dimarts, 13 de juny de 2017

Desmemòria del compromís sociovergent: 2 anys fent la viu-viu a Molins

Avui fa dos anys que la sociovergència va renovar el seu pacte de govern a Molins. Superat l'equador del mandat, és un bon moment per fer balanç de l'acord entre el CDC/PDECAT i el PSC. Tenint en compte que el pacte, en aquesta ocasió, anava acompanyat d'un document ple de mesures que es comprometien a executar (i d'alguna declaració d'intencions sense cap mena de concreció), és prou senzill determinar si el govern compleix els seus objectius.

Un "matrimoni ben avingut" / Fotografia: Jose Polo
Hi ha algunes propostes recollides al document que s'han tirat endavant. Per exemple, s'ha aprovat el Pla Local de Salut, s'han creat pressupostos participatius per barris, s'ha inaugurat la nova seu de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà i s'han impulsat plans d'ocupació propis (de fet, un pla per a 8 persones que va durar 6 mesos). També s'estan treballant en altres mesures com la implementació dels camins escolars, el catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la vila (després de guardar un document en un calaix durant anys, no dir-ne ni ase ni bèstia i afavorir, per deixadesa, l'enderroc de diverses edificacions d'interès de la vila) o la 3a fase del Ricard Ginebreda.

Què no s'ha fet? D'entrada, s'ha obviat un dels propòsits inicials, reiterat en dos paràgrafs diferents de la primera plana de l'acord. Primer deien: «Ens comprometem a tenir una actitud oberta, flexible, generosa i sobretot responsable, per tal de sumar a l'acció municipal les diferents sensibilitats i opinions dels partits representats en el Ple». I per si no quedava prou clar, afegien: «És també la nostra voluntat mantenir un diàleg obert i constant amb la resta de grups polítics que conformen el consistori, doncs interpretem que el diàleg i la cerca de consens i acords amb els diferents grups polítics amb representació municipal ha de continuar sent un estil i una actitud de govern a la vila».

Aquest propòsit s'ha incomplert sistemàticament, però si el dius d'entrada i el recordes de tant en tant, algú pot arribar a creure-se'l. A la pràctica, és difícil discernir qui té raó en la dialèctica entre partits excepte si l'evidència t'esclata a la cara.

La llista d'accions que de moment no han anat més enllà del paper signat és llarga. N'he triat vuit que són especialment interessants. Les cito textualment tal i com apareixien escrites al pacte de govern:

1. «Potenciarem i millorarem el Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica com a element que s'ha demostrat cabdal per potenciar tota la tasca de la vila per lluitar contra la crisi i els seus efectes».

El Consell de Seguiment de la Crisi va ser qualificat d'èxit pel govern durant el mandat 2011-2015 (amb lectura crítica per part de la CUP). Va rebre premis i va ser una de les propostes estrella durant la campanya electoral. Tant CiU com el PSC en defensaven la continuïtat i l'utilitzaven com a exemple de bona gestió. En el mateix debat s'hi referien els seus caps de llista. Joan Ramon Casals deia: «Durant aquests quatre anys hem estat treballant amb el Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica. Compartim que es pot millorar, que sigui més deliberatiu, i amb això estem, en la línia del que s'ha estat fent aquests quatre anys, conjuntament i en consens amb entitats socials, empresarials, sindicals i dels partits polítics». En Xavi Paz, al seu torn, afegia: «És el moment de treballar conjuntament, tal com hem fet amb el Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica o en la Taula social de l'Habitatge, i construir, plegats, un nou pacte contra la pobresa».

Bé, doncs tot i ser el primer punt del pacte de govern, el Consell de Seguiment de la Crisi ha desaparegut del mapa. La darrera reunió es va celebrar el 4 de març de 2015, de manera que durant aquests 2 anys de mandat ni «potenciat» ni «millorat»: liquidat. De «cabdal» al no res. És el mateix camí que ha seguit la Taula Local de l'Habitatge, que no s'ha convocat més des de 2015, després que un dels seus col·lectius l'abandonés i constatés públicament la seva manca d'utilitat.

Darrera trobada del Consell. Març 2015 / Fotografia: Jose Polo
2. «Elaborarem un nou pla d'Equipaments»

El Pla d'Equipaments va deixar de tenir vigència pràctica molts anys abans del seu final oficial. Concebut com un document-guia de 2006 a 2016 i elaborat a partir d'un procés participatiu, va ser paper mullat per al govern de l'anterior mandat, que probablement no li va fer cap cop d'ull. Independentment d'això, era conegut per a tothom (i recordat en diversos plens des de l'oposició) que el Pla d'Equipaments acabava el desembre de l'any passat.

Amb una planificació correcta, el compromís de govern per elaborar un nou document hauria d'haver començat el 2016 per poder ser aprovat durant el primer trimestre de 2017. De moment, no en tenim. I si va, va per llarg. Les conseqüències? A la vila des de fa uns quants anys és el govern (i no els vilatans, ni les entitats ni tan sols els altres partits polítics) qui defineix on van els equipaments i quin tipus d'equipaments es prioritza per davant dels altres. En honor de l'acord de govern, cal dir que no esperàvem cap mena de continuïtat del Pla d'Equipaments Culturals finiquitat el 2015: no l'havien ni tan sols mencionat.

3. «Tindrem una especial atenció per la gent gran. Crearem més places de residència per a gent gran i farem pisos tutelats per a la gent gran, a l'antic CAP»

En un procés lent de reversió de la titularitat de l'edifici, l'antic ambulatori ha anat perfilant-se com el futur espai d'entitats sociosanitàries (Creu Roja, Associació de malalts d'alzheimer del Baix Llobregat). Ja veurem quan i com es concreten els pisos tutelats per a la gent gran. De tota manera, el més interessant del compromís és la referència a les places de residència per a gent gran. L'assumpte ha generat una plataforma vilatana (la PARM), una recollida de signatures molt rellevant (van entregar-ne 3.700 i en van seguir recollint), una moció al ple a càrrec dels partits polítics de l'oposició i un cas omís per part de la Generalitat de Catalunya fins avui mateix. De moment, les places de residència no han crescut, però si fem cas de l'acord, el compromís s'acabarà executant. Ho haurem de seguir amb atenció i felicitar la pressió duta a terme des de la mobilització popular.

Desconeixem què serà el pla de vellesa «amb la finalitat de detectar les necessitats d'un col·lectiu cada cop més dinàmic i nombrós» així com el Consell de la Gent Gran, un representant del qual hauria de «formar part del Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica».

4. «Promoure habitatge públic de lloguer, per als col·lectius més vulnerables a espais com les Guardioles, la Plaça llibertat o el c/ Molí»

Tot apunta que aquest mandat la promoció d'habitatge públic de lloguer tornarà a ser inexistent. Com l'anterior, vaja. Tal com expliquen l'Asier i el Carles, la darrera promoció data de 2014, però només per substituir 4 llogaters que havien deixat buit el seu pis de l'edifici del carrer Ramon Llull. De promoció nova no n'hi ha hagut des de l'entrada de la sociovergència al govern. No hi ha perspectives de complir la promesa ni al carrer Molí ni a la Plaça Llibertat ni a les Guardioles a curt termini.

Un altre dels acords era «Desenvoluparem el Pla Local d'habitatge», i com hem explicat reiteradament amb xifres pressupostàries, és només un brindis al sol. El pla s'acaba aquest 2017 i caldrà veure si el govern té intenció d'impulsar-ne un de nou. El vigent va venir precedit d'un llarg debat polític i d'una aplicació dels seus acords profundament decebedora. Entre altres coses, en habitatge també deien: «Estudiarem la viabilitat de convertir el Patronat Local habitatge en una fundació».

El possible barri de les Guardioles
5. «Posarem l'espai Mariona al serveis dels joves»

Arran d'una reivindicació històrica entre el jovent de la vila i dels pals a les rodes soferts per algunes entitats a l'hora d'organitzar actes, la CUP vam presentar una moció el 2013 que va ser aprovada, més endavant desvirtuada (de tal manera que no es van aplicar els seus acords), i finalment tergiversada, per perpetrar la carpa al costat del Parc Mariona.

Diria que no és necessari que detalli l'ús actual que té l'espai, les condicions que ofereix i les problemàtiques que genera. Sigui com sigui, el govern no ha fet cap passa per què els joves es facin seu l'espai. De fet, una altre dels acords de govern era crear un Consell de la Joventut, inexistent. El darrer Pla Local de Joventut, per cert, va finalitzar el 2016.

6. «Ens comprometem en revisar el Pla de Participació, i si cal a fer-ne un de nou»

Aquesta mesura se citava al costat de l'elaboració d'un ROM (Reglament Orgànic Municipal) a la nostra vila. Aquest document compta amb una comissió municipal que hi està treballant. De moment, un parell de reunions de presa de contactes de fa uns quants mesos i cap nova notícia-resposta a les propostes fetes, de manera que és difícil discernir si arribarà a bon port. El Pla de Participació no s'ha revisat en cap espai (com a mínim, en format col·lectiu) i no forma part de l'agenda política de l'Ajuntament.

Cal recordar que el darrer Pla de Participació aprovat a l'Ajuntament (si no recordo malament, l'any 2005), va comptar amb moltes mancances a l'hora d'aplicar-se. Figures com el Consell de Vila, previstes en aquell moment, són un clàssic de les darreres campanyes electorals. Ara hi ha una web municipal que recull els processos participatius impulsats des del govern, que no segueix cap pla debatut i acordat en cap espai concret. De fet, tots els espais deliberatius i amb certa capacitat de decisió sobre temes rellevants (Consell Seguiment Crisi, Equipaments, Cultura, Joventut, Participació, Taula Local Habitatge) han estat abandonats o inutilitzats. Només hi ha una excepció: el Consell d'infants. En general, menys debat real, més participació de cara a la galeria. En fi.

7. «Farem auditories ciutadanes: per sorteig es designaran 10 molinencs i molinenques, perquè facin d'auditors, controladors i informadors de la gestió municipal»

Apareix a l'acord de govern i desconeixem l'existència de cap moviment per posar-ho en pràctica. De moment els únics que fiscalitzen la gestió municipal amb continuïtat són els partits polítics de l'oposició. De vegades, això sí, amb molta paciència davant la lentitud del govern en posar en pràctica acords de ple (com la comissió per estudiar els serveis municipals externalitzats).

A la pràctica, el 2013 ja va quedar a l'aire una proposta d'auditoria del deute que des de la CUP vam treballar amb la PACD i que vam obrir a la resta de formacions polítiques. La moció es va aprovar, però, com tantes altres, no es va executar.

8. «Aprofundirem en la tarifació social»

Ja han passat dos debats d'ordenances fiscals i dos debats més de pressupostos i la tarifació social continua essent la mateixa que teníem durant la campanya electoral: un sistema de bonificacions anomenat públicament amb un nom més progressista, però que només respon a la màxima de «qui menys té, menys paga» i s'oblida de l'altra part de l'equació: «qui més té, més paga». Tothom estava d'acord en revisar-les amb més valentia. De moment, tot queda igual.

--

De mesures anunciades i no aplicades n'hi ha unes quantes més, és clar. N'hi ha algunes que cal concedir-los el benefici del mig mandat restant. És el cas de la nova Biblioteca, malgrat partir d'una mentida electoral i de l'aturada de les obres entre fase i fase que aproxima el resultat final cap a la precampanya electoral i que posa en dubte la capacitat de donar contingut i vida a les dues plantes que queden lliures. Al programa de CiU hi apareixien idees com «Aules Estudi», «Història del Textil a la vila», «Un Casal per la gent gran al Centre Vila» o «Un centre per la gent jove» i s'afegia que estaria «acabada finals 2017». Aprofito per remarcar que he optat per deixar els programes electorals de banda i fiar-ho tot a l'acord de govern, per què en cas contrari hauríem de preguntar un munt de coses més (al PSC, i així equilibrem la balança, li tocaria crear un «codi ètic municipal». Imagineu-vos!)

En d'altres casos, la frase escrita és més que complicada de dur a la pràctica: «Rehabilitarem la Façana i la teulada del Palau de Requesens». Hi ha mesures creades però que han tingut un impacte zero, com la figura dels regidors de barri. Visqueu on visqueu, difícilment sabreu qui és la vostra persona de referència a l'equip de govern.

La façana que sí que ha canviat / Fotografia: Carles Ros
Entre els compromisos signats, i fent una tria d'àmbits diferents, també hi trobem un «Pla de xoc en polítiques socials», «Implantarem els horts urbans», «Impulsarem el centre d'interpretació de Collserola», «Realitzarem el pla per a un major ús de la Bicicleta» o bé «Desenvoluparem el pla director del Centre Vila».

És qüestió d'esperar els 21 mesos que queden abans no se celebri el darrer ple del mandat per comprovar quin grau d'acompliment de les seves pròpies mesures assoleix aquest govern de majoria absoluta. De moment, ja hi ha unes quantes promeses que s'han incomplert i d'altres que sabem del cert que no es podran dur a terme.

Si anem un pas més enllà i valorem l'acció de govern d'aquests dos anys en comparació amb les mesures que volíem aplicar la gent de l'esquerra independentista, l'abisme és immens. Malgrat les propostes fetes, ni pla de xoc social (cap mesura valenta en habitatge, ocupació i serveis socials), ni democràcia directa, ni remunicipalització de serveis, ni centre d'apoderament feminista, ni pla d'acció animalista, ni residu zero ni taula d'entitats culturals...

4+2 anys d'un govern gestor conservador que va fent la viu-viu, que intenta que no passi res i que té urticària a la valentia política. Ni un sol avanç rellevant cap a la transformació de vila que anhelem.