dimecres, 25 de desembre del 2019

El secret més ben guardat del pop

El mes de juny de 2012 vam tancar la primera edició del Cicle de Músiques Invisibles de l’Ateneu Mulei amb un concert dels Nyandú. Eren els guanyadors el Sona 9 de l’any anterior i n’havíem escoltat perles com «Un indret privilegiat» i el seu «tu ja m’entens, que som de poble» o l’«Ara vaig caminant sol» (on solíem caminar junts). Francament, teníem moltes ganes de viure’ls en directe.

Nyandú al Cicle de Músiques Invisibles
En Pemi els va regalar un cartell amb una imatge amb textura de palla i l’Albert va començar a patir en veure el rider amb tres músics i bateria inclosa. Aquell va ser l’últim concert al mític local del carrer Església i el recordem amb molta estima. En Roger no es podia aixecar del seu racó sense tocar el sostre i tampoc podia tocar la bateria massa fort, però allò no deixaven de ser petits detalls que ho van fer tot una mica més entranyable: ple a vessar al Mulei, energia desbordada i una sintonia màgica entre públic i aquell grup de La Torre d’Oristà. Al sopar s’hi va afegir un bon grapat de gent i entre una cosa i l’altra vam establir un vincle que d’una manera o altra encara perdura malgrat veure’ns de refilada en postconcerts en comptades ocasions.



Durant els darrers vuit anys hem resseguit la seva trajectòria per Cardedeu, Figueres, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona o Vic, en escenaris minúsculs i en places gegants. També ens vam permetre el luxe de colar-nos entre la seva colla d’amics i coneguts del Lluçanès i d’Osona per anar a gravar un videoclip en un camp de futbol atrotinat i fer apologia de la pàtria molinenca a través del Camell. Tenim un grup de telegram que s’activa quan hi ha novetats: una cançó, un disc, alguna entrevista i temptatives de quadrar agendes per anar a algun concerts. Un fet insòlit, no cal dir-ho, que deu fer cinc anys que es manté viu.

Nyandú s’ha fet un lloc al cor de molta gent. Només cal veure’ls en directe per entendre-ho. Les cançons són himnes i autèntics hits entre la gent que els seguim. Hi ha veritat en allò que canten i això és irrefutable. Però la gent que els hem viscut en directe ens els estimem molt més enllà del seu talent musical. Sempre hi ha connexió amb el públic quan són dalt de l’escenari perquè fins i tot allà no poden renegar de la seva autenticitat. Gent honesta que s’ho passa bé i que ens ho fa passar bé. Nyandú a raig, tal com són. Humils, potents, bona gent. I malgrat tot això (o potser precisament per tot això), continuen sent un dels secrets més ben guardats de la música del nostre país.

Els Nyandú, el 2012, entrevistats pel Bertran de l'ACN a Molins
Quan tornin als escenaris, que d’aquí poquet no se’n podran estar, allà hi serem. Per com som, per com són. Una colla de ben parits. Visca vosaltres, Nyandú!

dimarts, 28 de maig del 2019

2.334 vots menys que en Xavi Paz

2.334 bufetades de realitat. Més o menys aquest seria el resum ràpid de les sensacions viscudes durant el recompte electoral d'aquest diumenge, amb l'agreujant d'una distribució del vot independentista a Molins molt difícil de pair per a la gent de la CUP.

No van ser uns bons resultats per a nosaltres i el títol d'aquest article era necessari per posar context a les expectatives creades. Un vot més que en Xavi Paz, deia. I convé prendre-s'ho amb bon humor. Aquest dilluns ha sigut un llarg dia de reflexió amb assemblea inclosa per començar a posar en valor la molta feina feta i fer autocrítica en diversos fronts.

La dinàmica nacional i la coincidència amb les europees no ens han jugat a favor, però cal ser honestos i assumir que en un escenari d'eleccions municipals on la clau local hagués predominat exclusivament el PSC també hauria guanyat amb claredat i el nostre projecte no hauria sumat prou suports per liderar una alternativa de govern d'esquerres i sobiranista cap a la majoria absoluta.

Independentment del que passi els propers dies, del govern que es formi a la vila i del paper que jugui la CUP a l'Ajuntament d'ara en endavant, apunto dues idees centrals:

1) Més enllà d'encerts i errors, un projecte com el nostre (Arrelades) creix quan té mans disposades a fer-lo possible. Estic convençut que durant la campanya s'ha percebut que hi havia molta gent picant pedra i aquest nou cicle a l'Ajuntament l'afrontem amb més força interna que mai. És esperançador.

2) El 2023 hauríem de saber construir una candidatura que pugui ser referencial a la vila, aplegar suports i sumar sensibilitats diverses més enllà de l'àmbit CUP i que tingui la capacitat d'aconseguir una àmplia victòria electoral a Molins a l'entorn de la proposta política que defensem. Només serà possible si el teixit social combatiu del poble s'enforteix durant aquests quatre anys.

Reprenent el fil de les eleccions de diumenge, reflexions per tenir presents:

- El PSC Molins té diversos centenars de votants independentistes com ha quedat reflectit amb el vot dual a les europees. Vol ser el 155 més dur (amb vots que vénen de l'entorn de C's i el PP) i en Pep Puiggarí alhora. Ara és la victòria de la transversalitat i hauria d'acabar essent la derrota de les contradiccions.

- Arran de la primera reflexió: les propostes de l'independentisme transversal a Molins no engresquen a nivell municipal. Ni Junts per Molins ni ERC ni Primàries presenten projectes prou potents per retenir tot el vot independentista d'unes europees a les eleccions locals.

- El PSC guanya pràcticament amb el 30% i 4.077 vots, però no té un camí planer a la sala de plens. Convé no oblidar que les esquerres sobiranistes apleguem més de 5.400 vots al municipi i que l'independentisme transversal també el supera amb més de 4.400 vots, per citar dues alternatives lògiques de govern.

- Junts per Molins torna al llindar de vots d'abans de 2011 després de la pujada de 2015. Més de 800 vots perduts i una davallada d'un 9% al poble que és a anys llum de la dinàmica guanyadora de Puigdemont a Europa. Mantenint el primer lloc de l'independentisme a la vila per ben poc, és segona força després de dues victòries consecutives i normalitza el seu espai de vot. En 6 de les 10 eleccions anteriors havia tret millors resultats.

- ERC Molins rep més vots que mai i fa el seu segon millor resultat a la vila. Simultàniament, té un dels tres pitjors diferencials de vot entre europees i municipals dels 30 municipis del Baix Llobregat. A Molins perd més de 1.400 vots pel camí mentre a bona part dels municipis de la comarca ERC treu millors resultats a les locals que a les europees. Dit d'una altra manera: l'onada nacional ha sigut el salvavides d'un projecte local que en un altre context hauria patit de valent.

- Una dada més que acompanya l'anterior reflexió: l'únic districte electoral en què la CUP supera a ERC (per quatre vots) és el centre vila, probablement el lloc on (més enllà de percentatges de vot) els dos projectes polítics estem més ben implementats en clau local. També és on ERC puja menys respecte el 2015.

- La CUP perdem 194 vots i un 3,5%. Probablement rebem el vot més convençut i coneixedor de la feina feta en clau local de les darreres tres convocatòries electorals. Un resultat no desitjat i alhora prou digne en relació a l'assolit en altres viles d'arreu del país i especialment de l'AMB.

- Malauradament, amb només 3 regidors tornem a ser referents (amb els companys de Corbera) a la comarca, on patim de valent malgrat l'il·lusionant entrada als ajuntaments de Sant Just o El Papiol. Que la patacada general ens ajudi a repensar-nos. I una bona notícia: deixarem de perdre el temps al Consell Comarcal.

- El Carles, l'Estefania i el Josep són garantia de tot. Han fet una magnífica feina aquests dies de campanya en entrevistes, debats, actes i rodes de premsa i la seguiran fent al consistori i allà on faci falta. Que el projecte col·lectiu no menystingui mai la vàlua personal i la referencialitat que s'han guanyat a pols.

Molins Camina i Reviu Molins mantenen el seu espai polític en un context que no era fàcil fer-ho i en plena disputa fraticida. Me n'alegro especialment per l'Ana Aroca, que ha fet bona feina a la sala de plens.

- La dreta espanyola entra pels pèls. Una llàstima, ara que hi havia l'opció de perdre-la de vista. I una llàstima, també, que el representant de l'espanyolisme ranci no sigui l'Antonio, que hauria aportat al ple idees en positiu (les seves, això sí) i bon humor.

- Primàries i 15 Arcades han quedat lluny d'entrar al consistori, però sempre és saludable que si algú creu que el seu discurs no està representat per les altres forces polítiques ho intenti amb un projecte nou. Ànims cap a la seva gent.

Acabo: ha estat la campanya més engrescadora i alhora més dura i desagradable que hem viscut la CUP Molins. Hem rebut crítiques lògiques (n'aprendrem), però també acusacions injustes i atacs gratuïts per part de diferents persones i col·lectius. Tant de bo que aquests dies no siguem els únics en reflexió permanent. 

1.743 gràcies i tot el reconeixement a la feina feta per tanta gent en aquests darrers mesos: sou la nostra millor victòria!

dimarts, 21 de maig del 2019

Un vot més que en Xavi Paz

De les eleccions molinenques d'aquest diumenge en sortirà una sala de plens fragmentada i un mandat sense majories absolutes d'un sol partit. Hi ha una possibilitat de majoria absoluta diferent, però: que la sociovergència s'enfili de nou fins als 11 regidors.

Atès que postconvergents i socialistes continuen fent valer el seu "bon govern" com a punt fort en campanya i no com a debilitat, tot apunta que el 155 i la dialèctica de confrontació dels darrers mesos no serien obstacles de pes a l'hora de reeditar per tercer mandat consecutiu un pacte de govern amb l'objectiu que a Molins no hi passi res. En Jordi diu que per impedir que hi hagi sociovergència el que cal fer és no votar sociovergència. I no hi puc estar més d'acord: és un pas tan obvi com indispensable.

Es fa difícil imaginar que el lideratge d'aquestes dues forces polítiques faci avançar Molins cap a la transformació de vila que necessita. Encara menys que siguin capaces d'endreçar la destrossa feta a l'estructura interna de l'Ajuntament.

Hi ha un segon escenari força similar a la sociovergència amb majoria absoluta: la sociovergència en minoria, amb 9 o 10 regidors, tenint la llista més votada i sense opció de pactes alternatius a la sala de plens davant la fragmentació electoral d'aquest diumenge. En aquest cas intueixo que la suma per la banda de la dreta espanyolista a l'estil Emilio Ramos 2011-2015 ja no seria possible d'empassar.


A Molins de Rei necessitem un govern d'esquerres i sobiranista a partir del 26 de maig. Un govern que tingui l'encert d'afrontar debats de fons i d'aplicar canvis profunds en medi ambient, habitatge, educació, mobilitat, serveis municipals, residus o feminisme.

És saludable allunyar-se de la dialèctica de campanya, els retrets i les desconsideracions gratuïtes que aquests dies plouen a les xarxes socials i analitzar bé les eines que tenim a l'abast per aconseguir aquest objectiu. Per construir un govern d'esquerres i sobiranista Molins necessita una CUP tan forta com sigui possible.

Ho crec fermament per tres raons principals i únicament (crec) atribuïbles a la CUP:

1) Perquè el programa polític que presentem hi és com a evolució natural i conseqüent de la feina feta en els darrers 12 anys. L'Arrelades que explicitem al lema per fer un nou pas endavant. No m'hi estenc, però és el punt més rellevant de tots.

La Clàudia Ferrándiz de Viu Molins de Rei ens regala aquesta instantània
2) Per l'experiència recent al govern. Aquí convé fer un incís llarg.

Entrar al govern era una oportunitat excel·lent de començar a posar a prova el programa, de conèixer al detall la institució i de trencar la rutina tediosa dels anteriors set anys. Un pacte amb ERC i el PDECAT molt difícil d'entendre en qualsevol altre context i que òbviament no tenia a l'abast, en menys d'un any i mig, la transformació integral de vila que pretenem. Aquests dies de campanya els partits que no formaven part del pacte venen a dir que no s'ha notat el canvi de govern. I potser, com a marca global d'Ajuntament, tenen part de raó.

Convé, però, fixar-se en la tasca duta a terme en les regidories de la CUP, cosa que podreu fer aquests dies si llegiu el llibret que estem repartint a totes les cases. Les maneres de fer a la regidoria de cultura, les campanyes plenes de contingut en feminisme i alliberament LGTBI, la feinada per reconvertir Molins Energia en una eina de futur per a les municipalitzacions que vindran, el camí obert per tornar a ser referents en el model i gestió dels residus... qui no vulgui veure que en aquests àmbits s'han capgirat tant les dinàmiques com el projecte sociovergent anterior és que no té cap ganes de fer-ho.

No ho vull pintar tot de color rosa: hi ha mancances en l'acció global del govern tripartit i projectes directament gestionats per al CUP que cal portar molt més lluny del que hem pogut fer ara. Però allà on han tingut la capacitat de fer-ho, els regidors de la CUP han aportat lideratge, perspectiva política i accions concretes de transformació. I cal que aquests tres elements es mantinguin vius i siguin la tònica dominant en el proper govern molinenc.


3) Perquè la CUP és la millor opció per derrotar el model sociovergent a les urnes. Necessitem aconseguir com a mínim un vot més que el PSC, que se sap favorit per diumenge. Crec sincerament que la CUP és l'única formació d'esquerres i sobiranista que té a l'abast (encara que no sigui gens fàcil) la victòria electoral davant un Xavi Paz que després de tres intents fallits pot guanyar per primera vegada les eleccions molinenques. Un Xavi Paz que quan acabi el nou mandat haurà acumulat 20 anys com a regidor al nostre municipi.

-> Si la CUP rep un vot més que en Xavi Paz haurem trencat la possibilitat que el PSC lideri un govern en minoria a la nostra vila.

-> Si la CUP rep un vot més que en Xavi Paz podrà formar aliances de govern amb Molins Camina, ERC o Reviu Molins fins i tot sense arribar als 11 regidors, limitant el marge de maniobra a l'espai sociovergent.

-> Si la CUP rep un vot més que en Xavi Paz reduirà al mínim l'opció de pactes d'esquerres liderats pel PSC o pactes que facin valer l'eix nacional liderats per JuntsxMolins.

En resum: Si ni el PSC ni JuntsxMolins són els guanyadors de les eleccions del 26 de maig, la porta a construir un projecte de transformació a Molins serà real.

D'aquí la importància que la CUP guanyi les eleccions d'aquest diumenge.