dijous, 29 de novembre de 2007

Moció "Casa de la Vila"

Ahir al vespre es va celebrar el Ple de l'Ajuntament del mes de novembre, que momentàniament va deixar de banda el tema dels pressupostos i va posar sobre la taula pocs punts i unes quantes mocions.

Des de la CUP vam decidir presentar-ne una sobre el butlletí "Casa de la Vila", que últimament ha comportat prou debat entre els grups municipals de Molins de Rei. La moció pretenia canviar alguns aspectes del butlletí per tal d'aconseguir fer-lo més proper als molinencs i molinenques, evitar el propagandisme de l'equip de govern i informar dels serveis de les diferents administració que puguin ser utilitzats pels vilatans i vilatanes puntualment o usual.

La moció constava de 9 punts i vam decidir votar-los un per un, per tal que si algun dels punts no tenia consens no afectés a la voluntat general de la moció.

Entre les demandes principals, trobaríem un espai dedicat (cedit) a diferents entitats de la vila, per tal de donar-se a conéixer, un augment de la informació sobre els serveis procedents de les administracions, una disminució del format "notícia" i de les inauguracions de certes obres de l'equip de govern, la creació d'una comissió que vetllés pel contingut de cada publicació (amb representants del govern i també de l'oposició), la supressió de la salutació de l'alcalde, la reducció a 16 pàgines (actualment en té 24) i també la prohibició d'editar publicacions explicant l'obra de govern en període pre-electoral.

Des del Grup Municipal del PSC se'ns va comentar que estaven d'acord amb el fons de la nostra proposta i van decidir votar alguns dels punts a favor i abstenir-se en la resta, però en canvi, des de l'equip de govern es va decidir votar en contra al conjunt de la moció, la qual cosa va impedir arribar a algun tipus d'acord en algun dels punts plantejats per la CUP.

Personalment, considero que l'explicació donada pel primer tinent d'alcalde de la vila, en Víctor Puntas, va ser molt fluixa. No pot asseverar que si la CUP vol realment donar un nou aire al butlletí municipal hauria de fer un treball de fons molt més sòlid i cercant el consens de les diferents forces polítiques locals, quan precisament vam entrar aquesta moció dues setmanes abans de la celebració del ple, per tal que cada grup municipal tingués prou temps per analitzar les nostres propostes i proposar-ne d'alternatives, cercar un consens, explicar els motius pels quals no s'estava d'acord amb algun dels punts, etcètera.

Precisament, el seu comentari va exemplificar la manca de voluntat de l'equip de govern de cercar punts d'unió i de trobada amb la proposta de la CUP en aquest aspecte. Una oportunitat perduda per replantejar el sentit real d'una publicació municipal ("institucional"), d'apostar pel control de la seva qualitat i d'evitar de forma clara l'ús propagandístic que actualment té cada butlletí publicat en les seves futures edicions.


Roger

dilluns, 26 de novembre de 2007

El català (O una carta desaprofitada)

Avui al migdia l’Audiencia Nacional de Madrid ha decidit no pronunciar-se sobre l’ús del català als seus tribunals al·legant falta de competències sobre l’assumpte, que ve marcat pel judici realitzat la setmana passada en què dos joves catalans van fer la seva declaració en català però no va poder ser recollida en acta per falta de traductors. La dimensió de l’assumpte ha sigut tan gran que la consellera Tura va decidir enviar una carta sol·licitant el respecte a les llengües cooficials de l’Estat, però pel que sembla no ha obtingut la resposta desitjada.

En qualsevol cas, i des de la meva humil opinió, no crec que aquest sigui l’assumpte més preocupant sobre l’ús del català: Hauríem de considerar gairebé normal que succeeixi, si tenim en compte que a casa nostra no tenim prou garanties de poder ser atesos en la nostra llengua, i contextualitzo el comentari en el marc de la justícia: només caldria recordar l’actuació lamentable de la magistrada Ana Ingelmo en la celebració del judici per l’assassinat de Josep Maria Isanta fa escassament un mes, durant el qual va obligar a parlar en espanyol a un testimoni, o diferents actuacions policials com el cos de la Guàrdia Civil a La Seu d’Urgell o de la policia nacional a Xàtiva, que han perseguit la llengua catalana de forma pràcticament criminal.

Per tant doncs, jo diria que ens hauria d’escandalitzar molt més les dificultats del català més properes i intentar abandonar el fum mediàtic de tot allò que relaciona el greuge amb Madrid: Tal i com han demostrat darrerement nombrosos estudis sobre l’ús social de la llengua, el català té greus problemes de pervivència en un context normalitzat:

Una majoria destacable de jovent el coneix acadèmicament, però l’utilitza malament o, directament, no el troba prou "bensonant" per les seves converses quotidianes i deixa d'emprar-lo.

Està comprovat que qualsevol empresa tele-operadora utilitza l’espanyol com a llengua habitual d’introducció a les converses amb els seus possibles clients i, poques d’elles sent optimistes, ofereixen l’opció de prosseguir la conversa en català un cop tu ho sol·licites

És evident que la música en català no ofereix unes perspectives gaire encoratjadores, fet que podria venir motivat per la manca d’opcions radiofòniques on fer-se sentir;

També és evident que veure normalment pel·lícules en català pot suposar pràcticament un acte de fèrria voluntat i d’incomoditat notable.

Fins i tot és notable la manca de respecte d’algunes empreses cap a l’etiquetatge en català (molt interessant l'estudi sobre l'etiquetatge a les cerveses, en què podem observar clares diferències entre Moritz o la San Miguel)

Per tots aquests motius, i responent a l'encapçalament, crec que la carta enviada per la Consellera Tura és un exemple d'esforç mal dirigit. Hauríem de realitzar una autèntica política lingüística per part de tots els implicats, entenent que hi ha dos factors absolutament claus pel futur lingüístic dels Països Catalans:

D’una banda, la via legal: És important fer lleis que regulin tots aquests camps, però és molt més important que es portin a la pràctica. I si cal sancionar qui les incompleix, que es faci, perquè la manca de respecte envers els drets lingüístics és d’aquell qui no vol aprendre la forma d’expressar-se del país on viu.

D’altra banda, i encara més important, és la conscienciació personal de cadascú, i en aquest aspecte cal que fem un ús de la llengua normalment desacomplexat

I qui ens vulgui entendre, no patiu, que ens entendrà.

Roger

divendres, 23 de novembre de 2007

Van venir tots (excepte el respecte)

Ahir al vespre la Plataforma en Defensa de Collserola - Molins va dur a terme el seu acte de presentació davant un bon nombre de vilatans interessats en la problemàtica de la Rierada-Vallpineda. Hi van assistir representants de quatre forces polítiques de la vila (CUP, ERC-AM, CiU i PSC), propietaris de la zona, veïns i altres molinencs i molinenques.

L'acte, que va omplir a vessar la sala d'actes de l'Agrupació Folklòrica, va seguir l'esquema d'intervencions previstes del Pere Cases, l'Eva Mas, el Pedro Royo i la Marisol Felip, que van plantejar diferents aspectes del projecte i van denunciar les contradiccions de l'equip de govern de la vila. Tot i així, la xerrada no va poder finalitzar tal i com estava previst.

Quan l'última ponent de l'acte, la Marisol Felip, estava fent una valoració estrictament ecològica de la zona de Collserola i de la Rierada, un dels veïns presents a l'acte va intervenir i va començar a criticar el que s'estava dient. Aquesta intervenció va provocar un rebombori important i va donar pas a una segona part de l'acte molt tensa i, des del meu punt de vista, amb comportaments lamentables per part d'alguns dels assistents.

Així doncs, amb un pas obligat al torn obert de paraules, es va procedir a escoltar les queixes de diversos propietaris de la zona i postures d'altres assistents. Malgrat els intents dels membres de la Plataforma de mantenir uns certs mínims d'ordre i de respecte envers la diversitat d'opinions present a la sala, alguns veïns de la Rierada van mantenir una actitud de desafiament acompanyada d'una violència verbal totalment inapropiada per la situació.

