Estiu '07! (III)

Després d'uns dies amb la família a la Cerdanya, amb mal temps però moltes activitats, va ser el moment de pujar el Pedraforca (amb espardenyes, com en Cinto) i estar uns dies amb els bunds al càmping on ha treballat la Maria, va arribar el curt moment de les festes de Gràcia.

És una setmana de l'any, en plenes vacances per pràcticament tothom on Gràcia es guarneix i s'omple a vessar per turistes, graciencs i altres visitants. Aquestes festes fa anys que intento no perdre-me-les perquè trobo que tenen un encant especial i, sobretot, un missatge de lluita molt interessant. Aquest cop només vaig poder gaudir de la decoració d'alguns carrers, d'un breu correfoc i del concert d'Igitaia i Obrint Pas a les festes alternatives/populars (situades fora del districte per inoperància política del regidor Martínez). Des del poder, caldria fer un plantejament molt seriós quan les festes alternatives reben més visitants als seus actes que les festes oficials. Alguna significació crec que té.

Tot i així, aquestes festes fa anys que no acaben de rutllar en un aspecte relativament senzill: Els gots. Com és que tenint gots de plàstic dur (reutilitzables) amb el disseny/logo de les festes continua havent-hi paradetes/barres que utilitzen gots de plàstic no reutilitzables??? trobo que és incomprensible.

Com també es bastant incomprensible que en ple auge del transport públic a Barcelona (visca l'horari del metro!) el servei interurbà nocturn que ofereix l'empresa Soler i Sauret no s'adequi als potencials participants de la vida nocturna de la capital. És evident que durant les festes de Gràcia som molts els que volem gaudir-les i volem tornar a casa amb transport públic. Tan difícil seria afegir una parada més al recorregut prop de Gràcia (sobretot tenint en compte que està dins el recorregut del bus n-50, el que utilitzem els de Molins) o augmentar la freqüència a l'hora de finalització de la festa? (entre 3 i 4 de la nit).

Espero que de cara a les festes de la Mercè, on els busos s'omplen encara més, tinguin el seny d'afegir més recursos (autobusos) al servei que ofereixen cada nit, i que el sàpiguen adequar a les demandes dels usuaris. Fer-ho no costa tant.

Roger

Estiu '07! (II)

Després de les genials rutes vaig tenir l'oportunitat de visitar amb l'Eulàlia una illa on no havia estat abans, Eivissa (A diferència de múltiples visites anteriors a Menorca i Mallorca).

La veritat és que les dates triades (principi d'agost) no acompanyaven gaire al buscar-hi tranquil·litat, però vam intentar aïllar-nos lleugerament de la plaga turista (principalment alemanya i britànica) i gaudir dels racons de l'illa que mereixen una bona estada.

Com a fets particulars que em van interessar cal destacar l'existència del carrer Molins de Rei a Santa Eulària des Riu (el poble on ens allotjàvem). Ja coneixia prèviament el fet del nom i m'agradaria conèixer els motius pels quals dos pobles en principi tan diferents tenen un carrer (a Molins de Rei, el Passatge Santa Eulària des Riu) amb el nom de l'altre. Segur que hi ha una justificació interessant que potser seria bo d'afegir sota la placa del passatge de Santa Eulària des Riu, tot i que probablement és un dels racons menys transitats i desconeguts per tot molinenc.

Un fet que em preocupà considerablement és l'existència de la marca turística "Ibiza". Bé, més aviat, el monopoli d'aquest nom sobre el propi d'"Eivissa", que queda relegat a converses entre natius de l'illa i d'alguns catalans. De fet, al llarg de les visites que vam fer només vam aconseguir localitzar algun record turístic (diga-li samarreta, tassa, penjoll, mocador, sargantana, pintura, encenedor o boli!!) a la ciutat d'Eivissa (i només en tres botigues diferents). Suposo que tots els turistes van a passar les seves vacances a Ibiza, que és on hi ha el sol, les discoteques, les platges, les cales i els pobles blancs. Però és una llàstima la manca evident d'autoestima dels eivissencs, a més d'una falta greu de respecte cap a la seva llengua materna. Sembla que amb el nom propi, el català, no es pugui vendre el producte, que és la pròpia illa.

Finalment, només em plantejo tornar a Eivissa durant un altre període de l'any on no hi hagi la massificació que vam trobar i on es pugui gaudir amb més calma de tots els racons i misteris de l'illa. Queda pendent, a més a més, Formentera.

Roger

Estiu '07! (I)

Ep, inicio amb aquest escrit un recull d'escrits per anar explicant les sensacions d'aquest estiu que, en el meu cas, ja ha acabat.

D'entrada, per no deixar l'últim escrit de les rutes penjat, us faig cinc cèntims d'aquells dies...

...en els quals vaig fruir moltíssim del grup de Ganàpies de l'esplai, tot i que hi ha haver moments dolents, com la lesió al turmell de la Joana, que va haver d'abandonar la ruta al cap de dos dies, o algun altre d'especial manca de motivació.
Al final vam caminar menys del previst (com acostuma a passar), però estic molt content ja que era la primera ruta amb l'esplai de tots ells i, en general, vam caminar a bon ritme, el temps ens va acompanyar i vam assolir la fita que suposa fer el cim del Carlit (l'últim tram del qual va suposar un esforç extra per tothom). La convivència va ser força bona, el grup es va consolidar i en general va ser una bona experiència per nens i monitors.

Com a observació més genèrica, em quedo amb el baix nivell del català a la Cerdanya "Francesa", on la comprensió era mínima excepte en casos molt concrets de gent gran o gent que tenia familiars a l'altra banda de la frontera. En aquella zona fa falta un gran impuls en l'ús de la llengua per tal que aquesta no acabi deixant d'ésser pròpia de l'altra banda dels Pirineus. Ara mateix ja respon a una concepció folklòrica, amb casos preocupants de desconeixença general del català. La Catalunya Nord s'hauria de mobilitzar i començar a actuar immediatament i nosaltres, des del Principat, hauríem d'ajudar a fer-ho possible. Cal que tots plegats ens posem les piles i aconseguim ben aviat un inici de normalització del Català més enllà dels Pirineus. Esperem que no sigui massa tard.

Roger