Aiguamolls: espai desaprofitat

El passat dissabte, amb els joves de l'esplai, vaig tenir l’oportunitat de fer una bona passejada amb bicicleta pel camí habilitat fa una bona pila d’anys al costat del riu Llobregat. Sortint des de la nostra vila a l’alçada del carrer Josep Verdaguer, es podria dir que es tracta d’un recorregut amè i adient a sortides familiars, de passeig i de gaudi de l’entorn. Si més no, aquestes són les característiques que jo recordava del voltant del riu i dels aiguamolls no fa gaires anys.

Aquest dissabte, però, em sorprengué el deteriorament del camí i del seu entorn. Tot i que s’estan fent unes obres enormes a la llera del riu, cosa que ajuda a empitjorar la passejada i que podria servir d'excusa, hi ha més aspectes descuidats i en mal estat.

D’entrada, l’exemple més clar és el dels aiguamolls. Si bé és cert que fa un temps es van canviar d’ubicació uns quants metres, per tal de suportar les obres i els nous traçats de comunicació de la comarca de millor manera, també s’ha de dir que és un espai de la vila completament desaprofitat ara mateix: sembla que el projecte de reposició, prou ambiciós amb pantalles pel soroll, plaques solars i diferents punts d'observació, serà de difícil execució.

Antigament, la mateixa zona d’aiguamolls permetia fer un recorregut intern circular, al mig del qual hi havia un punt d’observació d’aus. Ara mateix, les aus de l’aiguamoll són visibles a través d’un plafó de fusta amb petits visors, que se situa al mateix camí del costat del riu i que només permet la visió d’una part de l’estany, sense cap explicació de la seva funció i essent poc atractiu a les persones que s’adrecin allà amb aquest objectiu. No es podria ampliar l’espai d’aiguamoll, i sobretot, adequar el seu entorn per tal que els molinencs, molinenques i visitants puguem gaudir d’un espai natural com aquest?

Fins i tot fora de l’aiguamoll, la sortida amb bicicleta em va deixar un altre disgust, al veure com el camí s’acabava incomprensiblement a l’alçada de Sant Feliu de Llobregat, al topar amb un canal de recent construcció a través del qual no s’ha habilitat cap pas. També vaig observar la manca d’una zona d’ombra per descansar acompanyada d’algun banc o font, així com la falta de plafons informatius de la diversitat natural de la zona o de les característiques geogràfiques del riu i els pobles del seu voltant. En definitiva, vaig trobar-me amb una zona abandonada, gens transitada i francament desaprofitada.

Espero que al finalitzar-se les obres del riu es recuperi el camí, com a espai veritablement acollidor, de lleure i de coneixement, aprofitant l’important valor de tenir uns aiguamolls a la nostra vila que avui en dia poca gent coneix.

Roger

El Molí i la cultura

L’àmbit cultural a Molins de Rei ha estat desatès durant un bon grapat d’anys des de l’Ajuntament per la manca de recursos, i també per entendre com a prioritàries altres inversions i projectes, com és legítim i tal i com l’agenda política del municipi ha anat marcant.

En aquesta legislatura, tot sembla indicar que alguns dels projectes emblemàtics que es duran a terme resoldran els dèficits culturals que tenim, com poden ser la nova biblioteca que s’ubicarà a la Plaça de la Llibertat o la renovada Federació Obrera al carrer Verdaguer. Malgrat tot, aquests projectes es concretaran, si tot va bé, a finals de legislatura, o el que és el mateix, l’any 2011. Per tant, bona part de la cultura molinenca viurà en un impàs fins a aquesta data aproximada.

Un dels problemes de la situació d’espera que tenim actualment és la dificultat de millorar equipaments actuals, ja que fer una inversió per un període de 3 anys no acostuma a resultar prou rendible. De fet, un aspecte cabdal com garantir l’accessibilitat a la biblioteca municipal a tots els molinencs i molinenques queda supeditat a l’espera del nou edifici per no augmentar els costos innecessàriament.

Dins d’aquest context de provisionalitat, l’edifici d’el Molí brilla amb llum pròpia. Aquest edifici, un dels espais de titularitat pública més grans de la nostra vila, ha d’acollir d’aquí uns quants anys el nou consistori municipal, si se segueixen els projectes establerts des de l’equip de govern.

Mentrestant, però, les condicions d’ús que presenta són lamentables : finestres trencades, manca de llums, espais tancats i deixalles diverses (entre elles un plafó de l’Ajuntament en un espai d’accés limitat, el súmmum de la incoherència comunicativa).

Dins aquest panorama, hi ha algunes activitats que tenen lloc a l’edifici històric del Molí, com l’espai per la Brigada Municipal, sales per tallers i assajos i un buc d’assaig provisional a l’espera de la Federació Obrera, que ara mateix és inservible per a qualsevol tipus de música.

Crec que qualsevol persona pot entendre la difícil decisió d’invertir en un espai de forma provisional, però crec que en aquest cas, l’Ajuntament hauria de vetllar per la conservació del patrimoni local més preuat (l’edifici és entranyable) i assegurar uns mínims als usuaris del Molí de Molins de Rei: llum, un terra net, acondicionament d’espais progressius i restauració de les facanes i espais interior utilitzats.

