dissabte, 29 de desembre de 2007

Resum 2007

L'any 2007 ha tingut moments destacats a la nostra vila, encara que ben poquets acabaran essent considerats com a importants en la història recent de la vila.

Alguns dels fets destacats provenen de la tas
ca feta amb anterioritat a l'any 2007, com podria ser la inauguració (per fi!) del renovat mercat municipal després d'uns quants anys d'obres i d'exili al Pati del Palau de Requesens per tots els paradistes. En aquest camp també hauríem d'incloure les celebracions de diferents col·lectius de la vila, com la del 25è aniversari de l'Esplai l'Agrupa, del 40è aniversari de l'escola Alzina i l'escola Estel, del 5è aniversari dels Matossers, del 15è aniversari del Cèltic, el 10è aniversari de Red Banner o del 50è aniversari de la revista El Llaç.
Alguns altres, haurien de ser considerats com a fites individuals, com és el cas de l'Oscar obtingut per la Montse Ribé, el creixent protagonisme de Sílvia Bel al teatre català, els èxits mundials de joves membres del taekwondo local o el subcampionat obtingut per Jordi Molet amb la selecció catalana d'hoquei patins a la Copa Amèrica.

Esportivament, alguns col·lectius de la vila han obtingut certa rellevància amb canvis destacables, com l'ascens del Molins de Rei CF a segona regional i la seva consolidació, el retorn de l'handbol femení a l'èlit o el paper global del Waterpolo molinenc.

Musicalment, ha estat un any de presentacions de nous discs de grups locals, alguns amb tradició (Red Banner, Pier) i altres intentant obrint-se pas més enllà de la nostra comarca (Segona Opció, Sol i Serena), a part de la dissolució del grup Nevera i dels 15 anys dels Pirates.

En l'aspecte cultural l'exposició sobre Josep Maria Madorell ha vist finalment la llum i els molinencs i molinenques hem pogut gaudir de l'antologia de la seva obra, que s'ha vist acompanyada al llarg de l'any per l'exposició sobre Miquel Carbonell, l'exposició dels 25 anys de l'Esplai l'Agrupa i les habituals celebracions de la Fira de la Candelera i la Festa Major.

Algunes entitats han sigut protagonistes, com per exemple l'Agrupació Folklòrica a partir de la inauguració del nou local, el canvi de presidència al CEM o el succeït a la Joventut Catòlica, amb l'afegit en aquest cas de les millores en infraestructura notables (Com deien els Pastorets aquest any, només queda pendent el canvi de butaques).
Altres fets, encara que rellevants, no els considero gaire encertats, com la pujada dels sous dels polítics locals o la posada en marxa del Pla d'Urbanització de la Rierada.

En l'apartat de successos hem de recordar grans titulars per l'amenaça d'un molinenc de volar el seu edifici que va mantenir bona part dels vilatans amb l'ai al cor durant unes quantes hores, a més del terratrèmol de 3,2 graus de l'escala de Richter que es notà el mes d'octubre.

Finalment, des del moviment independentista molinenc, valoro molt positivament la posada en marxa de l'Ateneu Mulei i la irrupció de les CUP a l'Ajuntament de la vila el mateix any de la seva formació local.

També hi ha hagut mobilitzacions en contra de la presència de la bandera espanyola onejant a l'Ajuntament la vigília del 12 d'octubre i la crema de fotografies del rei espanyol en senyal de solidaritat i en favor de la llibertat d'expressió.

Com podeu veure he decidit posar una enquesta amb els 10 fets més rellevants de l'any a la nostra vila, triats segons criteri personal. Es tracta que valoreu el més destacat de tots ells o, si creieu necessari marcar-ne més d'un, haureu d'entrar un altre dia al bloc per poder votar-lo (Això no impedeix que l'enquesta sobre les eleccions del 9-M segueixi funcionant).

No dubteu en comentar tot allò que no he recordat o no he considerat rellevant, si ho heu trobat a faltar.

Roger

dissabte, 22 de desembre de 2007

Parc de Nadal

El proper dijous s'obriran les portes del sisè Parc de Nadal organitzat a Molins de Rei, com sempre des de l'ajuntament i amb voluntat de ser un lloc de trobada lúdica per a infants i adolescents, i que comptarà amb la presència d'uns quants monitors de les associacions educatives de la vila (L'Agrupa, el CAU i el MIB). Aquest any, però, la gestió anirà a càrrec de La Caldera, que també hi posarà monitors i els dos coordinadors.

La Caldera és un projecte empresarial que malgrat els seus fins, a dia d'avui té el caràcter jurídic d'associació - centre cívic, o així és com es presenten de cara al públic. Les seves activitats s'adrecen als infants cada dia laborable de la setmana a la tarda. També porten a terme els seus propis casals d'estiu i d'hivern i, aquest cop, la gestió del Parc de Nadal, que fins ara corria a mans del propi ajuntament.

Deixant de banda l'externalització del servei, com sempre innecessària, aquest cop conflueixen diversos factors que, si més no, em porten a la confusió. D'entrada, el dia 14 de novembre els representants de les 3 entitats esmentades vam mantenir una reunió amb l'Ajuntament (El regidor Xavier Montserrat i la cap del Negociat d'infància i joventut, l'Eva Palasí) on, a banda d'altres temàtiques, es va parlar del funcionament del Parc de Nadal.

Se'ns va comentar que aquest any la gestió aniria a càrrec de La Caldera, ja que presentava un projecte força millor que l'habitual. Com a característiques, més o menys, hi havia:

- Contractació de 15 a 20 monitors i monitores. El 70% d'ells, com a mínim, havien de provenir de les 3 entitats. Per tant, pel cap baix, 4 monitors per entitat serien contractats al Parc de Nadal. Suposava un canvi bestial respecte altres anys, en què només se'n contractaven 6.

- El sou es mantenia, al voltant dels 7 euros l'hora, amb la possibilitat que a nivell global no pugés al reduir-se les hores d'obertura del Parc.

- Els serveis augmentaven considerablement i el recinte del parc també, a l'utilitzar les dues pistes del pavelló poliesportiu de Molins, enlloc d'usar-ne només una.

- Es mantenien els preus per als vilatans.

Així doncs, després de reunir-nos aquell dia, vaig poder traspassar la informació als monitors i monitores de l'esplai amb evident alegria per les millores que suposava el projecte.

Tot i així, fa unes setmanes van començar els problemes. El procés de selecció dels monitors i monitores, realitzat des de La Caldera, ha sigut com a mínim curiós i ha incomplert la paraula donada per l'Ajuntament.

Al final, hi ha hagut 7 monitors contractats des de les entitats. Molt lluny dels 12-15 promesos i, a més, ignorant la clàusula del 70%. Hi haurà 12 monitors al recinte (inclosos els dos coordinadors, que faran tasques alhora de monitors)....per tant, un lamentable 57%. D'altra banda, només s'ha informat a les persones seleccionades, de tal manera que aquells i aquelles que havien portat el currículum i no han estat agafats encara no han estat advertits d'aquest fet i potser, a l'esperar la resposta, han perdut altres oportunitats laborals.

La reunió amb les persones seleccionades va ser un desastre. Els dos responsables del projecte de La Caldera i del Parc de Nadal, van exalçar les virtuts del seu projecte empresarial, explicant els meravellosos casals d'estiu que van dur a terme contraposant-los amb els mals resultats del casal municipal, on, recordem-ho, van treballar els monitors presents a la reunió amb uns resultats força bons des del meu punt de vista.

A mida que es van anar animant, van presumir de tenir avançats els contactes per gestionar el casal d'estiu de l'any vinent i es van permetre el luxe de criticar obertament l'Ajuntament per no haver-los posat com a entitat organitzadora als tríptics del Parc de Nadal. Aquests comentaris es van anar alternant amb preguntes a alguns dels monitors presents de l'estil "tu ja estàs prou motivat per treballar amb nosaltres?" "tu ens has vingut a matxacar, oi?".

Quan vaig conèixer els detalls de la reunió vaig demanar una reunió amb els responsables de l'ajuntament i els vaig plantejar els dubtes que tenia sobre el Parc de Nadal d'aquest any.

Com podeu suposar, vaig posar en dubte la necessitat d'externalitzar el funcionament del Parc de Nadal un cop el projecte que es durà a terme no compleix les expectatives inicials, vaig criticar les actituds de superioritat dels responsables de La Caldera davant els monitors de les associacions educatives de la vila, vaig criticar que es posés el seu logo com a entitat col·laboradora, quan senzillament tenen la gestió d'un projecte per extreure'n benefici propi i per tant, la única cosa que han de fer és aconseguir que funcioni i no cercar publicitat suplementària. En qualsevol cas, si apareixen al tríptic ho haurien de fer dins la categoria "empresa que se'n beneficia" i deixar-se estar d'hipocresies sobre l'organització (que no és seva) i la col·laboració (ells només gestionen).

També vaig posar en dubte la conveniència de permetre l'entrada dels pares a jugar amb els fills i filles, ja que com tots sabem, només ho podran fer aquells que tinguin la sort de no treballar durant l'horari d'obertura del Parc de Nadal. Per tant, els fills d'aquells pares que han de treballar durant aquestes dates es trobaran en una situació de notòria desigualtat. A més , la presència de pares i mares sempre desautoritza la tasca dels monitors i monitores, encara que sigui de forma involuntària.

Finalment, vaig posar sobre la taula la proposta de portar a terme una espècie d'aparador d'entitats en el lleure. Crec que no és el millor lloc per associar la tasca educativa que fem voluntàriament a partir de jocs, tallers, gimcanes o excursions; amb els espectaculars inflables, karts, tir amb arc, llits elàstic o consoles de què disposa el Parc de Nadal. Em semblaria bé, per exemple, que es fes als Casals d'Estiu, on les condicions que tenim ens permeten fer activitats pròpies del model educatiu dels esplais i caus.

En tot cas, com que la resposta de l'Ajuntament va ser tranquil·litzadora en tots els sentits i se'm va assegurar que es tindrà en compte tot el que he explicat, doncs vaig sortir força calmat i vaig decidir passar per La Caldera a comentar-los la situació de les persones no seleccionades que encara esperaven notícies sobre la seva possible feina al Parc de Nadal.

Allà vaig parlar amb el responsable del projecte, que sorprès per la meva actitud, va admetre alguns errors de funcionament, però hi va afegir reiteracions a les crítiques realitzades contra l'ajuntament. Encara més de les expressades anteriorment, va comentar-me que havia estat l'administració la responsable de rebaixar el pressupost i de demanar que no hi haguessin tants monitors de les entitats del poble, unes acusacions que trobo molt greus i que si fossin certes s'hauria produït una situació lamentable.

Així doncs, o bé la Caldera o bé la regidoria d'infància i joventut de Molins de Rei menteix. I qui ho fa, ho fa amb intenció i deliberadament. Espero que el dijous, quan s'obrin les portes, funcioni tot plegat de forma perfecta i no hagi d'afegir més detalls a la llista de protestes que he anat redactant.

Casos com aquest només aconsegueixen crear una desconfiança profunda envers les dues parts, difícil de recuperar, i que comporten molts dubtes quan escoltes una o altra part. Desitjo que tot això no quedi amagat sota els formalismes i les bones maneres, i si l'Ajuntament ha d'expressar-se públicament en contra les acusacions que distretament va llençant La Caldera, millor que ho comenci a fer, perquè si no, l'ombra del dubte pot fer-se excessivament gran.

Roger

dimecres, 19 de desembre de 2007

La cultura i la llengua a l'esplai

El passat mes d'octubre va aparèixer un manifest a la xarxa que simbolitza un moviment intern dins ESPLAC i el Moviment Laic i Progressista que espero que prengui força i esdenvingui impulsor de certs canvis en el projecte pedagògic d'aquesta associació i dels esplais que hi vulguin parar atenció.

El text, titulat "La Cultura i la Llengua a l'Espai", és molt recomanable de llegir, tan per aquells i aquelles que sou monitors/caps a les vostres associacions educatives com per aquella gent que tingueu interès en conèixer la realitat de la nostra llengua i cultura al conjunt del món educatiu i al món sostenible, progressista i d'esquerres que representen els esplais.

Fa vora 15 dies, la plataforma "Esplaicat" ha impulsat 6 reclamacions que comparteixo absolutament, i qui s'hi vulgui afegir, només ha d'enviar un mail a la plataforma anant a la seva pàgina web. Les reclamacions són les següents:

1/ Què la llengua habitual i vehicular de l’esplai sigui el català

2/ Què es dediquin recursos per a la integració lingüistica als esplais d’Esplac

3/ Què s’inclogui dins del Projecte Educatiu d’Esplac un reconeixement explícit a la cultura i la llengua catalana.

4/ Què es reconeixi com a pròpia la cultura i llengua catalana dins d’Esplac

5/ Què no es deixi de banda l’eix País de l’ideari de l’MLP (Moviment Laic i Progressista)

6/ Què d’una vegada per totes s’actui com una Federació independent, sense influència de CAP partit polític.

Totes les demandes les trobo pertinents i molt interessants d'aconseguir, sobretot en un context on el mestissatge i l'universalisme mal entès estan provocant que la defensa de la pròpia llengua i la pròpia cultura quedin en un segon pla terriblement perillós.

Roger

dimarts, 18 de desembre de 2007

L'Ateneu Mulei

El 22 d'abril de 2007 l'Ateneu Mulei celebrà la seva obertura a la nostra vila amb un bon acte d'inauguració que comptà amb colles bastoneres, la màxima autoritat de la vila en forma divertida i amb cava per brindar.

Després de prop de 8 mesos, aquest punt de trobada de Molins de Rei està en més bona forma que mai, amb una programació vista envejable per la majoria d'associacions que conec i amb un seguit d'actes i propostes interessants per a qualsevol molinenc i molinenca interessat en la seva terra.
Dins l'experiència acumulada queden unes quantes festes, temàtiques i/o culturals, presentacions de llibres, debats polítics, xerrades, sopar-tertúlia, projeccions de pel·lícules, recollida de signatures, concentracions i manifestacions, aplecs, aules d'estudi o tertúlies de llana... Una quantitat d'actes amb una qualitat elevada que han convertit l'Ateneu Mulei en un centre cultural i de lluita referent a Molins de Rei.

De fet, l'últim cap de setmana van dur a terme una interessantíssima taula rodona amb diferents molinencs i molinenques de la vila, xerrada i projecció de vídeo al voltant del Pont de les Quinze arcades, a partir del material del pregoner de la festa major Miquel Pellicer i de les explicacions del jove geògraf Carles Guirado, el Litus.

Durant les festes, l'agenda no s'atura i presenta uns quants actes força interessants, entre els que destaco la festa del gall, amb cagada de tió inclosa el pròxim dilluns a la nit, la projecció del partit Euskal Herria - Catalunya el dia 29 de desembre, la festa per festes del dia 4 de gener, on tothom gaudirà de preu de soci (Fer-se soci és fàcil i assequible, amb 12 euros anuals com a quota normal i 52 euros anuals si es vol ser soci protector), i, ja fora festes, el sopar-tertúlia sobre les infraestructures dels Països Catalans amb la sempre interessant presència de Ramon Tremosa, un professor de teoria econòmica de la UB de reconegut prestigi.

Si voleu consultar els altres actes programats durant les festes i fins passat la Fira de la Candelera o fer un tomb per la web de l'Ateneu, podeu fer-ho aquí.

Així doncs, moltes felicitats als membres de l'Ateneu Mulei per la feina feta i molts ànims a seguir endavant. Sou, no ho dubteu, el referent de la vida cultural molinenca actualment i un motor de transformació en la lluita per la llengua i cultura de la nostra terra.

Roger

divendres, 14 de desembre de 2007

Bèlgica

El passat cap de setmana vaig tenir l'oportunitat d'anar a Bèlgica per visitar l'Aina, que està fent l'Erasmus allà. Va ser una bona oportunitat per començar a conéixer les particularitats belgues que aquí tot just s'intueixen des dels mitjans de comunicació. I no parlo precisament del vot obligatori en qualsevol elecció ni un sistema electoral força diferent al nostre.
Com és que un país pot portar 6 mesos sense govern definitiu?
Des de les eleccions el panorama per la formació de govern continua igual: Cap via d'acord entre les diferents forces polítiques presents al parlament belga.

Per fer-nos una idea general de la situació, estaríem parlant d'un estat amb prop d'11 milions d'habitants (Lleugerament més petit que els Països Catalans), units per un estat federal (Seguint un esquema administratiu conformat per l'estat, les comunitats, les regions i els municipis) amb un sistema de govern similar al cas espanyol a partir de la monarquia constitucional parlamentària. Creat l'any 1830, havia estat un territori que formava part d'altres estats, i no es va consolidar amb la forma actual fins l'any 1963.

El més interessant del cas, probablement són les diferents comunitats culturals i lingüístiques presents a l'estat, que si bé han conviscut durant desenes d'anys, sembla que han arribat a un punt de difícil reconciliació. Deixant de banda la comunitat germanòfona, que representa prop del 1% de la població, podem observar una divisió clara entre la comunitat flamenca, present al territori de Flandes (Nord de l'estat) i que comptabilitza el 60% de la població, i la comunitat francesa de Bèlgica, a Valònia (Sud de l'estat) que comptabilitza el 40% restant. Com a element difuminador d'aquesta clara separació hi ha Brussel·les, que se situa al centre-nord del país però s'ubica dins la comunitat francesa.

Des de fa uns quants anys les veus que reclamen més poder per les comunitats han augmentat considerablement i així s'ha traslladat també en el suport als partits polítics de caire nacionalista - independentista, independentment de la tendència ideològica que presenten ja siguin liberals, ecologistes, socialistes o d'extrema dreta (Cas del famós Vlaams Belang). I durant l'últim any els postulats del territori de Flandes demanant la independència han crescut de tal manera que ara mateix la situació política de l'estat està paralitzada.

Darrerement, s'han succeït manifestacions en favor de la independència i altres en favor de mantenir la unitat belga. És curiós observar, per exemple, la nombrosa quantitat de banderes belgues penjades als balcons del territori való i la inexistència de les mateixes en territori flamenc. O, potser encara més, fer un viatge en tren d'una banda a l'altre de Bèlgica. Començant pel territori való, l'idioma de la informació es transmet en francès. A l'arribar a Brussel·les, ja pots escoltar la mateixa veu donant-te indicacions en francès i en flamenc. Finalment, i com de ben segur heu comprès, a Flandes, les indicacions de la mateixa persona es transmeten tan sols en flamenc. (Bé, diria que durant tot el viatge la única llengua que es manté és l'anglès, la qual cosa considero particularment trista).

Són només dos petits exemples per mostrar la divisió del territori dels molts que hem pogut veure durant aquests dies. I la meva reflexió aniria encaminada en plantejar-se la necessitat de seguir mantenint un sistema federal dins un estat unitari quan la població està pràcticament dividida per la meitat, tant en costums, territori, llengua o població.

Crec que la independència de Flandes (o la separació de Bèlgica en dos estats) és pràcticament impossible, ja que seria un cop d'efecte espectacular en l'actual status quo de l'Europa dels estats, amb seu central, no ho oblidem, a la pròpia Brussel·les.

M'agradaria saber, això sí, quina posició tindria la UE amb la llengua flamenca (el neerlandès) si aquesta només fos pròpia de Flandes (Actualment és oficial per ser la pròpia dels Països Baixos). S'atrevirien a menystenir una de les llengües pròpies de la ciutat de Brussel·les i de més de 6 milions de "belgues" tal i com fan avui dia amb la llengua pròpia dels Països Catalans?

Des de la meva humil opinió, crec que s'haurien de cercar vies de consens per decidir el futur de Bèlgica. I si és opinió majoritària que caldria una separació en dos estats, que s'accepti i es dugui a terme. Les independències de territoris envers els ens estatals no haurien de crear pànic.

Crec que les diferents construccions estatals històriques al panorama europeu han provocat massa difuminacions culturals, que queden clarament exemplificades en el cas del domini cultural francès envers les minories lingüístiques internes, com el cors, el bretó, l'occità o el català.
Reconèixer els errors i fer una aposta per l'Europa de les nacions seria molt bo, diria, per a tothom, també pels estats centralistes. Bàsicament, seria una mostra de respecte que ara mateix brilla per la seva absència.

Roger

dijous, 13 de desembre de 2007

Reunió de pares i mares de l'esplai

El passat dimarts vam convocar una reunió general de pares i mares de l'Esplai a la sala d'actes per tal de tenir un contacte més directe i proper que els habituals comentaris breus de cada dissabte, i també per plantejar algunes propostes i activitats que estem duent a terme últimament.
D'entrada, l'assistència de pares i mares és força millorable. Vaig comptabilitzar-ne entre 25 i 30, però això ens indica que al voltant de 60 no hi eren presents. Tractarem de difondre i motivar molt més a tothom per tal que entengui la importància d'aquestes reunions.
En tot cas, considero com a molt bona i productiva la reunió realitzada. Des de l'equip de monitors i monitores vam plantejar un seguit de temes (campanya de l'ampolla, web de l'esplai, esplac, monifesta't, relacions amb l'Agrupació Folklòrica), vam fer una crida a trobar nous canals de participació i de formació d'un grup estable entre els pares i mares que dinamitzi les seves propostes i col·laboracions i vam cercar les valoracions sobre el nostre funcionament, les dinàmiques que acostumem a portar i les activitats unitàries que hem realitzat durant el primer trimestre.
Del debat van sorgir comentaris i intervencions molt interessants, que es podrien classificar entre dos vessants:
1/ Els pares i mares nous: Plantejaven la necessitat de conéixer més els monitors, la forma d'estructurar-nos, el nostre ideari, la nostra metodologia, etcètera.
2/ Les mares i pares ja coneguts: Plantejaven la necessitat d'acurar més la difusió, d'usar els mitjans de comunicació locals, d'explicar què fem, de transmetre als grups d'infants els motius pels quals realitzem les activitats o els beneficis de la nostra presència a Esplac.
De tot el conjunt de coses plantejades en prenem bona nota, com també de les diferents errades que hem anat fent des d'inici de curs i d'altres que arrosseguem des de l'any passat (com és el cas dels cançoners). I de les propostes a tenir en compte en destaco la necessitat d'impulsar la web via data i hora concreta i de l'esforç difusor explicatiu que hem de realitzar amb els pares, mares i els molinencs i molinenques en general. No podem sobreentendre que certes coses ja es coneixen.
De totes maneres, la trobada ha sigut molt útil de cara a impulsar la recerca de nous canals de participació entre els pares i mares de l'esplai i l'equip de monitors i monitores. El dia 12 de gener, en horari d'esplai i després del dinar de campanya de l'Ampolla, tots plegats ens posarem les piles!
Roger

dimarts, 4 de desembre de 2007

TV3, televisió nacional?

Després de l'esclat de la polèmica per les declaracions de Joan Ferran, del PSC, en què criticava la "crosta nacionalista" del mitjà, hem pogut comprovar com els partits nacionalistes es posaven les mans al cap i els partits nacionalistes espanyols aprofitaven l'estela del diputat per reclamar l'espanyol a la televisió pública catalana, seguint l'estela del paper que té actualment el Canal 9 al País Valencià.

Em sembla una postura especialment desafortunada per part de tots els partits polítics esmentats, uns per plantejament i els altres per la manca de traducció de les seves paraules en fets.

Tv3 està passant per uns moments de crisi i de pèrdua de la capacitat de creació d'una identitat col·lectiva nacional, si és que mai havia aconseguit tenir-la. Avui en dia, els mitjans de comunicació són importantíssims a l'hora de crear referents culturals d'un país, i si en l'últim article parlava dels mitjans escrits, en el cas de la televisió el problema dels Països Catalans passa a convertir-se en escàndol.

A més a més del predomini de televisions espanyoles, la televisió pública catalana mostra constantment símptomes de disseminació de la cultura catalana i pren referents culturals espanyols per expressar-se. Últimament, el programa B-357 ha accentuat aquest fet de forma descarada, a part de tenir una qualitat impròpia d'un mitjà públic.

Fa aproximadament un mes vaig fer una petita recollida de dades en aquells moments que tenia l'opció de fer-ho en dos àmbits, per comprovar les tesis defensades per Víctor Alexandre al llibre "TV3 a traïció".

En primer lloc, vaig prendre l'àmbit dels telenotícies vespre, i vaig constatar que, en dies aleatòriament i no pre-seleccionats, el 27% de les notícies presentades incorporaven l'espanyol en el seu arxiu sonor. Aquest fet, per si sol, és molt greu. Una de cada quatre notícies de la televisió pública catalana no té en compte la població catalanoparlant de la Catalunya Nord, un sector de la qual recentment ha denunciat no poder entendre part de la programació de tv3 per l'ús persistent de la llengua espanyola.

El 15% de les notícies presentaven un àmbit exclusivament estatal, amb especial rellevància del conflicte basc, de morts per violència de gènere, de lluites sindicals o d'accidents de trànsit. D'aquesta manera, TV3 contribueix a l'assimilació de Catalunya com a comunitat autònoma d'Espanya i desdibuixa l'objectiu de crear un referent identitari nacional propi.

En el cas dels anuncis, he de reconèixer que desconec la legalitat i el seu funcionament, però puc constatar que el 22% dels anuncis empren la llengua espanyola per arribar a promocionar el seu producte entre els catalans, i d'aquests, més de la meitat ho fan únicament en la llengua pròpia dels espanyols.

Sense voluntat d'estendre'm, vull rebatre les paraules de Joan Ferran sobre el mapa dels Països Catalans al programa "El Temps". El mapa és un encert que es caracteritza per la seva excepcionalitat dins la informació, al considerar els Països Catalans com a referent informatiu, ja que és el marc propi de la cultura i la llengua catalana; però malgrat el fons, cal escoltar el missatge:

En cap ocasió, dins d'aquesta petita recollida, he pogut sentir un presentador anomenar "Països Catalans". Un temor a respectar els referents nacionals d'una nació que en cap cas comparteixo.

Roger

dilluns, 3 de desembre de 2007

2-D, 3-D...

Com bé sabeu, el passat dissabte 1 de desembre centenars de milers de catalans i catalanes varen omplir els carrers del centre de Barcelona reclamant el dret a decidir sobre les infrastructures a Catalunya, i, per extensió anunciada, el dret d’autodeterminació del poble català.
Malauradament no hi vaig poder ser, però he pogut recollir unes quantes impressions de diferents companys que dissabte estaven a Barcelona i coincideixen en explicar que va ser un èxit rotund.

Personalment, sempre que té lloc una manifestació d’aquestes característiques crec que és molt saludable intentar obtenir referències del màxim de mitjans de comunicació i articulistes possibles durant el dia després i avui mateix. És molt útil per comprovar com la informació arriba a cada ciutadà tal i com la vol escoltar, exceptuant la televisió pública de Catalunya, que un cop més no ha sabut donar una cobertura informativa a l’alçada del moviment pel dret a l’autodeterminació.

Centrant-me en els mitjans escrits més llegits, a primer cop d’ull s’ha de lamentar la manca de criteri en comptabilitzar el nombre de manifestants. És una pena que la tasca que havia fet de forma profitosa el col·lectiu Contrastant hagi derivat en un batibull de xifres segons l’interès partidista del diari que analitzem. Es podria dir, que dels 700.000 presents considerats per la Plataforma pel Dret a Decidir recollits pel diari Avui i el Punt, passaríem a considerar els 230.000 d’El Periódico i finalitzaríem en els menys de 125.000 que comptabilitza El País. Globalment, però, si que es coincideix en considerar la manifestació com la més important en els últims anys.

Les editorials dels diaris eren força previsibles, però reconec que m’ha sorprès la virulenta reacció d’El País, titulada amb el nom de “Trampa y bochorno” i alienant-se al costat de l’ABC, El Mundo i La Razón en titllar de radicals independentistes els manifestants i d’engany de convocatòria per a molts ciutadans que van anar a la manifestació només per denunciar la mala gestió i que no són sobiranistes. És interessant, doncs, comprovar que quan Catalunya es mostra partidària de ser sobirana, els mitjans de comunicació espanyols majoritaris fan front comú en un sol bloc.

Altres titulars i articles d’El Periódico, La Vanguardia o dels diaris d’abast estatal, que acusen el moviment sobiranista d’apropiar-se de la manifestació encara em deixen més perdut. Quina previsió feien en una manifestació que portava per lema “Som una nació i diem prou!”? No és lògic que qui hi anés s’estigués manifestant per un poble sobirà?

En tot cas, i desmarcant-me de les reaccions, no voldria deixar de mencionar
l’activisme molinenc en aquesta manifestació, ja que a més a més d’algun bus gratuït que portava els manifestants cap a Barcelona, és d’especial rellevància observar la presència de coneguts vilatans en tres fotografies publicades cada una d’elles a un mitja de comunicació diferent.

Tan de bo el clam reivindicatiu pugui ser entès per bona part de la nostra societat i pel conjunt de l’Estat Espanyol. Els catalans i catalanes reclamem el dret d'autodeterminació i cada cop som més que volem la independència!


Roger

dijous, 29 de novembre de 2007

Moció "Casa de la Vila"

Ahir al vespre es va celebrar el Ple de l'Ajuntament del mes de novembre, que momentàniament va deixar de banda el tema dels pressupostos i va posar sobre la taula pocs punts i unes quantes mocions.

Des de la CUP vam decidir presentar-ne una sobre el butlletí "Casa de la Vila", que últimament ha comportat prou debat entre els grups municipals de Molins de Rei. La moció pretenia canviar alguns aspectes del butlletí per tal d'aconseguir fer-lo més proper als molinencs i molinenques, evitar el propagandisme de l'equip de govern i informar dels serveis de les diferents administració que puguin ser utilitzats pels vilatans i vilatanes puntualment o usual.

La moció constava de 9 punts i vam decidir votar-los un per un, per tal que si algun dels punts no tenia consens no afectés a la voluntat general de la moció.

Entre les demandes principals, trobaríem un espai dedicat (cedit) a diferents entitats de la vila, per tal de donar-se a conéixer, un augment de la informació sobre els serveis procedents de les administracions, una disminució del format "notícia" i de les inauguracions de certes obres de l'equip de govern, la creació d'una comissió que vetllés pel contingut de cada publicació (amb representants del govern i també de l'oposició), la supressió de la salutació de l'alcalde, la reducció a 16 pàgines (actualment en té 24) i també la prohibició d'editar publicacions explicant l'obra de govern en període pre-electoral.

Des del Grup Municipal del PSC se'ns va comentar que estaven d'acord amb el fons de la nostra proposta i van decidir votar alguns dels punts a favor i abstenir-se en la resta, però en canvi, des de l'equip de govern es va decidir votar en contra al conjunt de la moció, la qual cosa va impedir arribar a algun tipus d'acord en algun dels punts plantejats per la CUP.

Personalment, considero que l'explicació donada pel primer tinent d'alcalde de la vila, en Víctor Puntas, va ser molt fluixa. No pot asseverar que si la CUP vol realment donar un nou aire al butlletí municipal hauria de fer un treball de fons molt més sòlid i cercant el consens de les diferents forces polítiques locals, quan precisament vam entrar aquesta moció dues setmanes abans de la celebració del ple, per tal que cada grup municipal tingués prou temps per analitzar les nostres propostes i proposar-ne d'alternatives, cercar un consens, explicar els motius pels quals no s'estava d'acord amb algun dels punts, etcètera.

Precisament, el seu comentari va exemplificar la manca de voluntat de l'equip de govern de cercar punts d'unió i de trobada amb la proposta de la CUP en aquest aspecte. Una oportunitat perduda per replantejar el sentit real d'una publicació municipal ("institucional"), d'apostar pel control de la seva qualitat i d'evitar de forma clara l'ús propagandístic que actualment té cada butlletí publicat en les seves futures edicions.


Roger

dilluns, 26 de novembre de 2007

El català (O una carta desaprofitada)

Avui al migdia l’Audiencia Nacional de Madrid ha decidit no pronunciar-se sobre l’ús del català als seus tribunals al·legant falta de competències sobre l’assumpte, que ve marcat pel judici realitzat la setmana passada en què dos joves catalans van fer la seva declaració en català però no va poder ser recollida en acta per falta de traductors. La dimensió de l’assumpte ha sigut tan gran que la consellera Tura va decidir enviar una carta sol·licitant el respecte a les llengües cooficials de l’Estat, però pel que sembla no ha obtingut la resposta desitjada.

En qualsevol cas, i des de la meva humil opinió, no crec que aquest sigui l’assumpte més preocupant sobre l’ús del català: Hauríem de considerar gairebé normal que succeeixi, si tenim en compte que a casa nostra no tenim prou garanties de poder ser atesos en la nostra llengua, i contextualitzo el comentari en el marc de la justícia: només caldria recordar l’actuació lamentable de la magistrada Ana Ingelmo en la celebració del judici per l’assassinat de Josep Maria Isanta fa escassament un mes, durant el qual va obligar a parlar en espanyol a un testimoni, o diferents actuacions policials com el cos de la Guàrdia Civil a La Seu d’Urgell o de la policia nacional a Xàtiva, que han perseguit la llengua catalana de forma pràcticament criminal.

Per tant doncs, jo diria que ens hauria d’escandalitzar molt més les dificultats del català més properes i intentar abandonar el fum mediàtic de tot allò que relaciona el greuge amb Madrid: Tal i com han demostrat darrerement nombrosos estudis sobre l’ús social de la llengua, el català té greus problemes de pervivència en un context normalitzat:

Una majoria destacable de jovent el coneix acadèmicament, però l’utilitza malament o, directament, no el troba prou "bensonant" per les seves converses quotidianes i deixa d'emprar-lo.

Està comprovat que qualsevol empresa tele-operadora utilitza l’espanyol com a llengua habitual d’introducció a les converses amb els seus possibles clients i, poques d’elles sent optimistes, ofereixen l’opció de prosseguir la conversa en català un cop tu ho sol·licites

És evident que la música en català no ofereix unes perspectives gaire encoratjadores, fet que podria venir motivat per la manca d’opcions radiofòniques on fer-se sentir;

També és evident que veure normalment pel·lícules en català pot suposar pràcticament un acte de fèrria voluntat i d’incomoditat notable.

Fins i tot és notable la manca de respecte d’algunes empreses cap a l’etiquetatge en català (molt interessant l'estudi sobre l'etiquetatge a les cerveses, en què podem observar clares diferències entre Moritz o la San Miguel)

Per tots aquests motius, i responent a l'encapçalament, crec que la carta enviada per la Consellera Tura és un exemple d'esforç mal dirigit. Hauríem de realitzar una autèntica política lingüística per part de tots els implicats, entenent que hi ha dos factors absolutament claus pel futur lingüístic dels Països Catalans:

D’una banda, la via legal: És important fer lleis que regulin tots aquests camps, però és molt més important que es portin a la pràctica. I si cal sancionar qui les incompleix, que es faci, perquè la manca de respecte envers els drets lingüístics és d’aquell qui no vol aprendre la forma d’expressar-se del país on viu.

D’altra banda, i encara més important, és la conscienciació personal de cadascú, i en aquest aspecte cal que fem un ús de la llengua normalment desacomplexat

I qui ens vulgui entendre, no patiu, que ens entendrà.

Roger

divendres, 23 de novembre de 2007

Van venir tots (excepte el respecte)

Ahir al vespre la Plataforma en Defensa de Collserola - Molins va dur a terme el seu acte de presentació davant un bon nombre de vilatans interessats en la problemàtica de la Rierada-Vallpineda. Hi van assistir representants de quatre forces polítiques de la vila (CUP, ERC-AM, CiU i PSC), propietaris de la zona, veïns i altres molinencs i molinenques.

L'acte, que va omplir a vessar la sala d'actes de l'Agrupació Folklòrica, va seguir l'esquema d'intervencions previstes del Pere Cases, l'Eva Mas, el Pedro Royo i la Marisol Felip, que van plantejar diferents aspectes del projecte i van denunciar les contradiccions de l'equip de govern de la vila. Tot i així, la xerrada no va poder finalitzar tal i com estava previst.

Quan l'última ponent de l'acte, la Marisol Felip, estava fent una valoració estrictament ecològica de la zona de Collserola i de la Rierada, un dels veïns presents a l'acte va intervenir i va començar a criticar el que s'estava dient. Aquesta intervenció va provocar un rebombori important i va donar pas a una segona part de l'acte molt tensa i, des del meu punt de vista, amb comportaments lamentables per part d'alguns dels assistents.

Així doncs, amb un pas obligat al torn obert de paraules, es va procedir a escoltar les queixes de diversos propietaris de la zona i postures d'altres assistents. Malgrat els intents dels membres de la Plataforma de mantenir uns certs mínims d'ordre i de respecte envers la diversitat d'opinions present a la sala, alguns veïns de la Rierada van mantenir una actitud de desafiament acompanyada d'una violència verbal totalment inapropiada per la situació.

El final de l'acte, amb acusacions i pujades de to constants, va tenir un ambient pràcticament irrespirable. És una llàstima que les opinions que té cadascú sobre el Pla d'Urbanització de la Rierada no poguessin ser debatudes com seria interessant fer-ho. Alguns propietaris, tal i com es va comentar en diversos moments de l'acte, van aconseguir que predominés la sensació de trobar-nos en una reunió de propietaris o en una reunió d'escala. Si més no, la discussió mostra clarament que es tracta d'una problemàtica important, que no es pot obviar.
Crec, que malgrat aquests incidents, la feina de la Plataforma va en el camí correcte. No és gens fàcil aconseguir omplir la sala d'actes de l'Agrupa (Vaig comptabilitzar entre 90 i 100 persones, de les quals només una petita minoria van anteposar els seus interessos particulars per davant dels interessos generals dels molinencs i molinenques).
Ara, un cop presentada en públic, és l'hora de créixer tant en nombre de persones i entitats, com en projectes a realitzar. Entre tots hem d'aconseguir preservar el poc espai natural que tenim al nostre voltant i permetre a un bon grapat de veïns l'arribada de clavegueram i aigua potable. Les dues coses són totalment compatibles. I espero que pugui ser entès així.
Ens veiem el dimarts que ve al CEPA, a les 20:30!
Roger

dimecres, 21 de novembre de 2007

Salvem la Rierada

Després d'uns dies de difondre la problemàtica de la Rierada-Vallpineda, a partir de l'embustiada de fulletons explicatius pràcticament a totes les cases de la vila i amb una bona enganxada de cartells, demà hi haurà la xerrada sobre el conflicte plantejada per la Plataforma per la Defensa de Collserola - Molins.
L'acte començarà a les 20:00 del vespre a la sala d'actes de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei i comptarà amb dos membres de la plataforma, un veí de la zona i una doctora en ecologia que coneix la situació de la Riera de Vallvidrera perfectament. Naturalment, al final hi haurà un torn obert de paraules on cadascú pot plantejar els dubtes o propostes al respecte del PERI de la Rierada o de la feina de la Plataforma.

Per tenir més detalls del projecte de l'Ajuntament, podeu visitar el web de la Plataforma, on trobareu el manifest que ha elaborat, el ressò de la campanya que estem realitzant i les zones afectades.

Alguna cosa deu estar passant quan en un poble governat des de l'alcaldia per un partit obertament ecologista sorgeix una plataforma en defensa del territori. Confio (i desitjo) que reformulin tot el projecte d'urbanització i que no se'ls en vagi de les mans. Només faltaria que l'augment impactant d'habitatges a la zona acabi provocant tal afluència de vehicles que faci necessària la construcció del Vial de Cornisa. I crec que tampoc caldria arribar al nivell de mobilització ciutadana que hi va haver fa cosa de 2 anys en contra del Vial, ja que suposo que l'Ajuntament de Molins de Rei serà capaç d'adonar-se de l'error del seu plantejament actual.

Espero, per tant, que demà s'ompli l'Agrupació Folklòrica i que sorgeixi un bon debat, ja que la situació s'ho mereix. Entre tots podem fer prou força per denunciar un pla urbanístic que no respon ni als interessos veïnals ni a l'interès general dels molinencs i molinenques.

Ens veiem demà al vespre!

Roger

dilluns, 19 de novembre de 2007

Sector Baix Llobregat

A principis d’any, entre el gener i el març, l’equip de monitors i monitores de l’Esplai l’Agrupa vam concretar (després d’unes quantes reunions) l’entrada a Esplac i la corresponent sortida de Movibaix.

Els motius d’aquest canvi es resumirien en la manca de relació, d’implicació i de motivació que teníem amb el Moviment d’Esplais del Baix Llobregat. A més a més, alguns aspectes del seu funcionament no concordaven amb la nostra manera d’entendre el procés educatiu d’esplai, com podria ser la professionalització del voluntariat, els esplais diaris o el funcionament jeràrquic intocable de l’estructura piramidal del moviment.

El canvi, després de molts anys de progressiu allunyament, va tenir algunes complicacions però també un plantejament interessant d’implicació en els canals de participació que ofereix Esplac. Després d’aquests primers mesos (més d’un any si tenim en compte l’inici de la participació no oficial a Esplac), hem pogut anar coneixent l’organització i el seu funcionament i, com a valoració inicial, he de dir que n’estem força contents. També ens ha permès conèixer altres realitats d’arreu de Catalunya i relacionar-nos amb el conjunt del Moviment Laic i Progressista (MLP), del qual ja en parlaré un altre dia.

Aquest cap de setmana vam gaudir de la Segona Trobada de monitors i monitores del Sector Baix Llobregat (Esplac s’organitza en diferents sectors en funció del territori), que encara està en procés de formació i consolidació. Ens vam reunir a Can Santoi, a la Rierada, i van participar 6 esplais (Vol i Vol de Cornellà, Asdivi de Viladecans, Guspira de Martorell, l’Agrupa de Molins, el Jump de Cornellà i el Sant Feliu) dels 11 que té el sector. És un grau de participació molt millorable, però en una tendència creixent que ens fa ser optimistes de cara a la interrelació de tots plegats.

Malgrat el fred notable, arribant als 4,4 graus negatius de matinada, vam gaudir de dues formacions a escollir segons els interessos de cada persona, d’una introducció a la celebració del Monifesta’t (També tindrà referències al meu bloc més endavant) i d’un joc de rol nocturn força encertat. També, és clar, vam fer festa i vam dormir més aviat poc tot fent xarxa entre nosaltres.

En el meu cas només vaig poder participar a una de les dues formacions, sobre les activitats de por als infants i joves, i al joc de rol nocturn, ja que mentre es feia la formació de dissabte a la tarda la secció de Joves I estàvem escalant a Barcelona en una experiència molt positiva, i diumenge tenia massa feina per continuar a la casa de colònies fins ben entrada la tarda.

Després d’aquest cap de setmana s’acosten uns mesos de feina important pel sector que espero que serveixin per acabar de consolidar-lo i permetre crear l’estructura d’Equip General de Sector que necessitem per tal de coordinar-nos millor i organitzar aquelles activitats conjuntes que entre tots creiem necessàries pel bon funcionament de cada un dels esplais.
Roger

dilluns, 12 de novembre de 2007

Català emprenyat

Avui després d’uns dies de relatiu bon funcionament he tornat a patir retards amb la RENFE de més de mitja hora, que malauradament no seran notícia demà ja que entra dins d’una certa normalitat. El cert és que els viatgers de la línia Barcelona – Sant Vicenç de Calders per mar tenen problemes diaris molt més greus que els meus, i encara que l’empresa ha decidit posar autobusos supletoris gratuïts, no soluciona el conflicte rutinari que viu un bon nombre de catalans.

El colapse i el cansament d’aquesta situació ha provocat que darrerament s’hagin engegat algunes campanyes denunciant la situació, la majoria d’elles amb poc èxit, sobretot a causa de la seva intencionalitat política, molt evident tenint en compte que estem en plena campanya pre-electoral al govern de l’estat espanyol.

Una convocatòria que probablement tindrà un èxit notable serà la manifestació del dissabte 1 de desembre a la tarda, ja que ha estat liderada per la Plataforma Pel Dret a Decidir, que compta amb un ampli suport popular, i fins al moment, amb el suport d’ERC i CiU.

Però vull destacar l’enorme èxit d’una campanya pràcticament anònima (l’han duta a terme 3 usuaris de RENFE de Castelldefels) i exclusivament realitzada a través d’internet: es tracta de la pàgina web http://www.catalaemprenyat.cat, en què els promotors de la campanya demanen l’adhesió a un manifest elaborat per ells mateixos.
A línies generals, exposa l’estat insostenible de les rodalies de RENFE i l’ineficàcia dels partits polítics i dels gestors, i demana que plataformes, sindicats, patronals i partits polítics liderin mobilitzacions i accions en favor de la millora de rodalies; que en aquest tema es deixin de banda els partidismes; que el govern català es mostri contundent a Madrid; i finalment, que s’organitzin comissions de control i seguiment independents que permetin agilitzar les solucions, per tal de retornar a milers de persones unes condicions de vida més adequades a la realitat del país on vivim.

A hores d’ara, més de 19.000 persones ja s’han adherit al manifest, i tenint en compte que va sortir a la llum fa només una setmana i que el ritme d’adhesions és cada cop més elevat, és probable que es converteixi en la campanya feta exclusivament a través de la xarxa amb un suport popular més ampli. Esperem, que a més a més, també aconsegueixi els seus propòsits.
Roger

dijous, 8 de novembre de 2007

Esplai al Papiol

Ahir al vespre, dos coordinadors de l'esplai l'Agrupa vam tenir l'oportunitat de veure els inicis d'un nou esplai. Feia uns dies que l'ajuntament del Papiol ens havia convidat a explicar la nostra experiència per tal d'activar la idea de formar una entitat de lleure infantil i juvenil al seu poble.

La convocatòria s'havia dirigit a aquells joves interessats en formar un grup d'esplai, sense gaires més indicacions i no sabíem com podrien respondre a una crida "institucional". La veritat és que va ser una bona sorpresa veure entre 12 i 15 joves interessats en la idea, és més que un bon començament!

La reunió la vam portar entre jo i el Manel Sastre, i encara que amb un cert desordre (això no ho fem pas cada dia!), vam anar explicant aspectes relacionats amb 3 blocs: L'ideològic-pedagògic, l'organitzatiu i el legal. També, és clar, la importància d'un esplai avui en dia (tant per a monitors com per als infants i joves), el lleure en grup com a element bàsic per la tolerància, el respecte, el creixement personal i cap al pensament crític envers l'entorn que ens envolta. Tot això sense oblidar la gratificació que suposa ser monitor d'un esplai i la importància de la formació en l'educació en el lleure.

El cas del Papiol, encara que fins ahir el desconeixia notablement, és força interessant, ja que fins fa pocs anys hi havia un esplai relacionat directament amb l'església que havia tingut força quantitat de gent però que es va anar perdent en la desmotivació i va acabar desapareixent fa 3 anys. Això va convergir en dues observacions:

1) La fragilitat dels esplais és altíssima: és molt difícil començar un projecte així, hi ha molts obstacles inicials, una feinada espectacular i una desconfiança envers la feina que es fa massa gran. En canvi, en qualsevol època de certa desmotivació, desídia o desgana, tota la tasca feta pot anar de cap a caiguda fins a la desaparició.

2) És importantíssim comptar amb el suport inicial que tindrà l'esplai del Papiol. L'ajuntament vol que tiri endavant el projecte perquè hi creu, els permet l'ús d'un bon local i promet ajuda econòmica i de difusió. Quants esplais voldrien tenir unes condicions com aquestes. De fet, els de Barcelona segurament al·lucinarien si sabessin que aquestes condicions es poden donar a la realitat.

Des de l'Esplai l'Agrupa intentarem ajudar en tot el que faci falta aquest grup de joves per tirar endavant l'esplai del seu poble. Veient el nombre de gent d'aquesta reunió inicial, de les ganes que mostraven i tenint en compte que ja s'han marcat dues dates de reunió de cara a la setmana següent, n'estic convençut que ho aconseguiran. Sens dubte, una gran notícia per El Papiol.

Roger

dimecres, 7 de novembre de 2007

La piscina municipal (sort!)

Com bé sabreu, el dilluns passat tingué lloc la celebració del ple municipal d’octubre de Molins de Rei (que per cert, va durar 6 hores acabant a quarts de dues....la cosa s'anima! Al bloc de l'Àlex Maymó en trobareu més referències i els posicionaments de la CUP) en què un dels temes estrella va ser l’aprovació de les ordenances fiscals de cara a l’any 2008. Dins el gran batibull que suposen les modificacions de cada taxa impositiva que decideix l’ajuntament (n’hi ha moltíssimes) voldria destacar-ne les que fan referència a la piscina municipal, que em preocupa considerablement.

D’entrada, cal recordar que malgrat la gestió de la piscina recau en el Club Natació Molins de Rei la propietat segueix essent de l’Ajuntament de Molins de Rei i que, com tots sabem, es tracta d’una instal·lació molt potent amb serveis addicionals al propi gaudi de l’aigua, com el de vestidors, dutxes, saunes, un bar, gimnàs, raigs UVA, massatges, cursets i també seccions esportives que en el fons representen el bo i millor de la vila amb el triatló i el waterpolo com a principals exponents.

El preu que es cregué just des del nostre consistori de cara al 2008 serà de 5,45 euros d’entrada habitual i de 6 euros i mig si es vol fer ús de les instal·lacions un dissabte o festiu. No voldria obviar els fantàstics descomptes que tenen els menors, entre 3,90 euros i 4,45, o, més ajustats al que hauria de ser, el preu dels jubilats, que oscil·la dels 2,65 euros fins als 3,30 euros.

Em sembla que tota persona que vulgui disposar d’una piscina municipal per tal de banyar-se o de practicar la natació, amb tots els beneficis pel cos que comporta, deu sentir-se estafada amb aquestes tarifes. I no ho dic precisament per l’increment d’aquest any, sinó que és una situació que ja fa molt temps que s’arrossega i que crec que seria bo que s’intentés frenar.

Deixo a l’aire idees com la diferenciació d’entrades entre aquells que volen fer ús de la piscina i aquells que, a més a més, volen utilitzar el gimnàs; la rebaixa considerable del preu global i l’augment del preu dels extres (que al cap i a la fi només usen una minoria) o la creació d’una entrada juvenil per tal que aquells que no tenim uns ingressos gaire elevats puguem anar de tant en tant a gaudir de la nostra piscina municipal. Crec que, només llavors, estaríem parlant d’una piscina amb caràcter veritablement municipal.
Roger

dilluns, 5 de novembre de 2007

La demanda d'aigua

L’aigua és un recurs natural escàs, escassetat que es troba en un procés d’agudització latent. El procés imparable d’augment del benestar a Catalunya ha comportat en els darrers anys un augment notable del consum d’aigua tot i no correspondre’s amb un augment paral·lel de la població.

Segons estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), creada el 1998 per encarregar-se de la gestió pública de l’aigua, la demanda d’aigua a Catalunya s’estima per sobre dels 2.500.000 hectòmetres cúbics, quantitat que suposa entre un 15 i un 20% més consum que fa 15 anys.

El consum d’aigua es destina majoritàriament a usos agrícoles/ramaders (49%), essent més minoritaris els usos industrials (33%) i domèstics (18%), amb una estructura que s’allunya dels cànons predominants a la Unió Europea on el sector industrial n’és el consumidor principal.

Aquesta estructura d’usos de l’aigua ens hauria de fer reflexionar sobre l’activitat agrícola i els seus mètodes de funcionament. Si tenim en compte que es tracta (de llarg) de l’activitat on es consumeix més aigua, les mesures que s’apliquin per reduir el consum en aquest camp seran molt profitoses per tal de preservar un consum d’aigua raonable, i, si és possible, disminuir-lo.

Així doncs, nous sistemes com el reg gota a gota pot ser una mesura clau en l’estalvi d’aigua a Catalunya. Les administracions catalanes i locals haurien de bonificar mesures d’aquest tipus per tal de fer-les atractives entre els pagesos i ramaders catalans i evitar el sobrecost econòmic que actualment suposen.

Un altre dels aspectes importants a l’hora d’analitzar el consum d’aigua és a través de l’estacionalitat de la seva demanda, que encara que sigui menys pronunciada que en altres indrets europeus, és prou perceptible per prestar-hi atenció i actuar a partir d’aquestes diferències.

A més a més dels coneguts efectes del clima mediterrani sobre l’estructura pluvial i aqüífera catalana, hem de tenir present que la natural aridesa de l’època estival ve acompanyada darrerament de fenòmens relativament nous donats per l’augment del benestar de la societat catalana.

Em refereixo a la proliferació de tipologies urbanístiques que contemplen l’aigua com un bé no escàs a partir de xarxes de subministrament que tenen poc en compte el propi autoabastiment (cal recordar que a Catalunya no hi ha una única xarxa de submnisitrament d’aigua potable, la qual cosa dificulta les accions preses des de la Generalitat de Catalunya, que no pot tenir una visió de conjunt sobre el sistema hidrològic català), piscines privades i públiques, camps de golf, noves pistes d’esquí i noves innovacions tecnològiques que segueixen comptant amb l’aigua com a bé no escàs, etcètera. A més a més, es tracta d’uns mesos on el turisme es barreja amb l’habitual consum domèstic dels catalans i on els efectes del Canvi Climàtic es comencen a notar amb temperatures superiors a les habituals (que afecten, també, als camps de cultiu de regadiu).

Si s’emprenen mesures actives per tal de fomentar l’estalvi d’aigua, l’administració catalana i l’administració local han de traçar plans conjunts per tal de fomentar el decreixement en el consum d’aigua, la seva reutilització allà on sigui possible i també, encara que aquest tipus de mesures siguin electoralment més costoses, imposant taxes penalitzatives del consum d’aigua excessiu, especialment en els models d’oci i lleure desafortunats (com els camps de golf i les urbanitzacions amb gaudi particular).

El que sembla evident és que fins que no prenguem consciència del problema que suposa el consum excessiu d’aigua, l’actuació sera totalment ineficaç. I, lamentablement, no sembla que aquest tema pugui ser prioritari avui en dia.

Roger

dilluns, 29 d’octubre de 2007

Manifestació...quina?

