Vaga del professorat davant una proposta de dretes

Demà a les 12 del migdia hi haurà una manifestació del professorat de primària i secundària, impulsada per diferents sindicats i secundada per algunes organitzacions estudiantils com el SEPC, a la plaça Universitat de Barcelona i a altres indrets cèntrics de Lleida, Tarragona i Girona.

La vaga, que es preveu massiva (al voltant dels 50.000 professors) segons previsions dels sindicats, s'ha convocat per tal d'exigir la retirada de les bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya que ha preparat en aquests darrers mesos el conseller Ernest Maragall, que preocupat pels darrers informes PISA coneguts i el lamentable nivell acadèmic del nostre país, ha corregut a cercar solucions que la majoria de sindicats consideren un agreujament del problema.

La proposta del sr.Maragall permet i fomenta la privatització dels centres públics d'ensenyament, que podran ser gestionats per empreses privades, dotant als centres d'un model de gestió jeràrquica que, des del meu punt de vista, entra en clara contradicció amb els valors democràtics i participatius que l'educació ha de transmetre. De fet, és logic: un cop es prioritzen els criteris mercantilistes davant els criteris educatius, pedagògics i socials, els seus valors han de canviar.

Aquesta futura llei no garanteix la igualtat d'oportunitats entre els alumnes, ja que els recursos d'un centre o d'un altre estaran sota criteris privats de gestió. No seria estrany que ràpidament l'assumpte derivés en unes escoles i instituts elitistes, beneficiats d'un sistema de finançament de mercat injust, diferenciats de la resta de centres públics, amb precarietat en els recursos i amb moltes més dificultats a l'hora de dur a terme un procés educatiu complet.

És preocupant que sorgeixi una proposta d'aquest estil des de l'esquerra política, si és que encara tenen el valor d'autoconsiderar-se així. La solució no crec que sigui precisament complicada: augment del pressupost en educació, menys alumnes per aula, un model d'integració adient, més accés a les noves tecnologies, finalitzar amb l'experiència de les escoles concertades i apostar per una xarxa pública forta de centres educatius amb criteris objectius de seguiment i igualtat de recursos per a tothom.

Per dur a terme un model d'aquest estil només cal seguir els passos iniciats en alguns països nòrdics on s'arriba a dedicar el 6,25% del PIB en educació. Si és possible allà, aquí també. Només fa falta voluntat política: és clar, s'ha de partir de la base que l'educació és un pilar fonamental per assolir una bona cohesió social, i no sé si el sr.Maragall i els seus companys ho tenen gaire clar.

Conseller, la seva proposta és una agressió al sistema públic d'ensenyament i una falta de respecte al Pacte Nacional d'Educació (que d'altra banda és molt millorable). I quan vostè es lamenta que la vaga es faci entorn d'un document de bases, afegeix que no necessita el professorat per aprovar la llei. Home, si creu que està per sobre de la decisió que pugui prendre el conjunt del professorat, no creu que és lògic que es convoqui una vaga com més aviat millor per posar de relleu la seva manca de voluntat de diàleg?

Amb gent com vostè, tal i com diu el refrany, val més evitar que curar, perquè quan s'aprovi la llei, ni vostè ni cap altra persona de dretes la voldrà retocar.

Roger