divendres, 30 de març de 2012

Diari d'una Vaga General

00:01 - Posem punt i final al ple de l'ajuntament quatre hores i mitja després d'haver-lo començat. Molts punts, moltes mocions i un tema especialment rellevant, el Pla d'Ajustament, que detallo en un altre post.

07:00 - Concentració de la plataforma Molins en Vaga a l'estació de la RENFE. Inici del piquet informatiu. Hi ha força comerços tancats. Uns quants d'oberts. Nombrosos treballadors ens agraeixen la tasca i tanquen les botigues on treballen. D'altres no ho fan. Cap mena de problema (òbviament).


11:00 - Concentració a la Plaça de l'Ajuntament. Prop de 500 persones.


12:00 - Nombrosa manifestació pels carrers de la vila.


12:45 - Tall del Pont de la N-340. 15 minuts.


 13:30 - Assemblea a la Plaça del Mercat.


17:00 - Manifestació de l'Esquerra Independentista a Barcelona des de Fort Pienc fins a Plaça Catalunya.


18:00 - Inici de la manifestació unitària dels moviments socials. Contra el capital i el pacte social. Els Mossos d'Esquadra impedeixen el seu pas.


18:45 - Manifestació de l'Esquerra Independentista. Canvia el recorregut previst. Plaça Catalunya - Rambles - Carrer Ferran - Plaça Sant Jaume - Via Laietana. 


20:00 - Punt i final de la manifestació a la seu de Foment del Treball.


Un dia de Vaga General. Un clam contra la reforma laboral. Un dia de lluita, de compromís i de solidaritat contra la violència estructural que patim els treballadors. Un pas més per construir l'alternativa.

Guanyarem!

dijous, 29 de març de 2012

Pla d'Ajustament (o com estafar els ciutadans)

Ahir el Ple de l'Ajuntament va viure un episodi negre. Va aprovar el Pla d'Ajustament. No cal personificar en qui va votar-lo a favor, perquè en aquest cas només hi ha un culpable: El Govern de l'Estat Espanyol.

El Pla d'Ajustament és un pla de viabilitat per fer front al pagament dels proveïdors. Una Mesura estatal consistent en intervenir l'economia dels municipis amb pràctiques neoliberals. Ho intento resumir:

1) L'Ajuntament té deutes amb proveïdors (+ de 4.000.000 d'euros)

2) Les altres administracions tenen un deute amb l'Ajuntament (+ de 5.000.000 d'euros)

3) L'Estat decideix que els proveïdors han de cobrar d'aquí a un mes.

-- La solució sembla ben fàcil, oi? ---

SOLUCIÓ:

1) L'Estat obliga els ajuntaments a demanar un crèdit a la banca privada per l'import exacte de les factures que es deuen als proveïdors. 

2) L'Estat envia un document excel a omplir amb les mesures que els ajuntaments prendran per retallar despeses i, per tant, poder retornar el deute (ara bancari). Es proposen orientativament mesures com "reducció de personal", perquè us en feu una idea.

3) Aquest document és el pla d'ajustament que l'Ajuntament haurà de seguir des d'ara fins el 2022 (!!) o bé fins que tanqui el deute bancari.

Conclusions:

El govern del PP sap perfectament què fa. Amb això aconsegueix:

1) Resoldre els impagaments als proveïdors, un sector que per fi cobrarà. Un sector que ho celebrarà.

2) Controlar el dèficit dels Ajuntaments, afavorint les polítiques neoliberals als municipis de l'estat, estiguin o no estiguin governats per la dreta. A curt termini, afavorint més retallades.

3) Satisfer els desitjos dels bancs espanyols amb l'obligació als Ajuntaments de demanar nous crèdits. És a dir, enriquir-los. 

4) Ajornar el pagament del deute que té l'Estat amb els municipis i donar aire a la situació financera estatal.

Hi ha un detall més, que aconsegueix el PP:

5) Prendre el pèl a tots els ciutadans de l'estat. Ciutadans que paguem uns impostos que en part serviran per pagar els interessos d'un crèdit bancari que no era necessari en cap cas.

Dues consideracions:

1) No hauria estat millor que les administracions supramunicipals paguessin els deutes amb els municipis i que els Ajuntaments llavors paguessin als proveïdors? On carai és el sentit comú? 

2) Són conscients els ciutadans de l'estafa que signifiquen aquests plans d'ajustaments? Són conscients que amb els seus diners estan capitalitzant encara més els bancs privats que després no els concedeixen crèdits? Per què no apareix mai al debat la creació d'una banca pública? 

Se'ns pixen a sobre i diuen que plou. Són uns autèntics irresponsables.

Actualització: Juliol 2013. L'Ajuntament aprova una moció ambiciosa sobre el deute. La trobareu a aquest enllaç:

http://cupmolins.wordpress.com/2013/07/29/auditoria-del-deute-un-pas-endavant/

Roger

No voldria passar per alt una decisió presa aquest dimecres al Ple de l'Ajuntament. La Moció per la igualtat de les persones celíaques. Aprovada per unanimitat. 

Una moció innovadora al nostre país que hem treballat conjuntament amb l'Associació de Celíacs de Catalunya i que confiem que tindrà continuïtat en altres ajuntaments i institucions del país. Proposa mesures concretes a aplicar des de l'àmbit municipal i hauria de permetre posar punt i final a una discriminació econòmica injusta.

dimarts, 13 de març de 2012

Rellegint la indirecta

He tornat a llegir el llibre "La Indirecta. Una entrevista a l'esquerra", de Virus editorial. Una compilació d'entrevistes fetes pel Setmanari Directa durant els seus 2 primers anys de vida i que va coordinar el periodista Sergi Picazo. Tot plegat, amb l'objectiu de respondre a la pregunta:

"Què pensa avui dia l'esquerra alternativa?"

Fa uns quants anys, quan el vaig llegir, vaig pensar que era tremendament interessant. Llavors, encara no era subscriptor de La Directa i no era conscient de la capacitat que té aquest setmanari de generar entrevistes captivadores setmana rere setmana.

Aquests dies, rellegir les 38 entrevistes ha estat un exercici francament útil. Totes elles es van publicar entre el 2006 i el febrer de 2008. Just abans que la crisi econòmica esclatés definitivament per evidenciar els despropòsits dels governs autonòmics i estatal, d'ara i d'abans.

La vigència de l'anàlisi que els entrevistats fan del context deixa clar que la crisi era previsible i també visualitza aquells àmbits en què hem estat capaços d'avançar (Independentisme, Euskal Herria) i aquells en què malauradament no hem estat capaços de canviar unes dinàmiques perverses (Drets socials i laborals, relacions internacionals).

Us deixo amb una reflexió de cadascun dels entrevistats:

Carlos Taibo. Analista política i expert en relacions internacionals.

"Anem cap a un caos cada vegada més generalitzat. És un dels riscos de la globalització capitalista: crear un paradís fiscal a escala planetària i eliminar tot tipus de regulació pot acabar generant un caos que escapi del control dels mateixos capitalistes"

Naomi Klein. Periodista i activista antiglobalització.

"Els governs neoliberals poden seguir guanyant les eleccions, però mai no han pogut imposar les seves teràpies de xoc neoliberal en democràcia. Les seves idees radicals sobre economia només poden ser imposades després d'una gran crisi"

Miren Etxezarreta. Economista i membre del Seminari Taifa.

"El millor agent del capitalisme a l'Estat Espanyol són els sindicats majoritaris. El capitalisme encara té molt bona salut, tot i que arrossegui malalties greus i cròniques. Així seguirà fins que arribi la metàstasi. Però, aquest dia no arribarà solet, l'hem de crear nosaltres. Si no hi ha lluita de classes no funcionarà"

Arcadi Oliveres. Economista i president de Justícia i Pau.

"El socialisme soviètic va portar 400 milions de persones a la pobresa, però el capitalisme ha portat 4.000 milions a la misèria"

Pepe Beunza. Pacifista i objector de consciència.

"La desobediència civil consisteix a agafar una llei que consideres que és injusta i desobeir-la. En el moment que aconsegueixes que hi hagi 50.000 persones disposades a anar a la presó ja tens la partida guanyada. El que passa és que tenim mitificada la violència i al sistema li interessa que responguem amb violència"

Cándido González i Juan Manuel Morala. Sindicalistes asturians.

"Els treballadors precaris cada cop seran més precaris si no s'enfronten a la realitat laboral. Els sindicats que formen part del sistema diuen als treballadors que faran front a la precarietat, però cada dia l'afavoreixen més a causa de la seva política de pactes i consensos"

Juan Manuel Sánchez Gordillo. Alcalde de Marinaleda.

"El problema de l'habitatge és que el sòl és una mercaderia i no un dret. Tot el sòl que passa de rústic a urbà hauria de ser gratuït. No cal fer una revolució, només cal tenir una mica de vergonya política. Es fa una llei sobre això i s'acaba d'un cop amb la corrupció i l'especulació"

Víctor Alexandre. Periodista i escriptor.

"Els catalans tenen por de la llibertat perquè la gent associa la llibertat al perill. Catalunya té por de decidir per ella mateixa. És un poble acovardit. Tres segles de colonització fan molta feina"

Juanra. Expres polític català i cantant del grup Kop.

"Si els ajuntaments volen oferir solucions, que municipalitzin el sòl urbanitzable i edifiquin habitatges de protecció oficial. Que el gravamen a l'habitatge buit sigui una mesura real que eviti els milers i milers de pisos deshabitats que estrangulen l'oferta i fan pujar els preus"

Feliu Ventura. Cantautor.

"Abans que la llengua i la cultura hi ha el territori, perquè si no no hi haurà cap lloc on la llengua i la cultura es puguin desenvolupar"

Miquel Gil. Cantautor.

"Els governs valencians són absolutament enemics de qualsevol cosa que soni a catalana. Ells em diuen terrorista i jo els dic directament feixistes. Si jo haig d'assumir que pel fet de ser lliurepensador, d'esquerres o per reconèixer-me dins la cultura catalana sóc un terrorista és que ells són uns franquistes"

Fermín Muguruza. Músic basc.

"En el moment en què ETA decideix un alto al foc permanent, són les paraules les que tenen el poder. Són les idees. Crec que cap a l'any 2020 puc veure un País Basc independent amb un govern del Partit Socialista d'Euskadi en coalició amb l'esquerra abertzale"

Julen Madariaga. Polític i advocat basc, fundador d'ETA i d'Aralar.

"En el procés de pau, l'Estat espanyol encara no ha fet prou gestos, no ha correspost de la mateixa manera. Hi ha gestos que es podrien fer sense tocar una sola coma de la Constitució espanyola, sense tocar una sola coma de la legislació penitenciària"

Rafael Calderón. Advocat i president de l'Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans.

"Abans en qualsevol conflicte laboral sempre trobaves una resposta col·lectiva dels treballadors. Ara la majoria de gent ve amb plantejaments purament individuals a causa d'una situació molt més desestructurada, i per tant, més vulnerable. La gent accepta la inestabilitat a la feina com una cosa normal"

Pastora Gonzáles. Mare de Xosé Tarrio, pres social i autor de Huye, hombre, huye.

"Les presons són un espai per a les tortures, el maltractament i la venjança. Combatre la violència amb més violència no ens fa millors, ni a nosaltres ni als presos"

Ramón Chao. Periodista i escriptor.

"Qualsevol país o qualsevol moviment social que lesioni els interessos del sistema capitalista o dels Estats Units serà demonitzat a la premsa"

Jean-Pierre Garnier. Sociòleg de l'urbanisme.

"Abans no hi havia els nivells d'atur, precarització laboral i desintegració social que hi ha ara. La crisi econòmica ha fet aparèixer novament el descontentament social. I ara sí, l'urbanisme ja s'ha convertit definitivament en un instrument per al control social i per frenar la revolta"

Albert López Bargados. Antropòleg i expert en migracions.

"Una gran part dels problemes que genera la convivència entre diferents cultures i societats són problemes creats artificialment. La immigració no és un problema, sinó una problematització. Els polítics són els que creen més problemes.

Dolors Bramon. Professora d'estudis àrabs i islàmics.

"Les dones pateixen violència de gènere a tot el món. Cada dia moren dones a causa de la mala educació de molts homes i de l'error de moltes dones d'aguantar les agressions. No passa només al món islàmic. Sovint la gent veu la palla a l'ull del veí, però no veu la biga al seu propi ull"

Michel Odent. Metge obstetre i pioner en l'ús del part aquàtic.

"El naixement és cosa de dones. La presència d'un home sovint fa més difícil el part"

Neus Català. Lluitadora antifeixista i supervivent del camp de concentració de Ravensbruck.

"Les banqueres són banqueres, són dones però ja s'arreglaran. Les dones que s'han d'organitzar són les treballadores, les pageses, les intel·lectuals... Han de comprendre el seu paper dins la societat i unir-se per defensar el seu barri o el seu poble. La llibertat no es conquereix en un sol dia, s'ha de defensar dia a dia"

Carles Fontseré. Cartellista.

"Abans que comencés la guerra, ningú no se l'esperava. Tothom va trigar una mica a adonar-se que allò seria una guerra. Per això, al bàndol republicà, el 19 de juliol es va produir una revolució. Jo vaig viure la revolució, de la guerra no en sabia res"

Xavier Díez. Historiador.

