dilluns, 29 d’octubre del 2007

Manifestació...quina?

Avui a la tarda a les 19:00 hores tindrà lloc una manifestació a la Plaça Sant Jaume de Barcelona relacionada amb RENFE. A partir d'aquí, moltíssims punts de vista. De fet, aquestes dades són les úniques que més o menys es podrien confirmar a hores d'ara.
La manifestació ha sorgit de fòrums, mails, xats, missatges sms i, per tant, sense un origen clar. Això ha provocat que cadascú l'hagi assumida segons la seva manera d'entendre el problema RENFE. Fins aquí, cap problema. Però algunes entitats, plataformes i partits polítics han anunciat que s'adhereixen i participaran a la manifestació...i llavors és quan s'inicia la confusió total i es produeixen multituds d'interpretacions. N'intentaré fer un resum breu:
Possibles lemes:
- Per un transport públic digne. Es podria entendre amb un missatge positiu i alhora d'esgotament profund per part dels ciutadans.
- Dimissió de la ministra de Foment espanyola. Amb connotacions polítiques clares, se l'acusa del desastre actual d'infraestructures a Catalunya.
- Contra la inoperància. El missatge aniria dirigit, probablement, a tota la classe política d'ara i d'abans que no ha sabut tractar el problema com caldria.
- L'AVE pel Litoral. Vistos els problemes d'obra que provoca el pas de l'AVE, que no passi prop de la Sagrada Família.
- Per la Dignitat. Vindria a dir que si la Generalitat gestionés les infraestructures de comunicació i tingués els recursos suficients, tot això no passaria.
Després hi hauria diversitat d'adhesions:
- Partit Popular de Catalunya. Els problemes, doncs, són culpa dels socialistes. Com més serem, pitjor estarà en Zapatero.
- Plataforma pel Dret a Decidir. Catalunya no té la inversió suficient des de l'Estat Espanyol. Volem gestionar els nostres recursos. Com més serem, més força com a país demostrarem.
- Plataforma l'AVE pel litoral. Com més serem, més opcions de canviar el traçat de l'AVE per Barcelona.
Alguns dels missatges anònims van en línies tan diferents com:
"Doncs jo aniré amb una Estelada ben gran! Estic fart que em prenguin el pèl"
"ZP te vas a enterar. España quiere Rajoy"
Potser, un dels més afortunats seria el següent comentari.
"Els polítics són els culpables i protestem contra ells. Som la cara de l'abstenció i dels vots en blanc de les últimes eleccions".

Sigui com sigui, ja era hora que sorgís una mobilització ciutadana per denunciar les condicions absolutament lamentables provocades per les obres de l'AVE.
Llàstima que al seu moment els ciutadans no apostessin per la Plataforma No al TAV o d'altres similars, que denunciaven una infraestructura no necessària i amb greus perjudicis per l'entorn.

Ens hauríem estalviat un munt de maldecaps.

Roger

dijous, 25 d’octubre del 2007

Catalunya, un bon mapa (o un panorama desolador)

Barcelona (Un mapa) és la nova pel·lícula del director català Ventura Pons, autor d'altres obres com "Amor Idiota", "Amic/amat" o "El perquè de tot plegat", aquesta última basada en els relats de Quim Monzó de títol homònim.

Precisament Quim Monzó ha sigut, sense cap mena de dubte, un dels protagonistes de l'any 2007 al nostre país, després del seu brillant discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, en què el debat sobre el concepte de literatura catalana gairebé va eclipsar l'èxit obtingut per una bona pila d'editors i escriptors catalans.

Aquest esdeveniment de ressò mundial va convidar el conjunt de la cultura catalana com a convidada d'honor, de tal manera que això suposava un motiu de gran joia per a tots els catalans ansiosos de poder mostrar-nos tal com som a l'exterior.

Després de mesos de debats estèrils on surava un preocupant autoodi sobre la nostra pròpia cultura i el nostre país, i tal com era de suposar, la polèmica es tancà en fals i anaren a Frankfurt els escriptors que escriuen en llengua catalana. I dic que es tancà en fals perquè cap organisme oficial especificà de forma contundent que la cultura catalana és la que s'escriu, es pensà i es transmet en català, amb tots els referents nacionals que aquests processos impliquin. Ho diu molt bé Patrícia Gabancho al seu fantàstic llibre El preu de ser catalans: "Catalunya és un país bicultural. No n'hi ha de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà és cultura espanyola".


Així doncs, i reprenent l'objectiu d'aquest article, resulta sorprenent que el panorama literari comporti tantes polèmiques sobre les llengües usades i en el panorama cinematogràfic el debat sigui un desert. Seguint la teoria expressada per Gabancho, de pel·lícules catalanes que s'hagin projectat als cinemes comercials n'hi ha poquíssimes. Bé, tal i com diu l'Àlex Gorina en un interessant article a la revista El Temps d'aquesta setmana, segurament només hauríem de considerar els films d'en Ventura Pons i algunes altres honroses excepcions, això sí, més puntuals.

Potser seria un bon moment de no abandonar el debat sobre el concepte de cultura catalana i exigir a la Generalitat de Catalunya que concretés les ajudes cinematogràfiques a aquelles pel·lícules rodades en català, tot creant nous referents en el si de la cultura catalana, i deixés de donar subvencions a pel·lícules amb producció catalana, amb actors catalans i amb un fil argumental ubicat a Catalunya que es roden en espanyol i, posteriorment, es tradueixen al català. Perquè tal i com diu Gorina, l'aposta d'una pel·lícula és la seva versió original.

Si la Generalitat de Catalunya segueix duent a terme una política d'ajudes tan ambigua (i no voldria entrar en el pèssim comportament de la política lingüística) i continua sense mostrar la seva opinió sobre el concepte de cultura catalana d'una forma clara i precisa (tot i que en aquest cas, el no-posicionament ja és una postura per si mateixa), haurem de continuar discutint estèrilment sobre la cultura catalana i l'anirem perdent de forma irremeiable.

Roger

Joves I

A principis d'octubre vam celebrar l'inici de l'Esplai, un cop passada la Festa Major, tot fent una bona festa pels carrers del centre vila. A punt d'acabar el mes és bon moment per presentar-vos les propostes que hem preparat pel curs 2007-08.

Aquest any formo part de l'equip de monitors de Joves I, juntament amb el Pere i la Sandra. Els joves que portem tenen entre 13 i 15 anys i els conec força bé ja que els vaig portar l'any passat i es manté el mateix bloc de nois i noies.

L'equip de monitors hem decidit començar a treballar diferents projectes de conscienciació (principalment a partir del medi ambient i l'ecologisme, però també amb pinzellades d'introducció a casos de conflicte social) i el projecte "Esports d'aventura" que ens permetrà seguir un fil comú al llarg del curs i que ens servirà per conèixer la natura i l'entorn natural més proper (Collserola, les valls del Llobregat, els Pirineus) des d'un punt de vista diferent, amb oportunitat a experimentar noves sensacions i a descobrir parts esplèndides del nostre territori, a més a més dels nous coneixements que suposen els esports d'aventura i del hàbits físics saludables que impliquen.

La motivació dels joves ha sigut molt bona i crec que serà un any on el grup creixerà col·lectivament i individualment. Les nostres propostes les estendrem a tot aquell que en vulgui formar-ne part i que formi part del grup d'edat mencionat, per tal d'obrir el grup a nous punts de vista i amb l'objectiu que altres nois i noies puguin gaudir de les nostres activitats.

En aquest sentit, també cal dir que ben aviat obrirem un bloc de la secció a internet, que ens servirà com a referència al llarg del curs, per donar-nos a conèixer, per valorar les activitats, per realitzar propostes i per evitar l'habitual relació amb l'esplai "de dissabte a dissabte", de tal manera que la implicació, si es vol, podrà ser constant.

En el meu quart any com a monitor, la il·lusió per tirar endavant tots aquests projectes és immensa i crec que serà una bona oportunitat tan pels joves com per nosaltres per passar-nos-ho molt bé i per possibilitar un espai de pensament crític envers els fenòmens i conflictes de la nostra societat.

Roger

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Comerç Just i Creu Roja

El passat dissabte dia 20 d'octubre va ser un dia d'esplai especial amb dues activitats programades per dues associacions de la vila que fan una feina molt important: Comerç Just i la Creu Roja.

El comerç just va celebrar la seva festa anual amb una representació teatral (en aquest cas del grup de Veterinaris sense Fronteres) a la Joventut Catòlica, en una obra pensada per tal que els infants gaudeixin i reflexionin al mateix temps sobre la realitat mundial, amb especial èmfasi en les relacions entre el Nord-Sud, les desigualtats que suposen i amb una visió certament optimista sobre com resoldre el problema.

L'obra agradà molt als infants i als monitors que la veieren i crec que és una forma encertada de plantejar als infants problemes que són molt complexes. L'acte conclogué amb un regal per als assistents (un titella més petit que els que representaven l'obra) i un bon berenar preparat per les joves col·laboradores del Comerç Just.

D'altra banda i paral·lelament, al pati de l'Escola Alfons XIII, la Creu Roja va dur a terme un seguit d'activitats per donar-se a conèixer entre els molinencs de totes les edats. Els joves de l'esplai i els seus monitors vam rebre una petita introducció als primers auxilis, amb dos tallers pensats per nois i noies de 12 a 16 anys i per a joves de més de 16 anys.

Vaig poder combinar els dos tallers i em van semblar força interessants; encara que la impressió inicial és que no podràs recordar tot el que t'expliquen, et queda una base amb les coses que es van repetint al llarg de l'explicació i que per tant són més importants: Si abans dubtaves sobre la conveniència d'actuar d'una forma o altra, ara ho tens assumit i comences a dubtar sobre coses molt menys importants.

Després d'aquests tallers i una breu visita a l'ambulància per detectar tots els elements que té, la Creu Roja va prosseguir les seves activitats amb un berenar deliciós i un ball per la gent gran.

Considero que des de l'Esplai és molt positiu poder gaudir d'activitats organitzades per altres col·lectius de la vila quan t'aporten uns factors educatius que complementen perfectament el projecte de l'Esplai. Moltes felicitats a Comerç Just i a la Creu Roja i animar-les a continuar realitzant i difonent la seva important tasca.

Roger

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Dia Internacional de l'Acció Blocaire

Avui 15 d’octubre és un dia força especial per tots aquells que tenim un bloc a internet o que acostumem a tafanejar en els escrits que proposen altres persones que ens puguin ser d’interès. I dic això perquè avui se celebra el “blog action day”, el que seria el dia internacional de l’acció blocaire, que neix de la idea que van tenir 3 internautes i que ha tingut un ressò internacional destacable.

La seva proposta es basa en celebrar un dia anualment on tots els blocaires escriguin sobre un tema determinat a partir de les seves vivències o experiències. Aquest any, el primer, s’ha plantejat tractar el tema de la preservació del medi ambient, ja que afecta a la globalitat del planeta i és assumible des d’una òptica clarament local.

Al Baix Llobregat últimament no paren de sorgir problemes relacionats amb el seu entorn natural, en què l’administració i els poders econòmics i urbanístics tiren endavant projectes que afecten molt negativament el medi que els acull, la qual cosa també provoca que es creïn diverses plataformes cíviques o veïnals en contra d’aquests projectes.

Estic parlant, entre d’altres, del polígon industrial de Collbató que afecta la muntanya de Montserrat, de la incineradora de Sant Feliu del Llobregat o la fàbrica cimentera de Sant Vicenç dels Horts, o altres que afecten directament la serra de Collserola, el pulmó verd de l’àrea metropolitana de Barcelona, com són el Pla Caufec d’Esplugues, La urbanització a la muntanya de Sant Just Desvern o el projecte del Vial de Cornisa i el d’ampliació de la urbanització de la Rierada a la nostra vila.
Tots ells han tingut una contestació en forma de plataformes ciutadanes que defensen en cada cas l’interès general de la població a diferència de l'interès propi dels promotors, que si tinguessin una visió global de tots aquests casos observarien que els perjudicis són molt més greus que no pas els possibles beneficis d'uns quants.

És una llàstima que qui ostenta el poder no en sigui conscient i, per acabar amb un to més optimista, és una sort que els ciutadans i ciutadanes ens activem per defensar el nostre present i el nostre futur. Esperem que no sigui massa tard, hi ha en joc el futur i la nostra pròpia salut i manera d'entendre el medi que ens envolta actualment.

Roger

dijous, 11 d’octubre del 2007

Un país, una bandera

Els amics de l'Ateneu Mulei de Molins de Rei m'acaben d'informar que l'ajuntament de Molins de Rei (segons sembla, per decisió de l'alcalde) ha penjat la bandera espanyola al seu edifici, al costat de la catalana i la molinenca.

La proximitat del 12-0 (amb la conseqüent celebració de la descoberta de les amèriques i d'uns dels genocidis més importants de la història) que actualment celebra un dia d'exaltació de l'orgull espanyol, se suposa com a principal causa d'aquest fet, que tot i així no pot ser considerat com un argument vàlid i no podem passar per alt.

Cal recordar que l’Ajuntament de Molins de Rei havia estat promotor de la campanya "Un país, una bandera", i no s’entén aquest canvi d’actitud penjant una bandera forastera que no recull el sentiment majoritari dels molinencs i molinenques.

Com a mesura de rebuig a aquesta mesura i de respecte a les decisions preses pel propi ajuntament en els anys anteriors, s’ha organitzat una concentració ciutadana demà dia 12 a les 11.30h a la plaça Catalunya (plaça de l’Ajuntament), a la qual us animo a participar-hi, i, si podeu, fer-ne una ràpida difusió.

Fins demà!

Roger

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Salvem Montserrat!

Ara que a Molins de Rei hi ha una sèrie de persones i entitats que des de la societat civil s'està començant a mobilitzar per tal d'aturar el projecte urbanístic desproporcionat a la Rierada que vol tirar endavant el govern de la vila, rebo noves informacions sobre un cas molt proper en què la mobilització ciutadana està tenint un èxit i una repercussió molt notables.

Em refereixo a la Plataforma Salvem Montserrat, que pretén impedir a l'ajuntament de Collbató (i a la Generalitat de Catalunya, que dóna suport al projecte) la construcció d'un nou polígon industrial a tocar dels espais del Parc Natural de Montserrat i que suposa una amenaça clara a la conservació i equilibri de les espècies que hi habiten, a més de l'impacte visual que suposaria. En aquest cas, tan el consell de Medi Ambient del poble com diferents estudis tècnics ja han mostrat el seu desacord amb aquest projecte industrial i a partir d'una campanya difosa principalment per internet han aconseguit ja més de 60.000 adhesions al projecte (tan d'entitats com de particulars).

El passat dia 27 de setembre van entregar les primeres 50.000 firmes a l'Ajuntament de Collbató davant diversos mitjans de comunicació (com Catalunya ràdio, Tv3 o Tv1), i entenent que no són suficients, la plataforma continua demanant el suport de moltes persones més.

Felicitats per la feina feta! Esperem que el projecte es paralitzi definitivament!

Roger

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Nit dels premis de la ràdio

Ahir al vespre es va celebrar la dissetena edició de la nit dels premis de Ràdio Molins de Rei, que sempre aconsegueix omplir la sala del Foment CiA de gom a gom. L'acte presentat pel Miquel Armengol i dut a terme gràcies a moltíssims col·laboradors va durar poc més de dues hores i va cloure amb un petit càtering privat.

Els premis que es donen són prou diversos per reconéixer diferents persones i col·lectius de la vila que amb la seva dedicació dinamitzen la vida cultural i social molinenca (entre ells en Pier, els Metal Defenders o el Cine Club Hal 2002) o bé que li donen un ressò mediàtic més enllà del nostre terme municipal (Com la Montse Ribé o el Xavier Foj).

A més a més i com a moment estelar, els premis atorguen el premi molinenc i molinenca a persones amb una trajectòria vital de reconegut treball per a la vila, que aquest any han correspost al pregoner de la festa major, en Miquel Pellicer i a la Teresina Cucurull.

Finalment, abans de cloure l'acte, es donen dos premis d'àmbit més ampli (normalment d'abast nacional) i que són entregats per personalitats reconegudes. Aquest cop els guardonats van ser en Joan Rigol i la Mònica Terribas, que van rebre els corresponents premis a mans de la Magda Oranich, de l'Antoni Ros Marbà i del Conseller de Cultura Joan Manel Tresserra.

Va ser força interessant escoltar en Joan Rigol, la Mònica Terribas i el conseller, ja que exceptuant el debat ideològic que van dur a terme, van donar una lliçó de diàleg, de discurs propi i d'idees clares que avui en dia no és fàcil de transmetre.
De cara a properes edicions, es podria intentar generalitzar el càtering a tots els assistents, ja que la majoria són col·laboradors que també contribueixen al funcionament habitual de la "ràdio nostra" i es podria prioritzar el premi del molinenc i la molinenca a partir de la incògnita sobre qui s'endú el guardó i essent els últims a pujar a l'escenari del Foment CiA. La intriga podria resultar gratificant en uns premiats ja coneguts abans de començar l'acte.
Roger

dijous, 4 d’octubre del 2007

Ple de setembre

Ahir al vespre es va celebrar el Ple de l'Ajuntament corresponent al mes de setembre, endarrerit una setmana a causa de la celebració del pregó de la Festa Major.

El ple, que va ser prou interessant sobretot en la presentació de diferents mocions i en alguns punts concrets de l'ordre del dia, va tenir l'absència del Joaquim Martí (CiU) i la semi-presència del José Luis Serrano (PP), que va arribar tard i va marxar d'hora. En conjunt, el debat s'allargà fins les 3 hores i 45 minuts.

La primera part del ple, en què es porta a votació els diferents punts de l'ordre del dia presentats per cada comissió informativa, va ser ràpida i més aviat avorrida, tot i que també tingué moments destacats.

Hi va haver espai pel moment emotiu del nomenament de les noves jutgesses de pau de Molins de Rei, presents a la sala, i al mateix temps curiós, ja que aquest punt no va poder ser votat per la regidora Montserrat Cateura, al ser familiar directa d'una de les dues nomenades.
Just després es va produir el primer debat intens sobre el conveni en matèria de seguretat pública: Els mossos d'esquadra faran un bon desplegament o no? Sense resposta unànime però 25 minuts després s'aprovà el conveni i es canvià de punt.

Més tard va arribar el primer punt "conflictiu" amb l'aprovació de les bases d'ajut de menjador, on vehementment el Xavier Montserrat va demanar que no es fes demagògia sobre aquest tema i el seu pressupost, i el debat en qüestió va quedar pendent pel ple dels pressupostos.

Finalment, entre els punts 16-18 sobre qüestions de l'Àrea de sostenibilitat i territori hi va haver una deserció a la sala de plens per part d'uns quants regidors, de tal manera que la sala quedava mig buida i feia una mica de llàstima. Deu ser que aquests punts no interessen a gaire gent o bé que les 2 hores de ple es començaven a notar i ningú es volia perdre l'apartat de les mocions.

La segona part del ple va resultar molt més dinàmica i entretinguda. La CUP va presentar 4 mocions i ERC-AM 2 més, amb l'aprovació final de totes elles excepte la que feia referència al projecte "Catalunya amb bicicleta", que per un malentès es posposà al proper ple.

Les mocions eren:
1/ Reconeixement i homenatge a la figura de Xirinacs: Com era previsible, van entrar al debat les seves famoses paraules en què es declarava amic d'ETA, sobretot per part del regidor del PP, que just després marxà, però l'aprovació final de la moció permet que la figura de Xirinacs passi a la llista d'espera dels futurs noms de carrers de Molins.

2/ Catalunya lliure de transgènics: Després de diverses aclaracions i esmenes, es va decidir que era la manera de mostrar-se des de l'ajuntament, un posicionament, una manera d'entendre les coses.

3/ La nació catalana diu Volem tots els papers: Debat llarg i amb un final ben curiós. Votació del punt 4 de la moció per separat de la resta ja que el PSC no estava d'acord en la seva no invitació a l'acte que es farà al Palau de la Música properament, així que en aquest punt concret s'abstingué. Surrealista.

4/ Supressió dels articles del Codi Penal relatius als delictes contra la corona i els ultratges a Espanya: Molt breu i amb lectura de notícies de premsa per part d'en Víctor Puntas inclosa.

5/ Solidaritat amb els encausats per la crema de fotografies del rei: Llarg debat, amb una moció esmenada que va satisfer als diversos grups excepte el Grup socialista, que se sentí ofès al no haver estat consultat a l'hora de cercar el consens: Caldria dir que la CUP no va anar preguntant a la resta de forces polítiques, sinó que van ser aquestes les que es van interessar per consensuar la moció, així que el posicionament del PSC en aquest cas no és comprensible. Després va acabar amb una discussió contundent sobre la monarquia que em va portar a pensar que a l'ajuntament de Molins de Rei tots els regidors són republicans. Ja és bo.

Finalment, torn de precs i preguntes i cap a casa. Cansament general i allargament del debat amb la intervenció poc encertada (des del meu punt de vista) del redactor del projecte "Catalunya en bicicleta", que té números per ser la persona no molinenca que més plens ha assistit a Molins de Rei. Ens veiem amb ell a finals de mes!

Roger

Si voleu saber més coses del ple (punts portats a ple, els aprovats, el posicionament de la CUP a cada un d'ells) podeu veure la crònica del ple a la web de l'Àlex Maymó o podeu veure les mocions presentades per la CUP aquí.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

L'ús del català a internet

La llengua catalana no passa pel seu millor moment. Es pot constatar amb la visualització del panorama juvenil arreu dels Països Catalans i a partir dels diferents estudis negatius sobre l'evolució de l'ús social del català que ens han ofert darrerament la CAL, la plaforma per la llengua (amb estudis recents sobre el català a les cerveses o a les etiquetes de l'arròs) o els responsables de política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Malgrat aquest panorama desolador, hi ha una esperança sobre el futur de la llengua dipositada a internet, on és una llengua molt activa sobretot pel que fa a serveis públics i a blocs personals, tal com indica al llibre nació.cat Saül Gordillo.

Per comprovar l'ús social del català a internet us recomano que consulteu els baròmetres exhaustius que emet el WICCAC mensualment, on analitza l'ús del català a milers de pàgines web amb efecte sobre el nostre territori , ja sigui a nivell d'empresa, d'institució o d'organització, i que per tant, haurien de tenir en compte la llengua catalana en el seu domini d'internet.

L'anàlisi es fa a partir de la classificació de les diferents webs en 35 sectors d'abast mitjà-ampli. Alguns d'aquests sectors presenten un ús modèlic, com les universitats, o pràcticament modèlic, com les pàgines de teatre, dansa, fires i vins, de l'església o de cercadors d'internet.

Per contra, hi ha uns quants sectors amb un ús del català lamentable, com el de les institucions i administracions de l'Estat Espanyol i de la Unió Europea (27%) o el sector de la neteja, perfumeria, cosmètica i adrogueria (13%) i d'altres en els quals s'ha de qualificar de vergonyós, com el d'electrodomèstics i fotografia (5%) o el d'automòbils i motocicletes amb un ínfim 2%.
Finalment, caldria tenir en compte que a partir d'aquest estudi continu podem comprovar com en l'últim baròmetre de setembre de 2007 l'ús del català a internet és present al 53% de les webs analitzades, un 14% més que els primers anàlisis efectuats a finals del 2002. És bo que s'observi una clara tendència a la millora i que internet, el referent del present i del futur, pugui ser l'espurna de llum que il·lumini la foscor en que actualment està immersa la nostra llengua.

Roger