D’aquesta manera, el Molí es convertiria en un espai útil i generador d’activitat cultural i aquells col·lectius que així ho reclamen podrien disposar d’amplis espais per realitzar les seves tasques socioculturals.

Roger

Revetlla Popular de Sant Joan!

La celebració de Sant Joan és una de les festes nacionals que mantenen una estima i un respecte vers la tradició, la qual cosa la converteix en una festa entranyable i desitjada. A Molins de Rei, després d'uns anys de revetlles diverses organitzades per la gent de l'Ateneu Mulei o pels Amics del Camell i més enllà de les revetlles dels barris, aquest any tindrà lloc un nou impuls a la consolidació de la Revetlla com a espai de trobada festiva.

Des del Casal Autogestionat de Joves hem decidit organitzar una Revetlla Popular de Sant Joan, oberta a gent de totes les edats i que esperem que sigui el punt de partida de cara a una consolidació de la celebració en els propers anys. Una de les característiques a destacar és la coordinació de la revetlla amb els actes de l'arribada de la Flama del Canigó, amb certa solvència i força esperats. Per tant, no crec que sigui un bolet sorgit del no res, sinó una iniciativa que pretén complementar els actes que es fan al centre vila i aportar elements innovadors a la festa.

Hem previst un seguit d'actes a la Plaça de l'Església, que començaran amb un sopar popular (els tiquets els podeu comprar a la llibreria Barba, a l'Estanc Margarit i al Comerç Just a partir de demà), un quinto (una rifa popular a mode de bingo en què sortejarem productes de comerços locals que han volgut col·laborar amb nosaltres), danses tradicionals al voltant de la foguera i música ballable i festiva.

A més a més, acompanyarem els actes amb una petita exposició de les activitats dels casals de joves de Catalunya, fent una barra pel concert, una zona de petards, amb el ball del Gall de Molins de Rei i amb alguna activitat sorpresa que esperem que agradi a tots els assistents.

Crec que pot sortir una revetlla molt maca malgrat el factor innegable de la novetat. Tot depèn, a més a més de l'organització, de les complicitats amb la resta del teixit associatiu local i de la predisposició de tots vosaltres a participar-hi, així que animeu-vos a venir i gaudirem d'una revetlla popular de Sant Joan festiva i tradicional!

Roger

Mercat d'intercanvi (i mercat de consum)

El proper dissabte dia 7 de juny, d’11 a 2 del migdia, tindrà lloc a la nostra vila una nova celebració del mercat d’intercanvi, una iniciativa que es du a terme cada dimecres al vespre a l’entrada de Ka la Banya i que ja s’ha muntat a la plaça de la Creu en altres ocasions.

El mercat d’intercanvi és una bona iniciativa de l’Ajuntament de Molins de Rei, que ha sabut aprofitar l’empenta inicial d’algunes entitats, al considerar que es tracta d’un espai cívic adequat per portar a terme una relació en termes econòmics molt diferents: No es tracta de bescanviar productes per diners, sinó objectes no necessaris o no desitjats per altres objectes que ens puguin ésser d’utilitat.

El mercat d’intercanvi, doncs, es basa en la participació dels implicats, que intercanvien objectes en una posició d’igualtat per tal de reutilitzar-los. Sense acord de les persones implicades, evidentment, no hi pot haver tracte, ja que el fet de compartir els objectes i d’acordar un canvi per millorar-ne els seus usos necessita el consens entre els participants.

Aquest model, interessant i amb un fort component educatiu en les formes, contrasta amb la celebració del primer aniversari de la remodelació del Mercat Municipal, en què es potenciava una tipologia de relació consumista evident. L’Ajuntament decidí regalar carmels, samarretes i pastissos, i acompanyar l’oferta d’una actuació del Mag Lari i d’un espai per als infants. O l’oferta era l’actuació i l’acompanyaren dels regals. És igual. En qualsevol cas, aconseguiren que una munió de molinencs i molinenques assistissin a l’acte i que es produïssin cues força destacades per recollir els regals.

L’Ajuntament de Molins de Rei hauria de reflexionar si aquest model de relació és el desitjat per tal de construir una societat més forta i compromesa. L’aposta per una activitat com el mercat d’intercanvi, des del meu punt de vista, hauria d’incloure una coherència en la resta d’actuacions o, si més no, l’absència de desigualtat econòmica. Perquè, vist l’enrenou muntat el passat divendres, algú creu que l’Ajuntament prioritza el model d’intercanvi davant les formes habituals de consum ?

És cert que aquest dissabte s’ha previst un taller de llaminadures i un espectacle d’un grup d’animació que acompanyaran el propi mercat d’intercanvi, però n’hi ha prou? És suficient per intentar canviar les dinàmiques consumistes en les quals estem immersos quotidianament?

Sincerament, crec que el Mercat d’Intercanvi pot ser un bon projecte i una bona iniciativa per part de l’Ajuntament (de ben segur que n'hi ha pocs que en promocionin), però de moment, no té al darrere l’aposta de coherència i de promoció que necessita per convertir-se en un reclam real i en un acte concorregut. En definitiva, manca l’aposta decidida des de l’administració si es vol construir, o bé provar, una alternativa al model econòmic vigent.

Roger