Les eleccions espanyoles als Països Catalans

Aquí teniu dades i petites pinzellades d'anàlisi de les eleccions espanyoles als Països Catalans del passat diumenge 20 de novembre. En general, hi ha força pessimisme després d'aquestes eleccions a l'entorn proper.

Però no cal fer-ne un gra massa. Són resultats esperats, i en tot cas, amb escletxes de llum prou rellevants per a analitzar-los amb cert optimisme.

He comptabilitzat els resultats del Principat, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent, els territoris que han participat d'aquests comicis. I ho he exposat amb cinc apartats i una breu conclusió, que espero que siguin aclaridors. En tot cas, confio que feu les vostres aportacions per enriquir l'anàlisi i començar a debatre sobre allò que preferiu!

Participació: creix la desafecció cap a Espanya

- 2.879.014 catalans hem exercit el nostre dret a no votar als comicis espanyols. Això és un 30,32% dels ciutadans cridats a les urnes.

- L'abstenció ha crescut 3,57 punts.

- En comparació a les espanyoles de 2008, pràcticament 400.000 ciutadans (396.032) han deixat de participar a les eleccions. 

L'abstenció no és l'únic indicador de la desafecció creixent de la ciutadania envers les eleccions espanyoles, la política parlamentària i els partits. La indignació dels ciutadans creix considerablement.

Indignació: No tots els votants creuen en el sistema electoral

A bona part de les dades d'abstenció hi hem de sumar:

- 101.157 ciutadans que han votat en blanc (1,55% dels votants catalans, 0,3 punts per sobre el 2008).

- 94.992 ciutadans que han fet vot nul (1,44% dels votants. Més de 50.000 catalans s'han sumat a aquesta opció en aquests comicis. Sembla que molta gent comença a descobrir la utilitat del vot nul, valgui la paradoxa)

- 59.302 vots per a Escons en Blanc (0,91% dels vots, arribant a un destacable 1,53% dels vots a la circumscripció de Barcelona. Són 48.406 vots més que el 2008, sumant els vots obtinguts llavors per Ciudadanos en Blanco i Escons Insubmisos)

- 22.770 vots per a Pirata.cat

- 13.829 vots per a Anticapitalistes

Són 292.050 ciutadans que han mostrat el seu desacord amb el sistema polític actual. És una xifra a tenir en compte, en cap cas menyspreable, i que enllaça amb l'abstenció en creixement.

El PPSOE és una proposta en decadència als Països Catalans

El sistema electoral espanyol afavoreix el bipartidisme. Per aquest motiu, partits com IU o UPyD estan infra-representats al Congrés dels Diputats en relació als vots obtinguts arreu de l'estat. I per aquest motiu, PP i PSOE mai aplicaran una reforma del sistema electoral, perquè en són els grans beneficiats.

Als Països Catalans, l'opció PPSOE és la majoritària, però perd pes respecte als anteriors comicis. En faré un breu anàlisi per separat, però que quedi clar: l'opció PPSOE perjudica greument la llibertat social i nacional del nostre país.

- El PP és la força més votada al conjunt dels Països Catalans, amb el 35,80% dels vots i 2.334.317 vots. Ha aconseguit 5 diputats més que el 2008. Tot i això, no ha crescut tant com la marea blava dels mapes sembla indicar: només ha sumat 88.696 vots més que l'any 2008.

- El PSOE és el principal causant de l'èxit popular. S'enfonsa estrepitosament gràcies a la nefasta gestió de la crisi del govern Zapatero i la manca de credibilitat d'un projecte polític que ha actuat contra les classes treballadores al llarg dels darrers anys. En concret, perd 1.286.024 vots i 16 diputats. Són dades aclaparadores.

- Així doncs, més del 65% dels votants han apostat pel PPSOE o la síntesi de l'espanyolisme que representa UPyD. Pot semblar una xifra altíssima. De fet, ho és. Però és una xifra que queda força lluny del 76% de ciutadans que van optar per les mateixes opcions el 2008.

- Al País Valencià el PP perd més de 25.000 vots. Tenint en compte que a Castelló millora resultats i a Alacant els manté, la debacle arriba a la circumscripció de València, on en perd 30.000. 

- Al Principat, el PP guanya més de 100.000 vots, però és incapaç d'igualar els seus millors resultats en uns comicis que eren més que propicis per a ells. Es queden amb 11 diputats. Precisament 11 són els diputats que perd el PSOE de Carme Chacón. Els pitjors resultats de la història, amb 14 diputats.

- El PP ha estat la força més votada en poblacions importants del país: València, Palma, Tarragona, Alacant, Castelló, Elx, Castelldefels, Maó o Corbera d'Ebre (Pel seu simbolisme i perquè té un alcalde republicà). Tot i continuar tenint un suport electoral similar, creix en influència.

- A les Illes, tots els municipis elegeixen PP, excepte Capdepera, en què 8 vots de diferència (1.525. a 1.517) donen la victòria al PSOE.

- A la Franja de Ponent també hi ha debacle socialista. El PSOE perd un de cada tres vots obtinguts el 2008. El PP en guanya més de 2.000 (passa de 11.109 vots a 13.242) i és la força més votada.

- Un apunt especial mereix UPyD: suma 204.384 suports electorals. 145.000 més que els obtinguts el 2008 entre ells i Ciutadans. De mica en mica l'espanyolisme de centre es fa un espai al nostre país. Caldrà estar alerta.

Davant les polítiques de dreta, els ciutadans trien la dreta

L'error més greu del PSOE és la incoherència de l'acció política amb els seus referents històrics i les sigles que misteriosament encara manté el partit. Zapatero ha apostat per complaure Europa aplicant polítiques econòmiques de perfil neoliberal. I això té conseqüències.

Cal recordar la nefasta reforma constitucional o la injustificable reforma laboral, entre altres atacs als drets dels ciutadans.

En aquestes eleccions la dreta creix, és cert. Però la dreta disfressada d'esquerra cau en picat. Els votants han apostat per la dreta que es reconeix dreta.

- 323.534 votants nous ha aconseguit la dreta (PP + CiU) arreu dels Països Catalans. En total són 3.348.580 persones que han decidit apostar per opcions dretanes. Són resultats preocupants.

- Aquells que vegin els resultats en clau d'avalar retallades que tinguin present una dada. És només el 35% de les persones cridades a les urnes. Les lectures polítiques són complexes. I a mi, les dades, m'indiquen que el 65% de la població no entendria més retallades.

- CiU triomfa en grans ciutats històricament socialistes. Barcelona, la primera. Però també Lleida, Girona o Mataró. També guanya a Vilafranca, Igualada, Granollers o Molins de Rei. Es converteix per primer cop en la força més votada ens comicis espanyols al Principat.

- Els resultats de CiU no són extraordinaris. Com alertava el politòleg Jordi Muñoz a twitter, té uns 0,8 vots a les espanyoles per cada vot obtingut a les autonòmiques, un diferencial que es manté estable. El que és extraordinari, reitero per enèsima vegada, és la caiguda del PSC.

- De la davallada del PSOE també en surt beneficiada IU (+ICV+CHA), que guanya pràcticament 200.000 votants i s'enlaira fins els 471.964 i 4 diputats. Possiblement, una part d'aquests votants han renunciat a l'habitual vot útil cap al PSOE en entendre que Rubalcaba i companyia no tenien cap possibilitat de governar.

Opcions autonòmiques / nacionals en creixement

Les opcions nacionals són escasses, la veritat. Normalment pensem autonòmicament com a país. Però en qualsevol cas, les dades indiquen que:

- La suma d'escons de CiU (16) i ERC (3) és el millor registre del nacionalisme català en unes espanyoles al Principat. ERC continua el cicle de davallada electoral i aguanta pels pèls el diputat de la circumscripció de Girona (Com tenim el vot per correu? encara el poden perdre en favor del PSOE?)

- Hi ha 5 municipis en què ERC ha estat el partit preferit dels electors: La Torre de Fontaubella, Fulleda, Blancafort, Esterri de Cardós i Rasquera, el municipi més gran dels 5, que no arriba als 1.000 habitants.

- Compromís entra amb un escó a València. Per primer cop, el nacionalisme valencià aterra a les corts de Madrid. Caldrà veure què hi podran fer. Bé, per primer cop, no. El 1936 ja en van tenir un!

- PSM-IV-EXM-EQUO obté 31.378 vots i el suport de més del 7% dels illencs. És una dada comparativament bona, en creixement. Però trencar la barrera del bipartidisme serà complicat.

A tall de conclusió

Difícilment avançarem cap a un país més lliure participant en unes eleccions espanyoles. Que consti que respecto plenament aquells que decideixen fer-ho, però des d'una òptica d'esquerres i independentista no entenc el concepte "tenir veu pròpia a Madrid". 

Si volem construir un país lliure i socialment just, cal que treballem dia a dia per a aconseguir-ho, mobilitzant-nos quan fa falta (constantment) i sumant complicitats des de les lluites petites, locals, honestes. Amb educació, respecte i constància. Som un poble en moviment i les idees, el treball i la coherència diària han de ser la nostra veu permanent.