Avui a la tarda a les 19:00 hores tindrà lloc una manifestació a la Plaça Sant Jaume de Barcelona relacionada amb RENFE. A partir d'aquí, moltíssims punts de vista. De fet, aquestes dades són les úniques que més o menys es podrien confirmar a hores d'ara.
La manifestació ha sorgit de fòrums, mails, xats, missatges sms i, per tant, sense un origen clar. Això ha provocat que cadascú l'hagi assumida segons la seva manera d'entendre el problema RENFE. Fins aquí, cap problema. Però algunes entitats, plataformes i partits polítics han anunciat que s'adhereixen i participaran a la manifestació...i llavors és quan s'inicia la confusió total i es produeixen multituds d'interpretacions. N'intentaré fer un resum breu:
Possibles lemes:
- Per un transport públic digne. Es podria entendre amb un missatge positiu i alhora d'esgotament profund per part dels ciutadans.
- Dimissió de la ministra de Foment espanyola. Amb connotacions polítiques clares, se l'acusa del desastre actual d'infraestructures a Catalunya.
- Contra la inoperància. El missatge aniria dirigit, probablement, a tota la classe política d'ara i d'abans que no ha sabut tractar el problema com caldria.
- L'AVE pel Litoral. Vistos els problemes d'obra que provoca el pas de l'AVE, que no passi prop de la Sagrada Família.
- Per la Dignitat. Vindria a dir que si la Generalitat gestionés les infraestructures de comunicació i tingués els recursos suficients, tot això no passaria.
Després hi hauria diversitat d'adhesions:
- Partit Popular de Catalunya. Els problemes, doncs, són culpa dels socialistes. Com més serem, pitjor estarà en Zapatero.
- Plataforma pel Dret a Decidir. Catalunya no té la inversió suficient des de l'Estat Espanyol. Volem gestionar els nostres recursos. Com més serem, més força com a país demostrarem.
- Plataforma l'AVE pel litoral. Com més serem, més opcions de canviar el traçat de l'AVE per Barcelona.
Alguns dels missatges anònims van en línies tan diferents com:
"Doncs jo aniré amb una Estelada ben gran! Estic fart que em prenguin el pèl"
"ZP te vas a enterar. España quiere Rajoy"
Potser, un dels més afortunats seria el següent comentari.
"Els polítics són els culpables i protestem contra ells. Som la cara de l'abstenció i dels vots en blanc de les últimes eleccions".

Sigui com sigui, ja era hora que sorgís una mobilització ciutadana per denunciar les condicions absolutament lamentables provocades per les obres de l'AVE.
Llàstima que al seu moment els ciutadans no apostessin per la Plataforma No al TAV o d'altres similars, que denunciaven una infraestructura no necessària i amb greus perjudicis per l'entorn.

Ens hauríem estalviat un munt de maldecaps.

Roger

dijous, 25 d’octubre de 2007

Catalunya, un bon mapa (o un panorama desolador)

Barcelona (Un mapa) és la nova pel·lícula del director català Ventura Pons, autor d'altres obres com "Amor Idiota", "Amic/amat" o "El perquè de tot plegat", aquesta última basada en els relats de Quim Monzó de títol homònim.

Precisament Quim Monzó ha sigut, sense cap mena de dubte, un dels protagonistes de l'any 2007 al nostre país, després del seu brillant discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, en què el debat sobre el concepte de literatura catalana gairebé va eclipsar l'èxit obtingut per una bona pila d'editors i escriptors catalans.

Aquest esdeveniment de ressò mundial va convidar el conjunt de la cultura catalana com a convidada d'honor, de tal manera que això suposava un motiu de gran joia per a tots els catalans ansiosos de poder mostrar-nos tal com som a l'exterior.

Després de mesos de debats estèrils on surava un preocupant autoodi sobre la nostra pròpia cultura i el nostre país, i tal com era de suposar, la polèmica es tancà en fals i anaren a Frankfurt els escriptors que escriuen en llengua catalana. I dic que es tancà en fals perquè cap organisme oficial especificà de forma contundent que la cultura catalana és la que s'escriu, es pensà i es transmet en català, amb tots els referents nacionals que aquests processos impliquin. Ho diu molt bé Patrícia Gabancho al seu fantàstic llibre El preu de ser catalans: "Catalunya és un país bicultural. No n'hi ha de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà és cultura espanyola".


Així doncs, i reprenent l'objectiu d'aquest article, resulta sorprenent que el panorama literari comporti tantes polèmiques sobre les llengües usades i en el panorama cinematogràfic el debat sigui un desert. Seguint la teoria expressada per Gabancho, de pel·lícules catalanes que s'hagin projectat als cinemes comercials n'hi ha poquíssimes. Bé, tal i com diu l'Àlex Gorina en un interessant article a la revista El Temps d'aquesta setmana, segurament només hauríem de considerar els films d'en Ventura Pons i algunes altres honroses excepcions, això sí, més puntuals.

Potser seria un bon moment de no abandonar el debat sobre el concepte de cultura catalana i exigir a la Generalitat de Catalunya que concretés les ajudes cinematogràfiques a aquelles pel·lícules rodades en català, tot creant nous referents en el si de la cultura catalana, i deixés de donar subvencions a pel·lícules amb producció catalana, amb actors catalans i amb un fil argumental ubicat a Catalunya que es roden en espanyol i, posteriorment, es tradueixen al català. Perquè tal i com diu Gorina, l'aposta d'una pel·lícula és la seva versió original.

Si la Generalitat de Catalunya segueix duent a terme una política d'ajudes tan ambigua (i no voldria entrar en el pèssim comportament de la política lingüística) i continua sense mostrar la seva opinió sobre el concepte de cultura catalana d'una forma clara i precisa (tot i que en aquest cas, el no-posicionament ja és una postura per si mateixa), haurem de continuar discutint estèrilment sobre la cultura catalana i l'anirem perdent de forma irremeiable.

Roger

Joves I

A principis d'octubre vam celebrar l'inici de l'Esplai, un cop passada la Festa Major, tot fent una bona festa pels carrers del centre vila. A punt d'acabar el mes és bon moment per presentar-vos les propostes que hem preparat pel curs 2007-08.

Aquest any formo part de l'equip de monitors de Joves I, juntament amb el Pere i la Sandra. Els joves que portem tenen entre 13 i 15 anys i els conec força bé ja que els vaig portar l'any passat i es manté el mateix bloc de nois i noies.

L'equip de monitors hem decidit començar a treballar diferents projectes de conscienciació (principalment a partir del medi ambient i l'ecologisme, però també amb pinzellades d'introducció a casos de conflicte social) i el projecte "Esports d'aventura" que ens permetrà seguir un fil comú al llarg del curs i que ens servirà per conèixer la natura i l'entorn natural més proper (Collserola, les valls del Llobregat, els Pirineus) des d'un punt de vista diferent, amb oportunitat a experimentar noves sensacions i a descobrir parts esplèndides del nostre territori, a més a més dels nous coneixements que suposen els esports d'aventura i del hàbits físics saludables que impliquen.

La motivació dels joves ha sigut molt bona i crec que serà un any on el grup creixerà col·lectivament i individualment. Les nostres propostes les estendrem a tot aquell que en vulgui formar-ne part i que formi part del grup d'edat mencionat, per tal d'obrir el grup a nous punts de vista i amb l'objectiu que altres nois i noies puguin gaudir de les nostres activitats.

En aquest sentit, també cal dir que ben aviat obrirem un bloc de la secció a internet, que ens servirà com a referència al llarg del curs, per donar-nos a conèixer, per valorar les activitats, per realitzar propostes i per evitar l'habitual relació amb l'esplai "de dissabte a dissabte", de tal manera que la implicació, si es vol, podrà ser constant.

En el meu quart any com a monitor, la il·lusió per tirar endavant tots aquests projectes és immensa i crec que serà una bona oportunitat tan pels joves com per nosaltres per passar-nos-ho molt bé i per possibilitar un espai de pensament crític envers els fenòmens i conflictes de la nostra societat.

Roger