La revolució esclata a Egipte el gener de 2011.
Els ciutadans surten constantment al carrer per denunciar "l'excés de brutalitat policíaca, les lleis d'emergència de l'estat, les altes taxes d'atur, el desig d'augmentar el salari mínim, la manca d'habitatges i aliments, la inflació, la corrupció, la manca de llibertat d'opinió i les pobres condicions de vida", com recull la Viquipèdia.
15 dies més tard, Hosni Mubarak deixava el poder i aquell mateix dia (11/02/2011) entrevistàvem a l'Altraveu el Marc Almodóvar, corresponsal del Setmanari Directa:
A dia d'avui, la revolució continua lluitant perquè la Junta Militar deixi el poder i els ciutadans assoleixin les reivindicacions que ja clamaven fa tot just un any.
A Grècia, Atenes esclatava diumenge passat
Mentre el Parlament grec aprovava el segon pla de rescat dictat per la Unió Europea, desenes de milers de ciutadans sortien al carrer per denunciar aquest acord. No és la primera vegada, sinó la lògica d'una protesta continuada dels darrers mesos. Els grecs estan farts de les retallades, de dependre de la política neoliberal europea i es queixen massivament de la rebaixa del salari mínim i de l'acomiadament de 15.000 funcionaris.
En parlàvem aquest dimecres a l'Altraveu amb el David Bou, membre del Setmanari Directa:
Tal com explica, les manifestacions tot just comencen.
Als Països Catalans tan sols ens manca la resposta
Haureu escoltat que el David considera que al nostre país estem més organitzats que a Grècia, que hi ha més coordinació entre els moviments socials. És un punt de vista molt interessant. I en algun moment ho haurem de demostrar.
Patim violència política. No en les formes, però sí en el fons, en el contingut. L'última agressió és la reforma laboral, que fa bona la decadència de la democràcia espanyola: any que passa, drets que perdem.
Aquesta reforma laboral era previsible. Tan previsible com la bona rebuda que ha suscitat entre els membres dels governs del Principat de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Territoris espoliats amb governants unionistes que són fidels seguidors de la doctrina neoliberal.
Per a entendre millor la reforma laboral, aquí teniu un recull de posicionaments i articles necessaris:
És comparable la situació a Egipte amb Grècia i amb els Països Catalans? No. Són realitats diferents. Tenen problemes d'intensitats diferents. Però són compartits.
Us proposo un exercici: llegiu una a una les problemàtiques que van originar les protestes gregues i egípcies i penseu si als Països Catalans tenim problemes similars. Feu l'esforç d'imaginar un concepte, una foto, una paraula.
Diria que ja no ens queda cap motiu per a quedar-nos a casa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada