dijous, 28 de febrer de 2008

El desconegut vot en blanc

A nou dies de les eleccions espanyoles he decidit fer un escrit explicatiu del vot en blanc, ja que és una forma de vot que de forma majoritària provoca uns efectes en els resultats no desitjats. La persona que decideix votar en blanc és una persona que no emet una preferència clara entre els partits polítics que es presenten a les eleccions, ja sigui per indiferència o, com és més habitual, per tal de mostrar el seu descontentament amb la política i els polítics actuals.

Per tant, es podria dir que molta gent que s'acosta a les urnes amb un vot en blanc, ho fa com a senyal de protesta i amb voluntat de provocar una millora en les formes polítiques de les diferents candidatures presentades. Tot i això, els efectes reals del seu vot en blanc són ben diferents, ja que no perjudica les candidatures grans. L'únic efecte real que produeix és dificultar l'entrada dels partits polítics minoritaris al Congrés dels Diputats.
Tot seguit, us poso un exemple fictici que he realitzat amb dades força similars a les anteriors eleccions a la circumscripció de Barcelona, que podeu veure clicant aquí.
Com podeu veure, el problema principal és l'existència de la barrera electoral, que és una figura que distorsiona la proporcionalitat de la Llei d'Hondt i que en aquestes eleccions condiciona l'entrada dels partits polítics al Congrés a l'obtenció d'un 3% dels vots vàlids en una circumscripció electoral.
Per tant, fins que no es canviï la consideració del vot blanc com un vot vàlid o fins que no s'elimini la barrera electoral, votar en blanc suposa una dificultat afegida per la pluralitat política. De fet, en circumscripcions més petites on es reparteixen 3, 4 o 5 diputats, aquest fenomen accentua les dificultats de candidatures no majoritàries com IU a Espanya o ERC, ICV o PP a les altres circumscripcions catalanes per aconseguir treure un escó.
Com a alternatives per no seguir les trampes proposades pel sistema i teniu intenció de votar però cap candidatura concreta, us proposo:
1/ Vot a Escons Insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents, que proposen amb certa solvència que hi hagi representació democràtica dels ciutadans no representats (dels partidaris del vot blanc), i diverses mesures que avancen cap a una democràcia més participativa.
2/ Vot nul, que pot tenir el mateix significat que el vot blanc però computa com a vot no vàlid i, per tant, no té cap efecte distorsionador en els resultats de les candidatures polítiques.
Espero haver ajudat a entendre les característiques d'un vot en blanc. Des del meu punt de vista, la tipologia de vot que més allunya la voluntat del votant amb l'efecte que el seu vot produeix.
Roger

dilluns, 25 de febrer de 2008

Oci nocturn participatiu

Com bé és sabut, Molins de Rei és un poble amb una oferta comercial nocturna força potent. L'Ei Two, el Local o el Cèltic, des de fa una bona pila d'anys, i Cal Dit o Braveheart més recentment (per citar-ne dos de destacats), acostumen a omplir els seus espais cada divendres i dissabte a la nit amb un bon nombre de vilatans i vilatanes i molta gent de pobles més petits de la comarca.

També, a parer meu activitats molt més interessants, comptem amb una tipologia d’oci alternatiu, no comercial i participatiu, que ha anat sorgint darrerament a la nostra vila, gràcies a la tasca d’entitats i col·lectius que ho possibiliten a nivell intern (celebracions i sopars) i a alguns locals oberts a tothom que hi vulgui entrar.

Tenint present aquests últims dies, m’agradaria destacar l’activitat programada el passat divendres a Ka la Banya que consistia en un Cabaret. Encara que pel nom cadascú pugui pensar coses molt diverses, aquest cabaret (activitat ja consolidada des de fa uns quants anys) consistia en una trobada de gent disposada a escoltar poemes, contes, cançons i acudits, observar actuacions de malabars i fins i tot algunes representacions gairebé teatrals.


El més interessant d’aquesta activitat, però, era la possibilitat de participació, oberta a tots els assistents, que veien un escenari buit de la mateixa forma que els organitzadors i que, si en tenien ganes, hi pujaven a fer l’actuació que els vingués de gust. L'ambient era tan propici que fins i tot jo em vaig a animar a pujar a l'escenari amb la guitarra i el hip hop.

També és de ressaltar el cicle de cançó improvitzada que ha dut a terme darrerament l’Ateneu Mulei i que conclourà el proper divendres dia 29 a partir de les 10 del vespre. Aquest sopar-espectacle ha tingut una bona acollida de públic que ha tingut l’oportunitat d’escoltar la quarta carlinada i solistes habituals en el món de la cançó improvitzada tot practicant diferents estils musicals com el garrotin, les nyacres, les corrandes o les jotes.

Les persones assistents (amb gent vinguda d'altres pobles com Rubí, Sant Feliu o Esplugues), amb més o menys èxit, han anat fent les pròpies rimes i han contribuït a crear un clima participatiu i actiu que han consolidat el cicle com una de les activitats més innovadores i encertades de l’oci nocturn molinenc.

Tan el Cabaret com la cançó improvitzada, doncs, són dos models d’oci nocturn que s’allunyen de l’habitual consumisme comercial i que necessiten la participació dels assistents per esdevenir un èxit. D’aquesta manera, creen propostes força enriquidores on els assistents, pel que he pogut anar veient, gaudeixen molt més que si haguessin seguit l’habitual cicle nocturn comercial. Us animo a participar-hi en les properes ocasions!

Roger

divendres, 22 de febrer de 2008

PLACAJ

El passat dimecres vam celebrar la reunió de la Plataforma per un Casal Autogestionat de Joves (PLACAJ), que va comptar amb la presència d'entre 15 i 20 persones a la sala polivalent de l'Agrupa disposades a tirar endavant la idea.

L'objectiu d'obrir-se a noves entitats i persones no es va complir, ja que tot i haver algunes incorporacions molt positives, no vam aconseguir arribar a tot arreu on preteníem. Fent un exercici d'autocrítica, és evident que vam fallar en la difusió, encara que també és cert que ens va permetre dur a terme una reunió més dinàmica i activa.

Després de recordar la tasca feta fins al moment, vam treballar en petits grups per tal de debatre les necessitats actuals dels joves, els objectius que hauria de tenir el casal, la manera de funcionar i d'organitzar-se i també propostes de noves accions. Més tard vam posar en comú les idees de cada grup de tal manera que vam poder comprovar com en línies generals hi havia un posicionament compartit a l'hora d'entendre el casal, com un moviment assembleari i autogestionat, que ens ha de permetre al col·lectiu juvenil esdevenir un agent/actor rellevant en la vida social molinenca, intentant dinamitzar la vida associativa i arribar a tot tipus de jovent de la vila (vam valorar que actualment està força segmentat).

A l'acabar aquesta dinàmica que va resultar molt profitosa i en què hi hagué debat al voltant del finançament, de la tipologia d'accions o de la relació entitats-projecte, vam decidir organitzar-nos en comissions segons els interessos de cadascú i per tant d'anar avançant paral·lelament en àmbits diferents, com és el cas de la consolidació i redacció del projecte, la decisió de les properes accions a dur a terme o la campanya de difusió i obertura del projecte.

La valoració final, doncs, és molt positiva, ja que el projecte s'ha posat en marxa amb un nombre força elevat de persones. La propera reunió general, oberta a tothom que s'hi vulgui afegir, serà el dimecres 5 de març a les 20:30 a la seu del CAU (C/Esperanto, 17-G).

Us hi esperem!

Roger

PD: Per qualsevol suggerència o proposta, podeu enviar un correu a placajmolins@gmail.com.

dimarts, 19 de febrer de 2008

Convocatòria oberta Casal de Joves

Demà dimecres dia 20 de febrer a les 20:30 a l'Agrupa hi haurà una trobada per parlar sobre el projecte del Casal de Joves a Molins de Rei. Serà la primera reunió després de la xerrada informativa per part de l'Associació Casals de Joves de Catalunya i confiem en la presència d'un nombre força elevat de persones disposades a aportar el seu granet de sorra per decidir els passos a seguir.

Esperem comptar amb la presència del màxim nombre de persones possible i també, és clar, d'aquelles entitats i associacions per per diferents motius encara no han tingut l'oportunitat de col·laborar en el projecte (com podria ser la CAL, alguns grups de música, matossers, metal defenders, grup de jocs de rol, centres socials alliberats, grups culturals..). Així que demà, animeu-vos a venir, que farem un resum del que s'ha anat fent fins ara i tractarem de decidir el funcionament i les activitats a realitzar en els propers mesos.

Serà una reunió oberta a tothom i on crec que es produirà l'impuls definitiu al projecte per tal de convertir les propostes i necessitats juvenils en una de les mobilitzacions més potents a la nostra vila.

Roger

dilluns, 18 de febrer de 2008

Nova Junta Directiva a l'Agrupació Folklòrica

El passat dissabte 16 de febrer tingué lloc l'Assemblea Ordinària de socis de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei que té lloc anualment poc després de la Fira de la Candelera.

Aquesta assemblea va venir precedida per l'aprovació per unanimitat en assemblea extraordinària dels nous estatuts de l'entitat, caracteritzats per suplir algunes mancances tècniques dels anteriors, per dotar de més capacitat operativa a la Junta Directiva i per apostar per un sistema de comissions que des de l'Esplai utilitzem des de fa molts anys i funciona força bé.

Al llarg de la convocatòria es resumiren les activitats de l'any anterior, tot presentant un estat de comptes força equilibrat, amb la Botifarrada i les quotes de socis com a principals ingressos, i tenint d'altra banda les ballades de sardanes, l'aplec i secretaria com a despeses més importants. De fet, tot i arribar a moure més de 40.000 euros en entrades i també en sortides, el benefici obtingut fou de 189 euros.

Després s'esmentà de forma especial el cost de les obres, que ha ascendit a més de 150.000 euros i les afectacions que havien suposat a l'entitat, com la pèrdua de possibilitat del lloguer de les sales i de realitzar activitats habituals com l'esplai, xerrades o exposicions. Tot i això, es valoraren molt positivament ja que han reinjectat un dinamisme molt bo per a l'entitat a partir de la seva inauguració, amb les seccions en bona forma i moltes peticions d'ús de l'edifici.

Més tard, en Salvador Ayala presentà la nova Junta Directiva (Com és habitual només se'n presentava una) i els seus objectius principals, que passen per obrir la casa als socis, a l'estructuració en comissions i responsabilitats i fer una aposta pel creixement. La principal novetat és la incorporació, després d'una bona pila d'anys d'absència, de tres membres de l'esplai a la Junta Directiva, per enfortir els lligams entre una entitat i una altra i fomentar la coordinació entre les diferents activitats.

Finalment, en Pere Pahissa s'acomiadà de la presidència de l'Agrupa amb un discurs curt i emotiu, després d'haver dut a terme una tasca, des del meu punt de vista, força encertada.

En el meu cas, des d'aquest dissabte passat sóc membre de la Junta Directiva de l'Agrupació Folklòrica com a vocal de les diferents seccions de la casa (Esplai, CAL, Amics del Pessebre, Colla de Diables de l'Agrupa) i com a vocal de l'esplai, en aquest cas juntament amb dos monitors de l'esplai més.

Espero que aquesta experiència intergeneracional pugui servir per dinamitzar les activitats i per consolidar la importància de totes les seccions a l'Agrupa, que al cap i a la fi doten a l'entitat d'unes característiques que la converteixen en un dels centres socials més importants de la vila.

Roger

dijous, 14 de febrer de 2008

Xirinacs i la seva significació política

Avui a les 20:00 del vespre una trentena de persones ens hem trobat a la seu de la CUP Molins de Rei per assistir a una xerrada al voltant de la figura de Lluís Maria Xirinacs i del seu llibre "Amnistia 77. Franco ha mort?", presentada per l'Albert Botran i amb la presència del Ramon Guitó (Editor del llibre), en Lluís Planes (president de l'associació Amics del Camí i autor del pròleg) i la Núria Roig (membre de la Fundació Randa).

Cada un d'ells ha transmès amb devoció la importància de la figura d'en Xirinacs a partir de la pròpia coneixença, comparant-lo amb figures històriques com Ramon Llull, Gandhi o el mateix Jesús de Natzaret i assegurant que "El seu pensament transformarà la societat"

Al llarg de la xerrada també se'ns ha explicat el projecte El Camí, que pretén vertebrar els Països Catalans a partir d'un recorregut històric, cultural i social comú i el futur Memorial Xirinacs.

De la vetllada en destacaria dos conceptes imprescindibles:

1/ La necessitat d'arribar a un alliberament personal i a un alliberament col·lectiu, que són indestriables un de l'altre i que per tal d'assolir-los és necessita dosis d'entrega considerables i capacitat de participar activament en els moviments demòtics (sorgits del poble) que hi ajudin (com la fallida Assemblea dels Països Catalans).

2/ La filosofia i pràctica de la No Violència, a partir de l'autoorganització de base del poble i exercint la desobediència civil, entenent-la com a deure si la norma no permet l'exercici de les llibertats col·lectives. Seguint aquest model, el moviment de la Crida a la Solidaritat va portar a la pràctica (finals dels anys 80 i principis dels 90) un seguit d'accions no violentes que comportaren la normalització de la llengua i la cultura catalana en diversos àmbits de la societat (Renfe, Correus, Aeroport..), i que si bé els costaren nombroses detencions i persecucions, demostraren que l'exercici pràctic d'aquest principi és possible i, ben treballat, eficaç.

Tenint en compte el context en el qual es troben els Països Catalans avui en dia, seria bo que des dels moviments socials sorgissin propostes basades en accions no violentes que fomentessin el debat, el pensament crític dels ciutadans i posessin en qüestió models de funcionament actuals. Crec que el suport que es rebria aniria molt més enllà dels habituals cercles mobilitzats, sobretot tenint en compte el cansament de gran part de la societat envers les estructures de poder actuals.

Roger

dimecres, 13 de febrer de 2008

Vaga del professorat davant una proposta de dretes

Demà a les 12 del migdia hi haurà una manifestació del professorat de primària i secundària, impulsada per diferents sindicats i secundada per algunes organitzacions estudiantils com el SEPC, a la plaça Universitat de Barcelona i a altres indrets cèntrics de Lleida, Tarragona i Girona.

La vaga, que es preveu massiva (al voltant dels 50.000 professors) segons previsions dels sindicats, s'ha convocat per tal d'exigir la retirada de les bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya que ha preparat en aquests darrers mesos el conseller Ernest Maragall, que preocupat pels darrers informes PISA coneguts i el lamentable nivell acadèmic del nostre país, ha corregut a cercar solucions que la majoria de sindicats consideren un agreujament del problema.

La proposta del sr.Maragall permet i fomenta la privatització dels centres públics d'ensenyament, que podran ser gestionats per empreses privades, dotant als centres d'un model de gestió jeràrquica que, des del meu punt de vista, entra en clara contradicció amb els valors democràtics i participatius que l'educació ha de transmetre. De fet, és logic: un cop es prioritzen els criteris mercantilistes davant els criteris educatius, pedagògics i socials, els seus valors han de canviar.

Aquesta futura llei no garanteix la igualtat d'oportunitats entre els alumnes, ja que els recursos d'un centre o d'un altre estaran sota criteris privats de gestió. No seria estrany que ràpidament l'assumpte derivés en unes escoles i instituts elitistes, beneficiats d'un sistema de finançament de mercat injust, diferenciats de la resta de centres públics, amb precarietat en els recursos i amb moltes més dificultats a l'hora de dur a terme un procés educatiu complet.

És preocupant que sorgeixi una proposta d'aquest estil des de l'esquerra política, si és que encara tenen el valor d'autoconsiderar-se així. La solució no crec que sigui precisament complicada: augment del pressupost en educació, menys alumnes per aula, un model d'integració adient, més accés a les noves tecnologies, finalitzar amb l'experiència de les escoles concertades i apostar per una xarxa pública forta de centres educatius amb criteris objectius de seguiment i igualtat de recursos per a tothom.

Per dur a terme un model d'aquest estil només cal seguir els passos iniciats en alguns països nòrdics on s'arriba a dedicar el 6,25% del PIB en educació. Si és possible allà, aquí també. Només fa falta voluntat política: és clar, s'ha de partir de la base que l'educació és un pilar fonamental per assolir una bona cohesió social, i no sé si el sr.Maragall i els seus companys ho tenen gaire clar.

Conseller, la seva proposta és una agressió al sistema públic d'ensenyament i una falta de respecte al Pacte Nacional d'Educació (que d'altra banda és molt millorable). I quan vostè es lamenta que la vaga es faci entorn d'un document de bases, afegeix que no necessita el professorat per aprovar la llei. Home, si creu que està per sobre de la decisió que pugui prendre el conjunt del professorat, no creu que és lògic que es convoqui una vaga com més aviat millor per posar de relleu la seva manca de voluntat de diàleg?

Amb gent com vostè, tal i com diu el refrany, val més evitar que curar, perquè quan s'aprovi la llei, ni vostè ni cap altra persona de dretes la voldrà retocar.

Roger

dimarts, 12 de febrer de 2008

Carnestoltes! (2)

Fa unes setmanes, vam decidir en assemblea que els monitors i monitores de l'Esplai l'Agrupa juntament amb la secció de Joves III (Pre-monitors) ens disfressaríem sense els nens i nenes (que majoritàriament ja ho fan amb les respectives escoles i així ens ho van fer saber).
En un dia d'endreça de l'esplai, dinant, va sorgir la idea que va triomfar ràpidament: Aniríem d'Escoltes, vaja, de Boy-Scouts, de tal manera que imitéssim la seva jerarquia i els seus ideals de forma còmica i exagerada, sabent perfectament que no coneixem cap agrupament que funcioni així.

El passat dissabte, mentre ens disfressàvem, ja ens vam sorprendre que el vestuari simple que portàvem (només compartíem exactament la camisa i el fulard) donés una imatge de conjunt tan aconseguida. Les ganes d'anar a la rua van provocar que sortíssim d'hora i anéssim assajant la formació que duríem al llarg del recorregut, la salutació escolta, uns quants càntics i fins i tot part de l'espectacle. L'únic dubte que planava era el fred que amb màniga curta i pantalons curts, però tot just sortir al carrer i començar la mobilització, ja el vam anar oblidant.

Amb el número 7 vam ser una comparsa amb indubtable motivació, amb la nostra pròpia música (bombo, timbal, trompetes), amb les nostres cançons, danses, aturades, pujades al Dragon Khan, anant d'excursió, fent una cursa d'atletisme i alguna altra a cavall, muntant i desmuntant tendes sense parar, repartint confeti, saludant els coneguts, portant l'estandard i, sens dubte, aprofitant tot el que pot donar de si un megàfon.

Vam acabar esgotats però eufòrics, després d'uns salts conjunts amb la gent del CAU a la plaça de la vila i de la sensació d'haver passat unes horetes immillorables.

A la nit, a la mitja part del ball, i després de criticar el no-premi de la segona comparsa, vam esclatar d'alegria al sentir el número de la comparsa guanyadora i vam envair l'escenari sense escoltar les recomanacions de màxim 5 persones. Allà dalt vam ser més de 25! Evidentment, les celebracions van estar a l'altura i vam fer anar de bòlit el fotògraf que ens va anar clissant en tots els moments posteriors i va aconseguir finalment una foto de comparsa més calmada.

El diumenge, amb la sortida del Camell i gaudint de molt bona companyia en les corregudes que vaig anar fent com a diable, va completar un cap de setmana fenomenal.

Roger

dilluns, 11 de febrer de 2008

Carnestoltes! (1)

Aquest cap de setmana hem celebrat el Carnestoltes i, seguint la tradició, hem anat una setmana tard, encara que aquest cop ha estat per coincidència de la data oficial amb la intocable celebració de la Fira, i sembla ser que l’objectiu és celebrar-ho els mateixos dies que la resta de pobles i ciutats del país, intentant dotar de coherència les activitats amb el calendari escolar.

He de reconèixer que prefereixo la celebració una setmana tard, ja que aquesta decisió acostuma a permetre la presència de persones d’altres pobles a la rua, al ball i al correfoc del Camell, possibilita l’elecció més senzilla de l’orquestra i, en general, allarga la celebració.

Malgrat això, des de fa uns quants anys no sembla pas que aquests factors tinguin lloc malgrat endarrerir la festa una setmana: D’entrada, el nombre de comparses presents a la rua rondava les 25, un número notablement inferior a les que s’aplegaven fa menys d’una dècada (Recordo anar amb l'esplai amb la comparsa número 70 i similars). La rua, mancada de l’organització d’una CO.CA. que en els últims anys ha topat amb moltes dificultats per tirar endavant, no va aconseguir portar gaires comparsers de fora la vila i no va comptar amb un fil musical que acompanyés el recorregut: Una cosa és que no agradi la música que s’hi posi i l’altra ben diferent és que se suprimeixi més enllà de la plaça de la vila.

Un cop arribats al ball, el Carnestoltes organitzat deixa un regust força agredolç. Si partim de la base que el ball és l’indret adequat per celebrar una festa oberta a tothom, fer-hi disbauxa i passar-s’ho bé, és fàcil complir-ho un cop ja ets dins, però el preu de l’esdeveniment no convida a anar-hi. 10 euros per als comparsers previsors i 12 o 15 per la resta de gent no serien el que consideraria uns preus gaire populars. I més, tenint en compte que l’orquestra d’aquest any no es pot considerar en cap cas com una orquestra de referència i que cridi a la particpació dels molinencs i molinenques al ball. L’any passat es va fer una petita xiulada a l’entrada en contra dels preus i la resposta d’aquest any ha estat la reducció del pressupost per a l’organització del carnestoltes. Què hi farem.

El fet més sorprenent, des del meu punt de vista, va arribar amb la declaració del segon premi del concurs de comparses, dotat amb 250 euros, com a desert, al no ser-hi present cap dels seus membres. És a dir, hi va haver primer i tercer premi, però no segon. El que em sorprèn, és que les bases del concurs de comparses indicaven clarament que hi podien participar totes aquelles comparses inscrites a la rua que anessin al ball de Carnestoltes i, per tant, se sobreentén que els premis havien de ser repartits entre les comparses presents: No costa tant donar una alegria a un grup de gent que ha volgut participar en la festa amb disfresses ben preparades i que ajuden a mantenir viva aquesta tradició encara que com a jurat consideris que una altra comparsa ha complert millor els criteris d’originalitat, sentit de l’humor i motivació durant la rua. Per cert, sabrem mai qui és el jurat ? No seria millor fer-lo públic?


Finalment, de la sortida del Camell voldria destacar els magnífics vestits del ball de l'aristocràcia, una disfressa de la bèstia poc encertada en l'elecció (Homer Simpson) i els sempre interessants comentaris entre el Camell i el rei Carnestoltes que són un excel·lent moment per copsar les principals preocupacions dels molinencs i molinenques.

Des d’aquí, encara que hi hagi algunes decisions desencertades en l’organització i la planificació del Carnestoltes, us animo a tots a formar una comparsa de cara a l’any vinent, pensar-se una bona disfressa i entre tots recuperar el lluïment d’una de les festes més divertides que hi ha durant l’any a la nostra vila. Al cap i a la fi, si cadascú porta la motivació necessària, totes les mancances actuals deixaran de tenir rellevància.

Roger

dimarts, 5 de febrer de 2008

La Fira Ecològica

Com ja és habitual, la Fira de la Candelera va comptar amb un espai dedicat a l’ecologia al Pati del Palau de Requesens, amb diverses parades de productes ecològics, tallers, dinars, col·lectius i plataformes ecologistes, i fins i tot amb una exposició de productes fets a partir del reciclatge i una mostra de bicicletes electròniques amb un petit circuit per poder-les provar.

Aquest any es caracteritzava pel canvi de gestió en l’espai, que si bé fins ara havia anat a càrrec del CEPA (el principal impulsor d’aquest petit recinte), ha passat a mans de l’Ajuntament a instàncies pròpies i per tal de millorar el servei ofert: A la pràctica, no s’han visualitzat canvis gaire destacables que justifiquin aquest fet.

En una visió global, la Fira Ecològica ha tingut aspectes molt bons com els espectacles de carrer (Seguint el fil conductor de l'efecte papallona), la diversitat de parades, els cavallets de tracció humana, les campanyes en favor d’una Catalunya lliure de transgènics i en favor d’una Catalunya lliure de bosses de plàstic en cada una de les compres que realitzem habitualment. També cal dir que ha fallat en la recollida d’escombraries, amb dificultats evidents de molts visitants per trobar opcions de reciclatge adients.

Des de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola – Molins vam aprofitar l’avinentesa per reivindicar la declaració de Parc Natural de Collserola, que fa molts anys que dura i que s’havia promès per l’any 2005 formalment i que a dia d’avui encara seguim esperant que es converteixi en una realitat. És ben sabut que, en aquest cas, l’oratòria dels polítics i les seves accions van en direccions clarament oposades.

Òbviament, vam exposar el nostre punt de vista al voltant de la urbanització excessiva de la Rierada i Vallpineda, explicant els arguments bàsics a totes les persones interessades en escoltar-los: Demanem els serveis bàsics als veïns actuals (aigua, clavegueram), però ens oposem a l’augment constructiu de la zona de la forma desmesurada prevista des del consistori.

Un dels punts més foscos i negatius va ser l’actitud agressiva d’uns quants veïns de Vallpineda que, després d’haver arribat al recinte en forma de manifestació, van trencar uns quants papers i tríptics informatius i van insultar la feina de la plataforma.


Tot i això, jo em quedaria amb un bon regust de boca, a l’haver establert contactes amb voluntat de diàleg amb un bon grapat de veïns tan de Vallpineda com de la Rierada, per tal de cercar una solució que pugui ser acordada entre tots plegats. De fet, diria que la nostra postura i el posicionament de la majoria dels veïns coincideixen en bona part de les demandes i espero que en puguem parlar calmadament al llarg de les properes setmanes.
Roger

dilluns, 4 de febrer de 2008

La Fira d'Entitats i Associacions de Molins de Rei

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de la celebració de la Fira de la Candelera pels carrers i places de la nostra vila, encara que malauradament el temps no ha acompanyat del tot, i el nombre de visitants, des del meu parer, ha disminuit respecte edicions anteriors.

Aquest any, s’ha caracteritzat pel manteniment de les activitats que es duen a terme any rere any i per la manca de novetats rellevants, cosa que no té una connotació negativa perquè la Fira de la Candelera es manté en un estat de salut envejable.

Tot i això, hi ha un assumpte que s’arrossega al llarg de les últimes edicions que és la ubicació i importància de la Fira d’Entitats i Associacions de la vila. En els últims anys està al darrere de la Plaça de la Llibertat i, en un plànol més firaire, la carpa se situa passada la fira de vins i l’escenari dels concerts. En definitiva, allunyada del cèntric atractiu del recinte firal.

Un dels problemes que causa aquesta ubicació és la pobra presència de visitants als estands de les entitats de Molins de Rei, moltes de les quals acostumen a mostrar el seu dinamisme amb voluntat de donar-se a conèixer entre tots aquells que vénen a gaudir de la tradició de la Candelera a la vila.

L’altre problema, més important, és que els visitants de la fira d’Entitats i Associacions són, en gran mesura, gent de les pròpies entitats i associacions, dificultant d’aquesta manera la coneixença de la seva tasca entre altres molinencs i molinenques que, en certes ocasions, no són conscients de l’aparador d’entitats existent uns metres més enllà del recinte firal d’encants i artesania, que juntament amb el planter conformen el plat fort de la festa.

Perdent aquestes possibilitats d’arribar a nova gent i mostrar la tasca feta, la presència dels estands deixa de tenir gran part del seu valor. En alguns moments, fer torns per contactar amb aquelles persones interessades o per explicar la tasca que realitzes és, dit clarament, un avorriment.

En aquesta ocasió, parlant amb diversa gent de la fira d’entitats, vaig constatar com molts d’ells van valorar negativament la ubicació de la carpa, deixant-ho per escrit en les preguntes realitzades per l’organització.

Ara, doncs, toca esperar que en l’edició número 158, la Fira de la Candelera retorni a les entitats i associacions de la vila un paper de centralitat, que les ajudi a créixer i a donar-se a conèixer, tal i com mereix la seva tasca diària feta, no ho oblidem, des del voluntariat.

Roger