El final de l'acte, amb acusacions i pujades de to constants, va tenir un ambient pràcticament irrespirable. És una llàstima que les opinions que té cadascú sobre el Pla d'Urbanització de la Rierada no poguessin ser debatudes com seria interessant fer-ho. Alguns propietaris, tal i com es va comentar en diversos moments de l'acte, van aconseguir que predominés la sensació de trobar-nos en una reunió de propietaris o en una reunió d'escala. Si més no, la discussió mostra clarament que es tracta d'una problemàtica important, que no es pot obviar.
Crec, que malgrat aquests incidents, la feina de la Plataforma va en el camí correcte. No és gens fàcil aconseguir omplir la sala d'actes de l'Agrupa (Vaig comptabilitzar entre 90 i 100 persones, de les quals només una petita minoria van anteposar els seus interessos particulars per davant dels interessos generals dels molinencs i molinenques).
Ara, un cop presentada en públic, és l'hora de créixer tant en nombre de persones i entitats, com en projectes a realitzar. Entre tots hem d'aconseguir preservar el poc espai natural que tenim al nostre voltant i permetre a un bon grapat de veïns l'arribada de clavegueram i aigua potable. Les dues coses són totalment compatibles. I espero que pugui ser entès així.
Ens veiem el dimarts que ve al CEPA, a les 20:30!
Roger

dimecres, 21 de novembre de 2007

Salvem la Rierada

Després d'uns dies de difondre la problemàtica de la Rierada-Vallpineda, a partir de l'embustiada de fulletons explicatius pràcticament a totes les cases de la vila i amb una bona enganxada de cartells, demà hi haurà la xerrada sobre el conflicte plantejada per la Plataforma per la Defensa de Collserola - Molins.
L'acte començarà a les 20:00 del vespre a la sala d'actes de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei i comptarà amb dos membres de la plataforma, un veí de la zona i una doctora en ecologia que coneix la situació de la Riera de Vallvidrera perfectament. Naturalment, al final hi haurà un torn obert de paraules on cadascú pot plantejar els dubtes o propostes al respecte del PERI de la Rierada o de la feina de la Plataforma.

Per tenir més detalls del projecte de l'Ajuntament, podeu visitar el web de la Plataforma, on trobareu el manifest que ha elaborat, el ressò de la campanya que estem realitzant i les zones afectades.

Alguna cosa deu estar passant quan en un poble governat des de l'alcaldia per un partit obertament ecologista sorgeix una plataforma en defensa del territori. Confio (i desitjo) que reformulin tot el projecte d'urbanització i que no se'ls en vagi de les mans. Només faltaria que l'augment impactant d'habitatges a la zona acabi provocant tal afluència de vehicles que faci necessària la construcció del Vial de Cornisa. I crec que tampoc caldria arribar al nivell de mobilització ciutadana que hi va haver fa cosa de 2 anys en contra del Vial, ja que suposo que l'Ajuntament de Molins de Rei serà capaç d'adonar-se de l'error del seu plantejament actual.

Espero, per tant, que demà s'ompli l'Agrupació Folklòrica i que sorgeixi un bon debat, ja que la situació s'ho mereix. Entre tots podem fer prou força per denunciar un pla urbanístic que no respon ni als interessos veïnals ni a l'interès general dels molinencs i molinenques.

Ens veiem demà al vespre!

Roger

dilluns, 19 de novembre de 2007

Sector Baix Llobregat

A principis d’any, entre el gener i el març, l’equip de monitors i monitores de l’Esplai l’Agrupa vam concretar (després d’unes quantes reunions) l’entrada a Esplac i la corresponent sortida de Movibaix.

Els motius d’aquest canvi es resumirien en la manca de relació, d’implicació i de motivació que teníem amb el Moviment d’Esplais del Baix Llobregat. A més a més, alguns aspectes del seu funcionament no concordaven amb la nostra manera d’entendre el procés educatiu d’esplai, com podria ser la professionalització del voluntariat, els esplais diaris o el funcionament jeràrquic intocable de l’estructura piramidal del moviment.

El canvi, després de molts anys de progressiu allunyament, va tenir algunes complicacions però també un plantejament interessant d’implicació en els canals de participació que ofereix Esplac. Després d’aquests primers mesos (més d’un any si tenim en compte l’inici de la participació no oficial a Esplac), hem pogut anar coneixent l’organització i el seu funcionament i, com a valoració inicial, he de dir que n’estem força contents. També ens ha permès conèixer altres realitats d’arreu de Catalunya i relacionar-nos amb el conjunt del Moviment Laic i Progressista (MLP), del qual ja en parlaré un altre dia.

Aquest cap de setmana vam gaudir de la Segona Trobada de monitors i monitores del Sector Baix Llobregat (Esplac s’organitza en diferents sectors en funció del territori), que encara està en procés de formació i consolidació. Ens vam reunir a Can Santoi, a la Rierada, i van participar 6 esplais (Vol i Vol de Cornellà, Asdivi de Viladecans, Guspira de Martorell, l’Agrupa de Molins, el Jump de Cornellà i el Sant Feliu) dels 11 que té el sector. És un grau de participació molt millorable, però en una tendència creixent que ens fa ser optimistes de cara a la interrelació de tots plegats.

Malgrat el fred notable, arribant als 4,4 graus negatius de matinada, vam gaudir de dues formacions a escollir segons els interessos de cada persona, d’una introducció a la celebració del Monifesta’t (També tindrà referències al meu bloc més endavant) i d’un joc de rol nocturn força encertat. També, és clar, vam fer festa i vam dormir més aviat poc tot fent xarxa entre nosaltres.

En el meu cas només vaig poder participar a una de les dues formacions, sobre les activitats de por als infants i joves, i al joc de rol nocturn, ja que mentre es feia la formació de dissabte a la tarda la secció de Joves I estàvem escalant a Barcelona en una experiència molt positiva, i diumenge tenia massa feina per continuar a la casa de colònies fins ben entrada la tarda.

Després d’aquest cap de setmana s’acosten uns mesos de feina important pel sector que espero que serveixin per acabar de consolidar-lo i permetre crear l’estructura d’Equip General de Sector que necessitem per tal de coordinar-nos millor i organitzar aquelles activitats conjuntes que entre tots creiem necessàries pel bon funcionament de cada un dels esplais.
Roger

dilluns, 12 de novembre de 2007

Català emprenyat

Avui després d’uns dies de relatiu bon funcionament he tornat a patir retards amb la RENFE de més de mitja hora, que malauradament no seran notícia demà ja que entra dins d’una certa normalitat. El cert és que els viatgers de la línia Barcelona – Sant Vicenç de Calders per mar tenen problemes diaris molt més greus que els meus, i encara que l’empresa ha decidit posar autobusos supletoris gratuïts, no soluciona el conflicte rutinari que viu un bon nombre de catalans.

El colapse i el cansament d’aquesta situació ha provocat que darrerament s’hagin engegat algunes campanyes denunciant la situació, la majoria d’elles amb poc èxit, sobretot a causa de la seva intencionalitat política, molt evident tenint en compte que estem en plena campanya pre-electoral al govern de l’estat espanyol.

Una convocatòria que probablement tindrà un èxit notable serà la manifestació del dissabte 1 de desembre a la tarda, ja que ha estat liderada per la Plataforma Pel Dret a Decidir, que compta amb un ampli suport popular, i fins al moment, amb el suport d’ERC i CiU.

Però vull destacar l’enorme èxit d’una campanya pràcticament anònima (l’han duta a terme 3 usuaris de RENFE de Castelldefels) i exclusivament realitzada a través d’internet: es tracta de la pàgina web http://www.catalaemprenyat.cat, en què els promotors de la campanya demanen l’adhesió a un manifest elaborat per ells mateixos.
A línies generals, exposa l’estat insostenible de les rodalies de RENFE i l’ineficàcia dels partits polítics i dels gestors, i demana que plataformes, sindicats, patronals i partits polítics liderin mobilitzacions i accions en favor de la millora de rodalies; que en aquest tema es deixin de banda els partidismes; que el govern català es mostri contundent a Madrid; i finalment, que s’organitzin comissions de control i seguiment independents que permetin agilitzar les solucions, per tal de retornar a milers de persones unes condicions de vida més adequades a la realitat del país on vivim.

A hores d’ara, més de 19.000 persones ja s’han adherit al manifest, i tenint en compte que va sortir a la llum fa només una setmana i que el ritme d’adhesions és cada cop més elevat, és probable que es converteixi en la campanya feta exclusivament a través de la xarxa amb un suport popular més ampli. Esperem, que a més a més, també aconsegueixi els seus propòsits.
Roger

dijous, 8 de novembre de 2007

Esplai al Papiol

Ahir al vespre, dos coordinadors de l'esplai l'Agrupa vam tenir l'oportunitat de veure els inicis d'un nou esplai. Feia uns dies que l'ajuntament del Papiol ens havia convidat a explicar la nostra experiència per tal d'activar la idea de formar una entitat de lleure infantil i juvenil al seu poble.

La convocatòria s'havia dirigit a aquells joves interessats en formar un grup d'esplai, sense gaires més indicacions i no sabíem com podrien respondre a una crida "institucional". La veritat és que va ser una bona sorpresa veure entre 12 i 15 joves interessats en la idea, és més que un bon començament!

La reunió la vam portar entre jo i el Manel Sastre, i encara que amb un cert desordre (això no ho fem pas cada dia!), vam anar explicant aspectes relacionats amb 3 blocs: L'ideològic-pedagògic, l'organitzatiu i el legal. També, és clar, la importància d'un esplai avui en dia (tant per a monitors com per als infants i joves), el lleure en grup com a element bàsic per la tolerància, el respecte, el creixement personal i cap al pensament crític envers l'entorn que ens envolta. Tot això sense oblidar la gratificació que suposa ser monitor d'un esplai i la importància de la formació en l'educació en el lleure.

El cas del Papiol, encara que fins ahir el desconeixia notablement, és força interessant, ja que fins fa pocs anys hi havia un esplai relacionat directament amb l'església que havia tingut força quantitat de gent però que es va anar perdent en la desmotivació i va acabar desapareixent fa 3 anys. Això va convergir en dues observacions:

1) La fragilitat dels esplais és altíssima: és molt difícil començar un projecte així, hi ha molts obstacles inicials, una feinada espectacular i una desconfiança envers la feina que es fa massa gran. En canvi, en qualsevol època de certa desmotivació, desídia o desgana, tota la tasca feta pot anar de cap a caiguda fins a la desaparició.

2) És importantíssim comptar amb el suport inicial que tindrà l'esplai del Papiol. L'ajuntament vol que tiri endavant el projecte perquè hi creu, els permet l'ús d'un bon local i promet ajuda econòmica i de difusió. Quants esplais voldrien tenir unes condicions com aquestes. De fet, els de Barcelona segurament al·lucinarien si sabessin que aquestes condicions es poden donar a la realitat.

Des de l'Esplai l'Agrupa intentarem ajudar en tot el que faci falta aquest grup de joves per tirar endavant l'esplai del seu poble. Veient el nombre de gent d'aquesta reunió inicial, de les ganes que mostraven i tenint en compte que ja s'han marcat dues dates de reunió de cara a la setmana següent, n'estic convençut que ho aconseguiran. Sens dubte, una gran notícia per El Papiol.

Roger

dimecres, 7 de novembre de 2007

La piscina municipal (sort!)

Com bé sabreu, el dilluns passat tingué lloc la celebració del ple municipal d’octubre de Molins de Rei (que per cert, va durar 6 hores acabant a quarts de dues....la cosa s'anima! Al bloc de l'Àlex Maymó en trobareu més referències i els posicionaments de la CUP) en què un dels temes estrella va ser l’aprovació de les ordenances fiscals de cara a l’any 2008. Dins el gran batibull que suposen les modificacions de cada taxa impositiva que decideix l’ajuntament (n’hi ha moltíssimes) voldria destacar-ne les que fan referència a la piscina municipal, que em preocupa considerablement.

D’entrada, cal recordar que malgrat la gestió de la piscina recau en el Club Natació Molins de Rei la propietat segueix essent de l’Ajuntament de Molins de Rei i que, com tots sabem, es tracta d’una instal·lació molt potent amb serveis addicionals al propi gaudi de l’aigua, com el de vestidors, dutxes, saunes, un bar, gimnàs, raigs UVA, massatges, cursets i també seccions esportives que en el fons representen el bo i millor de la vila amb el triatló i el waterpolo com a principals exponents.

El preu que es cregué just des del nostre consistori de cara al 2008 serà de 5,45 euros d’entrada habitual i de 6 euros i mig si es vol fer ús de les instal·lacions un dissabte o festiu. No voldria obviar els fantàstics descomptes que tenen els menors, entre 3,90 euros i 4,45, o, més ajustats al que hauria de ser, el preu dels jubilats, que oscil·la dels 2,65 euros fins als 3,30 euros.

Em sembla que tota persona que vulgui disposar d’una piscina municipal per tal de banyar-se o de practicar la natació, amb tots els beneficis pel cos que comporta, deu sentir-se estafada amb aquestes tarifes. I no ho dic precisament per l’increment d’aquest any, sinó que és una situació que ja fa molt temps que s’arrossega i que crec que seria bo que s’intentés frenar.

