A dos mesos d'eleccions

D'aquí dos mesos una bona part dels catalans i catalanes exerciran el seu dret a vot a la convocatòria electoral del 9-M.

Com tots sabem, les eleccions espanyoles són les que mantenen els índexs de participació més elevats entre els ciutadans del nostre país, molt per sobre de les eleccions del Parlament de Catalunya i dels municipis on vivim.

Els factors que provoquen aquest comportament electoral podrien ser:

- En primer lloc, es decideix el govern de l'Estat Espanyol, al qual molta gent considera el gran decisor polític. De fet, l'etern debat sobre competències, sobre el desplegament de l'Estatut o sobre els pressupostos (d'aquí i d'allà) són indicadors clars que la política catalana depèn en bona mesura de les negociacions amb el govern espanyol, en una posició d'inferioritat que els electors saben percebre.

- En segon lloc, l'interès electoral queda força polaritzat i només hi pot haver un guanyador: O el PP o el PSOE. La resta de partits es limiten a obtenir bons o mals resultats per després intentar influir en la negociació del govern. Això evita incertesa entre els votants i comporta un augment considerable del mal anomenat "vot útil", aquell destinat a votar una força política com a mal menor, per tal d'evitar que l'altra governi. A Catalunya, la tendència al vot socialista per evitar un govern del PP és força important i no la comparteixo:

Un vot a forces catalanes de l'esquerra no aniran a parar en cap cas al cabàs del Partit Popular, sinó que acaba sumant al PSOE de la mateixa manera però (tan de bo!) amb objectius diferents.

Personalment, crec que són les eleccions més avorrides, encara que aquest any s'hi sumen alguns al·licients interessants com la participació de ciutadans o d'UPD com a novetat electoral o també observar els efectes de les eleccions al panorama polític català, a partir del paper que pugui jugar CiU en els pactes posteriors.

Les eleccions espanyoles creen inevitablement un govern aliè a la realitat plurinacional de l'Estat. Preferiria un govern ubicat a les esquerres, però el PSOE fa força anys que està allunyat de plantejaments d'esquerres reals. Aquesta situació la patim en pre-campanya electoral, quan ja s'observa una clara tendència al centre en dos partits que es presenten com a realitats oposades: Res més lluny de la realitat.

Tot i així, és probable que vagi a votar. Perquè m'agrada fer-ho i és dels pocs indrets a nivell no municipal (on sempre hi ha moltes més eines per expressar-te) on puc intervenir. I si estic descontent amb les opcions i amb la manera d'entendre la política dels partits que es presenten, sempre tinc l'opció de fer un vot nul, que no comptabilitza com a vot vàlid però que demostra un interès en el funcionament de la democràcia.

Roger

S'acosta la Campanya de l'Ampolla

Un cop passades les festes nadalenques, en què el consumisme continua predominant malgrat diverses campanyes de denúncia als comportaments innecessaris, arriba com cada any la Campanya de l’Ampolla a Molins de Rei.

Com bé sabreu, està organitzada per les tres associacions d’educació en el lleure de la nostra vila, l’Agrupa, el Cau i el Mib i consisteix en una acció col·lectiva amb infants, monitors i famílies per tal de recollir el major nombre possible d’ampolles de cava per les diferents cases i restaurants del poble. També es realitza a altres poblacions catalanes com Vilafranca del Penedès, Capellades o Sant Martí Sarroca.

Com que sovint es posa en dubte la necessitat de dur a terme aquesta campanya avui en dia, en què els contenidors de vidre estan plenament consolidats i la pràctica totalitat de vilatans i vilatanes en fan un ús correcte, crec que és necessari explicar els motius que porten a un bon nombre de persones a passar-se tot un matí fent aquesta recollida.

D’entrada, és convenient conèixer el projecte ecològic i de respecte al nostre entorn que suposa: Encara que reciclar el vidre habitualment és una bona mesura, la reutilització de les ampolles de cava un cop estan perfectament netejades és força més positiva, ja que es manté una qualitat del vidre que es perd progressivament amb el reciclatge i permet un consum energètic molt menor, per tal de tornar a posar un producte al mercat força arrelat a les celebracions de la societat catalana.

D’aquesta manera, des de les entitats transmetem aquests valors als infants, als joves, i, esperem aconseguir-ho, a la resta de molinencs i molinenques que vulguin participar-hi.

D’altra banda, la Campanya de l’Ampolla també té una vessant de projecte econòmic que permet al Cau, el Mib i l’Agrupa consolidar un projecte conjunt i destinar els possibles guanys (que no acostumen a ser gaire importants) a projectes interns relacionats amb la cooperació i la solidaritat.

Aquest any la campanya es durà a terme el dissabte dia 12 de gener a partir de les 9 del matí, de tal manera que espero que tothom que pugui col·laborar-hi, tingui la intenció de fer-ho en la mesura que li sigui possible. Si algú té dificultats d’horari, sempre té l’opció de passar durant aquesta setmana pel centre cívic de l’Àngel o per l’Associació de veïns del Canal on ben gustosament les guardaran.

El canvi de l’habitual diumenge a dissabte és una petita mesura per renovar el projecte i dotar-lo de l’energia necessària per tal que surti ben rodó. Els participants, a més, gaudirem d'un bon dinar tots junts quan haguem acabat la nostra tasca.

Així doncs, no llanceu les ampolles de cava, que dissabte les vindrem a buscar!

Roger

La desaparició de MOVIBAIX

L'1 de desembre de 2007 l'assemblea del Movibaix va decidir dissoldre l'organització de forma majoritària, encara que mantenir la marca de projecció exterior que ofereix el nom, amb 24 anys d'experiència al darrere.

Aquest fet, que l'he conegut recentment, m'ha sorprès força precisament per la coincidència amb els preparatius de la celebració del 25è aniversari de l'organització. A l'Esplai l'Agrupa vam estar federats al Movibaix fins el 2007, encara que els últims anys ens havíem anat desvinculant de les activitats preparades i del funcionament intern de la macro-organització d'esplais del Baix Llobregat.

Anteriorment recordo participacions constants a la massiva Festa del Maig a Torreblanca, la col·laboració en projectes diversos com el "jo estimo la terra" o el "Meninos del Brasil", que van proporcionar eines per dur la tasca del monitoratge a l'Esplai.

La història del Movibaix va anar derivant en línies força diferents del seu projecte inicial, i des del meu punt de vista, poc encertades. L'any 1996 es va crear la Federació Catalana de l'Esplai, un organisme immens del qual en formarien part el mateix Movibaix, els Moviments d'Esplais del Vallès i altres entitats de Catalunya ("Entitats en moviment"), amb presència a més de 20 comarques catalanes. Tot i així, el pes principal de la fundació sempre va recaure als esplais del Baix Llobregat per la quantitat de nens i nenes que en formaven part.

Més tard la Federació Catalana de l'Esplai decidiria conjuntament amb l'Associació Catalana de Cases de Colònies, el Centre d'Estudis de l'Esplai, els Serveis d'Esplai i el Suport Associatiu crear una macroestructura anomenada Fundació Catalana de l'Esplai, que seria el centre d'una aposta de lleure comuna.

Aquests últims anys, la tradicional "Festa del Maig" va passar a anomenar-se la "Festa Esplai" (Si teniu temps, no us perdeu el llistat de patrocinadors i empreses que donen suport a la pàgina) i es va traslladar la seva celebració de Sant Feliu de Llobregat al Prat de Llobregat, on la fundació també ha inaugurat l'Alberg més gran de Catalunya.

Aquestes accions han comportat una aposta decidida per reforçar la marca "Esplai" de cara al públic, que s'ha vist acompanyada per una jerarquització del poder i una aposta decidida per les empreses dedicades al món del lleure anomenats "esplais de dia a dia", molt erròniament en el meu parer.

Crec que no són esplais, sinó empreses que fan una tasca que respecto moltíssim, però que no compten amb la força del voluntariat que considero indestriable del concepte d'Esplai que tinc. A més a més, els esplais de dissabte, com és el cas de l'Agrupa, fem feina dia a dia a partir de la preparació d'activitats, de gestions, de funcionament, d'assemblees, jornades, etc. per tal que la tasca de l'Esplai pugui ser possible.

Respecte l'apropiació de la marca esplai prefereixo no dir-ne gran cosa. Considero que cadascú pot fer-se una idea prou aproximada del que penso.

En qualsevol cas, no m'agrada que desapareixi el Movibaix, ja que suposa el reforçament d'uns criteris en el món del lleure que no comparteixo. Encara que feia uns quants anys que aquesta organització no era el referent dins el món dels esplais, havia dut a terme una tasca força encoratjadora i positiva.

Com sempre, no és bo que el peix gran es mengi el petit. I encara menys, quan el peix gran sembla més preocupat per l'estructura que per l'educació.

Roger

Concurs d'Assaig literari independentista

El diari digital Sa Meua ha iniciat l'any 2008 amb una proposta innovadora que cerca generar debat al voltant de l'independentisme.

Es tracta d'un concurs literari obert a qualsevol persona que vulgui aportar idees i propostes sobre diferents temàtiques que s'aniran presentant mensualment a la web del concurs. Cada mes, doncs, es recolliran els treballs presentats al voltant de la temàtica proposada(màxim 10 fulls) i un jurat reconeixerà els millors escrits, recopilant-los en un llibre al final de l'any.

El concurs, que neix amb voluntat d'esdevenir una referència en el camp teòric de l'independentisme i ésser motor de nous plantejaments que permetin avançar el conjunt dels Països Catalans cap a una nova realitat, comptarà durant el 2008 amb un jurat format per Roc Casagran, Cesk Freixas, Àxel González i en Titot.

Espero que aquesta iniciativa pugui consolidar-se i permetre un nou marc de reflexions als Països Catalans. Per fer-ho crec que necessitarà una difusió que serà difícil d'aconseguir, però que hauria de ser una prioritat per als seus promotors. De moment, el diari Directe! i el Racó Català han sumat esforços en el patrocini de la proposta, però seria bo poder arribar a diaris digitals de major ressò, per tal d'assegurar un bon nombre d'assaigs concursants i la qualitat dels escrits premiats.

També seria important aprofitar la força de la comunitat blocaire catalana, que tal i com informava l'Esther Mellado al seu bloc fa pocs dies, és la segona més activa a nivell mundial, i compta amb referències importants en l'independentisme català.

Un concurs d'aquestes característiques necessita molts suports per consolidar-se, però no dubto que ho aconseguirà. El primer tema proposat és al voltant de la territorialitat, que pot tenir uns enfocaments força diferents però amb resultats molt interessants. Us animo a tots i totes a participar-hi: d'idees i propostes no en manquen pas!

Roger