#17N: Una vaga en defensa de l'educació

L'educació és essencial per a ser persones més lliures. Aprendre ens permet entendre, guanyar autonomia i decidir per nosaltres mateixos. La formació és bàsica per adquirir habilitats i coneixements per a emprendre projectes. Enforteix les relacions socials i empeny a participar per a transformar allò que no ens convenç. Genera empatia, solidaritat i compromís, des d'una visió crítica de la realitat.

L'educació és un niu d'arguments per a combatre la incoherència i la mentida, per desarmar el militarisme, denunciar el racisme i atacar el feixisme. Per a no caure en l'individualisme i per a ridiculitzar el capitalisme. Fomenta la democràcia, la justícia, el pluralisme i la responsabilitat. Crea ciutadans. O, dit en paraules de l'Àngels Martínez Castells en la xerrada organitzada per la CUP Molins el dissabte 5 de novembre, persones autònomes i solidàries. 

Per tant, l'educació, senzillament, és necessària. El que cal preguntar-nos és on ens formem? On aprenem? On ens eduquem? O dit d'una altra manera: n'hi ha prou amb l'educació formal: bàsica, secundària i superior?

Per a garantir una educació permanent, forta i crítica, ara mateix, no n'hi ha prou amb seguir totes les fases del sistema educatiu. Que no se'm malinterpreti: crec que és bo formar-se molt més enllà de l'educació obligatòria, fer el batxillerat, la formació professional, carrera universitària, postgrau, màster, i el que cadascú cregui convenient. Però també considero que cal submergir-se en el món de l'educació no formal.

Un àmbit en què el lideratge correspon a esplais i caus. Associacions que treballen valors a partir del lleure i que són un motor d'activisme social importantíssim. També els referents nacionals, com Esplac o Escoltes Catalans. Un àmbit, l'educació no formal, en què també cal incloure-hi la participació en casals de joves, ateneus, entitats culturals, esportives, ecologistes. Especialment, els moviments socials transformadors. Els voluntariats lingüístics, les associacions veïnals, sindicats, les Ampes i l'educació per a adults. I també les mobilitzacions al carrer, la militància i les xerrades de tot tipus. En definitiva, tots aquells elements que generen consciència social i acció col·lectiva. Tot això també ajuda a formar, a pensar. Tot això també forma part de l'educació.

I dic que ara més que mai és necessari complementar el sistema educatiu formal amb l'educació no formal perquè el primer grinyola en una fase crucial: el món universitari. La Universitat és un espai d'aprofundiment, de coneixement, de recerca. En això estem tots d'acord.

El problema arriba quan es prioritzen criteris d'eficiència econòmica en detriment dels criteris acadèmics i de la socialització del coneixement. I des de fa uns quants anys, el procés de privatització i mercantilització de la universitat a través de l'Espai Europeu d'Educació Superior i el Pla Bolònia posa en perill el present i el futur dels estudiants universitaris. I l'Estratègia Universitat 2015 encara aguditza més aquesta situació. Si teniu temps, podeu fer un cop d'ull a aquest document del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC):

És intolerable que les universitats estiguin al servei del teixit empresarial. Per exemple, és inconcebible que els consells socials (o juntes de govern) de les universitats puguin estar formats, entre altres, per representants provinents del capital privat.

I això arriba en paral·lel a la privatització del coneixement, amb pujades del preu dels crèdits dels graus i dels màsters, mesures que dificulten l'accés a l'educació superior a les classes baixes de la societat i que perpetuen un greu desequilibri d'oportunitats. O bé l'aplicació d'horaris que impedeixen treballar i estudiar simultàniament, que en el fons, tenen les mateixes conseqüències.

I la crisi és el moment propici per afegir-hi retallades al personal laboral, als grups de recerca i d'investigació, al professorat o bé a les beques per a estudiants. Ho explica a l'Altraveu la Maria Garcia, portaveu nacional del SEPC, i de tot plegat també en parlem en una tertúlia posterior amb en David Manuel Vázquez, l'Irene Esparza i el Carles Ros, tres joves molinencs universitaris. Ho podeu escoltar aquí mateix:

També ho expliquen detingudament l'Arnau Mallol i el David Carmona en aquest article publicat a l'Accent i ho recull el manifest de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública.

En qualsevol cas, la protesta d'aquest dijous és necessària. I cal que tothom s'hi sumi amb força i la doti de continuïtat els propers dies, setmanes, mesos i anys. I també cal que els alumnes d'instituts de secundària s'hi sumin, perquè d'aquí a poc temps en seran els principals protagonistes i també els grans perjudicats.

Si l'aposta per sortir de la crisi és retallar en educació i debilitar la investigació, cal dir ben alt i ben clar que és un greu error que perpetua la crisi. Cal apostar encara més per l'ensenyament públic, perquè genera coneixement i formació, i per tant, persones més capaces per afrontar la crisi (permanent) amb empenta i creativitat. Persones, en definitiva, ben educades.