Repressió

Fa setmanes, potser mesos, que després de conèixer decisions dels nostres governants em ve la mateixa frase al cap: “No pot ser. Només faltava aquesta. Ja n'hi ha prou d'aquest color”. Senzilla estupor democràtica. Absolutament ingènua. Sempre m'equivoco. Sempre hi ha sorpreses coent-se al forn. Sorpreses desagradables. Ells ho tenen claríssim. Estan predisposats a arribar molt més lluny del que és comprensible. Vaja, del que és raonable per a una persona amb un mínim sentit de l'ètica i la responsabilitat social.

Són perversos, perquè han assumit que mentir i manipular són canals idonis per governar. Especialment davant la manca d'oposició parlamentària i mediàtica de masses. Neoliberalistes cínics que s'enriqueixen desmantellant els drets col·lectius. Model "Boi Ruiz" que exporten a TV3 amb l'esperança de satisfer la cobdícia dels amics de tota la vida. Venedors del nostre patrimoni que amnistien fiscalment a compradors que actuen molt per sota del preu de mercat. Polítics que destaquen un model de país que sempre és la darrera de les prioritats. Un model, que si cal, es pot modificar segons les exigències del millor postor. Dialèctica de la transició nacional, de l'austeritat, i polítiques que ataquen els pobres pel fet de ser pobres obviant les causes de la pobresa. És època de culpar els malalts de la malaltia. De condemnar sense judici i sense acció, inventant la guerra preventiva de petita escala.

No tenen cap mena de rubor per estendre la tesi de la conspiració. Aprofiten el càrrec per dotar de credibilitat mesures pròpies d'altres temps. “Anar més enllà de la llei” com a base per posar en dubte el dret a manifestació (“ja no s'hi val dir que passava per aquí”). Algunes manifestacions, per cert, convocades des del poder d'una roda de premsa. Manifestacions de què en desconeixíem la seva certesa fins que el Conseller les va enumerar una per una. Manifestacions “possibles” que obliguen a detenir activistes per prevenir “possibles” danys. I si cal, carregar-se l'espai Schengen i canviar el codi penal.

Es tracta d'associar protesta amb violència. Violència amb Kale Borroka. Kale Borroka amb antisistemes. Antisistemes amb delinqüents. Delinqüents amb estrangers. I mentrestant, detenir exclusivament gent organitzada. De l'Esquerra Independentista, de les Universitats, de les Assemblees d'Indignats o dels Sindicats. L'estratègia de la repressió que té com a únic argument la criminalització de l'alternativa.

Queda clar que La Llista de Puig és només un pas més. Lliçó apresa. Només faltava aquesta, ja n'hi ha prou d'aquest color, però ells encara somien camps per córrer i drets per espoliar. En aquest cas, són 68 persones assenyalades. Vulnerant la llei de protecció de dades, però això no és rellevant. Persones retratades per vés a saber qui. I vés a saber quan. El dia de la vaga General, sí. Però són fotografies que desinformen en el moment en què estan tretes de context. Gent que no podem saber si està bolcant un contenidor o si s'està protegint de l'impacte de les bales de goma. De fet, això tampoc és rellevant. Aquí l'interessant és el concepte de participació ciutadana que volen vendre. Volen que participem per delatar-nos entre nosaltres. Delatar per aconseguir mèrits socials. Estendre la por molt més enllà de les vagues, protestes i manifestacions. Normalitzar-la convertint els ciutadans en policies. Convertir la por en quotidiana.

Per als nostres governants, aquells que estem organitzats en la cultura democràtica som presumptes sospitosos abans que presumptes innocents. D'aquí a unes setmanes, possiblement ja serem presumptes culpables. És una espiral insòlita. De tant anunciar les línies vermelles al final les han creuat ells. Cal que reaccionem en defensa dels drets col·lectius abans que els acabem perdent tots. Com deien els companys de València: "Som el poble, no l'enemic". Ja n'hi ha prou d'aquest color!