dilluns, 9 de novembre de 2015

La nova biblioteca: cronologia d'una mentida

El mes de gener de 2013 un estudi de patologies de l'Àrea Metropolitana de Barcelona alertava del mal estat de l'edifici històric del Molí i l'equip de govern (CIU+PSC) demanava un informe a l'AMB per fer un estudi geològic del terreny, que indicava que l'edifici es podia conservar a «un preu raonable». Atenent a això, l'equip de govern va demanar més informes a l'AMB durant el 2013 per valorar els costos estimats de construir una nova biblioteca en un solar municipal o bé fer-la a l'edifici del Molí. La primera opció costava 2,8 milions d'euros, la segona opció uns 3,3 milions d'euros, inclosa la rehabilitació de l'edifici (xifrada en 1,5 milions d'euros).

Fotografia: Viu Molins de Rei
Tota aquesta informació és la que ens va fer arribar l'equip de govern en una junta de portaveus extraordinària el dia 10 de gener de 2014. Fins aquell moment no ens havia comunicat res. El mateix dia 10 l'Emilio Ramos (PP) ho esbombava a la ràdio, 3 dies després els regidors de l'equip de govern en parlaven obertament als mitjans de comunicació locals i al cap de setmana la CUP també hi dèiem la nostra. Finalment, el 22 de gener de 2014 l'equip de govern va explicar públicament que havia presentat un projecte per portar la nova biblioteca a l'edifici del Molí (amb un cost estimat de 3,3 milions d'euros).

La sociovergència va fer molts esforços, moltíssims, per convertir una idea en un projecte estrella de mandat. El procés traçat per l'equip de govern per fer arribar als caparrons dels molinencs la idea «El Molí és la Nova Biblioteca» va ser impressionant, basat principalment en utilitzar el Balcó de la Vila i les notes de premsa com a eines de comunicació de l'equip de govern (i no de l'ajuntament, que és el què pertocaria).

El Balcó de la Vila ens remet a l'edició del març de 2014 en què titulava «es proposa recuperar el Molí per ubicar-hi la nova biblioteca» i s'acompanyava la notícia amb opinions ciutadanes, majoritàriament favorables al projecte. També en faria referències més subtils al següent número, de maig de 2014.

De totes les notes de premsa fetes són destacables la del 13 de febrer de 2014, en què en ple balanç de l'ús de la biblioteca Pau Vila durant el 2013 es donava per fet el binomi Molí-Biblioteca amb l'expressió «definir com hauran de ser els serveis del nou equipament quan aquest es traslladi a El Molí», o la nota de premsa publicada el 29 d'abril de 2014, en què es lligava l'actuació contra els tèrmits a l'edifici amb el projecte de Biblioteca.

Cap a la precampanya

El debat plenari del pressupost municipal 2015 es va fer el 9 de desembre de 2014 i va comptar amb la previsió d'1.225.000 € al capítol d'inversions destinats al concepte «Biblioteca Municipal». Durant el ple (i com ja havíem fet prèviament) vam demanar a l'equip de govern que canviés el nom de la partida, ja que la inversió prevista es destinaria exclusivament a la rehabilitació de l'edifici del Molí i no pas a la nova biblioteca. No ens en vam sortir.

El 10 de febrer de 2015 la sociovergència local convocava una roda de premsa per presentar la rehabilitació de l'edifici del Molí que es transformava en la presentació del projecte de la nova biblioteca amb un cost de 4 milions d'euros (al titular de la nota de premsa) que s'enfilava als 4,56 milions d'euros al cos de la notícia, i lligava la restauració de l'edifici i la creació de la nova biblioteca. Llavors les dues accions ja es presentaven com a indestriables.

El mes de març l'ajuntament editava un «Balcó de la Vila extra balanç 2011-2015», que més enllà de canviar el format i convertir-lo en una eina d'autoelogi de l'equip de govern, anunciava en la contraportada que «aquest mes d'abril començaran les obres al Molí» i lligava de nou la restauració de l'edifici amb la creació de la biblioteca. El cost anunciat, un cop més, va ser de 4 milions d'euros.

El 9 d'abril de 2015 l'equip de govern va publicar una nota de premsa titulada «Ja han començat les obres de la nova biblioteca al Molí», amb un primer paràgraf destacat que ressaltava la següent informació: «Aquest dimarts han començat les obres de la nova biblioteca que s’allotjarà a l’edifici del Molí i que no acabaran fins a la tardor de l’any 2017. Les primeres actuacions consistiran en enderrocar alguns murs i mòduls annexes i en preparar la posterior estabilització de la nau principal. El projecte té un cost de 4’5 milions d’euros i permetrà multiplicar per cinc la capacitat de la biblioteca actual».

Fotografia: Eduard Suárez
Poques setmanes més tard, just començat el mes de maig (i quan quedava només una setmana per iniciar la campanya electoral), l'equip de govern va instal·lar un cartell al costat de l'edifici que continua palplantat allà mateix a dia d'avui i que diu: «construïm per a Molins de Rei la Nova Biblioteca Pau Vila»

En el darrer debat electoral que vam fer a La Peni el passat 20 de maig, en el bloc sobre el Molí i la Biblioteca, vaig afirmar el següent en nom de la CUP Molins de Rei:

«Estem en un moment en què l'equip de govern ha fet una propaganda mediàtica espectacular relacionant la rehabilitació del Molí, amb un cost d'1.653.397,13 euros, amb el projecte de la Biblioteca, que s'enfilarà a 4,5 milions d'euros pendent de sumar-hi, més endavant, el cost de dotar de contingut la Planta Baixa i la Primera Planta. Això ha desvirtuat el debat perquè ha portat els vilatans a pensar que el Molí és la Biblioteca. I això encara no és així, això no està aprovat».

El procés de licitació

Passades les eleccions i revalidada la sociovergència, en la comissió informativa d'Economia i Serveis Generals prèvia al ple de juliol (i feta el dia 15/07/2015) l'interventor municipal en funcions ens va explicar que el crèdit per a les obres de rehabilitació del Molí s'havia formalitzat a principis de juliol, concertat a través del programa de crèdit local de la Diputació i concretat a través del Banc Sabadell.

Simultàniament, des de la CUP hem anat seguint el procés de licitació obert a l'Àrea Metropolitana de Barcelona a través de la seva pàgina web sota el nom «Obres per l'execució del projecte executiu de consolidació estructural de l'edifici del molí, nau A, al municipi de Molins de Rei» i iniciat el 13 de juliol de 2015, pràcticament dos mesos després de les eleccions municipals, just després que l'ajuntament de Molins de Rei concertés el crèdit privat amb el Banc Sabadell. Per cert, el preu de licitació era finalment de 1.292.006,11€ sense IVA.

Fa un parell de setmanes la Junta de Govern de l'AMB anunciava l'acord per la classificació de les ofertes presentades i iniciava el requeriment de les garanties al GRUPMAS EDIFICACIÓ, S.L. com a empresa millor classificada, que a hores d'ara ja deu haver presentat formalment. A partir d'aquí s'ha d'iniciar el procés d'adjudicació i contractació i esperar l'inici d'unes obres que podrien començar ja al 2016 i que compten amb una previsió d'11 mesos per executar-les. Així doncs, el novembre de 2016 Molins de Rei podria celebrar que l'edifici històric del Molí està rehabilitat, una notícia més que benvinguda per a una vila que el 1998 va lluitar a través de la Plataforma Cívica Salvem el Molí per reivindicar un edifici que ens remet al tèxtil, a la nostra pròpia història.

Per contra, el projecte executiu de la nova biblioteca Pau Vila anunciat el gener de 2014 i presentat ara fa exactament 9 mesos, anunciat per tots els fronts possibles (rodes de premsa, nota de premsa, cartells al carrer, materials enviats als domicilis de la vila) i utilitzat com a arma de propaganda electoral (en debats, als programes dels partits que formaven part del govern, en entrevistes i un llarg etcètera) continua essent un projecte. Res més que això. Un projecte executiu sense dotació pressupostària, sense fonts de finançament previstes i sense cap procés de licitació en marxa. És possible que això canviï quan l'equip de govern ens faci arribar la proposta de pressupost municipal 2016, que té previst debatre al ple del proper dijous 26 de novembre. A falta de 15 dies per al debat, a falta d'informació, tot són incerteses.

Quatre conclusions

1) Durant el mandat 2011-2015 les úniques obres que es van fer a l'edifici del Molí van ser per resoldre un problema de tèrmits durant el 2014 i per enderrocar murs i edificis adjacents durant el mes d'abril, on l'oposició no sempre vam ser prou amatents. Dos obres de costos econòmics molt petits en comparació a les xifres de tot plegat. L'actuació contra els tèrmits no va tenir visibilitat pública; els enderrocaments, .

2) Atent a la primera conclusió, durant el mandat 2011-2015 no es va rehabilitar l'edifici del Molí ni es va construir la nova biblioteca. Però no és només això: tampoc es van iniciat els tràmits administratius per fer cap d'aquestes dues obres.

3) Els enderrocaments duts a terme pel govern municipal durant el mes d'abril es podrien haver programat, fàcilment, durant l'estiu o bé la tardor. I per què tanta pressa per fer-ho durant la primavera? L'única resposta possible és que iniciar-los en precampanya electoral va permetre al govern explicar a la població que el nou projecte de la biblioteca ja estava en marxa i, en definitiva, vendre fum.

4) El cartell «construïm per a Molins de Rei la Nova Biblioteca Pau Vila» continua essent a dia d'avui una mentida rotunda, una vergonya electoralista i un descrèdit enorme per a la sociovergència local. 

Ara per ara, el Molí no és la nova biblioteca.

dilluns, 28 de setembre de 2015

Aprendre a guanyar

La campanya electoral més intensa de la nostra història recent ha derivat en unes eleccions clarament plebiscitàries i un resultat rotund: l'independentisme, a 27 de setembre de 2015, encara no és majoritari al nostre país. I tot i això, l'independentisme és el guanyador indiscutible de les eleccions, serà majoritari al parlament i no té cap alternativa viable organitzada i creïble des d'altres plantejaments polítics (terceres vies, unionisme pur i dur, etcètera).

L'independentisme, per primera vegada, ha guanyat les eleccions. Compta amb 72 diputats i un reconeixement explícit de la victòria per part dels mitjans internacionals. I tot plegat, amb una participació massiva a les urnes (la més alta que jo he viscut) que s'ha enfilat fins al 77,44% del cens, una xifra concloent que dibuixa perfectament la realitat catalana. A grans trets:

1) Qui ens hauria de dir que l'independentisme, tants anys rebregat, menystingut i oblidat, guanyaria unes eleccions. Haurem d'aprendre a guanyar després de tants anys de derrotes.

2) Contra l'eufòria, dades: no som majoritaris, tècnicament no hem guanyat el plebiscit. La sensació és agredolça, antídot meravellós per continuar construint un projecte popular. No dubto que si mai hi ha un referèndum ben participat el guanyarem. Tampoc dubto que ara que iniciem el procés constituent cap a la república catalana encara serem molts més. No hi ha res més engrescador que poder construir un país lliure ple de persones lliures.

3) Avui som més que ahir: el 9N 1.897.274 persones van votar sí-sí. 10 mesos després aquesta xifra s'enfilarà fins a les 1.954.000 persones amb un cens lleugerament més reduït. Dos Molins de Rei sencers més plens de gent plantant cara a l'estat, per entendre'ns.

3) Hi ha unes 336.000 persones obertament independentistes, anticapitalistes i feministes. La CUP continua fent passos endavant sense trair ni una coma del seu discurs. Això impressiona. Cal continuar teixint xarxes d'unitat popular, casals, sindicats i tot allò que faci falta. Governar-nos dia a dia per continuar creixent.

4) Desobediència. Trencament amb la legalitat espanyola. Fi del processisme. Exercir sobirania i ruptura. Procés constituent. República catalana. Tenim eines i arguments a cabassos per combatre la pressió mediàtica filoconvergent que ja ens cau al damunt. L'esquerra independentista hem tingut enemics molt més poderosos. Confiança en nosaltres mateixos. I un marc nacional clar entre cella i cella: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

5) Viure en directe l'ensorrament d'Unió. Aquí sí: eufòria.

6) El projecte de CSQEP, nascut d'un pacte entre cúpules, incapaç d'entendre l'estat com un enemic de la classe treballadora, obsessionat en reduir el procés a Mas i venut com el projecte de la sucursal espanyola de Podemos ha fracassat. Tan de bo, ara, apostin per la ruptura i per l'obertura d'un procés constituent.



En clau local

L'independentisme és majoritari a Molins de Rei, tal i com ja apuntava el 9N de l'any passat: 53,62% dels vots, que en només 10 mesos han passat dels 8.018 fins als 8.423.

La CUP passem de 886 vots i 7a força el 2012 a 1572 vots i 4a força aquest 2015. El decalatge de pèrdua de vots respecte a les municipals s'ha reduït considerablement (pràcticament 900 el 2012, ara menys de 400), cosa que reforça la idea que el projecte ideològic de la Unitat Popular cada cop té més suports estructurals a la nostra vila. A continuar picant pedra i no defallir per mirar d'eixamplar-los.

A l'altra banda, toc d'alerta dels grossos: 3.184 vots de dreta espanyola a la nostra vila. Un 20% dels vots. És inaudit i, per tant, preocupant. Més encara quan les dos formacions que els recullen (el PP, i, molt especialment, Ciutadans) són partits sense implementació a Molins, desarrelats i amb experiències institucionals a l'ajuntament absolutament lamentables. Partits construïts des del discurs de la TV privada espanyola que han guanyat un terreny que caldrà recuperar pam a pam. I caldrà que siguin les Candidatures d'Unitat Popular les encarregades de recosir totes les estripades demagògiques fetes en els darrers mesos i anys a través dels mitjans. És feina nostra aconseguir-ho.

Roger

** No compta per l'anàlisi, òbviament. Però és inaudit que un país que fracassa en el sistema de vot per correu i que exerceix un apartheid electoral amb les persones nouvingudes accepti com a vàlids els seus resultats electorals. La minoria silenciada. Ànims i abraçades per a tots ells!

dilluns, 25 de maig de 2015

1.937 gràcies!


La campanya ha estat intensa, bonica i plena d'il·lusió. Un torrent de feina col·lectiva i d'emocions que hem d'aconseguir que perduri durant les properes setmanes, mesos i anys. 

La CUP hem mantingut els 4 regidors i ho hem fet amb més suports que mai a Molins, amb 140 vots més que el 2011. Ens hem quedat molt lluny de guanyar les eleccions, que era probablement l'objectiu més ambiciós que com a projecte hem volgut traslladar a la vila en els nostres 8 anys i mig d'història. No ho hem aconseguit.

Però sí que hem aconseguit l'objectiu de fons: consolidar el projecte a Molins, fer-lo fort, fer-lo créixer. I això ho detecto pels resultats, és clar, però especialment per la convicció enorme, la il·lusió tremenda i el coratge immens de tota la gent que ha participat del projecte i que l'ha votat amb alegria aquest diumenge. Alegria, un patrimoni de la vida al carrer, a les eleccions. Qui ho hauria de dir!

El resultat ens genera confiança, ens reforça i ens fa encarar el futur del projecte de la CUP Molins amb molta responsabilitat, perquè hem de ser-hi a tots els àmbits i fer molta més feina. El nostre repte és construir una majoria política i social rupturista, d'esquerres i independentista a Molins i estem determinats a assolir-lo. Estic convençut que ho aconseguirem.

Durant els propers 4 anys defensarem un programa polític potent i transformador i l'intentarem aplicar des de tots els fronts possibles. A la institució, ens tocarà fer-ho des de l'oposició.

Haurem de vetllar, també, per la vila sencera. Perquè tot i que el projecte es manté, no deixa de ser cert que es fa fort allà on ja era fort i s'afebleix allà on ja era més feble. Per vèncer caldrà revertir aquesta dinàmica i deixar en evidència els nous i vells estrategs de la política de distinció de barris mal entesa. I fer créixer consciències. I ser-hi sempre.

Uns resultats conservadors

Els resultats, a la vila, són clars: el poble ha donat suport a l'acció de govern de la sociovergència. Convergents i socialistes, dos partits clàssics en procés d'enfonsament que han decidit contradir les seves dinàmiques nacionals a Molins millorant els resultats obtinguts el 2011 i assolint un regidor més que els permetrà governar amb un pacte de majoria absoluta. 

És un vot en clau conservadora que em decep profundament en una nit de ruptura tan bèstia arreu dels Països Catalans. Un resultat en el qual tots plegats hi tenim part de responsabilitat però que estem disposats a continuar impugnant cada dia de l'any si aposten pel mateix model poruc, gris i feble que hem patit en els darrers 4 anys. La gestió potser es pot fer amb peus de plom i pendent del què diran La política, allò que volem i defensem, ho haurà de rebatre amb contundència.

Cap a la independència

Algú pot dir que tant la suma de CUP i ERC hem rebut més suports que mai i que el creixement de CiU, que també supera tots els seus registres, ajuda a reforçar una majoria independentista a la vila amb 13 regidors de 21. Però els suports a aquests 3 partits (6.500 vots) també indiquen que els 8.018 vots sísí de la consulta del 9 de novembre no s'han mobilitzat plenament a les municipals, i si ho han fet, una part significativa d'ells han apostat per partits que no han anat més enllà del reconeixement del dret a decidir en abstracte. Haurem de seguir batallant per convèncer que l'independentisme és necessari i que només ens és útil quan és una eina de transformació i serveix per canviar-ho tot.

Com a contraposició a aquest creixement de l'independentisme, també cal ressaltar que les forces espanyolistes i de dretes mantenen el regidor a Molins, amb canvi de jaqueta (El PP surt, entra Ciutadans) però amb un total de 1.261 vots, una xifra superior a qualsevol resultat obtingut en les darreres dècades

Un país en plena transformació

No només Barcelona. No només València. Que el país capgiri les seves institucions és una enorme notícia. Que el PP s'hagi convertit en una força superada i vençuda arreu dels Països Catalans és espectacular. Que la CUP entra a Pedreguer, a la Marina Alta, a Alacant. I que guanya a llocs com Berga i Capellades. Que a la comarca ha entrat amb una força brutal a Esparreguera (5 regidors!!) i a Corbera (3!), i que també hi serà a llocs com Esplugues o l'Hospitalet i d'una manera o altra a Sant Boi, a Cornellà o a Vallirana.

I alerta amb Navàs, amb Celrà, amb Viladamat. Majories absolutes allà on la CUP ha format part del govern. 372 regidors disposats a tot per fer un país lliure des de viles, pobles i ciutats. I recordar d'on venim, que el 2007 l'Àlex era un entre 20 i avui som 4 entre 372. Formiguetes que hem après a fer passos de gegant. Que emociona veure que sí, que estem capgirant la història, i que som tanta gent i amb tantíssima gent al costat que hi és i que hi serà.

A somriure, que guanyarem!

Els resultats agredolços a Molins no impedeixen que les sensacions siguin bones. Amb la Mireia, el Josep i el Carles estic convençut que farem un equip de regidors que respondrà a la confiança de la gent que ha optat per nosaltes en unes eleccions. No només perquè pensi que som 4 persones que podem fer molta i bona feina. Sinó perquè estic convençut que hi sereu, que el projecte serà col·lectiu i que sereu tan alegres i crítics com faci falta. I que serem capaços de governar-nos a la institució i al carrer, encara que sigui des de l'oposició en una banda i amb una majoria social per construir en l'altra

I ho dic aquí, alt i clar: el meu agraïment per totes les paraules d'ànims, els reconeixements i elogis rebuts aquests dies per part vostra és infinit. Sóc incapaç de processar-ho i retornar-vos-ho com ho mereixeu. Però gràcies, de cor, per tot.

Somriurem, perquè guanyarem. Fins la victòria!



dijous, 15 de gener de 2015

La paciència indigna


Trobo que hem canviat el patiment per si les eleccions queien durant la Fira de la Candelera per uns comicis en plena Festa Major amb massa alegria. De cop i volta, en el país del #tenimpressa esperar 9 mesos i 12 dies passa a ser un encert. I mira que m'esforço però no sé veure ni un sol aspecte positiu d'una nova dilació del procés. Bé, sí, que tindrem temps de comentar la jugada, i de fer petar la xerrada i fins i tot de tornar a presenciar espectacles mediàtics deplorables basats en dir-se el nom del porc entre uns i altres. Temps que al país no li sobra.

Som un poble mesell que es conforma amb qualsevol cosa. De fet, tendim a dir amen als nostres governants, perquè "escolta, millor això que res, que després d'anys de lluita no ve de 9 mesos, que l'important és que s'hagin posat d'acord, que s'hagi recuperat la unitat i..." ... i qui no es conforma és perquè no vol.

Deia Joan Fuster que tota política que no sigui feta per nosaltres serà feta contra nosaltres. I exactament és això el que ha rebut l'independentisme mobilitzat: quan el despatx ha passat per davant del carrer tot s'ha aturat, enrarit i endarrerit. L'interès partidista, de calendari tàctic i de consolidació del poder, contra els interessos de la gent que massivament ha sortit al carrer en els darrers anys. I tothom retratat, però amb 9 mesos de marge per aconseguir desterrar de la memòria de la gent el circ d'aquestes setmanes.


L'acord d'ahir és una presa de pèl, es miri per on es miri. Fins i tot van atrevir-se a posar de nou les estructures d'estat sobre la taula, les mateixes que CiU ha estat incapaç d'executar en els darrers dos anys. Les mateixes, les ja existents, que han servit com a carta guanyadora en el joc de la privatització i la lògica del benefici privat entre les empreses amigues. Qui ho hauria dit el 25 de novembre de 2012 que CiU seria capaç d'aferrar-se al govern durant 3 anys de retallades a canvi de pràcticament res: una consulta desballestada (ep, però alegre i popular!) el 9N i unes noves eleccions (no constituents, sembla) per al 27 de setembre, en què el comptador es torna a posar a zero per a tothom.

3 anys en què Esquerra haurà dut a terme un paper galdós: 3 pressupostos signats sota el paradigma de les retallades en serveis públics essencials, retallades socials bestials, mirada perduda i acció més discursiva que real davant el degoteig de casos de corrupció d'ara i d'abans i, en general, un acompanyament de súbdit a la deriva del país a canvi del procés. Intueixo que la seva militància de base il·lusionada i els seus votants per construir un país per a tothom o s'autoenganya o ho passa malament: jo no seria capaç de gestionar-ho.

No estem en condicions de marejar la perdiu i el nostre exercici de paciència envers els governants és indigne. Buscar les virtuts de l'acord no unitari és fer un exercici de submissió que no estem disposats a fer. Ara, més que mai, ens convé una perspectiva crítica i allò del cap fred, el que ens permet analitzar que és un acord contrari als interessos de la gent mobilitzada per la independència els darrers anys. Per dir-ho d'una altra manera: si aquest acord s'hagués anunciat en els mateixos termes d'ahir el dia 10 de novembre de 2014 hauria generat una mobilització aïrada al carrer amb el suport de la gent de l'ANC i Òmnium que ahir va preguntar-se perquè van acceptar una proposta que no era la seva.

El temps passa, però. I aquí seguim. Esperant (i treballant per propiciar) la ruptura que ens allunyi d'aquest trist espectacle. Si volem construir un país millor, preparem-nos, que el repte és enorme.

** Text corresponent a l'espai "la raó del regidor" de Ràdio Molins de Rei, emès el dia 15-01-15.