Molins de Rei, que se celebrarà al matí i a la tarda davant la ferreteria Rovtor, o la presència del grup de dones de Molins de Rei que s'han afegit a la campanya "Les dones parim, les dones decidim. Jo també he avortat!", que estaran repartint informació i demanant adhesions davant de Ka la Banya.

Aquesta campanya recull el suport a aquelles dones encausades per haver avortat a causa de la denúncia presentada per l'associació E-Cristians i per Pro-Vida, i demana un canvi en la legislació que permeti l'avortament lliure, com ja es demanava en manifestacions multitudinàries durant la transició.

És al·lucinant com en certs aspectes la legislació s'encalla i afavoreix un posicionament conservador minoritari, en contraposició clara amb uns moviments socials potents que basen el seu missatge en una millora tan individual com col·lectiva. El cas de l'avortament, amb una lluita que fa més de 30 anys que dura, és un exemple rotund de les mancances del codi penal actual.

De fet, el proper dissabte 170 dones estan cridades a declarar als jutjats de Tarragona per haver-se autoinculpat en la campanya i ja s'ha convocat una manifestació des de la campanya pel dret a l'avortament, amb un centenar d'entitats que hi donen suport, per tal de denunciar l'absurditat que representa aquest judici. Em recorda les manifestacions i inculpacions de la crema de fotografies del rei, on els jutges també van decidir erigir-se en protagonistes del cas i van perseguir les inculpacions en senyal de suport.

En qualsevol cas, espero que aquest dimecres aquest col·lectiu rebi el suport dels molinencs i molinenques per poder seguir lluitant per un dret tan elemental com el dret al propi cos.

Roger

I aquest cap de setmana...

2008-04-16T23:49:00.003+02:00

Com ja sabreu, aquest cap de setmana l'Ateneu Mulei celebra el seu primer aniversari amb un cap de setmana força complet. Divendres hi haurà sopar a partir de les 10 del vespre i concert de la Carxofa i la Ceba i també de la Principal de la Nit (Actuació prevista al Racó dels Gegants Vells per la Fira de la Candelera i suspesa a causa de la pluja).

El dissabte 19 d'abril, es torna a fer un sopar a la mateixa hora i aquest cop ve acompanyat pel concert del Titot (amb la forma de Josep Maria Cantimplora acompanyat per l'Orquestra Cloratita) i una altra edició de la cançó improvitzada amb l'incansable quarta carlinada.

Per aquells i aquelles que no heu tingut l'oportunitat d'assistir a altres vetllades de cant improvitzar, us diré que és una de les activitats d'oci més sorprenents i festives que he descobert darrerament. Us convido a venir, participar i gaudir de l'espectacle!

Per anar fent boca, aquí teniu tres vídeos d'altres cantades que s'han fet al mateix Ateneu Mulei en els darrers mesos. No us ho perdeu!

Roger

Collserola, Parc Natural de Veritat

2008-04-14T11:26:00.004+02:00

Aquest diumenge prop de 70 molinencs i molinenques vam participar a la Marxa Popular en defensa de Collserola, iniciant la caminada a la Plaça Mireia d'Esplugues de Llobregat i després que la majoria arribessin amb un autocar ple a vessar des de Molins de Rei.

La caminada, sense presentar massa dificultats en el seu recorregut, va ser un bon motiu per conèixer una part de la serra relativament poc propera, per compartir vivències i problemàtiques relacionades amb Collserola amb companys d'altres municipis i territoris (Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, la gent del Vallès) i per mostrar la força i determinació d'un bon nombre de persones aplegades a la plaça del Tibidabo.

Un cop allà, i després d'algunes dificultats amb la penjada de pancartes des de la plaça d'entrada al temple del Tibidabo (Per cert, com és que perdura el nom de "Templo Expiatorio de España"?), vam poder escoltar el manifest de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i assistir a una representació teatral força divertida en què el llop de l'administració volia retallar Collserola per la meitat. Llàstima que en ambdós casos va fallar el so, ofuscat per la megafonia del parc d'atraccions del Tibidabo.

El més interessant de la trobada des del meu punt de vista va ser adonar-se de la quantitat d'associacions i entitats que lluiten per la defensa del territori de forma local, a causa de la multitud de conflictes oberts existents actualment a la serra de Collserola (A destacar les pancartes al voltant de les alzines centenàries del Parc del Tibidabo i els estandards en contra del faraònic Pla Caufec).

També és destacable el component intergeneracional de la marxa, amb persones de totes les edats que comparteixen l'estima pel seu entorn natural més proper i una preocupació evident pel poc interès de les administracions en preservar la serra.

A veure si entre tots i totes fem prou pressió per aconseguir que Collserola sigui un Parc Natural de veritat ben aviat. Perquè en aquest cas, la no acció es converteix en una nova agressió.

Roger

Can Cartell

2008-04-12T23:20:00.004+02:00

Molins de Rei és una vila que té un teixit associatiu fort, amb vida social activa i multitud d'entitats disposades a demostrar amb propostes i activitats la seva bona salut.

La conseqüència directa d'aquest context és l'apretada agenda dels molinencs i molinenques que pretenen participar d'activitats provinents de diferents entitats. Una bona prova és el nou apartat que he afegit al bloc, "L'agenda", on aniré afegint una petita part de les activitats que es realitzen a Molins de Rei, ja sigui per coneixença personal com per considerar que es tracta d'activitats que cal potenciar.

Un altre cas que també és útil per exemplificar les dificultats d'agenda és la coincidència dels actes de celebració dels aniversaris de l'Ateneu Mulei (1r) i de Ka la Banya (4art), que tindran lloc el proper cap de setmana i que seran difícils de compaginar per a tots els interessats.

Tenint en compte aquest panorama, no ens ha d'estranyar que el centre vila estigui sempre ple de cartells per tot arreu anunciant desenes d'actes i multitud d'activitats. Des del meu punt de vista, és un termòmetre força eficaç que indica l'elevat dinamisme de les associacions locals, i per tant, com a molinenc, me'n sento orgullós.

Un fenomen que es deriva d'aquesta situació és la manca de rellevància dels plafons municipals ubicats a la via pública amb la única finalitat de permetre les encartellades de les entitats i del propi ajuntament. Vista la manca de plafons útils (ara mateix 21, dels quals tan sols 9 al centre vila), les entitats encartellen a fanals, façanes, caixes de llum o racons estratègics. Per aquest motiu, des de la CUP vam sol·licitar fa 6 mesos l'augment de plafons informatius per tal d'oferir un espai més factible a les encartellades i per evitar una guerra de cartells entre diferents associacions.

La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya, obviant per complet aquesta demanda com a membre de l'equip de govern (han disminuït des de llavors els plafons en qüestió), va portar una moció a l'últim ple de l'Ajuntament en què demanava als partits polítics que es comprometessin a encartellar únicament en els llocs establerts per l'Ajuntament, basant-se en la necessitat d'una vila més neta i endreçada. I també van transmetre aquesta demanda a les entitats de Molins de Rei.

Personalment, aquesta moció i el to utilitzat en la seva presentació al ple, amb una retòrica basada en "o si, o no", sense acceptar cap matís ni suggerència, o amb frases tan interessants com "ara ja no hi ha excuses" (jo diria que d'excuses cap ni una, d'arguments dignes uns quants), em porten a pensar en dues coses:

1/ Es fomenta "l'incivisme" entre els molinencs i molinenques, ja que no s'ofereix cap mena d'alternativa als plafons actuals, en què òbviament un cartell podria durar (si tots es pengessin allà) com a màxim un parell d'hores. Les entitats, doncs, amb bon criteri, seguiran anunciant els seus actes per tot arreu. Si no, el cost d'encartellar no serviria de res.

2/ Es limita la llibertat d'expressió. Curiosament, la moció arriba després de l'última gran encartellada de la CUP, l'únic partit que utilitza aquest mitjà per difondre posicionaments i decisions de l'equip de govern.

Així doncs, espero que la secció local d'ERC canviï d'actitud i acompanyi amb propostes el seu indubtable bon propòsit de mantenir una vila neta i endreçada. I en aquest camp no cal fer estudis profunds: Si es posen més cartelleres i les associacions i col·lectius comproven que funcionen bé, la vila estarà neta, endreçada i continuarà mostrant un activisme envejable.

Una solució que no sembla gaire complicada ni tampoc costosa. Només fa falta voluntat política. Mentrestant, jo seguiré orgullós de poder passejar per una vila encartellada, activa i dinàmica.

Roger

Concentració PLACAJ

2008-04-10T13:50:00.006+02:00

Després d'unes setmanes sense escriure, torno a reactivar el bloc tot recuperant el ritme habitual. D'entrada, m'agradaria fer una crida a tot el jovent de la vila (i també als altres col·lectius que poden gaudir de les nostres activitats i projectes) a participar a la convocatòria feta per la Plataforma per un Casal Autogestionat de Joves:

Aquest dissabte, a les 12 del migdia, tots a la plaça de l'Ajuntament!

Es tracta del primer acte públic de PLACAJ (més enllà de xerrades i assemblees) i considero que, d'entrada, pinta prou bé. Aquestes últimes setmanes hem estat preparant la concentració de tal manera que pugui donar-nos a conéixer als molinencs i molinenques i que serveixi com a punt de partida per treballar en la consolidació d'un Casal de Joves a Molins de Rei que pugui aglutinar totes les propostes, activitats i projectes d'aquest col·lectiu en un espai comú.

També hem estat difonent el nostre projecte a diferents entitats i col·lectius de la vila per tal que n'assebentin als seus membres i demanant-los el seu suport, rebent una resposta majoritàriament positiva a la nostra proposta.

L'horari previst per la concentració de dissabte, a gran escala i amb possibles canvis, és el següent:

11:00 a 12:30 Activitats diverses amb musiqueta (Tipus ping-pong, malabars, la roda, saltar corda, pintar cares...).

Com veieu, una hora abans de la concentració oficial ja començarem a moure'ns per la plaça de l'ajuntament, per anar aglutinant més gent i per difondre els nostres objectius.

12:30 a 13:30 Participació d'entitats que donen suport a PLACAJ.

En seran unes quantes i des del meu punt de vista molt variades.

13:30 Lectura del manifest elaborat per a l'ocasió.

Després hi haurà una mica de pica-pica i ja recollirem. Ho torno a dir: D'entrada, pinta molt bé. A veure si entre totes i tots aconseguim mostrar el dinamisme de la joventut molinenca i comencem amb bon peu aquest projecte.

No us ho perdeu!

Roger

Eleccions: El cas molinenc (PP)

2008-03-26T12:14:00.004+01:00

El Partit Popular ha millorat els seus resultats electorals tot i no haver aconseguit guanyar les eleccions. Tan a la circumscripció de Barcelona com a Molins de Rei s'ha erigit com a tercera força política més votada (en el cas de la vila superant els resultats d'ERC).

Malgrat tot, Molins de Rei no és un indret precisament propici pels interessos del PP. D'entrada és interessant observar que el PP obté un 11,14% dels vots a la vila i un 16,80% a Barcelona. Això mostra una diferència en punts percentuals de 5,66 i un multiplicador ubicat a l'1,51, molt elevat i que mostra una disparitat enorme entre els resultats globals amb els resultats locals.

És cert que l'evolució d'aquest partit no és negativa: l'any 2004 van obtenir tan sols el 9,91% dels vots, amb diferències respecte Barcelona de 6,04 punts i un multiplicador d'1,61. Així doncs, el PP millora a Molins de Rei els seus resultats electorals respecte l'any 2004, tan quantitativament com comparativament amb la circumscripció electoral. Però encara que no hem d'obviar aquests fets, és lògic recalcar els horrorosos resultats que representen l'11,14% dels vots en aquestes últimes eleccions.

Per comprovar-ho, és interessant observar que els resultats del PP són els segons pitjors de tota l'àrea metropolitana (35è de 36 municipis) i també els segons pitjors del Baix Llobregat (29è de 30), només empitjorat en ambdós casos per la població de Sant Climent de Llobregat. Les projeccions 100 situarien els resultats en llocs tan nefastos com els números 97 i 96 respectivament. També és interessant veure que no es produeix cap modificació respecte la posició obtinguda l'any 2004.

Així doncs, és senzill concloure que Molins de Rei és un dels forats negres electorals del Partit Popular a la circumscripció de Barcelona, tot i mostrar una millora relativa respecte el 2004 que a efectes generals no té pràcticament cap incidència. De fet, l'èxit de recuperar la tercera posició es deu més aviat a demèrits d'ERC que no pas a la millora dels seus resultats, com comprovarem en el proper comentari.

No crec que els resultats d'aquest partit millorin en properes convocatòries electorals a la nostra vila, però en qualsevol cas ha estat un partit en creixement, que vistes les propostes i el seu funcionament recaccionari i el seu lamentable escorament cap a la dreta política (sense atendre les enquestes), ens hauríem de preguntar perquè aconsegueix més vots.

També, com en el cas socialista, seria bo desemmascarar la teoria del vot útil: A Barcelona el vot útil és votar qualsevol força amb representació parlamentària "assegurada", és a dir, tan útil és votar PSC com ICV, ERC o CiU. El vot útil PP-PSOE només hauria d'existir (amb molta recança) en aquelles circumscripcions electorals on només aquestes dues forces polítiques tenen opcions de repartir-se els escons que estan en joc. A veure si el concepte queda clar i els partits sense projectes deixen de beneficiar-se'n.

Roger

Eleccions: El cas molinenc (CiU)

2008-03-25T19:00:00.005+01:00

La situació de Convergència i Unió a la circumscripció de Barcelona no és gaire positiva: Mantenen representació parlamentària i segueixen perdent vots. Tot i així, i a efectes de la participació, han aconseguit augmentar el percentatge de vots obtinguts tan a la vila com a la circumscripció.

Els resultats de la federació a Molins de Rei han sigut més positius que els obtinguts a Barcelona, amb l'obtenció del 21,39% dels vots respecte el 19,62% global. Aquesta millora ja es produïa l'any 2004, en què CiU va obtenir el 20,62% dels vots a Molins de Rei i el 19,28% a Barcelona.

La diferència en punts percentuals és relativament important (1,77 punts), i la disparitat de resultats es constata amb un multiplicador d'1,09, prou allunyat de l'1,00 per considerar-se significatiu. En aquest terreny, l'evolució respecte els resultats de les anteriors eleccions ens mostren una millora dels resultats a Molins de Rei (aleshores l'indicador es quedava en l'1,07 i la diferència en punts percentuals en 1,34), però sense ser excessivament rellevant.

En el conjunt de l'Àrea metropolitana de Barcelona, els resultats de CiU situen Molins de Rei en un bon 10è lloc (28 sobre 100). A la comarca del Baix Llobregat, CiU obté idèntica posició, 10è lloc, però obtenint una posició més endarrerida en la projecció 100 (33è lloc). És interessant observar com manté en ambdós casos el 10è millor resultat ja obtingut l'any 2004.

Així doncs, en resum, CiU millora els seus resultats a la vila respecte la circumscripció electoral i respecte la comparativa amb el 2004, tot i que no es presenta com un feu convergent ni a la comarca ni al conjunt de l'Àrea Metropolitana.

