Resum 2007

L'any 2007 ha tingut moments destacats a la nostra vila, encara que ben poquets acabaran essent considerats com a importants en la història recent de la vila.

Alguns dels fets destacats provenen de la tasca feta amb anterioritat a l'any 2007, com podria ser la inauguració (per fi!) del renovat mercat municipal després d'uns quants anys d'obres i d'exili al Pati del Palau de Requesens per tots els paradistes. En aquest camp també hauríem d'incloure les celebracions de diferents col·lectius de la vila, com la del 25è aniversari de l'Esplai l'Agrupa, del 40è aniversari de l'escola Alzina i l'escola Estel, del 5è aniversari dels Matossers, del 15è aniversari del Cèltic, el 10è aniversari de Red Banner o del 50è aniversari de la revista El Llaç.

Alguns altres, haurien de ser considerats com a fites individuals, com és el cas de l'Oscar obtingut per la Montse Ribé, el creixent protagonisme de Sílvia Bel al teatre català, els èxits mundials de joves membres del taekwondo local o el subcampionat obtingut per Jordi Molet amb la selecció catalana d'hoquei patins a la Copa Amèrica.

Esportivament, alguns col·lectius de la vila han obtingut certa rellevància amb canvis destacables, com l'ascens del Molins de Rei CF a segona regional i la seva consolidació, el retorn de l'handbol femení a l'èlit o el paper global del Waterpolo molinenc.

Musicalment, ha estat un any de presentacions de nous discs de grups locals, alguns amb tradició (Red Banner, Pier) i altres intentant obrint-se pas més enllà de la nostra comarca (Segona Opció, Sol i Serena), a part de la dissolució del grup Nevera i dels 15 anys dels Pirates.

En l'aspecte cultural l'exposició sobre Josep Maria Madorell ha vist finalment la llum i els molinencs i molinenques hem pogut gaudir de l'antologia de la seva obra, que s'ha vist acompanyada al llarg de l'any per l'exposició sobre Miquel Carbonell, l'exposició dels 25 anys de l'Esplai l'Agrupa i les habituals celebracions de la Fira de la Candelera i la Festa Major.

Algunes entitats han sigut protagonistes, com per exemple l'Agrupació Folklòrica a partir de la inauguració del nou local, el canvi de presidència al CEM o el succeït a la Joventut Catòlica, amb l'afegit en aquest cas de les millores en infraestructura notables (Com deien els Pastorets aquest any, només queda pendent el canvi de butaques).

Altres fets, encara que rellevants, no els considero gaire encertats, com la pujada dels sous dels polítics locals o la posada en marxa del Pla d'Urbanització de la Rierada.

En l'apartat de successos hem de recordar grans titulars per l'amenaça d'un molinenc de volar el seu edifici que va mantenir bona part dels vilatans amb l'ai al cor durant unes quantes hores, a més del terratrèmol de 3,2 graus de l'escala de Richter que es notà el mes d'octubre.

Finalment, des del moviment independentista molinenc, valoro molt positivament la posada en marxa de l'Ateneu Mulei i la irrupció de les CUP a l'Ajuntament de la vila el mateix any de la seva formació local.

També hi ha hagut mobilitzacions en contra de la presència de la bandera espanyola onejant a l'Ajuntament la vigília del 12 d'octubre i la crema de fotografies del rei espanyol en senyal de solidaritat i en favor de la llibertat d'expressió.

Com podeu veure he decidit posar una enquesta amb els 10 fets més rellevants de l'any a la nostra vila, triats segons criteri personal. Es tracta que valoreu el més destacat de tots ells o, si creieu necessari marcar-ne més d'un, haureu d'entrar un altre dia al bloc per poder votar-lo (Això no impedeix que l'enquesta sobre les eleccions del 9-M segueixi funcionant).

No dubteu en comentar tot allò que no he recordat o no he considerat rellevant, si ho heu trobat a faltar.

Roger

Parc de Nadal

El proper dijous s'obriran les portes del sisè Parc de Nadal organitzat a Molins de Rei, com sempre des de l'ajuntament i amb voluntat de ser un lloc de trobada lúdica per a infants i adolescents, i que comptarà amb la presència d'uns quants monitors de les associacions educatives de la vila (L'Agrupa, el CAU i el MIB). Aquest any, però, la gestió anirà a càrrec de La Caldera, que també hi posarà monitors i els dos coordinadors.

La Caldera és un projecte empresarial que malgrat els seus fins, a dia d'avui té el caràcter jurídic d'associació - centre cívic, o així és com es presenten de cara al públic. Les seves activitats s'adrecen als infants cada dia laborable de la setmana a la tarda. També porten a terme els seus propis casals d'estiu i d'hivern i, aquest cop, la gestió del Parc de Nadal, que fins ara corria a mans del propi ajuntament.

Deixant de banda l'externalització del servei, com sempre innecessària, aquest cop conflueixen diversos factors que, si més no, em porten a la confusió. D'entrada, el dia 14 de novembre els representants de les 3 entitats esmentades vam mantenir una reunió amb l'Ajuntament (El regidor Xavier Montserrat i la cap del Negociat d'infància i joventut, l'Eva Palasí) on, a banda d'altres temàtiques, es va parlar del funcionament del Parc de Nadal.

Se'ns va comentar que aquest any la gestió aniria a càrrec de La Caldera, ja que presentava un projecte força millor que l'habitual. Com a característiques, més o menys, hi havia:

- Contractació de 15 a 20 monitors i monitores. El 70% d'ells, com a mínim, havien de provenir de les 3 entitats. Per tant, pel cap baix, 4 monitors per entitat serien contractats al Parc de Nadal. Suposava un canvi bestial respecte altres anys, en què només se'n contractaven 6.

- El sou es mantenia, al voltant dels 7 euros l'hora, amb la possibilitat que a nivell global no pugés al reduir-se les hores d'obertura del Parc.

- Els serveis augmentaven considerablement i el recinte del parc també, a l'utilitzar les dues pistes del pavelló poliesportiu de Molins, enlloc d'usar-ne només una.

- Es mantenien els preus per als vilatans.

Així doncs, després de reunir-nos aquell dia, vaig poder traspassar la informació als monitors i monitores de l'esplai amb evident alegria per les millores que suposava el projecte.

Tot i així, fa unes setmanes van començar els problemes. El procés de selecció dels monitors i monitores, realitzat des de La Caldera, ha sigut com a mínim curiós i ha incomplert la paraula donada per l'Ajuntament.

Al final, hi ha hagut 7 monitors contractats des de les entitats. Molt lluny dels 12-15 promesos i, a més, ignorant la clàusula del 70%. Hi haurà 12 monitors al recinte (inclosos els dos coordinadors, que faran tasques alhora de monitors)....per tant, un lamentable 57%. D'altra banda, només s'ha informat a les persones seleccionades, de tal manera que aquells i aquelles que havien portat el currículum i no han estat agafats encara no han estat advertits d'aquest fet i potser, a l'esperar la resposta, han perdut altres oportunitats laborals.

La reunió amb les persones seleccionades va ser un desastre. Els dos responsables del projecte de La Caldera i del Parc de Nadal, van exalçar les virtuts del seu projecte empresarial, explicant els meravellosos casals d'estiu que van dur a terme contraposant-los amb els mals resultats del casal municipal, on, recordem-ho, van treballar els monitors presents a la reunió amb uns resultats força bons des del meu punt de vista.

A mida que es van anar animant, van presumir de tenir avançats els contactes per gestionar el casal d'estiu de l'any vinent i es van permetre el luxe de criticar obertament l'Ajuntament per no haver-los posat com a entitat organitzadora als tríptics del Parc de Nadal. Aquests comentaris es van anar alternant amb preguntes a alguns dels monitors presents de l'estil "tu ja estàs prou motivat per treballar amb nosaltres?" "tu ens has vingut a matxacar, oi?".

Quan vaig conèixer els detalls de la reunió vaig demanar una reunió amb els responsables de l'ajuntament i els vaig plantejar els dubtes que tenia sobre el Parc de Nadal d'aquest any.

Com podeu suposar, vaig posar en dubte la necessitat d'externalitzar el funcionament del Parc de Nadal un cop el projecte que es durà a terme no compleix les expectatives inicials, vaig criticar les actituds de superioritat dels responsables de La Caldera davant els monitors de les associacions educatives de la vila, vaig criticar que es posés el seu logo com a entitat col·laboradora, quan senzillament tenen la gestió d'un projecte per extreure'n benefici propi i per tant, la única cosa que han de fer és aconseguir que funcioni i no cercar publicitat suplementària. En qualsevol cas, si apareixen al tríptic ho haurien de fer dins la categoria "empresa que se'n beneficia" i deixar-se estar d'hipocresies sobre l'organització (que no és seva) i la col·laboració (ells només gestionen).

També vaig posar en dubte la conveniència de permetre l'entrada dels pares a jugar amb els fills i filles, ja que com tots sabem, només ho podran fer aquells que tinguin la sort de no treballar durant l'horari d'obertura del Parc de Nadal. Per tant, els fills d'aquells pares que han de treballar durant aquestes dates es trobaran en una situació de notòria desigualtat. A més , la presència de pares i mares sempre desautoritza la tasca dels monitors i monitores, encara que sigui de forma involuntària.

Finalment, vaig posar sobre la taula la proposta de portar a terme una espècie d'aparador d'entitats en el lleure. Crec que no és el millor lloc per associar la tasca educativa que fem voluntàriament a partir de jocs, tallers, gimcanes o excursions; amb els espectaculars inflables, karts, tir amb arc, llits elàstic o consoles de què disposa el Parc de Nadal. Em semblaria bé, per exemple, que es fes als Casals d'Estiu, on les condicions que tenim ens permeten fer activitats pròpies del model educatiu dels esplais i caus.

En tot cas, com que la resposta de l'Ajuntament va ser tranquil·litzadora en tots els sentits i se'm va assegurar que es tindrà en compte tot el que he explicat, doncs vaig sortir força calmat i vaig decidir passar per La Caldera a comentar-los la situació de les persones no seleccionades que encara esperaven notícies sobre la seva possible feina al Parc de Nadal.

Allà vaig parlar amb el responsable del projecte, que sorprès per la meva actitud, va admetre alguns errors de funcionament, però hi va afegir reiteracions a les crítiques realitzades contra l'ajuntament. Encara més de les expressades anteriorment, va comentar-me que havia estat l'administració la responsable de rebaixar el pressupost i de demanar que no hi haguessin tants monitors de les entitats del poble, unes acusacions que trobo molt greus i que si fossin certes s'hauria produït una situació lamentable.

Així doncs, o bé la Caldera o bé la regidoria d'infància i joventut de Molins de Rei menteix. I qui ho fa, ho fa amb intenció i deliberadament. Espero que el dijous, quan s'obrin les portes, funcioni tot plegat de forma perfecta i no hagi d'afegir més detalls a la llista de protestes que he anat redactant.

Casos com aquest només aconsegueixen crear una desconfiança profunda envers les dues parts, difícil de recuperar, i que comporten molts dubtes quan escoltes una o altra part. Desitjo que tot això no quedi amagat sota els formalismes i les bones maneres, i si l'Ajuntament ha d'expressar-se públicament en contra les acusacions que distretament va llençant La Caldera, millor que ho comenci a fer, perquè si no, l'ombra del dubte pot fer-se excessivament gran.

Roger

La cultura i la llengua a l'esplai

El passat mes d'octubre va aparèixer un manifest a la xarxa que simbolitza un moviment intern dins ESPLAC i el Moviment Laic i Progressista que espero que prengui força i esdenvingui impulsor de certs canvis en el projecte pedagògic d'aquesta associació i dels esplais que hi vulguin parar atenció.

El text, titulat "La Cultura i la Llengua a l'Espai", és molt recomanable de llegir, tan per aquells i aquelles que sou monitors/caps a les vostres associacions educatives com per aquella gent que tingueu interès en conèixer la realitat de la nostra llengua i cultura al conjunt del món educatiu i al món sostenible, progressista i d'esquerres que representen els esplais.

Fa vora 15 dies, la plataforma "Esplaicat" ha impulsat 6 reclamacions que comparteixo absolutament, i qui s'hi vulgui afegir, només ha d'enviar un mail a la plataforma anant a la seva pàgina web. Les reclamacions són les següents:

1/ Què la llengua habitual i vehicular de l’esplai sigui el català

2/ Què es dediquin recursos per a la integració lingüistica als esplais d’Esplac

3/ Què s’inclogui dins del Projecte Educatiu d’Esplac un reconeixement explícit a la cultura i la llengua catalana.

4/ Què es reconeixi com a pròpia la cultura i llengua catalana dins d’Esplac

5/ Què no es deixi de banda l’eix País de l’ideari de l’MLP (Moviment Laic i Progressista)

6/ Què d’una vegada per totes s’actui com una Federació independent, sense influència de CAP partit polític.

Totes les demandes les trobo pertinents i molt interessants d'aconseguir, sobretot en un context on el mestissatge i l'universalisme mal entès estan provocant que la defensa de la pròpia llengua i la pròpia cultura quedin en un segon pla terriblement perillós.

Roger

L'Ateneu Mulei

El 22 d'abril de 2007 l'Ateneu Mulei celebrà la seva obertura a la nostra vila amb un bon acte d'inauguració que comptà amb colles bastoneres, la màxima autoritat de la vila en forma divertida i amb cava per brindar.

Després de prop de 8 mesos, aquest punt de trobada de Molins de Rei està en més bona forma que mai, amb una programació vista envejable per la majoria d'associacions que conec i amb un seguit d'actes i propostes interessants per a qualsevol molinenc i molinenca interessat en la seva terra.

Dins l'experiència acumulada queden unes quantes festes, temàtiques i/o culturals, presentacions de llibres, debats polítics, xerrades, sopar-tertúlia, projeccions de pel·lícules, recollida de signatures, concentracions i manifestacions, aplecs, aules d'estudi o tertúlies de llana... Una quantitat d'actes amb una qualitat elevada que han convertit l'Ateneu Mulei en un centre cultural i de lluita referent a Molins de Rei.

De fet, l'últim cap de setmana van dur a terme una interessantíssima taula rodona amb diferents molinencs i molinenques de la vila, xerrada i projecció de vídeo al voltant del Pont de les Quinze arcades, a partir del material del pregoner de la festa major Miquel Pellicer i de les explicacions del jove geògraf Carles Guirado, el Litus.

Durant les festes, l'agenda no s'atura i presenta uns quants actes força interessants, entre els que destaco la festa del gall, amb cagada de tió inclosa el pròxim dilluns a la nit, la projecció del partit Euskal Herria - Catalunya el dia 29 de desembre, la festa per festes del dia 4 de gener, on tothom gaudirà de preu de soci (Fer-se soci és fàcil i assequible, amb 12 euros anuals com a quota normal i 52 euros anuals si es vol ser soci protector), i, ja fora festes, el sopar-tertúlia sobre les infraestructures dels Països Catalans amb la sempre interessant presència de Ramon Tremosa, un professor de teoria econòmica de la UB de reconegut prestigi.

Si voleu consultar els altres actes programats durant les festes i fins passat la Fira de la Candelera o fer un tomb per la web de l'Ateneu, podeu fer-ho aquí.

Així doncs, moltes felicitats als membres de l'Ateneu Mulei per la feina feta i molts ànims a seguir endavant. Sou, no ho dubteu, el referent de la vida cultural molinenca actualment i un motor de transformació en la lluita per la llengua i cultura de la nostra terra.

Roger

Bèlgica

El passat cap de setmana vaig tenir l'oportunitat d'anar a Bèlgica per visitar l'Aina, que està fent l'Erasmus allà. Va ser una bona oportunitat per començar a conéixer les particularitats belgues que aquí tot just s'intueixen des dels mitjans de comunicació. I no parlo precisament del vot obligatori en qualsevol elecció ni un sistema electoral força diferent al nostre.

Com és que un país pot portar 6 mesos sense govern definitiu?

Des de les eleccions el panorama per la formació de govern continua igual: Cap via d'acord entre les diferents forces polítiques presents al parlament belga.

Per fer-nos una idea general de la situació, estaríem parlant d'un estat amb prop d'11 milions d'habitants (Lleugerament més petit que els Països Catalans), units per un estat federal (Seguint un esquema administratiu conformat per l'estat, les comunitats, les regions i els municipis) amb un sistema de govern similar al cas espanyol a partir de la monarquia constitucional parlamentària. Creat l'any 1830, havia estat un territori que formava part d'altres estats, i no es va consolidar amb la forma actual fins l'any 1963.

El més interessant del cas, probablement són les diferents comunitats culturals i lingüístiques presents a l'estat, que si bé han conviscut durant desenes d'anys, sembla que han arribat a un punt de difícil reconciliació. Deixant de banda la comunitat germanòfona, que representa prop del 1% de la població, podem observar una divisió clara entre la comunitat flamenca, present al territori de Flandes (Nord de l'estat) i que comptabilitza el 60% de la població, i la comunitat francesa de Bèlgica, a Valònia (Sud de l'estat) que comptabilitza el 40% restant. Com a element difuminador d'aquesta clara separació hi ha Brussel·les, que se situa al centre-nord del país però s'ubica dins la comunitat francesa.

Des de fa uns quants anys les veus que reclamen més poder per les comunitats han augmentat considerablement i així s'ha traslladat també en el suport als partits polítics de caire nacionalista - independentista, independentment de la tendència ideològica que presenten ja siguin liberals, ecologistes, socialistes o d'extrema dreta (Cas del famós Vlaams Belang). I durant l'últim any els postulats del territori de Flandes demanant la independència han crescut de tal manera que ara mateix la situació política de l'estat està paralitzada.

Darrerement, s'han succeït manifestacions en favor de la independència i altres en favor de mantenir la unitat belga. És curiós observar, per exemple, la nombrosa quantitat de banderes belgues penjades als balcons del territori való i la inexistència de les mateixes en territori flamenc. O, potser encara més, fer un viatge en tren d'una banda a l'altre de Bèlgica. Començant pel territori való, l'idioma de la informació es transmet en francès. A l'arribar a Brussel·les, ja pots escoltar la mateixa veu donant-te indicacions en francès i en flamenc. Finalment, i com de ben segur heu comprès, a Flandes, les indicacions de la mateixa persona es transmeten tan sols en flamenc. (Bé, diria que durant tot el viatge la única llengua que es manté és l'anglès, la qual cosa considero particularment trista).

Són només dos petits exemples per mostrar la divisió del territori dels molts que hem pogut veure durant aquests dies. I la meva reflexió aniria encaminada en plantejar-se la necessitat de seguir mantenint un sistema federal dins un estat unitari quan la població està pràcticament dividida per la meitat, tant en costums, territori, llengua o població.

Crec que la independència de Flandes (o la separació de Bèlgica en dos estats) és pràcticament impossible, ja que seria un cop d'efecte espectacular en l'actual status quo de l'Europa dels estats, amb seu central, no ho oblidem, a la pròpia Brussel·les.

M'agradaria saber, això sí, quina posició tindria la UE amb la llengua flamenca (el neerlandès) si aquesta només fos pròpia de Flandes (Actualment és oficial per ser la pròpia dels Països Baixos). S'atrevirien a menystenir una de les llengües pròpies de la ciutat de Brussel·les i de més de 6 milions de "belgues" tal i com fan avui dia amb la llengua pròpia dels Països Catalans?

Des de la meva humil opinió, crec que s'haurien de cercar vies de consens per decidir el futur de Bèlgica. I si és opinió majoritària que caldria una separació en dos estats, que s'accepti i es dugui a terme. Les independències de territoris envers els ens estatals no haurien de crear pànic.

Crec que les diferents construccions estatals històriques al panorama europeu han provocat massa difuminacions culturals, que queden clarament exemplificades en el cas del domini cultural francès envers les minories lingüístiques internes, com el cors, el bretó, l'occità o el català.

Reconèixer els errors i fer una aposta per l'Europa de les nacions seria molt bo, diria, per a tothom, també pels estats centralistes. Bàsicament, seria una mostra de respecte que ara mateix brilla per la seva absència.

Roger

Reunió de pares i mares de l'esplai

El passat dimarts vam convocar una reunió general de pares i mares de l'Esplai a la sala d'actes per tal de tenir un contacte més directe i proper que els habituals comentaris breus de cada dissabte, i també per plantejar algunes propostes i activitats que estem duent a terme últimament.

D'entrada, l'assistència de pares i mares és força millorable. Vaig comptabilitzar-ne entre 25 i 30, però això ens indica que al voltant de 60 no hi eren presents. Tractarem de difondre i motivar molt més a tothom per tal que entengui la importància d'aquestes reunions.

En tot cas, considero com a molt bona i productiva la reunió realitzada. Des de l'equip de monitors i monitores vam plantejar un seguit de temes (campanya de l'ampolla, web de l'esplai, esplac, monifesta't, relacions amb l'Agrupació Folklòrica), vam fer una crida a trobar nous canals de participació i de formació d'un grup estable entre els pares i mares que dinamitzi les seves propostes i col·laboracions i vam cercar les valoracions sobre el nostre funcionament, les dinàmiques que acostumem a portar i les activitats unitàries que hem realitzat durant el primer trimestre.

Del debat van sorgir comentaris i intervencions molt interessants, que es podrien classificar entre dos vessants:

1/ Els pares i mares nous: Plantejaven la necessitat de conéixer més els monitors, la forma d'estructurar-nos, el nostre ideari, la nostra metodologia, etcètera.

2/ Les mares i pares ja coneguts: Plantejaven la necessitat d'acurar més la difusió, d'usar els mitjans de comunicació locals, d'explicar què fem, de transmetre als grups d'infants els motius pels quals realitzem les activitats o els beneficis de la nostra presència a Esplac.

De tot el conjunt de coses plantejades en prenem bona nota, com també de les diferents errades que hem anat fent des d'inici de curs i d'altres que arrosseguem des de l'any passat (com és el cas dels cançoners). I de les propostes a tenir en compte en destaco la necessitat d'impulsar la web via data i hora concreta i de l'esforç difusor explicatiu que hem de realitzar amb els pares, mares i els molinencs i molinenques en general. No podem sobreentendre que certes coses ja es coneixen.

De totes maneres, la trobada ha sigut molt útil de cara a impulsar la recerca de nous canals de participació entre els pares i mares de l'esplai i l'equip de monitors i monitores. El dia 12 de gener, en horari d'esplai i després del dinar de campanya de l'Ampolla, tots plegats ens posarem les piles!

Roger

TV3, televisió nacional?

Després de l'esclat de la polèmica per les declaracions de Joan Ferran, del PSC, en què criticava la "crosta nacionalista" del mitjà, hem pogut comprovar com els partits nacionalistes es posaven les mans al cap i els partits nacionalistes espanyols aprofitaven l'estela del diputat per reclamar l'espanyol a la televisió pública catalana, seguint l'estela del paper que té actualment el Canal 9 al País Valencià.

Em sembla una postura especialment desafortunada per part de tots els partits polítics esmentats, uns per plantejament i els altres per la manca de traducció de les seves paraules en fets.

Tv3 està passant per uns moments de crisi i de pèrdua de la capacitat de creació d'una identitat col·lectiva nacional, si és que mai havia aconseguit tenir-la. Avui en dia, els mitjans de comunicació són importantíssims a l'hora de crear referents culturals d'un país, i si en l'últim article parlava dels mitjans escrits, en el cas de la televisió el problema dels Països Catalans passa a convertir-se en escàndol.

A més a més del predomini de televisions espanyoles, la televisió pública catalana mostra constantment símptomes de disseminació de la cultura catalana i pren referents culturals espanyols per expressar-se. Últimament, el programa B-357 ha accentuat aquest fet de forma descarada, a part de tenir una qualitat impròpia d'un mitjà públic.

Fa aproximadament un mes vaig fer una petita recollida de dades en aquells moments que tenia l'opció de fer-ho en dos àmbits, per comprovar les tesis defensades per Víctor Alexandre al llibre "TV3 a traïció".

En primer lloc, vaig prendre l'àmbit dels telenotícies vespre, i vaig constatar que, en dies aleatòriament i no pre-seleccionats, el 27% de les notícies presentades incorporaven l'espanyol en el seu arxiu sonor. Aquest fet, per si sol, és molt greu. Una de cada quatre notícies de la televisió pública catalana no té en compte la població catalanoparlant de la Catalunya Nord, un sector de la qual recentment ha denunciat no poder entendre part de la programació de tv3 per l'ús persistent de la llengua espanyola.

El 15% de les notícies presentaven un àmbit exclusivament estatal, amb especial rellevància del conflicte basc, de morts per violència de gènere, de lluites sindicals o d'accidents de trànsit. D'aquesta manera, TV3 contribueix a l'assimilació de Catalunya com a comunitat autònoma d'Espanya i desdibuixa l'objectiu de crear un referent identitari nacional propi.

En el cas dels anuncis, he de reconèixer que desconec la legalitat i el seu funcionament, però puc constatar que el 22% dels anuncis empren la llengua espanyola per arribar a promocionar el seu producte entre els catalans, i d'aquests, més de la meitat ho fan únicament en la llengua pròpia dels espanyols.

Sense voluntat d'estendre'm, vull rebatre les paraules de Joan Ferran sobre el mapa dels Països Catalans al programa "El Temps". El mapa és un encert que es caracteritza per la seva excepcionalitat dins la informació, al considerar els Països Catalans com a referent informatiu, ja que és el marc propi de la cultura i la llengua catalana; però malgrat el fons, cal escoltar el missatge:

En cap ocasió, dins d'aquesta petita recollida, he pogut sentir un presentador anomenar "Països Catalans". Un temor a respectar els referents nacionals d'una nació que en cap cas comparteixo.

Roger

2-D, 3-D...

Com bé sabeu, el passat dissabte 1 de desembre centenars de milers de catalans i catalanes varen omplir els carrers del centre de Barcelona reclamant el dret a decidir sobre les infrastructures a Catalunya, i, per extensió anunciada, el dret d’autodeterminació del poble català.

Malauradament no hi vaig poder ser, però he pogut recollir unes quantes impressions de diferents companys que dissabte estaven a Barcelona i coincideixen en explicar que va ser un èxit rotund.

Personalment, sempre que té lloc una manifestació d’aquestes característiques crec que és molt saludable intentar obtenir referències del màxim de mitjans de comunicació i articulistes possibles durant el dia després i avui mateix. És molt útil per comprovar com la informació arriba a cada ciutadà tal i com la vol escoltar, exceptuant la televisió pública de Catalunya, que un cop més no ha sabut donar una cobertura informativa a l’alçada del moviment pel dret a l’autodeterminació.

Centrant-me en els mitjans escrits més llegits, a primer cop d’ull s’ha de lamentar la manca de criteri en comptabilitzar el nombre de manifestants. És una pena que la tasca que havia fet de forma profitosa el col·lectiu Contrastant hagi derivat en un batibull de xifres segons l’interès partidista del diari que analitzem. Es podria dir, que dels 700.000 presents considerats per la Plataforma pel Dret a Decidir recollits pel diari Avui i el Punt, passaríem a considerar els 230.000 d’El Periódico i finalitzaríem en els menys de 125.000 que comptabilitza El País. Globalment, però, si que es coincideix en considerar la manifestació com la més important en els últims anys.

Les editorials dels diaris eren força previsibles, però reconec que m’ha sorprès la virulenta reacció d’El País, titulada amb el nom de “Trampa y bochorno” i alienant-se al costat de l’ABC, El Mundo i La Razón en titllar de radicals independentistes els manifestants i d’engany de convocatòria per a molts ciutadans que van anar a la manifestació només per denunciar la mala gestió i que no són sobiranistes. És interessant, doncs, comprovar que quan Catalunya es mostra partidària de ser sobirana, els mitjans de comunicació espanyols majoritaris fan front comú en un sol bloc.

Altres titulars i articles d’El Periódico, La Vanguardia o dels diaris d’abast estatal, que acusen el moviment sobiranista d’apropiar-se de la manifestació encara em deixen més perdut. Quina previsió feien en una manifestació que portava per lema “Som una nació i diem prou!”? No és lògic que qui hi anés s’estigués manifestant per un poble sobirà?

En tot cas, i desmarcant-me de les reaccions, no voldria deixar de mencionar l’activisme molinenc en aquesta manifestació, ja que a més a més d’algun bus gratuït que portava els manifestants cap a Barcelona, és d’especial rellevància observar la presència de coneguts vilatans en tres fotografies publicades cada una d’elles a un mitja de comunicació diferent.

Tan de bo el clam reivindicatiu pugui ser entès per bona part de la nostra societat i pel conjunt de l’Estat Espanyol. Els catalans i catalanes reclamem el dret d'autodeterminació i cada cop som més que volem la independència!

Roger