El passat dijous 17 de desembre va finalitzar la meva primera experiència com a formador de català. Es tractava d'un curs d'alfabetització de català organitzat per la Fundació Òmnium Cultural i la Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, que en el meu cas tenia lloc al centre de formació d'adults de Viladecans. Era una experiència pilot que després de la seva bona acollida entre els ajuntaments col·laboradors i les persones assistents als cursets, probablement es repetirà més endavant.
En aquesta primera edició no teníem referències prèvies ni uns continguts pautats a transmetre, així que els formadors vam tenir l'oportunitat d'improvisar i la necessitat de recollir altres experiències formatives per a adults i/o immigrants. Després d'un trimestre (octubre-desembre) i 40 hores de classe, acabo amb sensacions força positives, especialment per la relació establerta amb tots els participants.
D'entrada, la diversitat de partença era alarmant: des d'alumnes que ja te
nien coneixements previs de català fins aquells que no comprenien cap llengua romànica i ni tan sols l'alfabet llatí. Així doncs, vam anar avançant amb dos nivells que de mica en mica hem pogut ajuntar, fent classes "avorrides" (aprendre lletres de l'alfabet o vocabulari de tot tipus) però també de divertides (amb dinàmiques, vídeos i converses) i d'originals (què us sembla una visita guiada en català per Viladecans, municipi del qual ho desconec pràcticament tot?).De tot plegat, en destaco l'enorme predisposició a aprendre de la majoria dels alumnes (majoritàriament dones magribines, com podeu veure a la fotografia), així com l'assoliment d'un nivell més elevat del que esperava poder completar en un principi. En qualsevol cas, és evident que una feina d'aquest tipus t'omple d'energia per continuar difonent la nostra llengua com a element clau de les relacions i la comunicació al nostre país.
Roger
