El p
assat dissabte, amb els joves de l'esplai, vaig tenir l’oportunitat de fer una bona passejada amb bicicleta pel camí habilitat fa una bona pila d’anys al costat del riu Llobregat. Sortint des de la nostra vila a l’alçada del carrer Josep Verdaguer, es podria dir que es tracta d’un recorregut amè i adient a sortides familiars, de passeig i de gaudi de l’entorn. Si més no, aquestes són les característiques que jo recordava del voltant del riu i dels aiguamolls no fa gaires anys.
Aquest dissabte, però, em sorprengué el deteriorament del camí i del seu entorn. Tot i que s’estan fent unes obres enormes a la llera del riu, cosa que ajuda a empitjorar la passejada i que podria servir d'excusa, hi ha més aspectes descuidats i en mal estat.
D’entrada, l’exemple més clar és el dels aiguamolls. Si bé és cert que fa un temps es van canviar d’ubicació uns quants metres, per tal de suportar les obres i els nous traçats de comunicació de la comarca de millor manera, també s’ha de dir que és un espai de la vila completament desaprofitat ara mateix: sembla que el projecte de reposició, prou ambiciós amb pantalles pel soroll, plaques solars i diferents punts d'observació, serà de difícil execució.
Antigament, la mateixa zona d’aiguamolls permetia fer un recorregut intern circular, al mig del qual hi havia un punt d’observació d’aus. Ara mateix, les aus de l’aiguamoll són visibles a través d’un plafó de fusta amb petits visors, que se situa al mateix camí del costat del riu i que només permet la visió d’una part de l’estany, sense cap explicació de la seva funció i essent poc atractiu a les persones que s’adrecin allà amb aquest objectiu. No es podria ampliar l’espai d’aiguamoll, i sobretot, adequar el seu entorn per tal que els molinencs, molinenques i visitants puguem gaudir d’un espai natural com aquest?
Fins i tot fora de l’aiguamoll, la sortida amb bicicleta em
va deixar un altre disgust, al veure com el camí s’acabava incomprensiblement a l’alçada de Sant Feliu de Llobregat, al topar amb un canal de recent construcció a través del qual no s’ha habilitat cap pas. També vaig observar la manca d’una zona d’ombra per descansar acompanyada d’algun banc o font, així com la falta de plafons informatius de la diversitat natural de la zona o de les característiques geogràfiques del riu i els pobles del seu voltant. En definitiva, vaig trobar-me amb una zona abandonada, gens transitada i francament desaprofitada.
assat dissabte, amb els joves de l'esplai, vaig tenir l’oportunitat de fer una bona passejada amb bicicleta pel camí habilitat fa una bona pila d’anys al costat del riu Llobregat. Sortint des de la nostra vila a l’alçada del carrer Josep Verdaguer, es podria dir que es tracta d’un recorregut amè i adient a sortides familiars, de passeig i de gaudi de l’entorn. Si més no, aquestes són les característiques que jo recordava del voltant del riu i dels aiguamolls no fa gaires anys.Aquest dissabte, però, em sorprengué el deteriorament del camí i del seu entorn. Tot i que s’estan fent unes obres enormes a la llera del riu, cosa que ajuda a empitjorar la passejada i que podria servir d'excusa, hi ha més aspectes descuidats i en mal estat.
D’entrada, l’exemple més clar és el dels aiguamolls. Si bé és cert que fa un temps es van canviar d’ubicació uns quants metres, per tal de suportar les obres i els nous traçats de comunicació de la comarca de millor manera, també s’ha de dir que és un espai de la vila completament desaprofitat ara mateix: sembla que el projecte de reposició, prou ambiciós amb pantalles pel soroll, plaques solars i diferents punts d'observació, serà de difícil execució.
Antigament, la mateixa zona d’aiguamolls permetia fer un recorregut intern circular, al mig del qual hi havia un punt d’observació d’aus. Ara mateix, les aus de l’aiguamoll són visibles a través d’un plafó de fusta amb petits visors, que se situa al mateix camí del costat del riu i que només permet la visió d’una part de l’estany, sense cap explicació de la seva funció i essent poc atractiu a les persones que s’adrecin allà amb aquest objectiu. No es podria ampliar l’espai d’aiguamoll, i sobretot, adequar el seu entorn per tal que els molinencs, molinenques i visitants puguem gaudir d’un espai natural com aquest?
Fins i tot fora de l’aiguamoll, la sortida amb bicicleta em
va deixar un altre disgust, al veure com el camí s’acabava incomprensiblement a l’alçada de Sant Feliu de Llobregat, al topar amb un canal de recent construcció a través del qual no s’ha habilitat cap pas. També vaig observar la manca d’una zona d’ombra per descansar acompanyada d’algun banc o font, així com la falta de plafons informatius de la diversitat natural de la zona o de les característiques geogràfiques del riu i els pobles del seu voltant. En definitiva, vaig trobar-me amb una zona abandonada, gens transitada i francament desaprofitada.Espero que al finalitzar-se les obres del riu es recuperi el camí, com a espai veritablement acollidor, de lleure i de coneixement, aprofitant l’important valor de tenir uns aiguamolls a la nostra vila que avui en dia poca gent coneix.
Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada