El passat diumenge es va celebrar la setena edició del Raid Barcelona Marítim organitzat per la Fundació Claror amb la participació de 60 equips. Aquesta prova esportiva constava de 8 proves puntuables en disciplines com la resistència (cursa de 5 km), la natació, el caiac de mar, l'escalada, el tir amb arc, l'orientació, l'estirada de corda i un circuit d'habilitat.
El raid, que tenia lloc a la Barceloneta (en espais com el mar, la platja, el passeig marítim o el pavelló poliesportiu), va començar a les 08:30 i finalitzà passades les 14:30 amb els últims equips fent entrega del llibre de ruta en què confirmaven la seva participació a totes les proves.
Cada equip participant havia de tenir 4 membres i havia de ser mixt. De fet, a cada una de les proves un membre del grup descansava, però s'havia de mantenir la quota masculina i femenina com a participant. D'aquesta manera, el més sensat i la fórmula majoritàriament escollida pels equips va ser dues persones de cada sexe, assegurant que tots els participants poguessin descansar en alguna de les proves del raid.
Més enllà de la meva participació amb els bunds (aconseguint una inesperada 33a posició malgrat l'evident mala forma física), un gran equip (I per què no?), voldria destacar dos aspectes del primer raid en què participo:
1/ L'ambient eminentment lúdic de la majoria dels participants, amb qui comparties bones estones rient i animant cada una de les actuacions. És cert que hi havia un factor clarament competitiu, però molt lluny de les males maneres i egoismes que podem veure habitualment en els esports de masses de primer nivell. Crec que els reptes físics que plantegen els esports d'aventura creen una admiració sana envers els altres i una voluntat de col·laboració difícil de trobar en altres esdeveniments esportius.
2/ Una organització brillant. Es nota que ja van per la setena edició i que han aconseguit crear una prova molt ben preparada, ben pensada i amb un gran èxit de participació i públic. En cap moment vam haver de fer cua per participar en les proves, les indicacions eren correctes, la seguretat i la prevenció es veien a simple vista, l'espai estava molt ben aprofitat i la seixantena de voluntaris que ajudaven a tirar endavant el raid es notava que estaven motivats amb la prova.
El proper dijous hi haurà l'entrega de premis (no malpenseu, que tots tenim samarreta!) i haurem d'esperar un any per tornar a gaudir d'una molt bona iniciativa de la Fundació Claror.
Això sí, l'any que ve, si és possible, a afrontar-ho en plenes condicions físiques i poder-ho gaudir encara més sense témer uns quants dies de cruiximents!
Roger
Cada equip participant havia de tenir 4 membres i havia de ser mixt. De fet, a cada una de les proves un membre del grup descansava, però s'havia de mantenir la quota masculina i femenina com a participant. D'aquesta manera, el més sensat i la fórmula majoritàriament escollida pels equips va ser dues persones de cada sexe, assegurant que tots els participants poguessin descansar en alguna de les proves del raid.
Més enllà de la meva participació amb els bunds (aconseguint una inesperada 33a posició malgrat l'evident mala forma física), un gran equip (I per què no?), voldria destacar dos aspectes del primer raid en què participo:
1/ L'ambient eminentment lúdic de la majoria dels participants, amb qui comparties bones estones rient i animant cada una de les actuacions. És cert que hi havia un factor clarament competitiu, però molt lluny de les males maneres i egoismes que podem veure habitualment en els esports de masses de primer nivell. Crec que els reptes físics que plantegen els esports d'aventura creen una admiració sana envers els altres i una voluntat de col·laboració difícil de trobar en altres esdeveniments esportius.
2/ Una organització brillant. Es nota que ja van per la setena edició i que han aconseguit crear una prova molt ben preparada, ben pensada i amb un gran èxit de participació i públic. En cap moment vam haver de fer cua per participar en les proves, les indicacions eren correctes, la seguretat i la prevenció es veien a simple vista, l'espai estava molt ben aprofitat i la seixantena de voluntaris que ajudaven a tirar endavant el raid es notava que estaven motivats amb la prova.
El proper dijous hi haurà l'entrega de premis (no malpenseu, que tots tenim samarreta!) i haurem d'esperar un any per tornar a gaudir d'una molt bona iniciativa de la Fundació Claror.
Això sí, l'any que ve, si és possible, a afrontar-ho en plenes condicions físiques i poder-ho gaudir encara més sense témer uns quants dies de cruiximents!
Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada