No van ser uns bons resultats per a nosaltres i el títol d'aquest article era necessari per posar context a les expectatives creades. Un vot més que en Xavi Paz, deia. I convé prendre-s'ho amb bon humor. Aquest dilluns ha sigut un llarg dia de reflexió amb assemblea inclosa per començar a posar en valor la molta feina feta i fer autocrítica en diversos fronts.
La dinàmica nacional i la coincidència amb les europees no ens han jugat a favor, però cal ser honestos i assumir que en un escenari d'eleccions municipals on la clau local hagués predominat exclusivament el PSC també hauria guanyat amb claredat i el nostre projecte no hauria sumat prou suports per liderar una alternativa de govern d'esquerres i sobiranista cap a la majoria absoluta.
Independentment del que passi els propers dies, del govern que es formi a la vila i del paper que jugui la CUP a l'Ajuntament d'ara en endavant, apunto dues idees centrals:
1) Més enllà d'encerts i errors, un projecte com el nostre (Arrelades) creix quan té mans disposades a fer-lo possible. Estic convençut que durant la campanya s'ha percebut que hi havia molta gent picant pedra i aquest nou cicle a l'Ajuntament l'afrontem amb més força interna que mai. És esperançador.
2) El 2023 hauríem de saber construir una candidatura que pugui ser referencial a la vila, aplegar suports i sumar sensibilitats diverses més enllà de l'àmbit CUP i que tingui la capacitat d'aconseguir una àmplia victòria electoral a Molins a l'entorn de la proposta política que defensem. Només serà possible si el teixit social combatiu del poble s'enforteix durant aquests quatre anys.
Reprenent el fil de les eleccions de diumenge, reflexions per tenir presents:
- El PSC Molins té diversos centenars de votants independentistes com ha quedat reflectit amb el vot dual a les europees. Vol ser el 155 més dur (amb vots que vénen de l'entorn de C's i el PP) i en Pep Puiggarí alhora. Ara és la victòria de la transversalitat i hauria d'acabar essent la derrota de les contradiccions.
- Arran de la primera reflexió: les propostes de l'independentisme transversal a Molins no engresquen a nivell municipal. Ni Junts per Molins ni ERC ni Primàries presenten projectes prou potents per retenir tot el vot independentista d'unes europees a les eleccions locals.
- El PSC guanya pràcticament amb el 30% i 4.077 vots, però no té un camí planer a la sala de plens. Convé no oblidar que les esquerres sobiranistes apleguem més de 5.400 vots al municipi i que l'independentisme transversal també el supera amb més de 4.400 vots, per citar dues alternatives lògiques de govern.
- Junts per Molins torna al llindar de vots d'abans de 2011 després de la pujada de 2015. Més de 800 vots perduts i una davallada d'un 9% al poble que és a anys llum de la dinàmica guanyadora de Puigdemont a Europa. Mantenint el primer lloc de l'independentisme a la vila per ben poc, és segona força després de dues victòries consecutives i normalitza el seu espai de vot. En 6 de les 10 eleccions anteriors havia tret millors resultats.
- ERC Molins rep més vots que mai i fa el seu segon millor resultat a la vila. Simultàniament, té un dels tres pitjors diferencials de vot entre europees i municipals dels 30 municipis del Baix Llobregat. A Molins perd més de 1.400 vots pel camí mentre a bona part dels municipis de la comarca ERC treu millors resultats a les locals que a les europees. Dit d'una altra manera: l'onada nacional ha sigut el salvavides d'un projecte local que en un altre context hauria patit de valent.
- Una dada més que acompanya l'anterior reflexió: l'únic districte electoral en què la CUP supera a ERC (per quatre vots) és el centre vila, probablement el lloc on (més enllà de percentatges de vot) els dos projectes polítics estem més ben implementats en clau local. També és on ERC puja menys respecte el 2015.
- La CUP perdem 194 vots i un 3,5%. Probablement rebem el vot més convençut i coneixedor de la feina feta en clau local de les darreres tres convocatòries electorals. Un resultat no desitjat i alhora prou digne en relació a l'assolit en altres viles d'arreu del país i especialment de l'AMB.
- Malauradament, amb només 3 regidors tornem a ser referents (amb els companys de Corbera) a la comarca, on patim de valent malgrat l'il·lusionant entrada als ajuntaments de Sant Just o El Papiol. Que la patacada general ens ajudi a repensar-nos. I una bona notícia: deixarem de perdre el temps al Consell Comarcal.
- El Carles, l'Estefania i el Josep són garantia de tot. Han fet una magnífica feina aquests dies de campanya en entrevistes, debats, actes i rodes de premsa i la seguiran fent al consistori i allà on faci falta. Que el projecte col·lectiu no menystingui mai la vàlua personal i la referencialitat que s'han guanyat a pols.
- Molins Camina i Reviu Molins mantenen el seu espai polític en un context que no era fàcil fer-ho i en plena disputa fraticida. Me n'alegro especialment per l'Ana Aroca, que ha fet bona feina a la sala de plens.
- La dreta espanyola entra pels pèls. Una llàstima, ara que hi havia l'opció de perdre-la de vista. I una llàstima, també, que el representant de l'espanyolisme ranci no sigui l'Antonio, que hauria aportat al ple idees en positiu (les seves, això sí) i bon humor.
- Primàries i 15 Arcades han quedat lluny d'entrar al consistori, però sempre és saludable que si algú creu que el seu discurs no està representat per les altres forces polítiques ho intenti amb un projecte nou. Ànims cap a la seva gent.
Acabo: ha estat la campanya més engrescadora i alhora més dura i desagradable que hem viscut la CUP Molins. Hem rebut crítiques lògiques (n'aprendrem), però també acusacions injustes i atacs gratuïts per part de diferents persones i col·lectius. Tant de bo que aquests dies no siguem els únics en reflexió permanent.
1.743 gràcies i tot el reconeixement a la feina feta per tanta gent en aquests darrers mesos: sou la nostra millor victòria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada