Projecte Casal de Joves en marxa!

Aquest dimecres a les 9 del vespre va tenir lloc una xerrada - debat al voltant del projecte Casal de joves que bona falta fa a Molins de Rei. La trobada va comptar amb la presència de dos membres de l'Associació Casals de Joves de Catalunya (ACJ), en Fidel i la Marta, que van exposar diverses característiques i problemàtiques que tenen els casals de joves a partir de la seva experiència (L'ACJ engloba fins a 16 Casals de Joves dins el Principat).

L'assistència fou molt bona malgrat la poca difusió de la xerrada, amb més de 30 persones omplint una de les noves sales de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei.

Els dos membres de l'ACJ van fer una explicació inicial on van ressaltar la importància de fomentar la participació i la implicació dels joves de la vila i de la necessitat de crear un projecte autogestionat. A partir de les experiències prèvies, van ressaltar l'organització assembleària, la creació de grups estables a partir d'interessos dels diferents socis del projecte i la organització eminentment juvenil.

Les intervencions dels assistents, amb preguntes concretes, explicacions de les pecularitats de Molins de Rei en l'àmbit juvenil o dubtes de funcionament, van contribuïr a enriquir el debat de tal manera que van anar sorgir altres aspectes com la necessitat d'evitar la segregació de grups juvenils, d'obrir el projecte i fer-lo créixer amb nova gent, partir de la base de la participació en activitats concretes per tal d'arribar a crear vincles d'implicació en el projecte global o la necessitat de comptar amb persones no implicades en altres entitats per dedicar el màxim temps i compromís al projecte.

A més, es va debatre sobre el paper actual dels Centres Socials Okupats (que en tenim uns quants a la vila), de la relació dels joves amb l'administració (el gran debat!), de la possibilitat remota de l'existència d'un dinamitzador fix i de la necessitat de comptar amb un espai físic en forma de local, encara que en aquest últim aspecte es va valorar conjuntament la necessitat de crear el projecte inicialment i a partir d'ell, en funció de les activitats ofertes, reclamar i cercar un local propi per erigir-se en la referència de la joventut molinenca.

Finalment també es va valorar la diferència entre una coordinadora d'entitats (Com l'anterior experiència de Remolins) i un casal de joves i la importància d'iniciar el projecte amb empenta per crear un efecte crida a la resta de joves de la vila amb les activitats dutes a terme.

De la xerrada en va sortir un debat posterior en què es va planificar l'estand que tindrem a la Fira de la Candelera i la convocatòria d'una nova reunió, pel dia 20 de febrer a les 20:30 hores a la mateixa Agrupació Folklòrica, per tal de plantejar el projecte a altres persones i entitats que hi estiguin interessats i interessades.

Així doncs, tothom que hi estigui interessat que ho difongui a les seves enitats i que s'impliqui en la mesura que li sigui possible, que el projecte pinta molt bé i que de ben segur tirarà endavant amb l'esforç de tots i totes!

Roger

Soler i Sauret

Amb l'entrada del nou any la companyia d'autobusos Soler i Sauret, establerta al Polígon del Pla de Molins de Rei va actualitzar els preus i va fer modificacions en els seus horaris habituals.

La veritat és que en aquests últims anys he sigut un usuari intermitent d'aquest transport públic, però prou actiu per detectar incompliments constants d'horaris, algunes vegades a causa de retencions, altres a causa d'obres (principalment als trams de Molins de Rei i de Sant Feliu) però sempre amb el convenciment que els horaris eren excessivament optimistes: Si de cada deu trajectes Molins de Rei - Sant Just Desvern només un complia els 15 minuts establerts, potser el problema era de previsió.

Així doncs, atent a l'actualització d'horaris vaig estar força satisfet que les noves previsions augmentessin el temps del viatge, ja que les condicions reals del servei són aquestes i no reconèixer-ho acaba creant malestar i desconfiança entre els viatgers.

Malgrat tot l'exposat, avui he tingut una anècdota interessant que confirma l'existència d'excepcions. Intentant agafar el bus de les 19:35 des la parada de Sant Just - Rambla m'he trobat amb un avançament d'horari: A les 19:30 en punt el bus sortia de la parada i, al veure'l de lluny, he intentat córrer per tal que al semàfor m'obrís les portes. Al veure'm, el conductor ha seguit les normes de l'empresa de no fer més parades de les previstes i ha seguit endavant tot i els meus gestos clarament expressius fent-li notar el seu avançament d'horari.

Com que tenia certa pressa per arribar a Molins, he baixat corrents fins a la parada Sant Just - Walden (uns 8-9 minuts cap avall) per tal d'esbrinar si hi havia algun bus que hagués de passar per allà aviat (aquesta parada té més línies que l'anterior que arriben a Molins). Des d'allà, al veure que s'acostava un tramvia en direcció cap a Sant Feliu he decidit agafar-lo per intentar atrapar l'autobus desitjant una fortuïta pèssima combinació semafòrica.

Com que he vist que l'objectiu era inabastable, he anat corrents cap a l'estació de la RENFE de la capital comarcal i un cop allà només m'he hagut d'esperar un minutet per tal que passés el tren (un cop de fortuna inesperat).

Així doncs, he arribat a la vila a les 19:55 i he decidit fer cap a la parada d'autobus de la Creu Roja on, esperant-me un altre minut, ha fet acte de presència l'autobús que havia perdut a Sant Just Desvern. Allà he pogut parlar amb el conductor, que ha al·lucinat de veure'm allà (m'ha reconegut malgrat l'incertesa inicial) i m'ha demanat disculpes assegurant-me que controla l'horari a partir de Sant Feliu perquè "sempre va tard".

Bé, l'anècdota s'acaba aquí perquè al final m'ho he pres amb força bon humor, però em queda el dubte si els conductors de Soler i Sauret són conscients de la tranquil·litat que els confereixen els nous horaris: En aquest cas, el trajecte ha passat de 15 a 25 minuts i, per tant, és innecessari aprofitar un trànsit fluïd per arribar abans a la següent parada ja que tenen temps de sobres per complir-ho.

També queda patent la idea que el servei es pot millorar: Si amb una combinació de dos transports públics diferents i un cert exercici físic s'arriba cinc minuts abans al lloc previst, algun problema hi ha.

Roger

Els Esports

Sempre he considerat que l'aposta per l'esport a Molins de Rei és molt elevada, encara que hi ha situacions concretes que s'han de treballar i millorar. D'entrada, crec que l'aposta per esports majoritaris és excessiva, sobretot tenint en compte els dos camps de gespa artificial que tindrà la vila en els propers mesos (dels quals no en dubto les qualitats sinó la necessitat) i observar que alguns esports no tenen les infrastructures necessàries pel seu bon desenvolupament (Atletisme, tennis, escalada...).

D'altra banda, una possible comparació entre l'evolució dels esports i la cultura a la vila no és plantejable. Fa mal a la vista per insultant. Tan de bo hi hagués finançament per invertir grans quantitats en ambdós casos, però quan no és així, s'ha de prioritzar. De fet, els esports suposen un 3,29% de les despeses del pressupost i la cultura un 4,67%, però cal tenir en compte que el concepte de cultura engloba un nombre molt més important d'activitats (cinema, el museu, exposicions, entitats, biblioteca, arxiu municipal, festes diverses, patrimoni, arts plàstiques, llibres...), algunes de les quals presenten un estat força preocupant.

Amb tot, el pressupost d'aquest any segueix fent una aposta decidida pels esports, la qual cosa compartiria si vingués amb un increment similar (11,63%) en altres partides que considero força més prioritàries. En una cosa, però, si que estaré d'acord: en fomentar hàbits saludables i esportius entre els molinencs i molinenques i en incentivar la seva participació activa en qualsevol acte esportiu col·lectiu.

Observant el pressupost 2008, malgrat l'augment general de la partida esportiva, es fàcilment visible un descens d'un 25% en la promoció dels esports des de l'escola (essent una partida de tan sols 817 euros), d'un 25% en despeses provinents de l'organització de l'Esportíssim (Un dels actes amb més resposta entre els vilatans i vilatanes, la posada en marxa del qual considero un encert molt gran) i d'un altre 25% en les despeses d'organització de la Cursa Sant Miquel.

Crec que els costos d'aquestes activitats no són decisius en el global del pressupost (ni tan sols dins de l'àrea d'Esports), de manera que no entenc els motius del descens. Precisament és en activitats obertes a tothom i des de l'educació en hàbits saludables als més petits, on es poden transmetre els beneficis que aporta l'esport en la vida de cadascú, sobretot a persones amb hàbits sedentaris.

Roger

El Centre Comunitari Pont de la Cadena i el Centre Cívic de l'Àngel

El Centre Comunitari Pont de la Cadena (CCPC)es tracta, segons una definició escrita des de l'Ajuntament de Molins de Rei, "d'un equipament municipal destinat a potenciar la vida associativa i la participació vilatana: d'aquesta manera es converteix en un espai que, d'una forma estable i activa, potencia un seguit d'activitats socioculturals adreçades a les franges de població d'infants, joves i adults". Així doncs, resumint, un espai actiu que té ganes d'incidir en la vida de molts molinencs i molinenques a partir d'activitats que fomenten el teixit social i la cultura local.

Conjuntament amb el Centre Cívic de l'Àngel, "són equipaments municipals a través dels quals l'Ajuntament vol respondre a les necessitats socials, culturals i de lleure de tots el vilatans de Molins de Rei, especialment dels infants i joves de 4 a 16 anys". Així doncs aquests dos espais contemplen una voluntat educativa evident, programant un bon nombre d'activitats diàries o setmanals que perduren durant els mesos lectius.

Normalment, la programació gira al voltant de tallers de manualitats, tallers musicals, ludoteques per als infants, contes o fins i tot projeccions de cinema i cursos de gimnàstica i ball. A més a més, el CCPC afegeix el servei d'un centre obert de forma diària (17:00 a 20:00), que dóna cobertura a infants de 6 a 12 anys i les seves famílies amb necessitats socioeducatives força importants, erigint-se en una política valenta i encertada.

El Pressupost 2008 augmenta lleugerament la partida destinada a cobrir el servei del Centre Obert (L'augment és inferior al 8,02% global del pressupost), la qual cosa no és cap meravella però manté l'aposta feta des del govern. El que no entenc en cap cas és el descens pressupostari de les activitats del CCPC i del Centre Cívic de l'Àngel, tan valorades en la definició feta pel propi ajuntament.

El descens global és d'un 18,99% al Centre Cívic i d'un 21,56% al CCPC. Sempre és interessant observar l'evolució de les partides que permeten la realització de les activitats, ja que conceptes com el servei de neteja, el subministrament de garrafes d'aigua o el subministrament elèctric (En els res casos es manté o puja el pressupost), encara que siguin importants pel correcte desenvolupament de les activitats, no afecten directament a la qualitat del servei. Llavors, el panorama empitjora encara més:

Tant les activitats programades, com la seva comunicació i difusió, el monitoratge de la ludoteca dels divendres del CCPC o el material fungible per poder fer els tallers pateixen un descens pressupostari d'entre el 23,20% i el 28,83%. És a dir, perden una quarta part del pressupost actual.

La veritat és que em costa entendre aquest descens, sobretot tenint en compte que actualment els dos centres ja presenten una manca de recursos notòria per aquells que hem tingut l'ocasió de treballar-hi o fer ús de les seves instal·lacions i activitats. Una decisió, des del meu punt de vista, molt equivocada.

Roger

Biblioteca Pau Vila....ara

D’aquí un parell de dies se celebrarà a la nostra vila el Ple per aprovar els pressupostos de 2008. D’entrada, recomanaria a tothom fer-hi un cop d’ull, perquè al cap i a la fi és el document que preveu els ingressos i les despeses del municipi i on trobarem les principals inversions que s’hi faran.

En properes entrades al bloc, començant amb aquest text sobre la biblioteca, aniré tractant aquelles partides pressupostàries que considero més rellevants per a la vila, independentment de si les considero encertades o errònies.

També és important recordar que d’aquí poques setmanes sortirà a la llum el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per aquesta legislatura, on es recullen les línies d’acció política de l’ajuntament i les accions més ressaltables i per tant, més notòries a ulls dels vilatans.

El PAM recollirà, entre moltes altres mesures, la construcció de la nova biblioteca de Molins de Rei, ubicada a la Plaça de la Llibertat i que en principi donarà alts nivells de prestació a tots els usuaris, amb l’afegit inclòs d’una sala d’auditori. El projecte, per tant, sembla força interessant i molt útil de cara a millorar les prestacions culturals de la vila.

Malgrat aquestes bones previsions, la realitat actual crea forces més problemes que crec que no es poden obviar: La biblioteca és petita, no compta amb separacions d’espais, es massifica ràpidament en època d’exàmens, compta amb un servei d’internet molt limitat i no és accessible per a persones discapacitades, per anomenar les seves mancances principals.

El personal de la biblioteca, però, té forces ganes de crear projectes per iniciar en la lectura els més petits (contacontes, concursos de dibuixos, l'hora de conte...), per als adults (tertúlies literàries, xerrades...), per difondre el seu material, per donar-se a conèixer als molinencs i molinenques, a treballar conjuntament amb projectes educatius i culturals d’altres entitats... vaja, que mostra un dinamisme molt útil i molt positiu per a la nostra vila.

Doncs tal i com deia al començar, si bé les principals inversions relacionades amb la biblioteca arribaran amb la construcció del nou edifici, he pogut observar com es redueix el pressupost d'aquest any al voltant del concepte de “biblioteca”.

Així doncs, respecte la conservació i l’adquisició de fons bibliogràfic el descens és de 3,29%, especialment en premsa i publicacions vàries, i el descens arriba al 25% en les activitats de foment de la lectura, reduint-se considerablement tant els diners destinats a la comunicació i difusió del Pla d’Animació a la Lectura com les activitats contemplades en el propi pla.

Espero que la construcció de la nova biblioteca comenci ben aviat i d’aquí pocs mesos puguem utilitzar els seus serveis amb les comoditats i infrastructures que avui en dia manquen. Però també desitjo, i sembla que això ja serà més complicat vista la davallada en inversió, que en aquest temps d’espera es faci una aposta clara per les activitats programades des de la biblioteca, un èxit des de fa anys que ajuden a millorar la vida cultural de Molins de Rei.

Roger

La pre-campanya de CiU

Fa uns quants mesos van començar a aparèixer els cartells pre-electorals de les eleccions espanyoles del 9 de març a la nostra vila. El més actiu des de llavors ha estat, sens dubte, els grans plafons de Mariano Rajoy amb lemes tan imaginatius com "Con Rajoy es posible" o "Las ideas claras". Brillant.

Tot i així, la cosa ja s'ha animat i fa un parell de dies vaig veure dos plafons a l'estació de la RENFE de Molins de Rei amb la cara del candidat de CiU, Duran i Lleida. El lema del primer cartell era "Respectaran Catalunya", amb el qual mostren el seu perfil més sobiranista i que qualsevol ciutadà pot associar als problemes dels últims mesos i a les tensions entre Catalunya i l'Estat. Certs sectors atribueixen la frase al candidat d'ERC, en Joan Ridao, així que la cosa promet.

Però llegint el segon plafó em vaig sorprendre. No tant per el missatge que pretén transmetre, habitual d'un partit com Unió Democràtica, sinó per la contundència verbal que empra. La frase en qüestió és:

'La gent no se'n va del seu país per ganes, sinó per gana.

Però a Catalunya no hi cap tothom'

Llegint-la m'ha vingut al cap el cartell de la Unió Democràtica de Centre (UCD-SVP), una força electoral suïssa que amb un discurs xenòfob va aconseguir augmentar el seu suport electoral, guanyant les eleccions, però que va quedar relegat posteriorment en els acords entre altres forces polítiques.

No sé si CiU ha triat el lema més adequat als seus interessos electorals. Potser pretenen recuperar un perfil de votants propers a la Plataforma x Catalunya de Josep Anglada o, senzillament, formalitzar un discurs d'extrema dreta que tants bons resultats està donant al context europeu (França, Bèlgica, Suïssa, Polònia, Holanda...).

En qualsevol cas, el lema fa mal a la vista per qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat amb les problemàtiques globals. Dir que "a Catalunya no hi cap tothom" referint-se exclusivament als immigrants que pateixen gana és el súmmum. Seria agosarat pensar que la política d'integració de CiU és inexistent? Es pot ser més cínic? L'eslògan és un sinònim d'indiferència envers les desigualtats mundials?

Els proposaria, de cara a la campanya electoral, anar una mica més enllà i canviar el lema per un de més adequat els principis xenòfobs de la formació: "A Catalunya no hi caben els immigrants pobres".

Sense preludis absurds i dient les coses a la cara.

Roger

Programació cultural de la Fira

L'Ajuntament de Molins de Rei ha difòs la programació cultural que hi haurà durant la Fira de la Candelera en la seva edició de 2008.

Com és habitual, l'oferta és diversa però no gaire extensa:

- Teatre amb "Cartes d'una desconeguda", una obra força interessant que vaig tenir l'oportunitat de veure a Barcelona i que reuneix actrius "televisives" que demostren la seva vàlua.

- Gospel amb un experiment a l'escenari, al combinar els habituals ritmes i sons propis del Gospel amb la presència de la Big Mama, habitual en el món del blues.

- Espectacle de varietats "Revista", amb la gent de "El Molino".

- Concert d'"Àfrica Ivori", que s'emmarca dins el cicle Contrabaix

Els preus de les entrades seran de 15 euros, 8 euros, 9 euros i 8 euros, si es compren anticipadament. Això sí, si es pretén assistir a dos dels actes previstos es fa un descompte al voltant dels 6 euros cada entrada i si s'assisteix en grups de 10 persones o més també es gaudeix d'aquest preu.

Per tant, tots els actes culturals considerats com a tals per l'ajuntament són de pagament amb un preu mínim, si estàs atent a l'oferta i als descomptes, de 6 euros.

Partint d'aquesta programació, m'agradaria qüestionar la quantitat d'actes proposats: No són suficients tenint en compte la importància de la Fira de la Candelera a Molins de Rei, considerada Fira Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

S'hauria d'aprofitar el ressò i el dinamisme que comporta l'arribada del primer cap de setmana de febrer i aconseguir traslladar-lo a la vida cultural, apostant per actes de qualitat i en modalitats artístiques diverses (Tenint en compte espectacles al carrer, danses, circ, concerts, cinema...).

De fet, em preocupa que la programació cultural de la Fira de la Candelera proposi 2 dels 4 actes, els més rellevants segons el seu parer, fora de les dates oficials de la Fira. És bo que es vulgui estendre més enllà del primer cap de setmana de febrer, però sempre i quan es consideri com a cap de setmana "fort" el de la pròpia fira.

Els molinencs i molinenques, però, tenim la sort de comptar amb algunes entitats que aconsegueixen deixar de banda la minsa programació cultural de l'Ajutament de la vila tot realitzant i duent a terme les seves pròpies propostes en el marc de la celebració.

Especialment, m'agradaria ressaltar l'èxit del Racó català organitzat per la CAL any rere any al Racó dels Gegants Vells, que s'omple de vilatans i visitants per gaudir de les propostes de la música tradicional catalana malgrat no comptar amb el suport de l'equip de govern.

L'Ajuntament faria bé de tenir-los en compte en la seva programació cultural, perquè al cap i a la fi la cultura creada des del teixit associatiu de la vila és la més propera i participativa.

Roger

A dos mesos d'eleccions

D'aquí dos mesos una bona part dels catalans i catalanes exerciran el seu dret a vot a la convocatòria electoral del 9-M.

Com tots sabem, les eleccions espanyoles són les que mantenen els índexs de participació més elevats entre els ciutadans del nostre país, molt per sobre de les eleccions del Parlament de Catalunya i dels municipis on vivim.

Els factors que provoquen aquest comportament electoral podrien ser:

- En primer lloc, es decideix el govern de l'Estat Espanyol, al qual molta gent considera el gran decisor polític. De fet, l'etern debat sobre competències, sobre el desplegament de l'Estatut o sobre els pressupostos (d'aquí i d'allà) són indicadors clars que la política catalana depèn en bona mesura de les negociacions amb el govern espanyol, en una posició d'inferioritat que els electors saben percebre.

- En segon lloc, l'interès electoral queda força polaritzat i només hi pot haver un guanyador: O el PP o el PSOE. La resta de partits es limiten a obtenir bons o mals resultats per després intentar influir en la negociació del govern. Això evita incertesa entre els votants i comporta un augment considerable del mal anomenat "vot útil", aquell destinat a votar una força política com a mal menor, per tal d'evitar que l'altra governi. A Catalunya, la tendència al vot socialista per evitar un govern del PP és força important i no la comparteixo:

Un vot a forces catalanes de l'esquerra no aniran a parar en cap cas al cabàs del Partit Popular, sinó que acaba sumant al PSOE de la mateixa manera però (tan de bo!) amb objectius diferents.

Personalment, crec que són les eleccions més avorrides, encara que aquest any s'hi sumen alguns al·licients interessants com la participació de ciutadans o d'UPD com a novetat electoral o també observar els efectes de les eleccions al panorama polític català, a partir del paper que pugui jugar CiU en els pactes posteriors.

Les eleccions espanyoles creen inevitablement un govern aliè a la realitat plurinacional de l'Estat. Preferiria un govern ubicat a les esquerres, però el PSOE fa força anys que està allunyat de plantejaments d'esquerres reals. Aquesta situació la patim en pre-campanya electoral, quan ja s'observa una clara tendència al centre en dos partits que es presenten com a realitats oposades: Res més lluny de la realitat.

Tot i així, és probable que vagi a votar. Perquè m'agrada fer-ho i és dels pocs indrets a nivell no municipal (on sempre hi ha moltes més eines per expressar-te) on puc intervenir. I si estic descontent amb les opcions i amb la manera d'entendre la política dels partits que es presenten, sempre tinc l'opció de fer un vot nul, que no comptabilitza com a vot vàlid però que demostra un interès en el funcionament de la democràcia.

Roger

S'acosta la Campanya de l'Ampolla

Un cop passades les festes nadalenques, en què el consumisme continua predominant malgrat diverses campanyes de denúncia als comportaments innecessaris, arriba com cada any la Campanya de l’Ampolla a Molins de Rei.

Com bé sabreu, està organitzada per les tres associacions d’educació en el lleure de la nostra vila, l’Agrupa, el Cau i el Mib i consisteix en una acció col·lectiva amb infants, monitors i famílies per tal de recollir el major nombre possible d’ampolles de cava per les diferents cases i restaurants del poble. També es realitza a altres poblacions catalanes com Vilafranca del Penedès, Capellades o Sant Martí Sarroca.

Com que sovint es posa en dubte la necessitat de dur a terme aquesta campanya avui en dia, en què els contenidors de vidre estan plenament consolidats i la pràctica totalitat de vilatans i vilatanes en fan un ús correcte, crec que és necessari explicar els motius que porten a un bon nombre de persones a passar-se tot un matí fent aquesta recollida.

D’entrada, és convenient conèixer el projecte ecològic i de respecte al nostre entorn que suposa: Encara que reciclar el vidre habitualment és una bona mesura, la reutilització de les ampolles de cava un cop estan perfectament netejades és força més positiva, ja que es manté una qualitat del vidre que es perd progressivament amb el reciclatge i permet un consum energètic molt menor, per tal de tornar a posar un producte al mercat força arrelat a les celebracions de la societat catalana.

D’aquesta manera, des de les entitats transmetem aquests valors als infants, als joves, i, esperem aconseguir-ho, a la resta de molinencs i molinenques que vulguin participar-hi.

D’altra banda, la Campanya de l’Ampolla també té una vessant de projecte econòmic que permet al Cau, el Mib i l’Agrupa consolidar un projecte conjunt i destinar els possibles guanys (que no acostumen a ser gaire importants) a projectes interns relacionats amb la cooperació i la solidaritat.

Aquest any la campanya es durà a terme el dissabte dia 12 de gener a partir de les 9 del matí, de tal manera que espero que tothom que pugui col·laborar-hi, tingui la intenció de fer-ho en la mesura que li sigui possible. Si algú té dificultats d’horari, sempre té l’opció de passar durant aquesta setmana pel centre cívic de l’Àngel o per l’Associació de veïns del Canal on ben gustosament les guardaran.

El canvi de l’habitual diumenge a dissabte és una petita mesura per renovar el projecte i dotar-lo de l’energia necessària per tal que surti ben rodó. Els participants, a més, gaudirem d'un bon dinar tots junts quan haguem acabat la nostra tasca.

Així doncs, no llanceu les ampolles de cava, que dissabte les vindrem a buscar!

Roger

La desaparició de MOVIBAIX

L'1 de desembre de 2007 l'assemblea del Movibaix va decidir dissoldre l'organització de forma majoritària, encara que mantenir la marca de projecció exterior que ofereix el nom, amb 24 anys d'experiència al darrere.

Aquest fet, que l'he conegut recentment, m'ha sorprès força precisament per la coincidència amb els preparatius de la celebració del 25è aniversari de l'organització. A l'Esplai l'Agrupa vam estar federats al Movibaix fins el 2007, encara que els últims anys ens havíem anat desvinculant de les activitats preparades i del funcionament intern de la macro-organització d'esplais del Baix Llobregat.

Anteriorment recordo participacions constants a la massiva Festa del Maig a Torreblanca, la col·laboració en projectes diversos com el "jo estimo la terra" o el "Meninos del Brasil", que van proporcionar eines per dur la tasca del monitoratge a l'Esplai.

