Democràcia relativa, participació limitada

Aquest diumenge es van celebrar les eleccions espanyoles al Congrés dels Diputats i també al Senat, una convocatòria electoral que va mobilitzar molts molinencs i molinenques a les urnes, amb una participació de més del 74%. Aquesta participació, malgrat ser notablement més baixa que l’any 2004, continua significant la xifra més altes de totes les eleccions als quals els vilatans participem.

És interessant observar que les eleccions, com més llunyanes són i com menys importància s’extreu del nostre vot, obtenen més participació. D’aquesta manera, i incomprensiblement al meu entendre, les eleccions amb menys participació són les més properes, les municipals, on la importància del vot de cadascú en l'elecció dels representants és molt més alta que en qualsevol altra convocatòria. Segurament, és opinió majoritària que la descentralització administrativa ha anat lligada al centralisme polític: El finançament dels ens locals així ho demostraria.

El diumenge, a més a més de les eleccions, la Plataforma pel Dret a Decidir va muntar quatre taules a la nostra vila per recollir signatures en favor de la convocatòria d’un referèndum al voltant de l’autodeterminació. La iniciativa, que s’havia preparat amb unes quantes persones voluntàries i que es duia a terme el diumenge per tal d’aprofitar l’efecte crida de les urnes, pretenia doncs aprofundir en la democràcia possibilitant que els catalans i catalanes poguéssim decidir sobre els fonaments del nostre país.

Tot i això, la Junta provincial de Barcelona no va permetre aquesta mobilització al considerar aquesta acció com un condicionant electoral. L’excusa, que podria haver estat qualsevol altra, té com a conseqüència l’assimilació de democràcia al vot i res més. La prohibició de les taules, executada pels Mossos d’Esquadra, suposa un cop de porta a la iniciativa ciutadana voluntària. Tal i com he escrit el nom de l'escrit, potser tenim una democràcia relativa, que limita la participació ciutadana a la necessitat de legitimar l'autoritat i nega la pacífica possibilitat de posar-la en dubte.

Tan de bo en properes convocatòries els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot, així com organitzar o participar de recollides de signatures o campanyes diverses, si així ho creuen convenient. Seria un exemple de normalitat democràtica que, de moment, no convenç a les autoritats, més preocupades actualment de decidir qui pot participar i qui no ho pot fer, tal i com ha quedat exemplificat en la precampanya electoral.

Amb tot, no m’agradaria acabar sense ressaltar la particularitat electoral de la nostra vila dins el Baix Llobregat. Tot i el gran èxit local del Partit socialista, fregant la majoria absoluta dels vots vàlids, m’agradaria ressaltar un dels aspectes que continuen definint Molins de Rei: És, juntament amb Sant Climent de Llobregat, la població on el Partit Popular treu els seus pitjors resultats a la comarca.

Vista l’actitud del regidor d’aquesta formació (i els plantejaments polítics reaccionaris ja coneguts per tothom) amb els promotors de les taules pel referèndum, espero que aquesta particularitat es mantingui i s'aguditzi en les properes convocatòries electorals.

Roger