Bèlgica

El passat cap de setmana vaig tenir l'oportunitat d'anar a Bèlgica per visitar l'Aina, que està fent l'Erasmus allà. Va ser una bona oportunitat per començar a conéixer les particularitats belgues que aquí tot just s'intueixen des dels mitjans de comunicació. I no parlo precisament del vot obligatori en qualsevol elecció ni un sistema electoral força diferent al nostre.

Com és que un país pot portar 6 mesos sense govern definitiu?

Des de les eleccions el panorama per la formació de govern continua igual: Cap via d'acord entre les diferents forces polítiques presents al parlament belga.

Per fer-nos una idea general de la situació, estaríem parlant d'un estat amb prop d'11 milions d'habitants (Lleugerament més petit que els Països Catalans), units per un estat federal (Seguint un esquema administratiu conformat per l'estat, les comunitats, les regions i els municipis) amb un sistema de govern similar al cas espanyol a partir de la monarquia constitucional parlamentària. Creat l'any 1830, havia estat un territori que formava part d'altres estats, i no es va consolidar amb la forma actual fins l'any 1963.

El més interessant del cas, probablement són les diferents comunitats culturals i lingüístiques presents a l'estat, que si bé han conviscut durant desenes d'anys, sembla que han arribat a un punt de difícil reconciliació. Deixant de banda la comunitat germanòfona, que representa prop del 1% de la població, podem observar una divisió clara entre la comunitat flamenca, present al territori de Flandes (Nord de l'estat) i que comptabilitza el 60% de la població, i la comunitat francesa de Bèlgica, a Valònia (Sud de l'estat) que comptabilitza el 40% restant. Com a element difuminador d'aquesta clara separació hi ha Brussel·les, que se situa al centre-nord del país però s'ubica dins la comunitat francesa.

Des de fa uns quants anys les veus que reclamen més poder per les comunitats han augmentat considerablement i així s'ha traslladat també en el suport als partits polítics de caire nacionalista - independentista, independentment de la tendència ideològica que presenten ja siguin liberals, ecologistes, socialistes o d'extrema dreta (Cas del famós Vlaams Belang). I durant l'últim any els postulats del territori de Flandes demanant la independència han crescut de tal manera que ara mateix la situació política de l'estat està paralitzada.

Darrerement, s'han succeït manifestacions en favor de la independència i altres en favor de mantenir la unitat belga. És curiós observar, per exemple, la nombrosa quantitat de banderes belgues penjades als balcons del territori való i la inexistència de les mateixes en territori flamenc. O, potser encara més, fer un viatge en tren d'una banda a l'altre de Bèlgica. Començant pel territori való, l'idioma de la informació es transmet en francès. A l'arribar a Brussel·les, ja pots escoltar la mateixa veu donant-te indicacions en francès i en flamenc. Finalment, i com de ben segur heu comprès, a Flandes, les indicacions de la mateixa persona es transmeten tan sols en flamenc. (Bé, diria que durant tot el viatge la única llengua que es manté és l'anglès, la qual cosa considero particularment trista).

Són només dos petits exemples per mostrar la divisió del territori dels molts que hem pogut veure durant aquests dies. I la meva reflexió aniria encaminada en plantejar-se la necessitat de seguir mantenint un sistema federal dins un estat unitari quan la població està pràcticament dividida per la meitat, tant en costums, territori, llengua o població.

Crec que la independència de Flandes (o la separació de Bèlgica en dos estats) és pràcticament impossible, ja que seria un cop d'efecte espectacular en l'actual status quo de l'Europa dels estats, amb seu central, no ho oblidem, a la pròpia Brussel·les.

M'agradaria saber, això sí, quina posició tindria la UE amb la llengua flamenca (el neerlandès) si aquesta només fos pròpia de Flandes (Actualment és oficial per ser la pròpia dels Països Baixos). S'atrevirien a menystenir una de les llengües pròpies de la ciutat de Brussel·les i de més de 6 milions de "belgues" tal i com fan avui dia amb la llengua pròpia dels Països Catalans?

Des de la meva humil opinió, crec que s'haurien de cercar vies de consens per decidir el futur de Bèlgica. I si és opinió majoritària que caldria una separació en dos estats, que s'accepti i es dugui a terme. Les independències de territoris envers els ens estatals no haurien de crear pànic.

Crec que les diferents construccions estatals històriques al panorama europeu han provocat massa difuminacions culturals, que queden clarament exemplificades en el cas del domini cultural francès envers les minories lingüístiques internes, com el cors, el bretó, l'occità o el català.

Reconèixer els errors i fer una aposta per l'Europa de les nacions seria molt bo, diria, per a tothom, també pels estats centralistes. Bàsicament, seria una mostra de respecte que ara mateix brilla per la seva absència.

Roger