L'enemic del poble

Darrer debat de pressupostos i el cercle es tanca. Política de façana construïda amb els fonaments inestimables del PP. Un 4/4 rotund i fiable. L'Emilio sempre hi és quan se'l necessita. Ara ni tan sols és necessari un lloc a l'AMB: presumir davant la seva gent és recompensa suficient. Un pacte a cost econòmic zero per a l'equip de govern, que farà allò que ja havia previst fer. Un pacte d'altíssim cost social, perquè oblida solucions estructurals. I un pacte que amplia l'esquerda del diàleg trencat, amb l'oposició i amb la gent, arraconada a ser subjecte cada 4 anys sota els efectes de la pirotècnia electoral.

La precampanya ja és aquí!

L'alcalde passa a l'atac. Clàssica estocada electoralista d'acusar d'electoralista tothom que pensa diferent. Adaptació de la màxima antiterrorista de Bush en el municipalisme: o estàs amb mi o contra els interessos de la vila. Tothom dempeus davant la magnitud del drama. Ja som l'enemic del poble d'Ibsen, que redescobrirem amb perspectiva d'acusats durant la propera Fira de la Candelera.

El mateix alcalde que cobra de Convergència 49.000 euros anuals per mantenir el pacte de poltrones amb els socialistes molinencs a l'Ajuntament. L'estabilitat és un bé preuat. Per qui vetlla, en Casals? Pels interessos del seu partit o pels del poble? Ell, el mateix que durant 3 anys ha cobrat més de 3.500 euros mensuals de la diputació com a assessor convergent. Alcalde que assessora el partit, partit que recompensa l'alcalde. Diners públics i diners públicoprivats procedents d'un partit amb la seu embargada. Ep, però heroi davant la gent, que no cobra ni un duro de l'Ajuntament! Un alcalde que té més cara que esquena quan ens acusa d'haver pactat la negativa a les ordenances amb el PP, amb qui és, mmm, complicat coincidir en reunions no retribuïdes. Excepte, és clar, quan es tracta de pactes sociovergentspopulars.

Ai, les famoses ordenances fiscals, les mateixes que per art de màgia -error tècnic- van ser modificades dues hores abans de ser debatudes al ple. L'IBI es congela perquè l'IPC baixa, no per voluntat política. Però l'alcalde fa una croada contra l'oposició acusant-nos de voler pujar l'IBI un 6% a tothom. Casualitat, just la seva proposta fins 2 hores abans del ple. Sort en tenim, d'ell, que si fos per nosaltres ja hauríem arruïnat al poble sencer.

Ulls clucs a les propostes de la CUP, certificats amb la frase de batlle «encara esperem les explicacions de l'oposició per votar en contra les ordenances». Oïdes sordes, tap de cera de quatre anys inamovible que es fondria si obtingués de nosaltres un «sí, ho vull» a cegues. Ara entenem per què no ha volgut estudiar la fiscalitat progressiva de l'IBI ni aplicar un recàrrec del 50% als propietaris de múltiples pisos buits. Fins i tot quadra que mantinguin la bonificació per al lloguer social d'habitatges, utilitzada per la modesta xifra de 0 persones: no ens escoltaven quan els advertíem que els criteris no eren correctes. I si diem que el nom no fa la cosa, que la tarifació social no és tal sinó bonificacions ampliades, ja trobarem el moment de parlar-ne més endavant.

Parlar-ne, com? Comunicació estroncada i espatllada per totes bandes, que nega respostes durant 3 plens consecutius sobre la presència de l'Emilio a l'Àrea. Transparència que no impedeix enviar notes de premsa amb una errada per paràgraf i amb desitjos que confonen realitats. Que no, home, que no s'ha previst cap inversió en la biblioteca, que de moment la sociovergència s'ha de conformar amb la rehabilitació del Molí (1.653.937,13€). Que la biblioteca seria projecte real si la inversió fos de 4,5 milions d'euros. I ep, alerta, ens avancem: que aquí volem el molí i que aquí volem una biblioteca digna, però que pensem -som incorregibles- que seria més propi de la virtut que del defecte escoltar i donar el poder de decisió als vilatans en lloc d'infantilitzar-los. Que deuen tenir idees, propostes i criteri propi. O no?

Ja ho deia 
Salvat-Papasseit

«Bloquejar els pressupostos és anar contra els interessos de la vila». Alcalde insistent, té la proesa d'haver aconseguit definitivament que la demagògia canviï de bàndol. 4 anys de govern en minoria actuant com si tingués majoria qualificada. No sempre, és clar. Mira la sala polivalent, a qui vam situar en l'agenda i que serà real (i incompleta) amb més d'un any de retard. I malgrat això, un cas aïllat davant dels altres documents i projectes rellevants. Si l'alcalde ho vol, juguem al joc de la dicotomia al qual ens aboca.

Municipalització o gestió externalitzada (ep, benefici privat i IVA inclòs per valor de més de 2 milions d'euros). Residu zero o mantenir recollida selectiva en la deixadesa. Invertir en ocupació o esperar que t'inverteixin en ocupació. Cooperativisme o emprenendoria. Pressupostar el Pla Local d'Habitatge o diluir les seves accions en la manca de recursos. Centre vila per a les persones o vila centrada en els vehicles. ROM o res. Vida al carrer o multes (perdonades, eternament agraïts). Deute il·legítim a combatre o resignació davant el deute. Acords contra desnonaments o crèdits a bancs que desnonen. Sous dignes a la política o política per enriquir-se. Memòria històrica per homenatjar l'antifranquisme o homenatge al franquista Adolfo Suárez. Taula d'entitats culturals o reunions disperses per explicar projectes de govern. PAM o res.

Nosaltres diríem que els models de vila són diferents. Discrepància política servida al criteri dels molinencs. L'alcalde diu que amb mi (i el PP) o contra el poble. Ja que parla d'electoralisme, serà qüestió de votar-lo el mes de maig de 2015, quin remei.