"L'anarquisme és un autèntic fet diferencial català, mal que pesi a alguns, és la gran contribució a la història i la filosofia europea. Hi ha un fet incontestable que ens aporta l'individualisme anarquista. Són les persones les que han d'utilitzar les idees. No les idees a les persones"

Paco Ibáñez. Canautor.

"Amb les hipoteques hem acabat per renunciar a la nostra llibertat, a la nostra identitat i als nostres somnis. Resulta que, després de patir durant quaranta anys el Guantànamo en què va convertir aquest país aquell Generalísimo sàtrapa, ara hem d'acceptar ser un tub digestiu. Això no pot ser"

Leo Bassi. Bufó i autor teatral.

"L'esquerra s'ha plantejat els problemes de la humanitat des d'un punt de vista racional, però s'ha oblidat de les emocions i els desigs"

Karra Elejalde. Actor i guionista.

"L'humor té un gran potencial de crítica política i és un gran desmitificador i desencadenant de reaccions. Sovint és més interessant una crítica còmica plena d'acidesa que un míting o un discurs polític"

Eudald Carbonell. Paleontòleg i codirector del jaciment d'Atapuerca.

"Quan la gent no fa el que els governants consideren que s'hauria de fer els fa por que allò pugui ser un exemple. Prefereixen un món de borratxos, drogoaddictes i gent alienada perquè la gent no pensi i estigui distreta"

Esteban Castro. Sociòleg i expert en aigua.

"Sorprèn que quan es debat el problema de l'accés a l'aigua potable a l'Àfrica es digui que les empreses privades ho solucionaran. No hi ha cap exemple d'això en tota la història"

Noam Chomsky. Lingüista i analista polític.

"Els mecanismes de control moderns són més fràgils: és més fàcil resistir la publicitat que les cambres de tortura. Però són necessàries la dedicació, la comprensió i, per sobre de tot, les comunitats d'interacció i resistència"

Mònica Terribas, periodista.

"Les veus alternatives a la visió majoritària xoquen perquè són molt diferents del que estem habituats, i quan xoquen no els donem credibilitat"

Khalida Jarar. Advocada i diputada al parlament palestí.

"Cal exigir que tots els països del món, inclosa la Unió Europea, respectin les resolucions de les Nacions Unides que ells mateixos han dictat. L'ocupació israeliana és una guerra criminal"

Uri Avnery. Pacifista israelià i president de Gush Shalom.

"Per la majoria d'israelians, els palestins són un enemic que els vol esclafar. L'entrebanc més gran de la pau és la falta de confiança. Un àrab és, en ment d'un jueu, un mentider. Tothom vol la pau però ningú no creu que l'altra part la respecti"

Iman Jamas. Periodista i refugiada iraquiana.

"Les forces d'ocupació i el govern imposat a l'Iraq estan trepitjant els drets polítics, els drets econòmics, els drets de les dones i dels infants... no compleixen ni un sol punt de la Carta de Drets Humans de les Nacions Unides"

Raúl Zibechi. Periodista.

"La potència dels moviments socials va fer enfonsar el sistema de partits a Veneçuela, l'Equador o Bolívia. Els marginats es van organitzar i van desbordar el poder. Siguin indígenes, antics obrers, camperols sense terra, veïns de les barriades populars... tots ells només tenen una cosa: el poder de destitució i de vetar"

Pere Casaldàliga. Exbisbe de Sao Felix do Araguaia.

"El neoliberalisme és el capitalisme portat a l'últim extrem. És la idolatria de la mort, macrodictadura econòmica, social i cultural, que exclou les grans majories. No té vergonya, és deshumanitzador. És molt difícil que un capitalista sigui humà i se senti corresponsable de tota la humanitat"

Osvaldo Bayer. Historiador i escriptor.

"Quan un país no alimenta els seus nens, no viu en democràcia. El primer que ha de fer un govern realment democràtic és preocupar-se que no hi hagi infants afamats. El capitalisme mai ha solucionat els problemes argentins i encara els solucionarà menys ara"

Nelida Neka Jara. Psicopedagoga i membre de l'MTD de Solano.

"La crisi econòmica a l'Argentina no s'ha resolt i la situació social és preocupant. Més enllà del discurs d'esquerres, el govern de Kirchner és un govern de dretes. Els recursos naturals, l'aigua i l'energia es continuen malvenent i la gent continua vivint en la pobresa"

Heinz Dietrich. Analista polític i sociòleg.

"El que necessitem avui en dia, en el que podríem anomenar la tercera gran etapa de l'evolució de la democràcia, és una democràcia participativa i universal"