Aquest dissabte 25 de gener a Molins de Rei hem recordat l'entrada de les tropes franquistes a la vila, camí de Barcelona. Ho hem recordat gràcies a l'article del periodista David Guerrero a Viu Molins de Rei, perquè des de l'àmbit institucional no se n'ha fet ni una sola referència.
L'article, molt recomanable, se centra en els fets del dia 25 de gener a partir de dues referències bibliogràfiques molt potents: "Franquisme al Baix Llobregat" i "Guerra Civil i franquisme a Molins de Rei". Val la pena llegir-lo amb calma, i si teniu temps, endinsar-vos en la cronologia fenomenal que recullen aquests dos llibres, a més d'un tercer especialment interessant: "L'activitat femenina a Molins de Rei: les dones durant la guerra civil", de Júlia Cabaleiro i Elena Botinas, també disponible de forma parcial a la xarxa.
Els dies previs a la data assenyalada tenen una història força ben documentada. Especialment, els fets del 20 de gener, que van merèixer un article excel·lent de Joan Pi i Saumell que focalitzava l'atenció en l'experiència d'una indústria aeronàutica a la vila. L'article va ser publicat a la revista El Llaç l'any 1983 i reproduït parcialment a la mateixa revista una pila d'anys després.
Segons Pi i Saumell, a Molins de
Llobregat es van fabricar peces d'avió per a l'exèrcit republicà a les instal·lacions de la Fàbrica Torra-Balari*, amb prop d'un centenar de treballadors, entre
l'agost de 1937 i el gener de 1939, produint material per a 82
aparells.
Aquesta fàbrica estava situada a uns quants metres de les vies del tren, a la sortida de Molins de Rei cap El Papiol, en un emplaçament proper a Can Malvehy i Can Samaranch. La nit del 20 de gener de 1939 era previst que un comboi ple d'explosius de guerra passés per Molins de Llobregat i l'aviació franquista va fer acte de presència a la vila durant el dia per intentar boicotejar el trajecte, així com les instal·lacions de la Torra-Balari.
Els bombardejos no van tenir èxit, però van provocar danys a l'edifici de Can Samaranch, que va haver de paralitzar la seva activitat, i a les Indústries Marca, situades a l'actual barri de Les Conserves i també molt properes a les vies del tren. Més enllà dels desperfectes físics (també en altres edificis, amb trencadissa de vidres inclosa), les bombes del feixisme causaren un mort i diversos ferits, atesos a la clínica militar, situada a recinte de l'Escola Alfons XIII. Aquell mes de gener del 39, la clínica militar va certificar un mínim de 5 morts.
Amb l'entrada de les tropes franquistes a la vila, el 25 de gener es va dissoldre l'Ajuntament de Molins de Llobregat i el
dia 28 va començar a actuar la Comissió Depuradora de
Responsabilitats Polítiques.
El 3 de
febrer es va formar la primera Gestora Municipal Franquista (que
duraria un any) formada per diversos prohoms de la vila encapçalats
pel nou alcalde Joan Tort (ex regidor de la coalició dretana
“entesa republicana” abans del 1934), que també va passar a
formar part del patronat de l'Església el mes de maig del 39.
La Gestora,
entre altres mesures, va nomenar un jutge instructor encarregat del
procés de depuració. El jutge va cessar 9 funcionaris, atacant de valent
el sector educatiu local, inhabilitant quatre mestres i expulsant-ne
tres més de la seva feina. De fet, el 23 de febrer del 39 la Gestora Municipal va obligar les
famílies instal·lades a l'edifici dels mestres a
desallatojar-lo, per acabar instal·lant-hi la caserna, que avui en dia acull la seu de la Guàrdia Urbana.
El sistema
aniria evolucionant fins a arribar mesos més tard a emetre informes
per marcar els “desafectes”, els “no hostils” i els
“addictes” al nou règim. En total, més de 100 veïns van passar pels jutjats establerts a Sant Feliu de Llobregat.
La repressió a l'àmbit local fou
especialment dura amb les persones que van tenir responsabilitats
durant la república, com el regidor adscrit a la CNT Antoni González, afusellat al
camp de la bóta l'octubre de 1939. El mateix destí seguiren 16
molinencs més aquell mateix any, la majoria d'ells militants de la CNT o
la FAI.
Aquests són alguns fragments destacats de la història recent de la nostra vila. A Molins de Rei hi ha hagut un grapat de gent que ha treballat de valent per
recuperar la memòria de la guerra, especialment en dates
assenyalades.
Cal destacar el recull de fotografies de Cecili Padilla
l'any 1986 sota el nom “Molinencs 50 anys després” coincidint
amb l'aniversari del cop d'estat de Franco el 1936 i la insurrecció
armada del feixisme.
També les
jornades “Guerra civil i Franquisme” celebrades el 1999, 60 anys
després del final de la guerra, amb un recull de testimonis orals
per part de l'Espai de Recerca i la presentació de diversos
llibres i materials.
O fa tres
anys, el 2011, en la celebració del 75è aniversari de l'inici de la guerra, quan vam tenir l'oportunitat de gaudir de dues tertúlies organitzades conjuntament pels Amics del Museu i l'Ateneu
Mulei.
Tot plegat, per posar alguns exemples d'actes i treballs provinents de sectors diversos que aprofundeixen en el nostre passat recent.
És una llàstima que la sociovergència local sigui incapaç de recordar dates assenyalades com aquesta en la història de la nostra vila i que desaprofiti efemèrides ("excuses" si ho preferiu) per aprendre i entendre el passat. Un exercici de desmemòria històrica que ens recorda, un cop més, l'omissió del regidor de cultura del Molins de 2014 de bona part de les seves funcions.
Roger
* La fàbrica Torra-Balari, nascuda el 1842, formava part del potent sector tèxtil molinenc juntament amb altres grans fàbriques com la Ferrer i Mora, Samaranch o Malvehy, que després de créixer en les primeres dècades del franquisme, van acabar tancant portes durant la dècada dels 60 (Ferrer i Mora), 70 (Malvehy, Samaranch) i els primers 80 (Torra-Balari, 1983).
El llegat del tèxtil molinenc es visualitza actualment en els grans reptes urbanístics de l'Ajuntament, amb espais com El Molí, Samaranch-Malvehy o Can Coll com a grans protagonistes, sense oblidar, evidentment, el mític Ca n'Iborra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada