Ep, inicio amb aquest escrit un recull d'escrits per anar explicant les sensacions d'aquest estiu que, en el meu cas, ja ha acabat.
D'entrada, per no deixar l'últim escrit de les rutes penjat, us faig cinc cèntims d'aquells dies...
...en els quals vaig fruir moltíssim del grup de Ganàpies de l'esplai, tot i que hi ha haver moments dolents, com la lesió al turmell de la Joana, que va haver d'abandonar la ruta al cap de dos dies, o algun altre d'especial manca de motivació.
Al final vam caminar menys del previst (com acostuma a passar), però estic molt content ja que era la primera ruta amb l'esplai de tots ells i, en general, vam caminar a bon ritme, el temps ens va acompanyar i vam assolir la fita que suposa fer el cim del Carlit (l'últim tram del qual va suposar un esforç extra per tothom). La convivència va ser força bona, el grup es va consolidar i en general va ser una bona experiència per nens i monitors.
Com a observació més genèrica, em quedo amb el baix nivell del català a la Cerdanya "Francesa", on la comprensió era mínima excepte en casos molt concrets de gent gran o gent que tenia familiars a l'altra banda de la frontera. En aquella zona fa falta un gran impuls en l'ús de la llengua per tal que aquesta no acabi deixant d'ésser pròpia de l'altra banda dels Pirineus. Ara mateix ja respon a una concepció folklòrica, amb casos preocupants de desconeixença general del català. La Catalunya Nord s'hauria de mobilitzar i començar a actuar immediatament i nosaltres, des del Principat, hauríem d'ajudar a fer-ho possible. Cal que tots plegats ens posem les piles i aconseguim ben aviat un inici de normalització del Català més enllà dels Pirineus. Esperem que no sigui massa tard.
Roger
D'entrada, per no deixar l'últim escrit de les rutes penjat, us faig cinc cèntims d'aquells dies...
...en els quals vaig fruir moltíssim del grup de Ganàpies de l'esplai, tot i que hi ha haver moments dolents, com la lesió al turmell de la Joana, que va haver d'abandonar la ruta al cap de dos dies, o algun altre d'especial manca de motivació.
Al final vam caminar menys del previst (com acostuma a passar), però estic molt content ja que era la primera ruta amb l'esplai de tots ells i, en general, vam caminar a bon ritme, el temps ens va acompanyar i vam assolir la fita que suposa fer el cim del Carlit (l'últim tram del qual va suposar un esforç extra per tothom). La convivència va ser força bona, el grup es va consolidar i en general va ser una bona experiència per nens i monitors.
Com a observació més genèrica, em quedo amb el baix nivell del català a la Cerdanya "Francesa", on la comprensió era mínima excepte en casos molt concrets de gent gran o gent que tenia familiars a l'altra banda de la frontera. En aquella zona fa falta un gran impuls en l'ús de la llengua per tal que aquesta no acabi deixant d'ésser pròpia de l'altra banda dels Pirineus. Ara mateix ja respon a una concepció folklòrica, amb casos preocupants de desconeixença general del català. La Catalunya Nord s'hauria de mobilitzar i començar a actuar immediatament i nosaltres, des del Principat, hauríem d'ajudar a fer-ho possible. Cal que tots plegats ens posem les piles i aconseguim ben aviat un inici de normalització del Català més enllà dels Pirineus. Esperem que no sigui massa tard.
Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada