Eleccions: El cas molinenc (PP)

El Partit Popular ha millorat els seus resultats electorals tot i no haver aconseguit guanyar les eleccions. Tan a la circumscripció de Barcelona com a Molins de Rei s'ha erigit com a tercera força política més votada (en el cas de la vila superant els resultats d'ERC).

Malgrat tot, Molins de Rei no és un indret precisament propici pels interessos del PP. D'entrada és interessant observar que el PP obté un 11,14% dels vots a la vila i un 16,80% a Barcelona. Això mostra una diferència en punts percentuals de 5,66 i un multiplicador ubicat a l'1,51, molt elevat i que mostra una disparitat enorme entre els resultats globals amb els resultats locals.

És cert que l'evolució d'aquest partit no és negativa: l'any 2004 van obtenir tan sols el 9,91% dels vots, amb diferències respecte Barcelona de 6,04 punts i un multiplicador d'1,61. Així doncs, el PP millora a Molins de Rei els seus resultats electorals respecte l'any 2004, tan quantitativament com comparativament amb la circumscripció electoral. Però encara que no hem d'obviar aquests fets, és lògic recalcar els horrorosos resultats que representen l'11,14% dels vots en aquestes últimes eleccions.

Per comprovar-ho, és interessant observar que els resultats del PP són els segons pitjors de tota l'àrea metropolitana (35è de 36 municipis) i també els segons pitjors del Baix Llobregat (29è de 30), només empitjorat en ambdós casos per la població de Sant Climent de Llobregat. Les projeccions 100 situarien els resultats en llocs tan nefastos com els números 97 i 96 respectivament. També és interessant veure que no es produeix cap modificació respecte la posició obtinguda l'any 2004.

Així doncs, és senzill concloure que Molins de Rei és un dels forats negres electorals del Partit Popular a la circumscripció de Barcelona, tot i mostrar una millora relativa respecte el 2004 que a efectes generals no té pràcticament cap incidència. De fet, l'èxit de recuperar la tercera posició es deu més aviat a demèrits d'ERC que no pas a la millora dels seus resultats, com comprovarem en el proper comentari.

No crec que els resultats d'aquest partit millorin en properes convocatòries electorals a la nostra vila, però en qualsevol cas ha estat un partit en creixement, que vistes les propostes i el seu funcionament recaccionari i el seu lamentable escorament cap a la dreta política (sense atendre les enquestes), ens hauríem de preguntar perquè aconsegueix més vots.

També, com en el cas socialista, seria bo desemmascarar la teoria del vot útil: A Barcelona el vot útil és votar qualsevol força amb representació parlamentària "assegurada", és a dir, tan útil és votar PSC com ICV, ERC o CiU. El vot útil PP-PSOE només hauria d'existir (amb molta recança) en aquelles circumscripcions electorals on només aquestes dues forces polítiques tenen opcions de repartir-se els escons que estan en joc. A veure si el concepte queda clar i els partits sense projectes deixen de beneficiar-se'n.

Roger

Eleccions: El cas molinenc (CiU)

La situació de Convergència i Unió a la circumscripció de Barcelona no és gaire positiva: Mantenen representació parlamentària i segueixen perdent vots. Tot i així, i a efectes de la participació, han aconseguit augmentar el percentatge de vots obtinguts tan a la vila com a la circumscripció.

Els resultats de la federació a Molins de Rei han sigut més positius que els obtinguts a Barcelona, amb l'obtenció del 21,39% dels vots respecte el 19,62% global. Aquesta millora ja es produïa l'any 2004, en què CiU va obtenir el 20,62% dels vots a Molins de Rei i el 19,28% a Barcelona.

La diferència en punts percentuals és relativament important (1,77 punts), i la disparitat de resultats es constata amb un multiplicador d'1,09, prou allunyat de l'1,00 per considerar-se significatiu. En aquest terreny, l'evolució respecte els resultats de les anteriors eleccions ens mostren una millora dels resultats a Molins de Rei (aleshores l'indicador es quedava en l'1,07 i la diferència en punts percentuals en 1,34), però sense ser excessivament rellevant.

En el conjunt de l'Àrea metropolitana de Barcelona, els resultats de CiU situen Molins de Rei en un bon 10è lloc (28 sobre 100). A la comarca del Baix Llobregat, CiU obté idèntica posició, 10è lloc, però obtenint una posició més endarrerida en la projecció 100 (33è lloc). És interessant observar com manté en ambdós casos el 10è millor resultat ja obtingut l'any 2004.

Així doncs, en resum, CiU millora els seus resultats a la vila respecte la circumscripció electoral i respecte la comparativa amb el 2004, tot i que no es presenta com un feu convergent ni a la comarca ni al conjunt de l'Àrea Metropolitana.

La federació, immersa en l'habitual debat al voltant de la socialdemocràcia, el sobiranisme i les disputes entre els dos partits que la conformen, i en vista als resultats obtinguts, necessita fer un procés de canvi important, sobretot tenint en compte que durant l'últim cicle electoral (06-08) ha seguit perdent vots i encadenant mals resultats electorals. Renovar el discurs, excessivament lligat al seu passat poderós, no estaria gens malament. La famosa casa gran del catalanisme no se la creu ningú.

Roger

Eleccions: El cas molinenc (PSC)

Un cop passada la voràgine que envolta les eleccions espanyoles, és interessant destacar algunes dades. En els propers escrits, parlaré dels resultats dels partits que han obtingut representació parlamentària a Molins de Rei en relació al Baix Llobregat, l'Àrea metropolitana de Barcelona o la mateixa circumscripció electoral barcelonina (a partir d'ara m'hi referiré com a "Barcelona").

En primer lloc, es manté l'ordre genèric de la circumscripció electoral i de bona part dels municipis que la formen: PSC - CiU - PP - ERC - ICV.

Un cop aquest ordre queda aclarit, és interessant observar que el PSC obté uns resultats lleugerament millors que en el conjunt de la circumscripció (46,8% dels vots per un 46,72% barceloní), la qual cosa canvia la tendència de treure pitjors resultats que els obtinguts a Barcelona (l'any 2004 el PSC va reunir el 41,55% dels vots, una mica per sota dels 41,66% obtinguts a Barcelona).

En qualsevol cas, a Molins de Rei els socialistes mantenen un percentatge de votants pràcticament idèntic que el barceloní. De fet, les diferències en punts percentuals no superen els 0,11, una xifra absolutament insignificant en un percentatge tan elevat i el multiplicador no varia de l'1 que significa igualtat extrema (com més allunyat és el multiplicador del nombre 1, més disparitat de resultats s'ha obtingut en la comparació).

En el si de l'Àrea metropolitana de Barcelona, els socialistes tenen en Molins de Rei el seu 25è millor resultat, o, el que és el mateix, el seu 11è pitjor resultat (en una projecció 100, obtindria el lloc 69). Al Baix Llobregat, seguint un patró similar de comportament, Molins de Rei se situa a la posició 19 d'un total de 30 municipis (Lloc 63 en projecció 100).

D'aquestes dades, se n'extreuen fàcilment dues conclusions:

1/ D'una banda, el PSC millora els seus resultats de forma ostentible a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en menor mesura (però també clarament) al Baix Llobregat), tenint en compte que Molins de Rei ja contribueix a millorar els resultats obtinguts.

2/ Molins de Rei no és especialment socialista, sobretot tenint en compte l'àmbit geogràfic en la qual se situa, però cal recordar que a la vila els socialistes milloren els resultats comparativament amb la circumscripció electoral.

Incomprensible ja habitualment, si hi afegim l'acció de govern, la campanya electoral del molinenc Zaragoza i la incapacitat de fer alguna proposta acceptable, passo a l'estupefacció amb els resultats obtinguts. Ara toca esperar que en properes eleccions es desinfli el globus socialista. Hem de ser optimistes.

Roger

El compromís d'uns joves

Enmig de valoració sobre les eleccions, avui tinc ganes de penjar l'escrit que ha escrit en Joan Lafarga, escriptor i geògraf de Gràcia, titulat "El compromís d'uns joves". Un escrit que recolza la tasca del lleure educatiu per la transformació social i que al col·lectiu ens omple d'orgull. També és un escrit que recorda que la participació va molt més enllà del vot electoral, que la transformació real i el pensament crític es fomenten dia a dia des d'agrupaments i esplais. Aquí el teniu:

"Avui toca parlar bé d'algú. Ja costa. De fet, des d'aquesta tribuna, ho he fet molt més del que els meus detractors, els valerosos i inefables anònims, reconeixen. No és pas a ells a qui haig de complaure. Ben mirat no haig de complaure ningú. Dir les coses i prou.

Parlaré, doncs, dels nois i noies que fan de caps/monitors d'agrupaments i esplais. ¿Qui els mana d'embolicar-se amb unes responsabilitats desproporcionades, aguantant els nostres fills els dissabtes i molts diumenges, a canvi de res? Vull dir a canvi de res material. Perquè ells argumenten que ho fan perquè els agrada i que rebent l'estima i el respecte de la canalla a la que eduquen ja en tenen prou.

Crec que en una època en què preval exageradament el que és efímer, el que no costa esforç, el banal, el consum desaforat i la simplicitat de valors, aquests nois i noies s'esforcen en recordar-nos que hi ha coses que poden millorar. I a sobre ho fan sense rebre res més a canvi que la satisfacció intangible de complementar l'educació dels nostres fills i filles en uns principis que la societat ja no transmet i que les famílies no poden oferir. I els són un exemple vital. Fan que s'ho passin bé i que es formin en uns valors que semblen d'una altra època.

De quan ens pensàvem que les coses podrien seguir altres camins. Les xiruques han deixat pas a les botes de Goretex, els anoraks escalfen més, com també els sacs de dormir. Ja no poden fer focs de camp perquè ara els boscos es cremen però les cançons que canten han canviat poc. Han canviat poc perquè les lletres continuen vigents. I ells ens ho recorden. És cert que s'han adaptat als nous corrents i ja no enterren les deixalles com fèiem nosaltres, ara se'n cuiden de reciclar-les, i fan servir internet per avisar-nos de reunions o excursions. Són els signes dels temps. Però la meva sensació és que la transmissió dels valors de la companyonia, del compromís i la pertinença a un país i a una llengua estan on eren.

Quan la majoria de joves transiten superficialment sobre el temps amb l'únic objectiu de l'oci desbocat i el consumisme irracional, ells en ensenyen que es pot ser jove i compromès. Trobar qui es vulgui desprendre del seu temps per dedicar-lo als altres, en aquest cas als més petits, és insòlit. És un luxe. I encara més perquè estan en període de formació i ho han de compaginar amb els estudis. I ho fan.

Ens demostren també, i això és molt important, que per ser crític i transformador cal treballar de valent, cal ensenyar que podem inventar relacions diferents i millors, cal educar i educar-nos. Perquè les societats no les canvien quatre brètols tirant pedres a la policia o destrossant aparadors o cridant més que enraonant, sinó aquells que traginen compromís i implicació social. Els nostres nois i noies són persones de qui la societat és deutora. Als altres els acabarem portant a coll entre tots.

Entusiastes de la vida, de l'esforç, de la humanitat, amants del nostre país i de la seva llengua, moltes gràcies a tots i a totes. Algú ho havia de dir"

Tenint en compte la tasca habitual de l'associacionisme educatiu en el lleure, ofuscada en problemes quotidians, rebre elogis d'aquest calibre, personalment, m'emociona. És un nou impuls a les nostres activitats i plantejaments, que se sumen darrerament als rebuts pel Carles San Andrés o el Carles Capdevila, altres pares que han confiat en gent jove una part essencial de l'educació dels seus fills i filles.

A tots ells, moltes gràcies!

Roger