Manifestació...quina?

Avui a la tarda a les 19:00 hores tindrà lloc una manifestació a la Plaça Sant Jaume de Barcelona relacionada amb RENFE. A partir d'aquí, moltíssims punts de vista. De fet, aquestes dades són les úniques que més o menys es podrien confirmar a hores d'ara.

La manifestació ha sorgit de fòrums, mails, xats, missatges sms i, per tant, sense un origen clar. Això ha provocat que cadascú l'hagi assumida segons la seva manera d'entendre el problema RENFE. Fins aquí, cap problema. Però algunes entitats, plataformes i partits polítics han anunciat que s'adhereixen i participaran a la manifestació...i llavors és quan s'inicia la confusió total i es produeixen multituds d'interpretacions. N'intentaré fer un resum breu:

Possibles lemes:

- Per un transport públic digne. Es podria entendre amb un missatge positiu i alhora d'esgotament profund per part dels ciutadans.

- Dimissió de la ministra de Foment espanyola. Amb connotacions polítiques clares, se l'acusa del desastre actual d'infraestructures a Catalunya.

- Contra la inoperància. El missatge aniria dirigit, probablement, a tota la classe política d'ara i d'abans que no ha sabut tractar el problema com caldria.

- L'AVE pel Litoral. Vistos els problemes d'obra que provoca el pas de l'AVE, que no passi prop de la Sagrada Família.

- Per la Dignitat. Vindria a dir que si la Generalitat gestionés les infraestructures de comunicació i tingués els recursos suficients, tot això no passaria.

Després hi hauria diversitat d'adhesions:

- Partit Popular de Catalunya. Els problemes, doncs, són culpa dels socialistes. Com més serem, pitjor estarà en Zapatero.

- Plataforma pel Dret a Decidir. Catalunya no té la inversió suficient des de l'Estat Espanyol. Volem gestionar els nostres recursos. Com més serem, més força com a país demostrarem.

- Plataforma l'AVE pel litoral. Com més serem, més opcions de canviar el traçat de l'AVE per Barcelona.

Alguns dels missatges anònims van en línies tan diferents com:

"Doncs jo aniré amb una Estelada ben gran! Estic fart que em prenguin el pèl"

"ZP te vas a enterar. España quiere Rajoy"

Potser, un dels més afortunats seria el següent comentari.

"Els polítics són els culpables i protestem contra ells. Som la cara de l'abstenció i dels vots en blanc de les últimes eleccions".

Sigui com sigui, ja era hora que sorgís una mobilització ciutadana per denunciar les condicions absolutament lamentables provocades per les obres de l'AVE.
Llàstima que al seu moment els ciutadans no apostessin per la Plataforma No al TAV o d'altres similars, que denunciaven una infraestructura no necessària i amb greus perjudicis per l'entorn.

Ens hauríem estalviat un munt de maldecaps.

Roger

Catalunya, un bon mapa (o un panorama desolador)

Barcelona (Un mapa) és la nova pel·lícula del director català Ventura Pons, autor d'altres obres com "Amor Idiota", "Amic/amat" o "El perquè de tot plegat", aquesta última basada en els relats de Quim Monzó de títol homònim.

Precisament Quim Monzó ha sigut, sense cap mena de dubte, un dels protagonistes de l'any 2007 al nostre país, després del seu brillant discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, en què el debat sobre el concepte de literatura catalana gairebé va eclipsar l'èxit obtingut per una bona pila d'editors i escriptors catalans.

Aquest esdeveniment de ressò mundial va convidar el conjunt de la cultura catalana com a convidada d'honor, de tal manera que això suposava un motiu de gran joia per a tots els catalans ansiosos de poder mostrar-nos tal com som a l'exterior.

Després de mesos de debats estèrils on surava un preocupant autoodi sobre la nostra pròpia cultura i el nostre país, i tal com era de suposar, la polèmica es tancà en fals i anaren a Frankfurt els escriptors que escriuen en llengua catalana. I dic que es tancà en fals perquè cap organisme oficial especificà de forma contundent que la cultura catalana és la que s'escriu, es pensà i es transmet en català, amb tots els referents nacionals que aquests processos impliquin. Ho diu molt bé Patrícia Gabancho al seu fantàstic llibre El preu de ser catalans: "Catalunya és un país bicultural. No n'hi ha de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà és cultura espanyola".

Així doncs, i reprenent l'objectiu d'aquest article, resulta sorprenent que el panorama literari comporti tantes polèmiques sobre les llengües usades i en el panorama cinematogràfic el debat sigui un desert. Seguint la teoria expressada per Gabancho, de pel·lícules catalanes que s'hagin projectat als cinemes comercials n'hi ha poquíssimes. Bé, tal i com diu l'Àlex Gorina en un interessant article a la revista El Temps d'aquesta setmana, segurament només hauríem de considerar els films d'en Ventura Pons i algunes altres honroses excepcions, això sí, més puntuals.

Potser seria un bon moment de no abandonar el debat sobre el concepte de cultura catalana i exigir a la Generalitat de Catalunya que concretés les ajudes cinematogràfiques a aquelles pel·lícules rodades en català, tot creant nous referents en el si de la cultura catalana, i deixés de donar subvencions a pel·lícules amb producció catalana, amb actors catalans i amb un fil argumental ubicat a Catalunya que es roden en espanyol i, posteriorment, es tradueixen al català. Perquè tal i com diu Gorina, l'aposta d'una pel·lícula és la seva versió original.

Si la Generalitat de Catalunya segueix duent a terme una política d'ajudes tan ambigua (i no voldria entrar en el pèssim comportament de la política lingüística) i continua sense mostrar la seva opinió sobre el concepte de cultura catalana d'una forma clara i precisa (tot i que en aquest cas, el no-posicionament ja és una postura per si mateixa), haurem de continuar discutint estèrilment sobre la cultura catalana i l'anirem perdent de forma irremeiable.

Roger

Joves I

A principis d'octubre vam celebrar l'inici de l'Esplai, un cop passada la Festa Major, tot fent una bona festa pels carrers del centre vila. A punt d'acabar el mes és bon moment per presentar-vos les propostes que hem preparat pel curs 2007-08.

Aquest any formo part de l'equip de monitors de Joves I, juntament amb el Pere i la Sandra. Els joves que portem tenen entre 13 i 15 anys i els conec força bé ja que els vaig portar l'any passat i es manté el mateix bloc de nois i noies.

L'equip de monitors hem decidit començar a treballar diferents projectes de conscienciació (principalment a partir del medi ambient i l'ecologisme, però també amb pinzellades d'introducció a casos de conflicte social) i el projecte "Esports d'aventura" que ens permetrà seguir un fil comú al llarg del curs i que ens servirà per conèixer la natura i l'entorn natural més proper (Collserola, les valls del Llobregat, els Pirineus) des d'un punt de vista diferent, amb oportunitat a experimentar noves sensacions i a descobrir parts esplèndides del nostre territori, a més a més dels nous coneixements que suposen els esports d'aventura i del hàbits físics saludables que impliquen.

La motivació dels joves ha sigut molt bona i crec que serà un any on el grup creixerà col·lectivament i individualment. Les nostres propostes les estendrem a tot aquell que en vulgui formar-ne part i que formi part del grup d'edat mencionat, per tal d'obrir el grup a nous punts de vista i amb l'objectiu que altres nois i noies puguin gaudir de les nostres activitats.

En aquest sentit, també cal dir que ben aviat obrirem un bloc de la secció a internet, que ens servirà com a referència al llarg del curs, per donar-nos a conèixer, per valorar les activitats, per realitzar propostes i per evitar l'habitual relació amb l'esplai "de dissabte a dissabte", de tal manera que la implicació, si es vol, podrà ser constant.

En el meu quart any com a monitor, la il·lusió per tirar endavant tots aquests projectes és immensa i crec que serà una bona oportunitat tan pels joves com per nosaltres per passar-nos-ho molt bé i per possibilitar un espai de pensament crític envers els fenòmens i conflictes de la nostra societat.

Roger

Comerç Just i Creu Roja

El passat dissabte dia 20 d'octubre va ser un dia d'esplai especial amb dues activitats programades per dues associacions de la vila que fan una feina molt important: Comerç Just i la Creu Roja.

El comerç just va celebrar la seva festa anual amb una representació teatral (en aquest cas del grup de Veterinaris sense Fronteres) a la Joventut Catòlica, en una obra pensada per tal que els infants gaudeixin i reflexionin al mateix temps sobre la realitat mundial, amb especial èmfasi en les relacions entre el Nord-Sud, les desigualtats que suposen i amb una visió certament optimista sobre com resoldre el problema.

L'obra agradà molt als infants i als monitors que la veieren i crec que és una forma encertada de plantejar als infants problemes que són molt complexes. L'acte conclogué amb un regal per als assistents (un titella més petit que els que representaven l'obra) i un bon berenar preparat per les joves col·laboradores del Comerç Just.

D'altra banda i paral·lelament, al pati de l'Escola Alfons XIII, la Creu Roja va dur a terme un seguit d'activitats per donar-se a conèixer entre els molinencs de totes les edats. Els joves de l'esplai i els seus monitors vam rebre una petita introducció als primers auxilis, amb dos tallers pensats per nois i noies de 12 a 16 anys i per a joves de més de 16 anys.

Vaig poder combinar els dos tallers i em van semblar força interessants; encara que la impressió inicial és que no podràs recordar tot el que t'expliquen, et queda una base amb les coses que es van repetint al llarg de l'explicació i que per tant són més importants: Si abans dubtaves sobre la conveniència d'actuar d'una forma o altra, ara ho tens assumit i comences a dubtar sobre coses molt menys importants.

Després d'aquests tallers i una breu visita a l'ambulància per detectar tots els elements que té, la Creu Roja va prosseguir les seves activitats amb un berenar deliciós i un ball per la gent gran.

Considero que des de l'Esplai és molt positiu poder gaudir d'activitats organitzades per altres col·lectius de la vila quan t'aporten uns factors educatius que complementen perfectament el projecte de l'Esplai. Moltes felicitats a Comerç Just i a la Creu Roja i animar-les a continuar realitzant i difonent la seva important tasca.

Roger