La federació, immersa en l'habitual debat al voltant de la socialdemocràcia, el sobiranisme i les disputes entre els dos partits que la conformen, i en vista als resultats obtinguts, necessita fer un procés de canvi important, sobretot tenint en compte que durant l'últim cicle electoral (06-08) ha seguit perdent vots i encadenant mals resultats electorals. Renovar el discurs, excessivament lligat al seu passat poderós, no estaria gens malament. La famosa casa gran del catalanisme no se la creu ningú.

Roger

Eleccions: El cas molinenc (PSC)

2008-03-25T00:07:00.008+01:00

Un cop passada la voràgine que envolta les eleccions espanyoles, és interessant destacar algunes dades. En els propers escrits, parlaré dels resultats dels partits que han obtingut representació parlamentària a Molins de Rei en relació al Baix Llobregat, l'Àrea metropolitana de Barcelona o la mateixa circumscripció electoral barcelonina (a partir d'ara m'hi referiré com a "Barcelona").

En primer lloc, es manté l'ordre genèric de la circumscripció electoral i de bona part dels municipis que la formen: PSC - CiU - PP - ERC - ICV.

Un cop aquest ordre queda aclarit, és interessant observar que el PSC obté uns resultats lleugerament millors que en el conjunt de la circumscripció (46,8% dels vots per un 46,72% barceloní), la qual cosa canvia la tendència de treure pitjors resultats que els obtinguts a Barcelona (l'any 2004 el PSC va reunir el 41,55% dels vots, una mica per sota dels 41,66% obtinguts a Barcelona).

En qualsevol cas, a Molins de Rei els socialistes mantenen un percentatge de votants pràcticament idèntic que el barceloní. De fet, les diferències en punts percentuals no superen els 0,11, una xifra absolutament insignificant en un percentatge tan elevat i el multiplicador no varia de l'1 que significa igualtat extrema (com més allunyat és el multiplicador del nombre 1, més disparitat de resultats s'ha obtingut en la comparació).

En el si de l'Àrea metropolitana de Barcelona, els socialistes tenen en Molins de Rei el seu 25è millor resultat, o, el que és el mateix, el seu 11è pitjor resultat (en una projecció 100, obtindria el lloc 69). Al Baix Llobregat, seguint un patró similar de comportament, Molins de Rei se situa a la posició 19 d'un total de 30 municipis (Lloc 63 en projecció 100).

D'aquestes dades, se n'extreuen fàcilment dues conclusions:

1/ D'una banda, el PSC millora els seus resultats de forma ostentible a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en menor mesura (però també clarament) al Baix Llobregat), tenint en compte que Molins de Rei ja contribueix a millorar els resultats obtinguts.

2/ Molins de Rei no és especialment socialista, sobretot tenint en compte l'àmbit geogràfic en la qual se situa, però cal recordar que a la vila els socialistes milloren els resultats comparativament amb la circumscripció electoral.

Incomprensible ja habitualment, si hi afegim l'acció de govern, la campanya electoral del molinenc Zaragoza i la incapacitat de fer alguna proposta acceptable, passo a l'estupefacció amb els resultats obtinguts. Ara toca esperar que en properes eleccions es desinfli el globus socialista. Hem de ser optimistes.

Roger

El compromís d'uns joves

2008-03-11T23:45:00.003+01:00

Enmig de valoració sobre les eleccions, avui tinc ganes de penjar l'escrit que ha escrit en Joan Lafarga, escriptor i geògraf de Gràcia, titulat "El compromís d'uns joves". Un escrit que recolza la tasca del lleure educatiu per la transformació social i que al col·lectiu ens omple d'orgull. També és un escrit que recorda que la participació va molt més enllà del vot electoral, que la transformació real i el pensament crític es fomenten dia a dia des d'agrupaments i esplais. Aquí el teniu:

"Avui toca parlar bé d'algú. Ja costa. De fet, des d'aquesta tribuna, ho he fet molt més del que els meus detractors, els valerosos i inefables anònims, reconeixen. No és pas a ells a qui haig de complaure. Ben mirat no haig de complaure ningú. Dir les coses i prou.

Parlaré, doncs, dels nois i noies que fan de caps/monitors d'agrupaments i esplais. ¿Qui els mana d'embolicar-se amb unes responsabilitats desproporcionades, aguantant els nostres fills els dissabtes i molts diumenges, a canvi de res? Vull dir a canvi de res material. Perquè ells argumenten que ho fan perquè els agrada i que rebent l'estima i el respecte de la canalla a la que eduquen ja en tenen prou.

Crec que en una època en què preval exageradament el que és efímer, el que no costa esforç, el banal, el consum desaforat i la simplicitat de valors, aquests nois i noies s'esforcen en recordar-nos que hi ha coses que poden millorar. I a sobre ho fan sense rebre res més a canvi que la satisfacció intangible de complementar l'educació dels nostres fills i filles en uns principis que la societat ja no transmet i que les famílies no poden oferir. I els són un exemple vital. Fan que s'ho passin bé i que es formin en uns valors que semblen d'una altra època.

De quan ens pensàvem que les coses podrien seguir altres camins. Les xiruques han deixat pas a les botes de Goretex, els anoraks escalfen més, com també els sacs de dormir. Ja no poden fer focs de camp perquè ara els boscos es cremen però les cançons que canten han canviat poc. Han canviat poc perquè les lletres continuen vigents. I ells ens ho recorden. És cert que s'han adaptat als nous corrents i ja no enterren les deixalles com fèiem nosaltres, ara se'n cuiden de reciclar-les, i fan servir internet per avisar-nos de reunions o excursions. Són els signes dels temps. Però la meva sensació és que la transmissió dels valors de la companyonia, del compromís i la pertinença a un país i a una llengua estan on eren.

Quan la majoria de joves transiten superficialment sobre el temps amb l'únic objectiu de l'oci desbocat i el consumisme irracional, ells en ensenyen que es pot ser jove i compromès. Trobar qui es vulgui desprendre del seu temps per dedicar-lo als altres, en aquest cas als més petits, és insòlit. És un luxe. I encara més perquè estan en període de formació i ho han de compaginar amb els estudis. I ho fan.

Ens demostren també, i això és molt important, que per ser crític i transformador cal treballar de valent, cal ensenyar que podem inventar relacions diferents i millors, cal educar i educar-nos. Perquè les societats no les canvien quatre brètols tirant pedres a la policia o destrossant aparadors o cridant més que enraonant, sinó aquells que traginen compromís i implicació social. Els nostres nois i noies són persones de qui la societat és deutora. Als altres els acabarem portant a coll entre tots.

Entusiastes de la vida, de l'esforç, de la humanitat, amants del nostre país i de la seva llengua, moltes gràcies a tots i a totes. Algú ho havia de dir"

Tenint en compte la tasca habitual de l'associacionisme educatiu en el lleure, ofuscada en problemes quotidians, rebre elogis d'aquest calibre, personalment, m'emociona. És un nou impuls a les nostres activitats i plantejaments, que se sumen darrerament als rebuts pel Carles San Andrés o el Carles Capdevila, altres pares que han confiat en gent jove una part essencial de l'educació dels seus fills i filles.

A tots ells, moltes gràcies!

Roger

Breu valoració de resultats

2008-03-11T00:35:00.004+01:00

Les eleccions espanyoles han servit per demostrar unes quantes coses:

1/ El sistema electoral, amb circumscripcions petites, condueix al bipartidisme. A molts llocs de l'Estat o es vota PSOE o es vota PP si s'aspira a tenir un vot amb representació parlamentària. Si afegim genials debats cara a cara i feina molt millorable de la resta dels partits, els resultats són molt més greus. Els únics resultats que trenquen amb el model són els d'IU i d'UPyD a Madrid, on han obtingut cada una de les forces 1 diputat, aprofitant el tamany de la circumscripció.

2/ Els partits nacionalistes no espanyols/localistes trenquen la tendència però van perdent força. Tot i formar menys del 10% dels escons al Congrés dels Diputats, representen una diversitat d'opinions molt saludable democràticament.

3/ Només hi ha quatre partits amb possibilitats de formar grup parlamentari propi i, per tant, més de la meitat de partits hauran de buscar-se la vida al grup mixt (a l'expectativa de possibles pactes).

4/ La composició final del Senat no interessa a ningú. El recompte posterior i l'elecció de molts membres per vies d'elecció no directa hi ajuden força. La seva activitat supeditada al Congrés, també.

Respecte als partits que han aconseguit representació des de Catalunya, remarcar que:

1/ ICV-EUiA ha perdut vots i un escó. Segueix sense tenir cap opció fora de la circumscripció de Barcelona i no convenç un electorat propens a fer un vot útil, malgrat una bona campanya electoral. Valoració SUSPÈS

2/ ERC ha tingut una davallada encara més gran de l'anunciada (350.000 vots menys). Ha perdut un mínim d'un diputat per circumscripció catalana. L'avançament del Congrés al Juny preveu un canvi de rumb imminent, esperem que positiu i necessari en qualsevol cas. Perilla el govern tripartit? Doncs sincerament, sí. Valoració SUSPÈS

3/ PP també ha perdut vots però ha guanyat un escó, regalat per ERC a Lleida. Són uns resultats molt dolents, tenint en compte la tendència positiva a l'Estat i els pobres resultats obtinguts. Valoració APROVAT pels pèls.

4/ CiU no ha sabut créixer, ha perdut vots i ha aconseguit guanyar un escó d'última hora que els presenta com una força en creixement. Res més lluny de la realitat, no deixen de perdre vots des de fa molts anys. Ha aconseguit l'objectiu principal (i únic): ser decisius a Madrid. Valoració per resultats APROVAT. Valoració per objectius NOTABLE.

5/ PSC ha crescut en electors, escons i té el major percentatge d'escons de la història respecte el PSOE. Ha fet una campanya per guanyar electors cap argument al darrere. Ha permès la victòria socialista espanyola. Malgrat la pèssima gestió, ha fet efecte la campanya anti-PP duta a terme. Des del meu punt de vista, un comportament electoral lamentable per part dels catalans i catalanes. Faltarà veure si formen grup propi a Madrid i si saben gestionar la relació amb ERC. Valoració EXCEL·LENT. Valoració ètica SUSPÈS

Finalment, només m'agradaria recalcar que aquests resultats tindran conseqüències en els plantejaments de més d'un partit. Esperem que sigui un punt d'inflexió cap a l'alliberament social i nacional.

Roger

Democràcia relativa, participació limitada

2008-03-11T00:17:00.006+01:00

Aquest diumenge es van celebrar les eleccions espanyoles al Congrés dels Diputats i també al Senat, una convocatòria electoral que va mobilitzar molts molinencs i molinenques a les urnes, amb una participació de més del 74%. Aquesta participació, malgrat ser notablement més baixa que l’any 2004, continua significant la xifra més altes de totes les eleccions als quals els vilatans participem.

És interessant observar que les eleccions, com més llunyanes són i com menys importància s’extreu del nostre vot, obtenen més participació. D’aquesta manera, i incomprensiblement al meu entendre, les eleccions amb menys participació són les més properes, les municipals, on la importància del vot de cadascú en l'elecció dels representants és molt més alta que en qualsevol altra convocatòria. Segurament, és opinió majoritària que la descentralització administrativa ha anat lligada al centralisme polític: El finançament dels ens locals així ho demostraria.

El diumenge, a més a més de les eleccions, la Plataforma pel Dret a Decidir va muntar quatre taules a la nostra vila per recollir signatures en favor de la convocatòria d’un referèndum al voltant de l’autodeterminació. La iniciativa, que s’havia preparat amb unes quantes persones voluntàries i que es duia a terme el diumenge per tal d’aprofitar l’efecte crida de les urnes, pretenia doncs aprofundir en la democràcia possibilitant que els catalans i catalanes poguéssim decidir sobre els fonaments del nostre país.

Tot i això, la Junta provincial de Barcelona no va permetre aquesta mobilització al considerar aquesta acció com un condicionant electoral. L’excusa, que podria haver estat qualsevol altra, té com a conseqüència l’assimilació de democràcia al vot i res més. La prohibició de les taules, executada pels Mossos d’Esquadra, suposa un cop de porta a la iniciativa ciutadana voluntària. Tal i com he escrit el nom de l'escrit, potser tenim una democràcia relativa, que limita la participació ciutadana a la necessitat de legitimar l'autoritat i nega la pacífica possibilitat de posar-la en dubte.

Tan de bo en properes convocatòries els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot, així com organitzar o participar de recollides de signatures o campanyes diverses, si així ho creuen convenient. Seria un exemple de normalitat democràtica que, de moment, no convenç a les autoritats, més preocupades actualment de decidir qui pot participar i qui no ho pot fer, tal i com ha quedat exemplificat en la precampanya electoral.

Amb tot, no m’agradaria acabar sense ressaltar la particularitat electoral de la nostra vila dins el Baix Llobregat. Tot i el gran èxit local del Partit socialista, fregant la majoria absoluta dels vots vàlids, m’agradaria ressaltar un dels aspectes que continuen definint Molins de Rei: És, juntament amb Sant Climent de Llobregat, la població on el Partit Popular treu els seus pitjors resultats a la comarca.

Vista l’actitud del regidor d’aquesta formació (i els plantejaments polítics reaccionaris ja coneguts per tothom) amb els promotors de les taules pel referèndum, espero que aquesta particularitat es mantingui i s'aguditzi en les properes convocatòries electorals.

Roger

UAB sense llums

2008-03-05T23:14:00.005+01:00

La manifestació a Barcelona del dijous agruparà un bon nombre d'estudiants sota un seguit de demandes que comparteixo plenament i que no són excessivament difícils de dur a la pràctica, i que podeu trobar als documents que ofereix la web del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans en relació al famós i alhora desconegut Procés de Bolònia (Espai Europeu d'Educació Superior).

Com a prèvia, ahir al migdia un nombrós grup d'estudiants es van tancar a la facultat de Filosofia i Lletres, procediment que ja s'ha dut a terme en dates prèvies a altres mobilitzacions importants i que acostuma a difondre a la resta d'estudiants la problemàtica existent i les reclamacions dels diferents sindicats en lluita per millorar l'educació universitària al nostre país.

A quarts de set del vespre els mossos d'esquadra van rebre l'autorització del Lluís Ferrer, l'encara rector de la UAB, per entrar al recinte i fer fora els estudiants tancats pacíficament en senyal de protesta, en una acció sense precedents al campus universitari, que fa uns anys amb ple auge del govern d'Aznar va rebre la visita de les forces policials de forma sorpresiva i denunciada per tots els membres de la comunitat universitària.

Sembla ser, doncs, que la institució ha decidit apostar per resoldre conflictes per la via directa, violenta i autoritària. Tot un exemple pels milers d'estudiants que aprenen imbuïts per conceptes com la participació, la pau, la cooperació...o, especialment, als que alguna vegada o altra hem cursat assignatures relacionades amb la gestió i la resolució de conflictes.

Però vaja, com que tot aquest assumpte ja ha anat sortint als mitjans de comunicació més importants del país, crec que és interessant ressaltar un detall que demostra la incoherència del rector: Si l'entrada dels mossos d'esquadra al recinte universitari havia de servir per restablir la normalitat en la docència i permetre l'aprenentatge lliure i segur dels alumnes (Objectius que es desprenen de les paraules emeses pel rectorat), van aconseguir tot el contrari. Els alumnes que estàvem fent classe en altres facultats ens vam quedar sense llum perquè les forces policials poguessin entrar al recinte. Una decisió que va cancel·lar algunes classes, va perjudicar el seguiment d'unes altres i que, en definitiva, va perjudicar a milers d'alumnes que havien participat d'un dia universitari plenament normal. I si tots els estudiants afectats reclaméssim al rectorat els perjudicis que ens ha causat la seva carta blanca donada als mossos d'esquadra? No hi havia pensat en això?

Bé, aquests fets ja han tingut resposta en l'assemblea d'estudiants convocada avui al matí pel comitè de vaga en que s'ha demanat unànimament la dimissió del senyor Lluís Ferrer per haver protagonitzat els actes més greus en contra dels estudiants que es recorden a la UAB. Esperem que així sigui i ben aviat.

I aquest dijous, tots a la manifestació. Un procés que considera l'educació com un element més del mercat privat és absolutament lamentable. Entre tots i totes el podrem aturar i canviar!

Roger

La Monifesta't

2008-03-03T19:05:00.005+01:00

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la celebració del Monifesta’t a la nostra vila, una trobada de monitors i monitores d’ESPLAC provinents d’arreu de Catalunya. La trobada, organitzada des de l’equip de direcció de la federació, d’una comissió formada per diferents monitors del Baix Llobregat i des de l’Esplai l’Agrupa, ha sigut un bon indicador per copsar l’activitat i el dinamisme de les associacions en el lleure educatiu.

Durant el cap de setmana, els monitors i monitores van participar en activitats lúdiques, en jocs diversos, en un concert nocturn, en un dinar al carrer i, sobretot, en l’Assemblea General Ordinària, la trobada en què decideixen les línies de treball que seguirà la federació durant el proper any i on es valora la feina feta fins al moment. També es dóna la benvinguda als esplais que s’incorporen a ESPLAC, es debaten propostes d’actuació concretes i s’exerceix el control dels recursos econòmics disponibles.

De l'AGO em quedo amb la resolució aprovada al voltant de la cultura i la llengua catalana a l'esplai, i amb la petició de retirada del vídeo realitzat pel Moviment Laic i Progressista en motiu de les eleccions espanyoles del 9 de març en què es demana el vot laic, contradient-se clarament amb la llibertat d'expressió de les associacions i persones pertanyents al moviment, que tot i sentir-se d'esquerres poden apostar per altres models participatius. Finalment, és interessant constatar l'àmplia reticència mostrada per l'assemblea a incorporar un eix de treball al voltant del finançament privat en el món de l'esplai, element que de ben segur continuarà present en el debat i que necessita una definició molt concreta per evitar patrocinis de grans multinacionals.

Des del meu punt de vista, aquest seguit d’activitats eren el complement agradable i necessari dels espais de treball formatiu, que van tenir lloc el dissabte a la tarda a l’escola Ferran Agulló de la nostra vila. En aquest àmbit, es realitzaren fins a 7 sessions formatives on la presència d’un formador ajudava als monitors i monitores participants a canalitzar les seves idees, inquietuds i propostes al voltant de la participació.

Després d’unes quantes hores de debats, de dinàmiques i de compartir experiències entre els membres de diferents esplais, vam recollir en diferents textos les conclusions a les quals arribàrem tots plegats. De totes elles, m’agradaria ressaltar aquells punts que intenten incentivar la participació dels esplais com a motor de l’associacionisme local i comarcal, la implicació dels pares i mares en les activitats realitzades des de l’esplai, aprendre a difondre la nostra tasca, la importància d’establir funcionaments assemblearis i horitzontals i, encara més important, permetre la participació dels infants i joves de les entitats en la presa de decisions. Esperem que ben aviat tinguem un esmolet fantàstic al voltant de la participació!

En referència a l’Esplai, aquesta trobada ens va permetre donar-nos a conèixer al conjunt dels esplais de la federació i referma la nostra voluntat i ganes de seguir treballant des de l’esplai per millorar el món en què vivim, fomentant als infants i joves de l’Agrupa valors per assolir una transformació social.

Roger

El desconegut vot en blanc

2008-02-28T23:52:00.006+01:00

A nou dies de les eleccions espanyoles he decidit fer un escrit explicatiu del vot en blanc, ja que és una forma de vot que de forma majoritària provoca uns efectes en els resultats no desitjats. La persona que decideix votar en blanc és una persona que no emet una preferència clara entre els partits polítics que es presenten a les eleccions, ja sigui per indiferència o, com és més habitual, per tal de mostrar el seu descontentament amb la política i els polítics actuals.

Per tant, es podria dir que molta gent que s'acosta a les urnes amb un vot en blanc, ho fa com a senyal de protesta i amb voluntat de provocar una millora en les formes polítiques de les diferents candidatures presentades. Tot i això, els efectes reals del seu vot en blanc són ben diferents, ja que no perjudica les candidatures grans. L'únic efecte real que produeix és dificultar l'entrada dels partits polítics minoritaris al Congrés dels Diputats.

Tot seguit, us poso un exemple fictici que he realitzat amb dades força similars a les anteriors eleccions a la circumscripció de Barcelona, que podeu veure clicant aquí.

Com podeu veure, el problema principal és l'existència de la barrera electoral, que és una figura que distorsiona la proporcionalitat de la Llei d'Hondt i que en aquestes eleccions condiciona l'entrada dels partits polítics al Congrés a l'obtenció d'un 3% dels vots vàlids en una circumscripció electoral.

Per tant, fins que no es canviï la consideració del vot blanc com un vot vàlid o fins que no s'elimini la barrera electoral, votar en blanc suposa una dificultat afegida per la pluralitat política. De fet, en circumscripcions més petites on es reparteixen 3, 4 o 5 diputats, aquest fenomen accentua les dificultats de candidatures no majoritàries com IU a Espanya o ERC, ICV o PP a les altres circumscripcions catalanes per aconseguir treure un escó.

Com a alternatives per no seguir les trampes proposades pel sistema i teniu intenció de votar però cap candidatura concreta, us proposo:

1/ Vot a Escons Insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents, que proposen amb certa solvència que hi hagi representació democràtica dels ciutadans no representats (dels partidaris del vot blanc), i diverses mesures que avancen cap a una democràcia més participativa.

2/ Vot nul, que pot tenir el mateix significat que el vot blanc però computa com a vot no vàlid i, per tant, no té cap efecte distorsionador en els resultats de les candidatures polítiques.

Espero haver ajudat a entendre les característiques d'un vot en blanc. Des del meu punt de vista, la tipologia de vot que més allunya la voluntat del votant amb l'efecte que el seu vot produeix.

Roger

Oci nocturn participatiu

2008-02-25T19:46:00.007+01:00

Com bé és sabut, Molins de Rei és un poble amb una oferta comercial nocturna força potent. L'Ei Two, el Local o el Cèltic, des de fa una bona pila d'anys, i Cal Dit o Braveheart més recentment (per citar-ne dos de destacats), acostumen a omplir els seus espais cada divendres i dissabte a la nit amb un bon nombre de vilatans i vilatanes i molta gent de pobles més petits de la comarca.

També, a parer meu activitats molt més interessants, comptem amb una tipologia d’oci alternatiu, no comercial i participatiu, que ha anat sorgint darrerament a la nostra vila, gràcies a la tasca d’entitats i col·lectius que ho possibiliten a nivell intern (celebracions i sopars) i a alguns locals oberts a tothom que hi vulgui entrar.

Tenint present aquests últims dies, m’agradaria destacar l’activitat programada el passat divendres a Ka la Banya que consistia en un Cabaret. Encara que pel nom cadascú pugui pensar coses molt diverses, aquest cabaret (activitat ja consolidada des de fa uns quants anys) consistia en una trobada de gent disposada a escoltar poemes, contes, cançons i acudits, observar actuacions de malabars i fins i tot algunes representacions gairebé teatrals.

El més interessant d’aquesta activitat, però, era la possibilitat de participació, oberta a tots els assistents, que veien un escenari buit de la mateixa forma que els organitzadors i que, si en tenien ganes, hi pujaven a fer l’actuació que els vingués de gust. L'ambient era tan propici que fins i tot jo em vaig a animar a pujar a l'escenari amb la guitarra i el hip hop.

També és de ressaltar el cicle de cançó improvitzada que ha dut a terme darrerament l’Ateneu Mulei i que conclourà el proper divendres dia 29 a partir de les 10 del vespre. Aquest sopar-espectacle ha tingut una bona acollida de públic que ha tingut l’oportunitat d’escoltar la quarta carlinada i solistes habituals en el món de la cançó improvitzada tot practicant diferents estils musicals com el garrotin, les nyacres, les corrandes o les jotes.

Les persones assistents (amb gent vinguda d'altres pobles com Rubí, Sant Feliu o Esplugues), amb més o menys èxit, han anat fent les pròpies rimes i han contribuït a crear un clima participatiu i actiu que han consolidat el cicle com una de les activitats més innovadores i encertades de l’oci nocturn molinenc.

Tan el Cabaret com la cançó improvitzada, doncs, són dos models d’oci nocturn que s’allunyen de l’habitual consumisme comercial i que necessiten la participació dels assistents per esdevenir un èxit. D’aquesta manera, creen propostes força enriquidores on els assistents, pel que he pogut anar veient, gaudeixen molt més que si haguessin seguit l’habitual cicle nocturn comercial. Us animo a participar-hi en les properes ocasions!

Roger

PLACAJ

2008-02-22T11:29:00.003+01:00

El passat dimecres vam celebrar la reunió de la Plataforma per un Casal Autogestionat de Joves (PLACAJ), que va comptar amb la presència d'entre 15 i 20 persones a la sala polivalent de l'Agrupa disposades a tirar endavant la idea.

L'objectiu d'obrir-se a noves entitats i persones no es va complir, ja que tot i haver algunes incorporacions molt positives, no vam aconseguir arribar a tot arreu on preteníem. Fent un exercici d'autocrítica, és evident que vam fallar en la difusió, encara que també és cert que ens va permetre dur a terme una reunió més dinàmica i activa.

Després de recordar la tasca feta fins al moment, vam treballar en petits grups per tal de debatre les necessitats actuals dels joves, els objectius que hauria de tenir el casal, la manera de funcionar i d'organitzar-se i també propostes de noves accions. Més tard vam posar en comú les idees de cada grup de tal manera que vam poder comprovar com en línies generals hi havia un posicionament compartit a l'hora d'entendre el casal, com un moviment assembleari i autogestionat, que ens ha de permetre al col·lectiu juvenil esdevenir un agent/actor rellevant en la vida social molinenca, intentant dinamitzar la vida associativa i arribar a tot tipus de jovent de la vila (vam valorar que actualment està força segmentat).

A l'acabar aquesta dinàmica que va resultar molt profitosa i en què hi hagué debat al voltant del finançament, de la tipologia d'accions o de la relació entitats-projecte, vam decidir organitzar-nos en comissions segons els interessos de cadascú i per tant d'anar avançant paral·lelament en àmbits diferents, com és el cas de la consolidació i redacció del projecte, la decisió de les properes accions a dur a terme o la campanya de difusió i obertura del projecte.

La valoració final, doncs, és molt positiva, ja que el projecte s'ha posat en marxa amb un nombre força elevat de persones. La propera reunió general, oberta a tothom que s'hi vulgui afegir, serà el dimecres 5 de març a les 20:30 a la seu del CAU (C/Esperanto, 17-G).

Us hi esperem!

Roger

PD: Per qualsevol suggerència o proposta, podeu enviar un correu a placajmolins@gmail.com.

Convocatòria oberta Casal de Joves

2008-02-19T12:35:00.003+01:00

Demà dimecres dia 20 de febrer a les 20:30 a l'Agrupa hi haurà una trobada per parlar sobre el projecte del Casal de Joves a Molins de Rei. Serà la primera reunió després de la xerrada informativa per part de l'Associació Casals de Joves de Catalunya i confiem en la presència d'un nombre força elevat de persones disposades a aportar el seu granet de sorra per decidir els passos a seguir.

Esperem comptar amb la presència del màxim nombre de persones possible i també, és clar, d'aquelles entitats i associacions per per diferents motius encara no han tingut l'oportunitat de col·laborar en el projecte (com podria ser la CAL, alguns grups de música, matossers, metal defenders, grup de jocs de rol, centres socials alliberats, grups culturals..). Així que demà, animeu-vos a venir, que farem un resum del que s'ha anat fent fins ara i tractarem de decidir el funcionament i les activitats a realitzar en els propers mesos.

Serà una reunió oberta a tothom i on crec que es produirà l'impuls definitiu al projecte per tal de convertir les propostes i necessitats juvenils en una de les mobilitzacions més potents a la nostra vila.

Roger

Nova Junta Directiva a l'Agrupació Folklòrica

2008-02-18T13:05:00.005+01:00

El passat dissabte 16 de febrer tingué lloc l'Assemblea Ordinària de socis de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei que té lloc anualment poc després de la Fira de la Candelera.

Aquesta assemblea va venir precedida per l'aprovació per unanimitat en assemblea extraordinària dels nous estatuts de l'entitat, caracteritzats per suplir algunes mancances tècniques dels anteriors, per dotar de més capacitat operativa a la Junta Directiva i per apostar per un sistema de comissions que des de l'Esplai utilitzem des de fa molts anys i funciona força bé.

Al llarg de la convocatòria es resumiren les activitats de l'any anterior, tot presentant un estat de comptes força equilibrat, amb la Botifarrada i les quotes de socis com a principals ingressos, i tenint d'altra banda les ballades de sardanes, l'aplec i secretaria com a despeses més importants. De fet, tot i arribar a moure més de 40.000 euros en entrades i també en sortides, el benefici obtingut fou de 189 euros.

Després s'esmentà de forma especial el cost de les obres, que ha ascendit a més de 150.000 euros i les afectacions que havien suposat a l'entitat, com la pèrdua de possibilitat del lloguer de les sales i de realitzar activitats habituals com l'esplai, xerrades o exposicions. Tot i això, es valoraren molt positivament ja que han reinjectat un dinamisme molt bo per a l'entitat a partir de la seva inauguració, amb les seccions en bona forma i moltes peticions d'ús de l'edifici.

Més tard, en Salvador Ayala presentà la nova Junta Directiva (Com és habitual només se'n presentava una) i els seus objectius principals, que passen per obrir la casa als socis, a l'estructuració en comissions i responsabilitats i fer una aposta pel creixement. La principal novetat és la incorporació, després d'una bona pila d'anys d'absència, de tres membres de l'esplai a la Junta Directiva, per enfortir els lligams entre una entitat i una altra i fomentar la coordinació entre les diferents activitats.

Finalment, en Pere Pahissa s'acomiadà de la presidència de l'Agrupa amb un discurs curt i emotiu, després d'haver dut a terme una tasca, des del meu punt de vista, força encertada.

En el meu cas, des d'aquest dissabte passat sóc membre de la Junta Directiva de l'Agrupació Folklòrica com a vocal de les diferents seccions de la casa (Esplai, CAL, Amics del Pessebre, Colla de Diables de l'Agrupa) i com a vocal de l'esplai, en aquest cas juntament amb dos monitors de l'esplai més.

Espero que aquesta experiència intergeneracional pugui servir per dinamitzar les activitats i per consolidar la importància de totes les seccions a l'Agrupa, que al cap i a la fi doten a l'entitat d'unes característiques que la converteixen en un dels centres socials més importants de la vila.

Roger

Xirinacs i la seva significació política

2008-02-14T23:26:00.005+01:00

Avui a les 20:00 del vespre una trentena de persones ens hem trobat a la seu de la CUP Molins de Rei per assistir a una xerrada al voltant de la figura de Lluís Maria Xirinacs i del seu llibre "Amnistia 77. Franco ha mort?", presentada per l'Albert Botran i amb la presència del Ramon Guitó (Editor del llibre), en Lluís Planes (president de l'associació Amics del Camí i autor del pròleg) i la Núria Roig (membre de la Fundació Randa).

Cada un d'ells ha transmès amb devoció la importància de la figura d'en Xirinacs a partir de la pròpia coneixença, comparant-lo amb figures històriques com Ramon Llull, Gandhi o el mateix Jesús de Natzaret i assegurant que "El seu pensament transformarà la societat"

Al llarg de la xerrada també se'ns ha explicat el projecte El Camí, que pretén vertebrar els Països Catalans a partir d'un recorregut històric, cultural i social comú i el futur Memorial Xirinacs.

De la vetllada en destacaria dos conceptes imprescindibles:

1/ La necessitat d'arribar a un alliberament personal i a un alliberament col·lectiu, que són indestriables un de l'altre i que per tal d'assolir-los és necessita dosis d'entrega considerables i capacitat de participar activament en els moviments demòtics (sorgits del poble) que hi ajudin (com la fallida Assemblea dels Països Catalans).

2/ La filosofia i pràctica de la No Violència, a partir de l'autoorganització de base del poble i exercint la desobediència civil, entenent-la com a deure si la norma no permet l'exercici de les llibertats col·lectives. Seguint aquest model, el moviment de la Crida a la Solidaritat va portar a la pràctica (finals dels anys 80 i principis dels 90) un seguit d'accions no violentes que comportaren la normalització de la llengua i la cultura catalana en diversos àmbits de la societat (Renfe, Correus, Aeroport..), i que si bé els costaren nombroses detencions i persecucions, demostraren que l'exercici pràctic d'aquest principi és possible i, ben treballat, eficaç.

Tenint en compte el context en el qual es troben els Països Catalans avui en dia, seria bo que des dels moviments socials sorgissin propostes basades en accions no violentes que fomentessin el debat, el pensament crític dels ciutadans i posessin en qüestió models de funcionament actuals. Crec que el suport que es rebria aniria molt més enllà dels habituals cercles mobilitzats, sobretot tenint en compte el cansament de gran part de la societat envers les estructures de poder actuals.

Roger

Vaga del professorat davant una proposta de dretes

2008-02-13T19:59:00.008+01:00

Demà a les 12 del migdia hi haurà una manifestació del professorat de primària i secundària, impulsada per diferents sindicats i secundada per algunes organitzacions estudiantils com el SEPC, a la plaça Universitat de Barcelona i a altres indrets cèntrics de Lleida, Tarragona i Girona.

La vaga, que es preveu massiva (al voltant dels 50.000 professors) segons previsions dels sindicats, s'ha convocat per tal d'exigir la retirada de les bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya que ha preparat en aquests darrers mesos el conseller Ernest Maragall, que preocupat pels darrers informes PISA coneguts i el lamentable nivell acadèmic del nostre país, ha corregut a cercar solucions que la majoria de sindicats consideren un agreujament del problema.

La proposta del sr.Maragall permet i fomenta la privatització dels centres públics d'ensenyament, que podran ser gestionats per empreses privades, dotant als centres d'un model de gestió jeràrquica que, des del meu punt de vista, entra en clara contradicció amb els valors democràtics i participatius que l'educació ha de transmetre. De fet, és logic: un cop es prioritzen els criteris mercantilistes davant els criteris educatius, pedagògics i socials, els seus valors han de canviar.

Aquesta futura llei no garanteix la igualtat d'oportunitats entre els alumnes, ja que els recursos d'un centre o d'un altre estaran sota criteris privats de gestió. No seria estrany que ràpidament l'assumpte derivés en unes escoles i instituts elitistes, beneficiats d'un sistema de finançament de mercat injust, diferenciats de la resta de centres públics, amb precarietat en els recursos i amb moltes més dificultats a l'hora de dur a terme un procés educatiu complet.

És preocupant que sorgeixi una proposta d'aquest estil des de l'esquerra política, si és que encara tenen el valor d'autoconsiderar-se així. La solució no crec que sigui precisament complicada: augment del pressupost en educació, menys alumnes per aula, un model d'integració adient, més accés a les noves tecnologies, finalitzar amb l'experiència de les escoles concertades i apostar per una xarxa pública forta de centres educatius amb criteris objectius de seguiment i igualtat de recursos per a tothom.

Per dur a terme un model d'aquest estil només cal seguir els passos iniciats en alguns països nòrdics on s'arriba a dedicar el 6,25% del PIB en educació. Si és possible allà, aquí també. Només fa falta voluntat política: és clar, s'ha de partir de la base que l'educació és un pilar fonamental per assolir una bona cohesió social, i no sé si el sr.Maragall i els seus companys ho tenen gaire clar.

Conseller, la seva proposta és una agressió al sistema públic d'ensenyament i una falta de respecte al Pacte Nacional d'Educació (que d'altra banda és molt millorable). I quan vostè es lamenta que la vaga es faci entorn d'un document de bases, afegeix que no necessita el professorat per aprovar la llei. Home, si creu que està per sobre de la decisió que pugui prendre el conjunt del professorat, no creu que és lògic que es convoqui una vaga com més aviat millor per posar de relleu la seva manca de voluntat de diàleg?

Amb gent com vostè, tal i com diu el refrany, val més evitar que curar, perquè quan s'aprovi la llei, ni vostè ni cap altra persona de dretes la voldrà retocar.

Roger

Carnestoltes! (2)

2008-02-12T01:32:00.000+01:00

Fa unes setmanes, vam decidir en assemblea que els monitors i monitores de l'Esplai l'Agrupa juntament amb la secció de Joves III (Pre-monitors) ens disfressaríem sense els nens i nenes (que majoritàriament ja ho fan amb les respectives escoles i així ens ho van fer saber).

En un dia d'endreça de l'esplai, dinant, va sorgir la idea que va triomfar ràpidament: Aniríem d'Escoltes, vaja, de Boy-Scouts, de tal manera que imitéssim la seva jerarquia i els seus ideals de forma còmica i exagerada, sabent perfectament que no coneixem cap agrupament que funcioni així.

El passat dissabte, mentre ens disfressàvem, ja ens vam sorprendre que el vestuari simple que portàvem (només compartíem exactament la camisa i el fulard) donés una imatge de conjunt tan aconseguida. Les ganes d'anar a la rua van provocar que sortíssim d'hora i anéssim assajant la formació que duríem al llarg del recorregut, la salutació escolta, uns quants càntics i fins i tot part de l'espectacle. L'únic dubte que planava era el fred que amb màniga curta i pantalons curts, però tot just sortir al carrer i començar la mobilització, ja el vam anar oblidant.

Amb el número 7 vam ser una comparsa amb indubtable motivació, amb la nostra pròpia música (bombo, timbal, trompetes), amb les nostres cançons, danses, aturades, pujades al Dragon Khan, anant d'excursió, fent una cursa d'atletisme i alguna altra a cavall, muntant i desmuntant tendes sense parar, repartint confeti, saludant els coneguts, portant l'estandard i, sens dubte, aprofitant tot el que pot donar de si un megàfon.

Vam acabar esgotats però eufòrics, després d'uns salts conjunts amb la gent del CAU a la plaça de la vila i de la sensació d'haver passat unes horetes immillorables.

A la nit, a la mitja part del ball, i després de criticar el no-premi de la segona comparsa, vam esclatar d'alegria al sentir el número de la comparsa guanyadora i vam envair l'escenari sense escoltar les recomanacions de màxim 5 persones. Allà dalt vam ser més de 25! Evidentment, les celebracions van estar a l'altura i vam fer anar de bòlit el fotògraf que ens va anar clissant en tots els moments posteriors i va aconseguir finalment una foto de comparsa més calmada.

El diumenge, amb la sortida del Camell i gaudint de molt bona companyia en les corregudes que vaig anar fent com a diable, va completar un cap de setmana fenomenal.

Roger

Carnestoltes! (1)

2008-02-11T19:21:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem celebrat el Carnestoltes i, seguint la tradició, hem anat una setmana tard, encara que aquest cop ha estat per coincidència de la data oficial amb la intocable celebració de la Fira, i sembla ser que l’objectiu és celebrar-ho els mateixos dies que la resta de pobles i ciutats del país, intentant dotar de coherència les activitats amb el calendari escolar.

He de reconèixer que prefereixo la celebració una setmana tard, ja que aquesta decisió acostuma a permetre la presència de persones d’altres pobles a la rua, al ball i al correfoc del Camell, possibilita l’elecció més senzilla de l’orquestra i, en general, allarga la celebració.

Malgrat això, des de fa uns quants anys no sembla pas que aquests factors tinguin lloc malgrat endarrerir la festa una setmana: D’entrada, el nombre de comparses presents a la rua rondava les 25, un número notablement inferior a les que s’aplegaven fa menys d’una dècada (Recordo anar amb l'esplai amb la comparsa número 70 i similars). La rua, mancada de l’organització d’una CO.CA. que en els últims anys ha topat amb moltes dificultats per tirar endavant, no va aconseguir portar gaires comparsers de fora la vila i no va comptar amb un fil musical que acompanyés el recorregut: Una cosa és que no agradi la música que s’hi posi i l’altra ben diferent és que se suprimeixi més enllà de la plaça de la vila.

Un cop arribats al ball, el Carnestoltes organitzat deixa un regust força agredolç. Si partim de la base que el ball és l’indret adequat per celebrar una festa oberta a tothom, fer-hi disbauxa i passar-s’ho bé, és fàcil complir-ho un cop ja ets dins, però el preu de l’esdeveniment no convida a anar-hi. 10 euros per als comparsers previsors i 12 o 15 per la resta de gent no serien el que consideraria uns preus gaire populars. I més, tenint en compte que l’orquestra d’aquest any no es pot considerar en cap cas com una orquestra de referència i que cridi a la particpació dels molinencs i molinenques al ball. L’any passat es va fer una petita xiulada a l’entrada en contra dels preus i la resposta d’aquest any ha estat la reducció del pressupost per a l’organització del carnestoltes. Què hi farem.

El fet més sorprenent, des del meu punt de vista, va arribar amb la declaració del segon premi del concurs de comparses, dotat amb 250 euros, com a desert, al no ser-hi present cap dels seus membres. És a dir, hi va haver primer i tercer premi, però no segon. El que em sorprèn, és que les bases del concurs de comparses indicaven clarament que hi podien participar totes aquelles comparses inscrites a la rua que anessin al ball de Carnestoltes i, per tant, se sobreentén que els premis havien de ser repartits entre les comparses presents: No costa tant donar una alegria a un grup de gent que ha volgut participar en la festa amb disfresses ben preparades i que ajuden a mantenir viva aquesta tradició encara que com a jurat consideris que una altra comparsa ha complert millor els criteris d’originalitat, sentit de l’humor i motivació durant la rua. Per cert, sabrem mai qui és el jurat ? No seria millor fer-lo públic?

Finalment, de la sortida del Camell voldria destacar els magnífics vestits del ball de l'aristocràcia, una disfressa de la bèstia poc encertada en l'elecció (Homer Simpson) i els sempre interessants comentaris entre el Camell i el rei Carnestoltes que són un excel·lent moment per copsar les principals preocupacions dels molinencs i molinenques.

Des d’aquí, encara que hi hagi algunes decisions desencertades en l’organització i la planificació del Carnestoltes, us animo a tots a formar una comparsa de cara a l’any vinent, pensar-se una bona disfressa i entre tots recuperar el lluïment d’una de les festes més divertides que hi ha durant l’any a la nostra vila. Al cap i a la fi, si cadascú porta la motivació necessària, totes les mancances actuals deixaran de tenir rellevància.

Roger

La Fira Ecològica

2008-02-05T14:15:00.000+01:00

Com ja és habitual, la Fira de la Candelera va comptar amb un espai dedicat a l’ecologia al Pati del Palau de Requesens, amb diverses parades de productes ecològics, tallers, dinars, col·lectius i plataformes ecologistes, i fins i tot amb una exposició de productes fets a partir del reciclatge i una mostra de bicicletes electròniques amb un petit circuit per poder-les provar.

Aquest any es caracteritzava pel canvi de gestió en l’espai, que si bé fins ara havia anat a càrrec del CEPA (el principal impulsor d’aquest petit recinte), ha passat a mans de l’Ajuntament a instàncies pròpies i per tal de millorar el servei ofert: A la pràctica, no s’han visualitzat canvis gaire destacables que justifiquin aquest fet.

En una visió global, la Fira Ecològica ha tingut aspectes molt bons com els espectacles de carrer (Seguint el fil conductor de l'efecte papallona), la diversitat de parades, els cavallets de tracció humana, les campanyes en favor d’una Catalunya lliure de transgènics i en favor d’una Catalunya lliure de bosses de plàstic en cada una de les compres que realitzem habitualment. També cal dir que ha fallat en la recollida d’escombraries, amb dificultats evidents de molts visitants per trobar opcions de reciclatge adients.

Des de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola – Molins vam aprofitar l’avinentesa per reivindicar la declaració de Parc Natural de Collserola, que fa molts anys que dura i que s’havia promès per l’any 2005 formalment i que a dia d’avui encara seguim esperant que es converteixi en una realitat. És ben sabut que, en aquest cas, l’oratòria dels polítics i les seves accions van en direccions clarament oposades.

Òbviament, vam exposar el nostre punt de vista al voltant de la urbanització excessiva de la Rierada i Vallpineda, explicant els arguments bàsics a totes les persones interessades en escoltar-los: Demanem els serveis bàsics als veïns actuals (aigua, clavegueram), però ens oposem a l’augment constructiu de la zona de la forma desmesurada prevista des del consistori.

Un dels punts més foscos i negatius va ser l’actitud agressiva d’uns quants veïns de Vallpineda que, després d’haver arribat al recinte en forma de manifestació, van trencar uns quants papers i tríptics informatius i van insultar la feina de la plataforma.

Tot i això, jo em quedaria amb un bon regust de boca, a l’haver establert contactes amb voluntat de diàleg amb un bon grapat de veïns tan de Vallpineda com de la Rierada, per tal de cercar una solució que pugui ser acordada entre tots plegats. De fet, diria que la nostra postura i el posicionament de la majoria dels veïns coincideixen en bona part de les demandes i espero que en puguem parlar calmadament al llarg de les properes setmanes.

Roger

La Fira d'Entitats i Associacions de Molins de Rei

2008-02-04T18:16:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de la celebració de la Fira de la Candelera pels carrers i places de la nostra vila, encara que malauradament el temps no ha acompanyat del tot, i el nombre de visitants, des del meu parer, ha disminuit respecte edicions anteriors.

Aquest any, s’ha caracteritzat pel manteniment de les activitats que es duen a terme any rere any i per la manca de novetats rellevants, cosa que no té una connotació negativa perquè la Fira de la Candelera es manté en un estat de salut envejable.

Tot i això, hi ha un assumpte que s’arrossega al llarg de les últimes edicions que és la ubicació i importància de la Fira d’Entitats i Associacions de la vila. En els últims anys està al darrere de la Plaça de la Llibertat i, en un plànol més firaire, la carpa se situa passada la fira de vins i l’escenari dels concerts. En definitiva, allunyada del cèntric atractiu del recinte firal.