La història del Movibaix va anar derivant en línies força diferents del seu projecte inicial, i des del meu punt de vista, poc encertades. L'any 1996 es va crear la Federació Catalana de l'Esplai, un organisme immens del qual en formarien part el mateix Movibaix, els Moviments d'Esplais del Vallès i altres entitats de Catalunya ("Entitats en moviment"), amb presència a més de 20 comarques catalanes. Tot i així, el pes principal de la fundació sempre va recaure als esplais del Baix Llobregat per la quantitat de nens i nenes que en formaven part.

Més tard la Federació Catalana de l'Esplai decidiria conjuntament amb l'Associació Catalana de Cases de Colònies, el Centre d'Estudis de l'Esplai, els Serveis d'Esplai i el Suport Associatiu crear una macroestructura anomenada Fundació Catalana de l'Esplai, que seria el centre d'una aposta de lleure comuna.

Aquests últims anys, la tradicional "Festa del Maig" va passar a anomenar-se la "Festa Esplai" (Si teniu temps, no us perdeu el llistat de patrocinadors i empreses que donen suport a la pàgina) i es va traslladar la seva celebració de Sant Feliu de Llobregat al Prat de Llobregat, on la fundació també ha inaugurat l'Alberg més gran de Catalunya.

Aquestes accions han comportat una aposta decidida per reforçar la marca "Esplai" de cara al públic, que s'ha vist acompanyada per una jerarquització del poder i una aposta decidida per les empreses dedicades al món del lleure anomenats "esplais de dia a dia", molt erròniament en el meu parer.

Crec que no són esplais, sinó empreses que fan una tasca que respecto moltíssim, però que no compten amb la força del voluntariat que considero indestriable del concepte d'Esplai que tinc. A més a més, els esplais de dissabte, com és el cas de l'Agrupa, fem feina dia a dia a partir de la preparació d'activitats, de gestions, de funcionament, d'assemblees, jornades, etc. per tal que la tasca de l'Esplai pugui ser possible.

Respecte l'apropiació de la marca esplai prefereixo no dir-ne gran cosa. Considero que cadascú pot fer-se una idea prou aproximada del que penso.

En qualsevol cas, no m'agrada que desapareixi el Movibaix, ja que suposa el reforçament d'uns criteris en el món del lleure que no comparteixo. Encara que feia uns quants anys que aquesta organització no era el referent dins el món dels esplais, havia dut a terme una tasca força encoratjadora i positiva.

Com sempre, no és bo que el peix gran es mengi el petit. I encara menys, quan el peix gran sembla més preocupat per l'estructura que per l'educació.

Roger

Concurs d'Assaig literari independentista

El diari digital Sa Meua ha iniciat l'any 2008 amb una proposta innovadora que cerca generar debat al voltant de l'independentisme.

Es tracta d'un concurs literari obert a qualsevol persona que vulgui aportar idees i propostes sobre diferents temàtiques que s'aniran presentant mensualment a la web del concurs. Cada mes, doncs, es recolliran els treballs presentats al voltant de la temàtica proposada(màxim 10 fulls) i un jurat reconeixerà els millors escrits, recopilant-los en un llibre al final de l'any.

El concurs, que neix amb voluntat d'esdevenir una referència en el camp teòric de l'independentisme i ésser motor de nous plantejaments que permetin avançar el conjunt dels Països Catalans cap a una nova realitat, comptarà durant el 2008 amb un jurat format per Roc Casagran, Cesk Freixas, Àxel González i en Titot.

Espero que aquesta iniciativa pugui consolidar-se i permetre un nou marc de reflexions als Països Catalans. Per fer-ho crec que necessitarà una difusió que serà difícil d'aconseguir, però que hauria de ser una prioritat per als seus promotors. De moment, el diari Directe! i el Racó Català han sumat esforços en el patrocini de la proposta, però seria bo poder arribar a diaris digitals de major ressò, per tal d'assegurar un bon nombre d'assaigs concursants i la qualitat dels escrits premiats.

També seria important aprofitar la força de la comunitat blocaire catalana, que tal i com informava l'Esther Mellado al seu bloc fa pocs dies, és la segona més activa a nivell mundial, i compta amb referències importants en l'independentisme català.

Un concurs d'aquestes característiques necessita molts suports per consolidar-se, però no dubto que ho aconseguirà. El primer tema proposat és al voltant de la territorialitat, que pot tenir uns enfocaments força diferents però amb resultats molt interessants. Us animo a tots i totes a participar-hi: d'idees i propostes no en manquen pas!

Roger