Deixo a l’aire idees com la diferenciació d’entrades entre aquells que volen fer ús de la piscina i aquells que, a més a més, volen utilitzar el gimnàs; la rebaixa considerable del preu global i l’augment del preu dels extres (que al cap i a la fi només usen una minoria) o la creació d’una entrada juvenil per tal que aquells que no tenim uns ingressos gaire elevats puguem anar de tant en tant a gaudir de la nostra piscina municipal. Crec que, només llavors, estaríem parlant d’una piscina amb caràcter veritablement municipal.
Roger

dilluns, 5 de novembre de 2007

La demanda d'aigua

L’aigua és un recurs natural escàs, escassetat que es troba en un procés d’agudització latent. El procés imparable d’augment del benestar a Catalunya ha comportat en els darrers anys un augment notable del consum d’aigua tot i no correspondre’s amb un augment paral·lel de la població.

Segons estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), creada el 1998 per encarregar-se de la gestió pública de l’aigua, la demanda d’aigua a Catalunya s’estima per sobre dels 2.500.000 hectòmetres cúbics, quantitat que suposa entre un 15 i un 20% més consum que fa 15 anys.

El consum d’aigua es destina majoritàriament a usos agrícoles/ramaders (49%), essent més minoritaris els usos industrials (33%) i domèstics (18%), amb una estructura que s’allunya dels cànons predominants a la Unió Europea on el sector industrial n’és el consumidor principal.

Aquesta estructura d’usos de l’aigua ens hauria de fer reflexionar sobre l’activitat agrícola i els seus mètodes de funcionament. Si tenim en compte que es tracta (de llarg) de l’activitat on es consumeix més aigua, les mesures que s’apliquin per reduir el consum en aquest camp seran molt profitoses per tal de preservar un consum d’aigua raonable, i, si és possible, disminuir-lo.

Així doncs, nous sistemes com el reg gota a gota pot ser una mesura clau en l’estalvi d’aigua a Catalunya. Les administracions catalanes i locals haurien de bonificar mesures d’aquest tipus per tal de fer-les atractives entre els pagesos i ramaders catalans i evitar el sobrecost econòmic que actualment suposen.

Un altre dels aspectes importants a l’hora d’analitzar el consum d’aigua és a través de l’estacionalitat de la seva demanda, que encara que sigui menys pronunciada que en altres indrets europeus, és prou perceptible per prestar-hi atenció i actuar a partir d’aquestes diferències.

A més a més dels coneguts efectes del clima mediterrani sobre l’estructura pluvial i aqüífera catalana, hem de tenir present que la natural aridesa de l’època estival ve acompanyada darrerament de fenòmens relativament nous donats per l’augment del benestar de la societat catalana.

Em refereixo a la proliferació de tipologies urbanístiques que contemplen l’aigua com un bé no escàs a partir de xarxes de subministrament que tenen poc en compte el propi autoabastiment (cal recordar que a Catalunya no hi ha una única xarxa de submnisitrament d’aigua potable, la qual cosa dificulta les accions preses des de la Generalitat de Catalunya, que no pot tenir una visió de conjunt sobre el sistema hidrològic català), piscines privades i públiques, camps de golf, noves pistes d’esquí i noves innovacions tecnològiques que segueixen comptant amb l’aigua com a bé no escàs, etcètera. A més a més, es tracta d’uns mesos on el turisme es barreja amb l’habitual consum domèstic dels catalans i on els efectes del Canvi Climàtic es comencen a notar amb temperatures superiors a les habituals (que afecten, també, als camps de cultiu de regadiu).

Si s’emprenen mesures actives per tal de fomentar l’estalvi d’aigua, l’administració catalana i l’administració local han de traçar plans conjunts per tal de fomentar el decreixement en el consum d’aigua, la seva reutilització allà on sigui possible i també, encara que aquest tipus de mesures siguin electoralment més costoses, imposant taxes penalitzatives del consum d’aigua excessiu, especialment en els models d’oci i lleure desafortunats (com els camps de golf i les urbanitzacions amb gaudi particular).

El que sembla evident és que fins que no prenguem consciència del problema que suposa el consum excessiu d’aigua, l’actuació sera totalment ineficaç. I, lamentablement, no sembla que aquest tema pugui ser prioritari avui en dia.

Roger