Un dels problemes que causa aquesta ubicació és la pobra presència de visitants als estands de les entitats de Molins de Rei, moltes de les quals acostumen a mostrar el seu dinamisme amb voluntat de donar-se a conèixer entre tots aquells que vénen a gaudir de la tradició de la Candelera a la vila.

L’altre problema, més important, és que els visitants de la fira d’Entitats i Associacions són, en gran mesura, gent de les pròpies entitats i associacions, dificultant d’aquesta manera la coneixença de la seva tasca entre altres molinencs i molinenques que, en certes ocasions, no són conscients de l’aparador d’entitats existent uns metres més enllà del recinte firal d’encants i artesania, que juntament amb el planter conformen el plat fort de la festa.

Perdent aquestes possibilitats d’arribar a nova gent i mostrar la tasca feta, la presència dels estands deixa de tenir gran part del seu valor. En alguns moments, fer torns per contactar amb aquelles persones interessades o per explicar la tasca que realitzes és, dit clarament, un avorriment.

En aquesta ocasió, parlant amb diversa gent de la fira d’entitats, vaig constatar com molts d’ells van valorar negativament la ubicació de la carpa, deixant-ho per escrit en les preguntes realitzades per l’organització.

Ara, doncs, toca esperar que en l’edició número 158, la Fira de la Candelera retorni a les entitats i associacions de la vila un paper de centralitat, que les ajudi a créixer i a donar-se a conèixer, tal i com mereix la seva tasca diària feta, no ho oblidem, des del voluntariat.

Roger

Projecte Casal de Joves en marxa!

2008-01-31T12:36:00.000+01:00

Aquest dimecres a les 9 del vespre va tenir lloc una xerrada - debat al voltant del projecte Casal de joves que bona falta fa a Molins de Rei. La trobada va comptar amb la presència de dos membres de l'Associació Casals de Joves de Catalunya (ACJ), en Fidel i la Marta, que van exposar diverses característiques i problemàtiques que tenen els casals de joves a partir de la seva experiència (L'ACJ engloba fins a 16 Casals de Joves dins el Principat).

L'assistència fou molt bona malgrat la poca difusió de la xerrada, amb més de 30 persones omplint una de les noves sales de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei.

Els dos membres de l'ACJ van fer una explicació inicial on van ressaltar la importància de fomentar la participació i la implicació dels joves de la vila i de la necessitat de crear un projecte autogestionat. A partir de les experiències prèvies, van ressaltar l'organització assembleària, la creació de grups estables a partir d'interessos dels diferents socis del projecte i la organització eminentment juvenil.

Les intervencions dels assistents, amb preguntes concretes, explicacions de les pecularitats de Molins de Rei en l'àmbit juvenil o dubtes de funcionament, van contribuïr a enriquir el debat de tal manera que van anar sorgir altres aspectes com la necessitat d'evitar la segregació de grups juvenils, d'obrir el projecte i fer-lo créixer amb nova gent, partir de la base de la participació en activitats concretes per tal d'arribar a crear vincles d'implicació en el projecte global o la necessitat de comptar amb persones no implicades en altres entitats per dedicar el màxim temps i compromís al projecte.

A més, es va debatre sobre el paper actual dels Centres Socials Okupats (que en tenim uns quants a la vila), de la relació dels joves amb l'administració (el gran debat!), de la possibilitat remota de l'existència d'un dinamitzador fix i de la necessitat de comptar amb un espai físic en forma de local, encara que en aquest últim aspecte es va valorar conjuntament la necessitat de crear el projecte inicialment i a partir d'ell, en funció de les activitats ofertes, reclamar i cercar un local propi per erigir-se en la referència de la joventut molinenca.

Finalment també es va valorar la diferència entre una coordinadora d'entitats (Com l'anterior experiència de Remolins) i un casal de joves i la importància d'iniciar el projecte amb empenta per crear un efecte crida a la resta de joves de la vila amb les activitats dutes a terme.

De la xerrada en va sortir un debat posterior en què es va planificar l'estand que tindrem a la Fira de la Candelera i la convocatòria d'una nova reunió, pel dia 20 de febrer a les 20:30 hores a la mateixa Agrupació Folklòrica, per tal de plantejar el projecte a altres persones i entitats que hi estiguin interessats i interessades.

Així doncs, tothom que hi estigui interessat que ho difongui a les seves enitats i que s'impliqui en la mesura que li sigui possible, que el projecte pinta molt bé i que de ben segur tirarà endavant amb l'esforç de tots i totes!

Roger

Soler i Sauret

2008-01-29T23:46:00.000+01:00

Amb l'entrada del nou any la companyia d'autobusos Soler i Sauret, establerta al Polígon del Pla de Molins de Rei va actualitzar els preus i va fer modificacions en els seus horaris habituals.

La veritat és que en aquests últims anys he sigut un usuari intermitent d'aquest transport públic, però prou actiu per detectar incompliments constants d'horaris, algunes vegades a causa de retencions, altres a causa d'obres (principalment als trams de Molins de Rei i de Sant Feliu) però sempre amb el convenciment que els horaris eren excessivament optimistes: Si de cada deu trajectes Molins de Rei - Sant Just Desvern només un complia els 15 minuts establerts, potser el problema era de previsió.

Així doncs, atent a l'actualització d'horaris vaig estar força satisfet que les noves previsions augmentessin el temps del viatge, ja que les condicions reals del servei són aquestes i no reconèixer-ho acaba creant malestar i desconfiança entre els viatgers.

Malgrat tot l'exposat, avui he tingut una anècdota interessant que confirma l'existència d'excepcions. Intentant agafar el bus de les 19:35 des la parada de Sant Just - Rambla m'he trobat amb un avançament d'horari: A les 19:30 en punt el bus sortia de la parada i, al veure'l de lluny, he intentat córrer per tal que al semàfor m'obrís les portes. Al veure'm, el conductor ha seguit les normes de l'empresa de no fer més parades de les previstes i ha seguit endavant tot i els meus gestos clarament expressius fent-li notar el seu avançament d'horari.

Com que tenia certa pressa per arribar a Molins, he baixat corrents fins a la parada Sant Just - Walden (uns 8-9 minuts cap avall) per tal d'esbrinar si hi havia algun bus que hagués de passar per allà aviat (aquesta parada té més línies que l'anterior que arriben a Molins). Des d'allà, al veure que s'acostava un tramvia en direcció cap a Sant Feliu he decidit agafar-lo per intentar atrapar l'autobus desitjant una fortuïta pèssima combinació semafòrica.

Com que he vist que l'objectiu era inabastable, he anat corrents cap a l'estació de la RENFE de la capital comarcal i un cop allà només m'he hagut d'esperar un minutet per tal que passés el tren (un cop de fortuna inesperat).

Així doncs, he arribat a la vila a les 19:55 i he decidit fer cap a la parada d'autobus de la Creu Roja on, esperant-me un altre minut, ha fet acte de presència l'autobús que havia perdut a Sant Just Desvern. Allà he pogut parlar amb el conductor, que ha al·lucinat de veure'm allà (m'ha reconegut malgrat l'incertesa inicial) i m'ha demanat disculpes assegurant-me que controla l'horari a partir de Sant Feliu perquè "sempre va tard".

Bé, l'anècdota s'acaba aquí perquè al final m'ho he pres amb força bon humor, però em queda el dubte si els conductors de Soler i Sauret són conscients de la tranquil·litat que els confereixen els nous horaris: En aquest cas, el trajecte ha passat de 15 a 25 minuts i, per tant, és innecessari aprofitar un trànsit fluïd per arribar abans a la següent parada ja que tenen temps de sobres per complir-ho.

També queda patent la idea que el servei es pot millorar: Si amb una combinació de dos transports públics diferents i un cert exercici físic s'arriba cinc minuts abans al lloc previst, algun problema hi ha.

Roger

Els Esports

2008-01-25T20:16:00.001+01:00

Sempre he considerat que l'aposta per l'esport a Molins de Rei és molt elevada, encara que hi ha situacions concretes que s'han de treballar i millorar. D'entrada, crec que l'aposta per esports majoritaris és excessiva, sobretot tenint en compte els dos camps de gespa artificial que tindrà la vila en els propers mesos (dels quals no en dubto les qualitats sinó la necessitat) i observar que alguns esports no tenen les infrastructures necessàries pel seu bon desenvolupament (Atletisme, tennis, escalada...).

D'altra banda, una possible comparació entre l'evolució dels esports i la cultura a la vila no és plantejable. Fa mal a la vista per insultant. Tan de bo hi hagués finançament per invertir grans quantitats en ambdós casos, però quan no és així, s'ha de prioritzar. De fet, els esports suposen un 3,29% de les despeses del pressupost i la cultura un 4,67%, però cal tenir en compte que el concepte de cultura engloba un nombre molt més important d'activitats (cinema, el museu, exposicions, entitats, biblioteca, arxiu municipal, festes diverses, patrimoni, arts plàstiques, llibres...), algunes de les quals presenten un estat força preocupant.

Amb tot, el pressupost d'aquest any segueix fent una aposta decidida pels esports, la qual cosa compartiria si vingués amb un increment similar (11,63%) en altres partides que considero força més prioritàries. En una cosa, però, si que estaré d'acord: en fomentar hàbits saludables i esportius entre els molinencs i molinenques i en incentivar la seva participació activa en qualsevol acte esportiu col·lectiu.

Observant el pressupost 2008, malgrat l'augment general de la partida esportiva, es fàcilment visible un descens d'un 25% en la promoció dels esports des de l'escola (essent una partida de tan sols 817 euros), d'un 25% en despeses provinents de l'organització de l'Esportíssim (Un dels actes amb més resposta entre els vilatans i vilatanes, la posada en marxa del qual considero un encert molt gran) i d'un altre 25% en les despeses d'organització de la Cursa Sant Miquel.

Crec que els costos d'aquestes activitats no són decisius en el global del pressupost (ni tan sols dins de l'àrea d'Esports), de manera que no entenc els motius del descens. Precisament és en activitats obertes a tothom i des de l'educació en hàbits saludables als més petits, on es poden transmetre els beneficis que aporta l'esport en la vida de cadascú, sobretot a persones amb hàbits sedentaris.

Roger

El Centre Comunitari Pont de la Cadena i el Centre Cívic de l'Àngel

2008-01-22T17:59:00.000+01:00

El Centre Comunitari Pont de la Cadena (CCPC)es tracta, segons una definició escrita des de l'Ajuntament de Molins de Rei, "d'un equipament municipal destinat a potenciar la vida associativa i la participació vilatana: d'aquesta manera es converteix en un espai que, d'una forma estable i activa, potencia un seguit d'activitats socioculturals adreçades a les franges de població d'infants, joves i adults". Així doncs, resumint, un espai actiu que té ganes d'incidir en la vida de molts molinencs i molinenques a partir d'activitats que fomenten el teixit social i la cultura local.

Conjuntament amb el Centre Cívic de l'Àngel, "són equipaments municipals a través dels quals l'Ajuntament vol respondre a les necessitats socials, culturals i de lleure de tots el vilatans de Molins de Rei, especialment dels infants i joves de 4 a 16 anys". Així doncs aquests dos espais contemplen una voluntat educativa evident, programant un bon nombre d'activitats diàries o setmanals que perduren durant els mesos lectius.

Normalment, la programació gira al voltant de tallers de manualitats, tallers musicals, ludoteques per als infants, contes o fins i tot projeccions de cinema i cursos de gimnàstica i ball. A més a més, el CCPC afegeix el servei d'un centre obert de forma diària (17:00 a 20:00), que dóna cobertura a infants de 6 a 12 anys i les seves famílies amb necessitats socioeducatives força importants, erigint-se en una política valenta i encertada.

El Pressupost 2008 augmenta lleugerament la partida destinada a cobrir el servei del Centre Obert (L'augment és inferior al 8,02% global del pressupost), la qual cosa no és cap meravella però manté l'aposta feta des del govern. El que no entenc en cap cas és el descens pressupostari de les activitats del CCPC i del Centre Cívic de l'Àngel, tan valorades en la definició feta pel propi ajuntament.

El descens global és d'un 18,99% al Centre Cívic i d'un 21,56% al CCPC. Sempre és interessant observar l'evolució de les partides que permeten la realització de les activitats, ja que conceptes com el servei de neteja, el subministrament de garrafes d'aigua o el subministrament elèctric (En els res casos es manté o puja el pressupost), encara que siguin importants pel correcte desenvolupament de les activitats, no afecten directament a la qualitat del servei. Llavors, el panorama empitjora encara més:

Tant les activitats programades, com la seva comunicació i difusió, el monitoratge de la ludoteca dels divendres del CCPC o el material fungible per poder fer els tallers pateixen un descens pressupostari d'entre el 23,20% i el 28,83%. És a dir, perden una quarta part del pressupost actual.

La veritat és que em costa entendre aquest descens, sobretot tenint en compte que actualment els dos centres ja presenten una manca de recursos notòria per aquells que hem tingut l'ocasió de treballar-hi o fer ús de les seves instal·lacions i activitats. Una decisió, des del meu punt de vista, molt equivocada.

Roger

Biblioteca Pau Vila....ara

2008-01-21T18:53:00.000+01:00

D’aquí un parell de dies se celebrarà a la nostra vila el Ple per aprovar els pressupostos de 2008. D’entrada, recomanaria a tothom fer-hi un cop d’ull, perquè al cap i a la fi és el document que preveu els ingressos i les despeses del municipi i on trobarem les principals inversions que s’hi faran.

En properes entrades al bloc, començant amb aquest text sobre la biblioteca, aniré tractant aquelles partides pressupostàries que considero més rellevants per a la vila, independentment de si les considero encertades o errònies.

També és important recordar que d’aquí poques setmanes sortirà a la llum el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per aquesta legislatura, on es recullen les línies d’acció política de l’ajuntament i les accions més ressaltables i per tant, més notòries a ulls dels vilatans.

El PAM recollirà, entre moltes altres mesures, la construcció de la nova biblioteca de Molins de Rei, ubicada a la Plaça de la Llibertat i que en principi donarà alts nivells de prestació a tots els usuaris, amb l’afegit inclòs d’una sala d’auditori. El projecte, per tant, sembla força interessant i molt útil de cara a millorar les prestacions culturals de la vila.

Malgrat aquestes bones previsions, la realitat actual crea forces més problemes que crec que no es poden obviar: La biblioteca és petita, no compta amb separacions d’espais, es massifica ràpidament en època d’exàmens, compta amb un servei d’internet molt limitat i no és accessible per a persones discapacitades, per anomenar les seves mancances principals.

El personal de la biblioteca, però, té forces ganes de crear projectes per iniciar en la lectura els més petits (contacontes, concursos de dibuixos, l'hora de conte...), per als adults (tertúlies literàries, xerrades...), per difondre el seu material, per donar-se a conèixer als molinencs i molinenques, a treballar conjuntament amb projectes educatius i culturals d’altres entitats... vaja, que mostra un dinamisme molt útil i molt positiu per a la nostra vila.

Doncs tal i com deia al començar, si bé les principals inversions relacionades amb la biblioteca arribaran amb la construcció del nou edifici, he pogut observar com es redueix el pressupost d'aquest any al voltant del concepte de “biblioteca”.

Així doncs, respecte la conservació i l’adquisició de fons bibliogràfic el descens és de 3,29%, especialment en premsa i publicacions vàries, i el descens arriba al 25% en les activitats de foment de la lectura, reduint-se considerablement tant els diners destinats a la comunicació i difusió del Pla d’Animació a la Lectura com les activitats contemplades en el propi pla.

Espero que la construcció de la nova biblioteca comenci ben aviat i d’aquí pocs mesos puguem utilitzar els seus serveis amb les comoditats i infrastructures que avui en dia manquen. Però també desitjo, i sembla que això ja serà més complicat vista la davallada en inversió, que en aquest temps d’espera es faci una aposta clara per les activitats programades des de la biblioteca, un èxit des de fa anys que ajuden a millorar la vida cultural de Molins de Rei.

Roger

La pre-campanya de CiU

2008-01-18T11:42:00.000+01:00

Fa uns quants mesos van començar a aparèixer els cartells pre-electorals de les eleccions espanyoles del 9 de març a la nostra vila. El més actiu des de llavors ha estat, sens dubte, els grans plafons de Mariano Rajoy amb lemes tan imaginatius com "Con Rajoy es posible" o "Las ideas claras". Brillant.

Tot i així, la cosa ja s'ha animat i fa un parell de dies vaig veure dos plafons a l'estació de la RENFE de Molins de Rei amb la cara del candidat de CiU, Duran i Lleida. El lema del primer cartell era "Respectaran Catalunya", amb el qual mostren el seu perfil més sobiranista i que qualsevol ciutadà pot associar als problemes dels últims mesos i a les tensions entre Catalunya i l'Estat. Certs sectors atribueixen la frase al candidat d'ERC, en Joan Ridao, així que la cosa promet.

Però llegint el segon plafó em vaig sorprendre. No tant per el missatge que pretén transmetre, habitual d'un partit com Unió Democràtica, sinó per la contundència verbal que empra. La frase en qüestió és:

'La gent no se'n va del seu país per ganes, sinó per gana.

Però a Catalunya no hi cap tothom'

Llegint-la m'ha vingut al cap el cartell de la Unió Democràtica de Centre (UCD-SVP), una força electoral suïssa que amb un discurs xenòfob va aconseguir augmentar el seu suport electoral, guanyant les eleccions, però que va quedar relegat posteriorment en els acords entre altres forces polítiques.

No sé si CiU ha triat el lema més adequat als seus interessos electorals. Potser pretenen recuperar un perfil de votants propers a la Plataforma x Catalunya de Josep Anglada o, senzillament, formalitzar un discurs d'extrema dreta que tants bons resultats està donant al context europeu (França, Bèlgica, Suïssa, Polònia, Holanda...).

En qualsevol cas, el lema fa mal a la vista per qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat amb les problemàtiques globals. Dir que "a Catalunya no hi cap tothom" referint-se exclusivament als immigrants que pateixen gana és el súmmum. Seria agosarat pensar que la política d'integració de CiU és inexistent? Es pot ser més cínic? L'eslògan és un sinònim d'indiferència envers les desigualtats mundials?

Els proposaria, de cara a la campanya electoral, anar una mica més enllà i canviar el lema per un de més adequat els principis xenòfobs de la formació: "A Catalunya no hi caben els immigrants pobres".

Sense preludis absurds i dient les coses a la cara.

Roger

Programació cultural de la Fira

2008-01-11T23:28:00.000+01:00

L'Ajuntament de Molins de Rei ha difòs la programació cultural que hi haurà durant la Fira de la Candelera en la seva edició de 2008.

Com és habitual, l'oferta és diversa però no gaire extensa:

- Teatre amb "Cartes d'una desconeguda", una obra força interessant que vaig tenir l'oportunitat de veure a Barcelona i que reuneix actrius "televisives" que demostren la seva vàlua.

- Gospel amb un experiment a l'escenari, al combinar els habituals ritmes i sons propis del Gospel amb la presència de la Big Mama, habitual en el món del blues.

- Espectacle de varietats "Revista", amb la gent de "El Molino".

- Concert d'"Àfrica Ivori", que s'emmarca dins el cicle Contrabaix

Els preus de les entrades seran de 15 euros, 8 euros, 9 euros i 8 euros, si es compren anticipadament. Això sí, si es pretén assistir a dos dels actes previstos es fa un descompte al voltant dels 6 euros cada entrada i si s'assisteix en grups de 10 persones o més també es gaudeix d'aquest preu.

Per tant, tots els actes culturals considerats com a tals per l'ajuntament són de pagament amb un preu mínim, si estàs atent a l'oferta i als descomptes, de 6 euros.

Partint d'aquesta programació, m'agradaria qüestionar la quantitat d'actes proposats: No són suficients tenint en compte la importància de la Fira de la Candelera a Molins de Rei, considerada Fira Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

S'hauria d'aprofitar el ressò i el dinamisme que comporta l'arribada del primer cap de setmana de febrer i aconseguir traslladar-lo a la vida cultural, apostant per actes de qualitat i en modalitats artístiques diverses (Tenint en compte espectacles al carrer, danses, circ, concerts, cinema...).

De fet, em preocupa que la programació cultural de la Fira de la Candelera proposi 2 dels 4 actes, els més rellevants segons el seu parer, fora de les dates oficials de la Fira. És bo que es vulgui estendre més enllà del primer cap de setmana de febrer, però sempre i quan es consideri com a cap de setmana "fort" el de la pròpia fira.

Els molinencs i molinenques, però, tenim la sort de comptar amb algunes entitats que aconsegueixen deixar de banda la minsa programació cultural de l'Ajutament de la vila tot realitzant i duent a terme les seves pròpies propostes en el marc de la celebració.

Especialment, m'agradaria ressaltar l'èxit del Racó català organitzat per la CAL any rere any al Racó dels Gegants Vells, que s'omple de vilatans i visitants per gaudir de les propostes de la música tradicional catalana malgrat no comptar amb el suport de l'equip de govern.

L'Ajuntament faria bé de tenir-los en compte en la seva programació cultural, perquè al cap i a la fi la cultura creada des del teixit associatiu de la vila és la més propera i participativa.

Roger

A dos mesos d'eleccions

2008-01-09T19:55:00.000+01:00

D'aquí dos mesos una bona part dels catalans i catalanes exerciran el seu dret a vot a la convocatòria electoral del 9-M.

Com tots sabem, les eleccions espanyoles són les que mantenen els índexs de participació més elevats entre els ciutadans del nostre país, molt per sobre de les eleccions del Parlament de Catalunya i dels municipis on vivim.

Els factors que provoquen aquest comportament electoral podrien ser:

- En primer lloc, es decideix el govern de l'Estat Espanyol, al qual molta gent considera el gran decisor polític. De fet, l'etern debat sobre competències, sobre el desplegament de l'Estatut o sobre els pressupostos (d'aquí i d'allà) són indicadors clars que la política catalana depèn en bona mesura de les negociacions amb el govern espanyol, en una posició d'inferioritat que els electors saben percebre.

- En segon lloc, l'interès electoral queda força polaritzat i només hi pot haver un guanyador: O el PP o el PSOE. La resta de partits es limiten a obtenir bons o mals resultats per després intentar influir en la negociació del govern. Això evita incertesa entre els votants i comporta un augment considerable del mal anomenat "vot útil", aquell destinat a votar una força política com a mal menor, per tal d'evitar que l'altra governi. A Catalunya, la tendència al vot socialista per evitar un govern del PP és força important i no la comparteixo:

Un vot a forces catalanes de l'esquerra no aniran a parar en cap cas al cabàs del Partit Popular, sinó que acaba sumant al PSOE de la mateixa manera però (tan de bo!) amb objectius diferents.

Personalment, crec que són les eleccions més avorrides, encara que aquest any s'hi sumen alguns al·licients interessants com la participació de ciutadans o d'UPD com a novetat electoral o també observar els efectes de les eleccions al panorama polític català, a partir del paper que pugui jugar CiU en els pactes posteriors.

Les eleccions espanyoles creen inevitablement un govern aliè a la realitat plurinacional de l'Estat. Preferiria un govern ubicat a les esquerres, però el PSOE fa força anys que està allunyat de plantejaments d'esquerres reals. Aquesta situació la patim en pre-campanya electoral, quan ja s'observa una clara tendència al centre en dos partits que es presenten com a realitats oposades: Res més lluny de la realitat.

Tot i així, és probable que vagi a votar. Perquè m'agrada fer-ho i és dels pocs indrets a nivell no municipal (on sempre hi ha moltes més eines per expressar-te) on puc intervenir. I si estic descontent amb les opcions i amb la manera d'entendre la política dels partits que es presenten, sempre tinc l'opció de fer un vot nul, que no comptabilitza com a vot vàlid però que demostra un interès en el funcionament de la democràcia.

Roger

S'acosta la Campanya de l'Ampolla

2008-01-07T17:54:00.001+01:00

Un cop passades les festes nadalenques, en què el consumisme continua predominant malgrat diverses campanyes de denúncia als comportaments innecessaris, arriba com cada any la Campanya de l’Ampolla a Molins de Rei.

Com bé sabreu, està organitzada per les tres associacions d’educació en el lleure de la nostra vila, l’Agrupa, el Cau i el Mib i consisteix en una acció col·lectiva amb infants, monitors i famílies per tal de recollir el major nombre possible d’ampolles de cava per les diferents cases i restaurants del poble. També es realitza a altres poblacions catalanes com Vilafranca del Penedès, Capellades o Sant Martí Sarroca.

Com que sovint es posa en dubte la necessitat de dur a terme aquesta campanya avui en dia, en què els contenidors de vidre estan plenament consolidats i la pràctica totalitat de vilatans i vilatanes en fan un ús correcte, crec que és necessari explicar els motius que porten a un bon nombre de persones a passar-se tot un matí fent aquesta recollida.

D’entrada, és convenient conèixer el projecte ecològic i de respecte al nostre entorn que suposa: Encara que reciclar el vidre habitualment és una bona mesura, la reutilització de les ampolles de cava un cop estan perfectament netejades és força més positiva, ja que es manté una qualitat del vidre que es perd progressivament amb el reciclatge i permet un consum energètic molt menor, per tal de tornar a posar un producte al mercat força arrelat a les celebracions de la societat catalana.

D’aquesta manera, des de les entitats transmetem aquests valors als infants, als joves, i, esperem aconseguir-ho, a la resta de molinencs i molinenques que vulguin participar-hi.

D’altra banda, la Campanya de l’Ampolla també té una vessant de projecte econòmic que permet al Cau, el Mib i l’Agrupa consolidar un projecte conjunt i destinar els possibles guanys (que no acostumen a ser gaire importants) a projectes interns relacionats amb la cooperació i la solidaritat.

Aquest any la campanya es durà a terme el dissabte dia 12 de gener a partir de les 9 del matí, de tal manera que espero que tothom que pugui col·laborar-hi, tingui la intenció de fer-ho en la mesura que li sigui possible. Si algú té dificultats d’horari, sempre té l’opció de passar durant aquesta setmana pel centre cívic de l’Àngel o per l’Associació de veïns del Canal on ben gustosament les guardaran.

El canvi de l’habitual diumenge a dissabte és una petita mesura per renovar el projecte i dotar-lo de l’energia necessària per tal que surti ben rodó. Els participants, a més, gaudirem d'un bon dinar tots junts quan haguem acabat la nostra tasca.

Així doncs, no llanceu les ampolles de cava, que dissabte les vindrem a buscar!

Roger

La desaparició de MOVIBAIX

2008-01-05T21:05:00.000+01:00

L'1 de desembre de 2007 l'assemblea del Movibaix va decidir dissoldre l'organització de forma majoritària, encara que mantenir la marca de projecció exterior que ofereix el nom, amb 24 anys d'experiència al darrere.

Aquest fet, que l'he conegut recentment, m'ha sorprès força precisament per la coincidència amb els preparatius de la celebració del 25è aniversari de l'organització. A l'Esplai l'Agrupa vam estar federats al Movibaix fins el 2007, encara que els últims anys ens havíem anat desvinculant de les activitats preparades i del funcionament intern de la macro-organització d'esplais del Baix Llobregat.

Anteriorment recordo participacions constants a la massiva Festa del Maig a Torreblanca, la col·laboració en projectes diversos com el "jo estimo la terra" o el "Meninos del Brasil", que van proporcionar eines per dur la tasca del monitoratge a l'Esplai.

La història del Movibaix va anar derivant en línies força diferents del seu projecte inicial, i des del meu punt de vista, poc encertades. L'any 1996 es va crear la Federació Catalana de l'Esplai, un organisme immens del qual en formarien part el mateix Movibaix, els Moviments d'Esplais del Vallès i altres entitats de Catalunya ("Entitats en moviment"), amb presència a més de 20 comarques catalanes. Tot i així, el pes principal de la fundació sempre va recaure als esplais del Baix Llobregat per la quantitat de nens i nenes que en formaven part.

Més tard la Federació Catalana de l'Esplai decidiria conjuntament amb l'Associació Catalana de Cases de Colònies, el Centre d'Estudis de l'Esplai, els Serveis d'Esplai i el Suport Associatiu crear una macroestructura anomenada Fundació Catalana de l'Esplai, que seria el centre d'una aposta de lleure comuna.

Aquests últims anys, la tradicional "Festa del Maig" va passar a anomenar-se la "Festa Esplai" (Si teniu temps, no us perdeu el llistat de patrocinadors i empreses que donen suport a la pàgina) i es va traslladar la seva celebració de Sant Feliu de Llobregat al Prat de Llobregat, on la fundació també ha inaugurat l'Alberg més gran de Catalunya.

Aquestes accions han comportat una aposta decidida per reforçar la marca "Esplai" de cara al públic, que s'ha vist acompanyada per una jerarquització del poder i una aposta decidida per les empreses dedicades al món del lleure anomenats "esplais de dia a dia", molt erròniament en el meu parer.

Crec que no són esplais, sinó empreses que fan una tasca que respecto moltíssim, però que no compten amb la força del voluntariat que considero indestriable del concepte d'Esplai que tinc. A més a més, els esplais de dissabte, com és el cas de l'Agrupa, fem feina dia a dia a partir de la preparació d'activitats, de gestions, de funcionament, d'assemblees, jornades, etc. per tal que la tasca de l'Esplai pugui ser possible.

Respecte l'apropiació de la marca esplai prefereixo no dir-ne gran cosa. Considero que cadascú pot fer-se una idea prou aproximada del que penso.

En qualsevol cas, no m'agrada que desapareixi el Movibaix, ja que suposa el reforçament d'uns criteris en el món del lleure que no comparteixo. Encara que feia uns quants anys que aquesta organització no era el referent dins el món dels esplais, havia dut a terme una tasca força encoratjadora i positiva.

Com sempre, no és bo que el peix gran es mengi el petit. I encara menys, quan el peix gran sembla més preocupat per l'estructura que per l'educació.

Roger

Concurs d'Assaig literari independentista

2008-01-03T19:17:00.000+01:00

El diari digital Sa Meua ha iniciat l'any 2008 amb una proposta innovadora que cerca generar debat al voltant de l'independentisme.

Es tracta d'un concurs literari obert a qualsevol persona que vulgui aportar idees i propostes sobre diferents temàtiques que s'aniran presentant mensualment a la web del concurs. Cada mes, doncs, es recolliran els treballs presentats al voltant de la temàtica proposada(màxim 10 fulls) i un jurat reconeixerà els millors escrits, recopilant-los en un llibre al final de l'any.

El concurs, que neix amb voluntat d'esdevenir una referència en el camp teòric de l'independentisme i ésser motor de nous plantejaments que permetin avançar el conjunt dels Països Catalans cap a una nova realitat, comptarà durant el 2008 amb un jurat format per Roc Casagran, Cesk Freixas, Àxel González i en Titot.

Espero que aquesta iniciativa pugui consolidar-se i permetre un nou marc de reflexions als Països Catalans. Per fer-ho crec que necessitarà una difusió que serà difícil d'aconseguir, però que hauria de ser una prioritat per als seus promotors. De moment, el diari Directe! i el Racó Català han sumat esforços en el patrocini de la proposta, però seria bo poder arribar a diaris digitals de major ressò, per tal d'assegurar un bon nombre d'assaigs concursants i la qualitat dels escrits premiats.

També seria important aprofitar la força de la comunitat blocaire catalana, que tal i com informava l'Esther Mellado al seu bloc fa pocs dies, és la segona més activa a nivell mundial, i compta amb referències importants en l'independentisme català.

Un concurs d'aquestes característiques necessita molts suports per consolidar-se, però no dubto que ho aconseguirà. El primer tema proposat és al voltant de la territorialitat, que pot tenir uns enfocaments força diferents però amb resultats molt interessants. Us animo a tots i totes a participar-hi: d'idees i propostes no en manquen pas!

Roger

Resum 2007

2007-12-29T18:17:00.000+01:00

L'any 2007 ha tingut moments destacats a la nostra vila, encara que ben poquets acabaran essent considerats com a importants en la història recent de la vila.

Alguns dels fets destacats provenen de la tasca feta amb anterioritat a l'any 2007, com podria ser la inauguració (per fi!) del renovat mercat municipal després d'uns quants anys d'obres i d'exili al Pati del Palau de Requesens per tots els paradistes. En aquest camp també hauríem d'incloure les celebracions de diferents col·lectius de la vila, com la del 25è aniversari de l'Esplai l'Agrupa, del 40è aniversari de l'escola Alzina i l'escola Estel, del 5è aniversari dels Matossers, del 15è aniversari del Cèltic, el 10è aniversari de Red Banner o del 50è aniversari de la revista El Llaç.

Alguns altres, haurien de ser considerats com a fites individuals, com és el cas de l'Oscar obtingut per la Montse Ribé, el creixent protagonisme de Sílvia Bel al teatre català, els èxits mundials de joves membres del taekwondo local o el subcampionat obtingut per Jordi Molet amb la selecció catalana d'hoquei patins a la Copa Amèrica.

Esportivament, alguns col·lectius de la vila han obtingut certa rellevància amb canvis destacables, com l'ascens del Molins de Rei CF a segona regional i la seva consolidació, el retorn de l'handbol femení a l'èlit o el paper global del Waterpolo molinenc.

Musicalment, ha estat un any de presentacions de nous discs de grups locals, alguns amb tradició (Red Banner, Pier) i altres intentant obrint-se pas més enllà de la nostra comarca (Segona Opció, Sol i Serena), a part de la dissolució del grup Nevera i dels 15 anys dels Pirates.

En l'aspecte cultural l'exposició sobre Josep Maria Madorell ha vist finalment la llum i els molinencs i molinenques hem pogut gaudir de l'antologia de la seva obra, que s'ha vist acompanyada al llarg de l'any per l'exposició sobre Miquel Carbonell, l'exposició dels 25 anys de l'Esplai l'Agrupa i les habituals celebracions de la Fira de la Candelera i la Festa Major.

Algunes entitats han sigut protagonistes, com per exemple l'Agrupació Folklòrica a partir de la inauguració del nou local, el canvi de presidència al CEM o el succeït a la Joventut Catòlica, amb l'afegit en aquest cas de les millores en infraestructura notables (Com deien els Pastorets aquest any, només queda pendent el canvi de butaques).

Altres fets, encara que rellevants, no els considero gaire encertats, com la pujada dels sous dels polítics locals o la posada en marxa del Pla d'Urbanització de la Rierada.

En l'apartat de successos hem de recordar grans titulars per l'amenaça d'un molinenc de volar el seu edifici que va mantenir bona part dels vilatans amb l'ai al cor durant unes quantes hores, a més del terratrèmol de 3,2 graus de l'escala de Richter que es notà el mes d'octubre.

Finalment, des del moviment independentista molinenc, valoro molt positivament la posada en marxa de l'Ateneu Mulei i la irrupció de les CUP a l'Ajuntament de la vila el mateix any de la seva formació local.

També hi ha hagut mobilitzacions en contra de la presència de la bandera espanyola onejant a l'Ajuntament la vigília del 12 d'octubre i la crema de fotografies del rei espanyol en senyal de solidaritat i en favor de la llibertat d'expressió.

Com podeu veure he decidit posar una enquesta amb els 10 fets més rellevants de l'any a la nostra vila, triats segons criteri personal. Es tracta que valoreu el més destacat de tots ells o, si creieu necessari marcar-ne més d'un, haureu d'entrar un altre dia al bloc per poder votar-lo (Això no impedeix que l'enquesta sobre les eleccions del 9-M segueixi funcionant).

No dubteu en comentar tot allò que no he recordat o no he considerat rellevant, si ho heu trobat a faltar.

Roger

Parc de Nadal

2007-12-22T17:21:00.000+01:00

El proper dijous s'obriran les portes del sisè Parc de Nadal organitzat a Molins de Rei, com sempre des de l'ajuntament i amb voluntat de ser un lloc de trobada lúdica per a infants i adolescents, i que comptarà amb la presència d'uns quants monitors de les associacions educatives de la vila (L'Agrupa, el CAU i el MIB). Aquest any, però, la gestió anirà a càrrec de La Caldera, que també hi posarà monitors i els dos coordinadors.

La Caldera és un projecte empresarial que malgrat els seus fins, a dia d'avui té el caràcter jurídic d'associació - centre cívic, o així és com es presenten de cara al públic. Les seves activitats s'adrecen als infants cada dia laborable de la setmana a la tarda. També porten a terme els seus propis casals d'estiu i d'hivern i, aquest cop, la gestió del Parc de Nadal, que fins ara corria a mans del propi ajuntament.

Deixant de banda l'externalització del servei, com sempre innecessària, aquest cop conflueixen diversos factors que, si més no, em porten a la confusió. D'entrada, el dia 14 de novembre els representants de les 3 entitats esmentades vam mantenir una reunió amb l'Ajuntament (El regidor Xavier Montserrat i la cap del Negociat d'infància i joventut, l'Eva Palasí) on, a banda d'altres temàtiques, es va parlar del funcionament del Parc de Nadal.

Se'ns va comentar que aquest any la gestió aniria a càrrec de La Caldera, ja que presentava un projecte força millor que l'habitual. Com a característiques, més o menys, hi havia:

- Contractació de 15 a 20 monitors i monitores. El 70% d'ells, com a mínim, havien de provenir de les 3 entitats. Per tant, pel cap baix, 4 monitors per entitat serien contractats al Parc de Nadal. Suposava un canvi bestial respecte altres anys, en què només se'n contractaven 6.

- El sou es mantenia, al voltant dels 7 euros l'hora, amb la possibilitat que a nivell global no pugés al reduir-se les hores d'obertura del Parc.

- Els serveis augmentaven considerablement i el recinte del parc també, a l'utilitzar les dues pistes del pavelló poliesportiu de Molins, enlloc d'usar-ne només una.

- Es mantenien els preus per als vilatans.

Així doncs, després de reunir-nos aquell dia, vaig poder traspassar la informació als monitors i monitores de l'esplai amb evident alegria per les millores que suposava el projecte.

Tot i així, fa unes setmanes van començar els problemes. El procés de selecció dels monitors i monitores, realitzat des de La Caldera, ha sigut com a mínim curiós i ha incomplert la paraula donada per l'Ajuntament.

Al final, hi ha hagut 7 monitors contractats des de les entitats. Molt lluny dels 12-15 promesos i, a més, ignorant la clàusula del 70%. Hi haurà 12 monitors al recinte (inclosos els dos coordinadors, que faran tasques alhora de monitors)....per tant, un lamentable 57%. D'altra banda, només s'ha informat a les persones seleccionades, de tal manera que aquells i aquelles que havien portat el currículum i no han estat agafats encara no han estat advertits d'aquest fet i potser, a l'esperar la resposta, han perdut altres oportunitats laborals.

La reunió amb les persones seleccionades va ser un desastre. Els dos responsables del projecte de La Caldera i del Parc de Nadal, van exalçar les virtuts del seu projecte empresarial, explicant els meravellosos casals d'estiu que van dur a terme contraposant-los amb els mals resultats del casal municipal, on, recordem-ho, van treballar els monitors presents a la reunió amb uns resultats força bons des del meu punt de vista.

A mida que es van anar animant, van presumir de tenir avançats els contactes per gestionar el casal d'estiu de l'any vinent i es van permetre el luxe de criticar obertament l'Ajuntament per no haver-los posat com a entitat organitzadora als tríptics del Parc de Nadal. Aquests comentaris es van anar alternant amb preguntes a alguns dels monitors presents de l'estil "tu ja estàs prou motivat per treballar amb nosaltres?" "tu ens has vingut a matxacar, oi?".

Quan vaig conèixer els detalls de la reunió vaig demanar una reunió amb els responsables de l'ajuntament i els vaig plantejar els dubtes que tenia sobre el Parc de Nadal d'aquest any.

Com podeu suposar, vaig posar en dubte la necessitat d'externalitzar el funcionament del Parc de Nadal un cop el projecte que es durà a terme no compleix les expectatives inicials, vaig criticar les actituds de superioritat dels responsables de La Caldera davant els monitors de les associacions educatives de la vila, vaig criticar que es posés el seu logo com a entitat col·laboradora, quan senzillament tenen la gestió d'un projecte per extreure'n benefici propi i per tant, la única cosa que han de fer és aconseguir que funcioni i no cercar publicitat suplementària. En qualsevol cas, si apareixen al tríptic ho haurien de fer dins la categoria "empresa que se'n beneficia" i deixar-se estar d'hipocresies sobre l'organització (que no és seva) i la col·laboració (ells només gestionen).

També vaig posar en dubte la conveniència de permetre l'entrada dels pares a jugar amb els fills i filles, ja que com tots sabem, només ho podran fer aquells que tinguin la sort de no treballar durant l'horari d'obertura del Parc de Nadal. Per tant, els fills d'aquells pares que han de treballar durant aquestes dates es trobaran en una situació de notòria desigualtat. A més , la presència de pares i mares sempre desautoritza la tasca dels monitors i monitores, encara que sigui de forma involuntària.

Finalment, vaig posar sobre la taula la proposta de portar a terme una espècie d'aparador d'entitats en el lleure. Crec que no és el millor lloc per associar la tasca educativa que fem voluntàriament a partir de jocs, tallers, gimcanes o excursions; amb els espectaculars inflables, karts, tir amb arc, llits elàstic o consoles de què disposa el Parc de Nadal. Em semblaria bé, per exemple, que es fes als Casals d'Estiu, on les condicions que tenim ens permeten fer activitats pròpies del model educatiu dels esplais i caus.

En tot cas, com que la resposta de l'Ajuntament va ser tranquil·litzadora en tots els sentits i se'm va assegurar que es tindrà en compte tot el que he explicat, doncs vaig sortir força calmat i vaig decidir passar per La Caldera a comentar-los la situació de les persones no seleccionades que encara esperaven notícies sobre la seva possible feina al Parc de Nadal.

Allà vaig parlar amb el responsable del projecte, que sorprès per la meva actitud, va admetre alguns errors de funcionament, però hi va afegir reiteracions a les crítiques realitzades contra l'ajuntament. Encara més de les expressades anteriorment, va comentar-me que havia estat l'administració la responsable de rebaixar el pressupost i de demanar que no hi haguessin tants monitors de les entitats del poble, unes acusacions que trobo molt greus i que si fossin certes s'hauria produït una situació lamentable.

Així doncs, o bé la Caldera o bé la regidoria d'infància i joventut de Molins de Rei menteix. I qui ho fa, ho fa amb intenció i deliberadament. Espero que el dijous, quan s'obrin les portes, funcioni tot plegat de forma perfecta i no hagi d'afegir més detalls a la llista de protestes que he anat redactant.

Casos com aquest només aconsegueixen crear una desconfiança profunda envers les dues parts, difícil de recuperar, i que comporten molts dubtes quan escoltes una o altra part. Desitjo que tot això no quedi amagat sota els formalismes i les bones maneres, i si l'Ajuntament ha d'expressar-se públicament en contra les acusacions que distretament va llençant La Caldera, millor que ho comenci a fer, perquè si no, l'ombra del dubte pot fer-se excessivament gran.

Roger

La cultura i la llengua a l'esplai

2007-12-19T15:28:00.000+01:00

El passat mes d'octubre va aparèixer un manifest a la xarxa que simbolitza un moviment intern dins ESPLAC i el Moviment Laic i Progressista que espero que prengui força i esdenvingui impulsor de certs canvis en el projecte pedagògic d'aquesta associació i dels esplais que hi vulguin parar atenció.

El text, titulat "La Cultura i la Llengua a l'Espai", és molt recomanable de llegir, tan per aquells i aquelles que sou monitors/caps a les vostres associacions educatives com per aquella gent que tingueu interès en conèixer la realitat de la nostra llengua i cultura al conjunt del món educatiu i al món sostenible, progressista i d'esquerres que representen els esplais.

Fa vora 15 dies, la plataforma "Esplaicat" ha impulsat 6 reclamacions que comparteixo absolutament, i qui s'hi vulgui afegir, només ha d'enviar un mail a la plataforma anant a la seva pàgina web. Les reclamacions són les següents:

1/ Què la llengua habitual i vehicular de l’esplai sigui el català

2/ Què es dediquin recursos per a la integració lingüistica als esplais d’Esplac

3/ Què s’inclogui dins del Projecte Educatiu d’Esplac un reconeixement explícit a la cultura i la llengua catalana.

4/ Què es reconeixi com a pròpia la cultura i llengua catalana dins d’Esplac

5/ Què no es deixi de banda l’eix País de l’ideari de l’MLP (Moviment Laic i Progressista)

6/ Què d’una vegada per totes s’actui com una Federació independent, sense influència de CAP partit polític.

Totes les demandes les trobo pertinents i molt interessants d'aconseguir, sobretot en un context on el mestissatge i l'universalisme mal entès estan provocant que la defensa de la pròpia llengua i la pròpia cultura quedin en un segon pla terriblement perillós.

Roger

L'Ateneu Mulei

2007-12-18T19:02:00.000+01:00

El 22 d'abril de 2007 l'Ateneu Mulei celebrà la seva obertura a la nostra vila amb un bon acte d'inauguració que comptà amb colles bastoneres, la màxima autoritat de la vila en forma divertida i amb cava per brindar.

Després de prop de 8 mesos, aquest punt de trobada de Molins de Rei està en més bona forma que mai, amb una programació vista envejable per la majoria d'associacions que conec i amb un seguit d'actes i propostes interessants per a qualsevol molinenc i molinenca interessat en la seva terra.

Dins l'experiència acumulada queden unes quantes festes, temàtiques i/o culturals, presentacions de llibres, debats polítics, xerrades, sopar-tertúlia, projeccions de pel·lícules, recollida de signatures, concentracions i manifestacions, aplecs, aules d'estudi o tertúlies de llana... Una quantitat d'actes amb una qualitat elevada que han convertit l'Ateneu Mulei en un centre cultural i de lluita referent a Molins de Rei.

De fet, l'últim cap de setmana van dur a terme una interessantíssima taula rodona amb diferents molinencs i molinenques de la vila, xerrada i projecció de vídeo al voltant del Pont de les Quinze arcades, a partir del material del pregoner de la festa major Miquel Pellicer i de les explicacions del jove geògraf Carles Guirado, el Litus.

Durant les festes, l'agenda no s'atura i presenta uns quants actes força interessants, entre els que destaco la festa del gall, amb cagada de tió inclosa el pròxim dilluns a la nit, la projecció del partit Euskal Herria - Catalunya el dia 29 de desembre, la festa per festes del dia 4 de gener, on tothom gaudirà de preu de soci (Fer-se soci és fàcil i assequible, amb 12 euros anuals com a quota normal i 52 euros anuals si es vol ser soci protector), i, ja fora festes, el sopar-tertúlia sobre les infraestructures dels Països Catalans amb la sempre interessant presència de Ramon Tremosa, un professor de teoria econòmica de la UB de reconegut prestigi.

Si voleu consultar els altres actes programats durant les festes i fins passat la Fira de la Candelera o fer un tomb per la web de l'Ateneu, podeu fer-ho aquí.

Així doncs, moltes felicitats als membres de l'Ateneu Mulei per la feina feta i molts ànims a seguir endavant. Sou, no ho dubteu, el referent de la vida cultural molinenca actualment i un motor de transformació en la lluita per la llengua i cultura de la nostra terra.

Roger

Bèlgica

2007-12-14T11:12:00.000+01:00

El passat cap de setmana vaig tenir l'oportunitat d'anar a Bèlgica per visitar l'Aina, que està fent l'Erasmus allà. Va ser una bona oportunitat per començar a conéixer les particularitats belgues que aquí tot just s'intueixen des dels mitjans de comunicació. I no parlo precisament del vot obligatori en qualsevol elecció ni un sistema electoral força diferent al nostre.

Com és que un país pot portar 6 mesos sense govern definitiu?

Des de les eleccions el panorama per la formació de govern continua igual: Cap via d'acord entre les diferents forces polítiques presents al parlament belga.

Per fer-nos una idea general de la situació, estaríem parlant d'un estat amb prop d'11 milions d'habitants (Lleugerament més petit que els Països Catalans), units per un estat federal (Seguint un esquema administratiu conformat per l'estat, les comunitats, les regions i els municipis) amb un sistema de govern similar al cas espanyol a partir de la monarquia constitucional parlamentària. Creat l'any 1830, havia estat un territori que formava part d'altres estats, i no es va consolidar amb la forma actual fins l'any 1963.

El més interessant del cas, probablement són les diferents comunitats culturals i lingüístiques presents a l'estat, que si bé han conviscut durant desenes d'anys, sembla que han arribat a un punt de difícil reconciliació. Deixant de banda la comunitat germanòfona, que representa prop del 1% de la població, podem observar una divisió clara entre la comunitat flamenca, present al territori de Flandes (Nord de l'estat) i que comptabilitza el 60% de la població, i la comunitat francesa de Bèlgica, a Valònia (Sud de l'estat) que comptabilitza el 40% restant. Com a element difuminador d'aquesta clara separació hi ha Brussel·les, que se situa al centre-nord del país però s'ubica dins la comunitat francesa.

Des de fa uns quants anys les veus que reclamen més poder per les comunitats han augmentat considerablement i així s'ha traslladat també en el suport als partits polítics de caire nacionalista - independentista, independentment de la tendència ideològica que presenten ja siguin liberals, ecologistes, socialistes o d'extrema dreta (Cas del famós Vlaams Belang). I durant l'últim any els postulats del territori de Flandes demanant la independència han crescut de tal manera que ara mateix la situació política de l'estat està paralitzada.

Darrerement, s'han succeït manifestacions en favor de la independència i altres en favor de mantenir la unitat belga. És curiós observar, per exemple, la nombrosa quantitat de banderes belgues penjades als balcons del territori való i la inexistència de les mateixes en territori flamenc. O, potser encara més, fer un viatge en tren d'una banda a l'altre de Bèlgica. Començant pel territori való, l'idioma de la informació es transmet en francès. A l'arribar a Brussel·les, ja pots escoltar la mateixa veu donant-te indicacions en francès i en flamenc. Finalment, i com de ben segur heu comprès, a Flandes, les indicacions de la mateixa persona es transmeten tan sols en flamenc. (Bé, diria que durant tot el viatge la única llengua que es manté és l'anglès, la qual cosa considero particularment trista).

Són només dos petits exemples per mostrar la divisió del territori dels molts que hem pogut veure durant aquests dies. I la meva reflexió aniria encaminada en plantejar-se la necessitat de seguir mantenint un sistema federal dins un estat unitari quan la població està pràcticament dividida per la meitat, tant en costums, territori, llengua o població.

Crec que la independència de Flandes (o la separació de Bèlgica en dos estats) és pràcticament impossible, ja que seria un cop d'efecte espectacular en l'actual status quo de l'Europa dels estats, amb seu central, no ho oblidem, a la pròpia Brussel·les.

M'agradaria saber, això sí, quina posició tindria la UE amb la llengua flamenca (el neerlandès) si aquesta només fos pròpia de Flandes (Actualment és oficial per ser la pròpia dels Països Baixos). S'atrevirien a menystenir una de les llengües pròpies de la ciutat de Brussel·les i de més de 6 milions de "belgues" tal i com fan avui dia amb la llengua pròpia dels Països Catalans?

Des de la meva humil opinió, crec que s'haurien de cercar vies de consens per decidir el futur de Bèlgica. I si és opinió majoritària que caldria una separació en dos estats, que s'accepti i es dugui a terme. Les independències de territoris envers els ens estatals no haurien de crear pànic.

Crec que les diferents construccions estatals històriques al panorama europeu han provocat massa difuminacions culturals, que queden clarament exemplificades en el cas del domini cultural francès envers les minories lingüístiques internes, com el cors, el bretó, l'occità o el català.

Reconèixer els errors i fer una aposta per l'Europa de les nacions seria molt bo, diria, per a tothom, també pels estats centralistes. Bàsicament, seria una mostra de respecte que ara mateix brilla per la seva absència.

Roger

Reunió de pares i mares de l'esplai

2007-12-13T15:39:00.000+01:00

El passat dimarts vam convocar una reunió general de pares i mares de l'Esplai a la sala d'actes per tal de tenir un contacte més directe i proper que els habituals comentaris breus de cada dissabte, i també per plantejar algunes propostes i activitats que estem duent a terme últimament.

D'entrada, l'assistència de pares i mares és força millorable. Vaig comptabilitzar-ne entre 25 i 30, però això ens indica que al voltant de 60 no hi eren presents. Tractarem de difondre i motivar molt més a tothom per tal que entengui la importància d'aquestes reunions.

En tot cas, considero com a molt bona i productiva la reunió realitzada. Des de l'equip de monitors i monitores vam plantejar un seguit de temes (campanya de l'ampolla, web de l'esplai, esplac, monifesta't, relacions amb l'Agrupació Folklòrica), vam fer una crida a trobar nous canals de participació i de formació d'un grup estable entre els pares i mares que dinamitzi les seves propostes i col·laboracions i vam cercar les valoracions sobre el nostre funcionament, les dinàmiques que acostumem a portar i les activitats unitàries que hem realitzat durant el primer trimestre.

Del debat van sorgir comentaris i intervencions molt interessants, que es podrien classificar entre dos vessants:

1/ Els pares i mares nous: Plantejaven la necessitat de conéixer més els monitors, la forma d'estructurar-nos, el nostre ideari, la nostra metodologia, etcètera.

2/ Les mares i pares ja coneguts: Plantejaven la necessitat d'acurar més la difusió, d'usar els mitjans de comunicació locals, d'explicar què fem, de transmetre als grups d'infants els motius pels quals realitzem les activitats o els beneficis de la nostra presència a Esplac.

De tot el conjunt de coses plantejades en prenem bona nota, com també de les diferents errades que hem anat fent des d'inici de curs i d'altres que arrosseguem des de l'any passat (com és el cas dels cançoners). I de les propostes a tenir en compte en destaco la necessitat d'impulsar la web via data i hora concreta i de l'esforç difusor explicatiu que hem de realitzar amb els pares, mares i els molinencs i molinenques en general. No podem sobreentendre que certes coses ja es coneixen.

De totes maneres, la trobada ha sigut molt útil de cara a impulsar la recerca de nous canals de participació entre els pares i mares de l'esplai i l'equip de monitors i monitores. El dia 12 de gener, en horari d'esplai i després del dinar de campanya de l'Ampolla, tots plegats ens posarem les piles!

Roger

TV3, televisió nacional?

2007-12-04T23:14:00.000+01:00

Després de l'esclat de la polèmica per les declaracions de Joan Ferran, del PSC, en què criticava la "crosta nacionalista" del mitjà, hem pogut comprovar com els partits nacionalistes es posaven les mans al cap i els partits nacionalistes espanyols aprofitaven l'estela del diputat per reclamar l'espanyol a la televisió pública catalana, seguint l'estela del paper que té actualment el Canal 9 al País Valencià.

Em sembla una postura especialment desafortunada per part de tots els partits polítics esmentats, uns per plantejament i els altres per la manca de traducció de les seves paraules en fets.

Tv3 està passant per uns moments de crisi i de pèrdua de la capacitat de creació d'una identitat col·lectiva nacional, si és que mai havia aconseguit tenir-la. Avui en dia, els mitjans de comunicació són importantíssims a l'hora de crear referents culturals d'un país, i si en l'últim article parlava dels mitjans escrits, en el cas de la televisió el problema dels Països Catalans passa a convertir-se en escàndol.

A més a més del predomini de televisions espanyoles, la televisió pública catalana mostra constantment símptomes de disseminació de la cultura catalana i pren referents culturals espanyols per expressar-se. Últimament, el programa B-357 ha accentuat aquest fet de forma descarada, a part de tenir una qualitat impròpia d'un mitjà públic.

Fa aproximadament un mes vaig fer una petita recollida de dades en aquells moments que tenia l'opció de fer-ho en dos àmbits, per comprovar les tesis defensades per Víctor Alexandre al llibre "TV3 a traïció".

En primer lloc, vaig prendre l'àmbit dels telenotícies vespre, i vaig constatar que, en dies aleatòriament i no pre-seleccionats, el 27% de les notícies presentades incorporaven l'espanyol en el seu arxiu sonor. Aquest fet, per si sol, és molt greu. Una de cada quatre notícies de la televisió pública catalana no té en compte la població catalanoparlant de la Catalunya Nord, un sector de la qual recentment ha denunciat no poder entendre part de la programació de tv3 per l'ús persistent de la llengua espanyola.

El 15% de les notícies presentaven un àmbit exclusivament estatal, amb especial rellevància del conflicte basc, de morts per violència de gènere, de lluites sindicals o d'accidents de trànsit. D'aquesta manera, TV3 contribueix a l'assimilació de Catalunya com a comunitat autònoma d'Espanya i desdibuixa l'objectiu de crear un referent identitari nacional propi.

En el cas dels anuncis, he de reconèixer que desconec la legalitat i el seu funcionament, però puc constatar que el 22% dels anuncis empren la llengua espanyola per arribar a promocionar el seu producte entre els catalans, i d'aquests, més de la meitat ho fan únicament en la llengua pròpia dels espanyols.

Sense voluntat d'estendre'm, vull rebatre les paraules de Jo an Ferran sobre el mapa dels Països Catalans al programa "El Temps". El mapa és un encert que es caracteritza per la seva excepcionalitat dins la informació, al considerar els Països Catalans com a referent informatiu, ja que és el marc propi de la cultura i la llengua catalana; però malgrat el fons, cal escoltar el missatge:

En cap ocasió, dins d'aquesta petita recollida, he pogut sentir un presentador anomenar "Països Catalans". Un temor a respectar els referents nacionals d'una nació que en cap cas comparteixo.

Roger

2-D, 3-D...

2007-12-03T18:19:00.000+01:00

Com bé sabeu, el passat dissabte 1 de desembre centenars de milers de catalans i catalanes varen omplir els carrers del centre de Barcelona reclamant el dret a decidir sobre les infrastructures a Catalunya, i, per extensió anunciada, el dret d’autodeterminació del poble català.

Malauradament no hi vaig poder ser, però he pogut recollir unes quantes impressions de diferents companys que dissabte estaven a Barcelona i coincideixen en explicar que va ser un èxit rotund.

Personalment, sempre que té lloc una manifestació d’aquestes característiques crec que és molt saludable intentar obtenir referències del màxim de mitjans de comunicació i articulistes possibles durant el dia després i avui mateix. És molt útil per comprovar com la informació arriba a cada ciutadà tal i com la vol escoltar, exceptuant la televisió pública de Catalunya, que un cop més no ha sabut donar una cobertura informativa a l’alçada del moviment pel dret a l’autodeterminació.

Centrant-me en els mitjans escrits més llegits, a primer cop d’ull s’ha de lamentar la manca de criteri en comptabilitzar el nombre de manifestants. És una pena que la tasca que havia fet de forma profitosa el col·lectiu Contrastant hagi derivat en un batibull de xifres segons l’interès partidista del diari que analitzem. Es podria dir, que dels 700.000 presents considerats per la Plataforma pel Dret a Decidir recollits pel diari Avui i el Punt, passaríem a considerar els 230.000 d’El Periódico i finalitzaríem en els menys de 125.000 que comptabilitza El País. Globalment, però, si que es coincideix en considerar la manifestació com la més important en els últims anys.

Les editorials dels diaris eren força previsibles, però reconec que m’ha sorprès la virulenta reacció d’El País, titulada amb el nom de “Trampa y bochorno” i alienant-se al costat de l’ABC, El Mundo i La Razón en titllar de radicals independentistes els manifestants i d’engany de convocatòria per a molts ciutadans que van anar a la manifestació només per denunciar la mala gestió i que no són sobiranistes. És interessant, doncs, comprovar que quan Catalunya es mostra partidària de ser sobirana, els mitjans de comunicació espanyols majoritaris fan front comú en un sol bloc.

Altres titulars i articles d’El Periódico, La Vanguardia o dels diaris d’abast estatal, que acusen el moviment sobiranista d’apropiar-se de la manifestació encara em deixen més perdut. Quina previsió feien en una manifestació que portava per lema “Som una nació i diem prou!”? No és lògic que qui hi anés s’estigués manifestant per un poble sobirà?

En tot cas, i desmarcant-me de les reaccions, no voldria deixar de mencionar l’activisme molinenc en aquesta manifestació, ja que a més a més d’algun bus gratuït que portava els manifestants cap a Barcelona, és d’especial rellevància observar la presència de coneguts vilatans en tres fotografies publicades cada una d’elles a un mitja de comunicació diferent.

Tan de bo el clam reivindicatiu pugui ser entès per bona part de la nostra societat i pel conjunt de l’Estat Espanyol. Els catalans i catalanes reclamem el dret d'autodeterminació i cada cop som més que volem la independència!

Roger