Després de l'esclat de la polèmica per les declaracions de Joan Ferran, del PSC, en què criticava la "crosta nacionalista" del mitjà, hem pogut comprovar com els partits nacionalistes es posaven les mans al cap i els partits nacionalistes espanyols aprofitaven l'estela del diputat per reclamar l'espanyol a la televisió pública catalana, seguint l'estela del paper que té actualment el Canal 9 al País Valencià.
Em sembla una postura especialment desafortunada per part de tots els partits polítics esmentats, uns per plantejament i els altres per la manca de traducció de les seves paraules en fets.
Tv3 està passant per uns moments de crisi i de pèrdua de la capacitat de creació d'una identitat col·lectiva nacional, si és que mai havia aconseguit tenir-la. Avui en dia, els mitjans de comunicació són importantíssims a l'hora de crear referents culturals d'un país, i si en l'últim article parlava dels mitjans escrits, en el cas de la televisió el problema dels Països Catalans passa a convertir-se en escàndol.
A més a més del predomini de televisions espanyoles, la televisió pública catalana mostra constantment símptomes de disseminació de la cultura catalana i pren referents culturals espanyols per expressar-se. Últimament, el programa B-357 ha accentuat aquest fet de forma descarada, a part de tenir una qualitat impròpia d'un mitjà públic.
Fa
aproximadament un mes vaig fer una petita recollida de dades en aquells moments que tenia l'opció de fer-ho en dos àmbits, per comprovar les tesis defensades per Víctor Alexandre al llibre "TV3 a traïció".
aproximadament un mes vaig fer una petita recollida de dades en aquells moments que tenia l'opció de fer-ho en dos àmbits, per comprovar les tesis defensades per Víctor Alexandre al llibre "TV3 a traïció".En primer lloc, vaig prendre l'àmbit dels telenotícies vespre, i vaig constatar que, en dies aleatòriament i no pre-seleccionats, el 27% de les notícies presentades incorporaven l'espanyol en el seu arxiu sonor. Aquest fet, per si sol, és molt greu. Una de cada quatre notícies de la televisió pública catalana no té en compte la població catalanoparlant de la Catalunya Nord, un sector de la qual recentment ha denunciat no poder entendre part de la programació de tv3 per l'ús persistent de la llengua espanyola.
El 15% de les notícies presentaven un àmbit exclusivament estatal, amb especial rellevància del conflicte basc, de morts per violència de gènere, de lluites sindicals o d'accidents de trànsit. D'aquesta manera, TV3 contribueix a l'assimilació de Catalunya com a comunitat autònoma d'Espanya i desdibuixa l'objectiu de crear un referent identitari nacional propi.
En el cas dels anuncis, he de reconèixer que desconec la legalitat i el seu funcionament, però puc constatar que el 22% dels anuncis empren la llengua espanyola per arribar a promocionar el seu producte entre els catalans, i d'aquests, més de la meitat ho fan únicament en la llengua pròpia dels espanyols.
Sense voluntat d'estendre'm, vull rebatre les paraules de Jo
an Ferran sobre el mapa dels Països Catalans al programa "El Temps". El mapa és un encert que es caracteritza per la seva excepcionalitat dins la informació, al considerar els Països Catalans com a referent informatiu, ja que és el marc propi de la cultura i la llengua catalana; però malgrat el fons, cal escoltar el missatge:
an Ferran sobre el mapa dels Països Catalans al programa "El Temps". El mapa és un encert que es caracteritza per la seva excepcionalitat dins la informació, al considerar els Països Catalans com a referent informatiu, ja que és el marc propi de la cultura i la llengua catalana; però malgrat el fons, cal escoltar el missatge: En cap ocasió, dins d'aquesta petita recollida, he pogut sentir un presentador anomenar "Països Catalans". Un temor a respectar els referents nacionals d'una nació que en cap cas comparteixo.
Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada