Com bé sabeu, el passat dissabte 1 de desembre centenars de milers de catalans i catalanes varen omplir els carrers del 
centre de Barcelona reclamant el dret a decidir sobre les infrastructures a Catalunya, i, per extensió anunciada, el dret d’autodeterminació del poble català.
centre de Barcelona reclamant el dret a decidir sobre les infrastructures a Catalunya, i, per extensió anunciada, el dret d’autodeterminació del poble català.Malauradament no hi vaig poder ser, però he pogut recollir unes quantes impressions de diferents companys que dissabte estaven a Barcelona i coincideixen en explicar que va ser un èxit rotund.
Personalment, sempre que té lloc una manifestació d’aquestes característiques crec que és molt saludable intentar obtenir referències del màxim de mitjans de comunicació i articulistes possibles durant el dia després i avui mateix. És molt útil per comprovar com la informació arriba a cada ciutadà tal i com la vol escoltar, exceptuant la televisió pública de Catalunya, que un cop més no ha sabut donar una cobertura informativa a l’alçada del moviment pel dret a l’autodeterminació.
Centrant-me en els mitjans escrits més llegits, a primer cop d’ull s’ha de lamentar la manca de criteri en comptabilitzar el nombre de manifestants. És una pena que la tasca que havia fet de forma profitosa el col·lectiu Contrastant hagi derivat en un batibull de xifres segons l’interès partidista del diari que analitzem. Es podria dir, que dels 700.000 presents considerats per la Plataforma pel Dret a Decidir recollits pel diari Avui i el Punt, passaríem a considerar els 230.000 d’El Periódico i finalitzaríem en els menys de 125.000 que comptabilitza El País. Globalment, però, si que es coincideix en considerar la manifestació com la més important en els últims anys.
Les editorials dels diaris eren força previsibles, però reconec que m’ha sorprès la virulenta reacció d’El
País, titulada amb el nom de “Trampa y bochorno” i alienant-se al costat de l’ABC, El Mundo i La Razón en titllar de radicals independentistes els manifestants i d’engany de convocatòria per a molts ciutadans que van anar a la manifestació només per denunciar la mala gestió i que no són sobiranistes. És interessant, doncs, comprovar que quan Catalunya es mostra partidària de ser sobirana, els mitjans de comunicació espanyols majoritaris fan front comú en un sol bloc.
Altres titulars i articles d’El Periódico, La Vanguardia o dels diaris d’abast estatal, que acusen el moviment sobiranista d’apropiar-se de la manifestació encara em deixen més perdut. Quina previsió feien en una manifestació que portava per lema “Som una nació i diem prou!”? No és lògic que qui hi anés s’estigués manifestant per un poble sobirà?
En tot cas, i desmarcant-me de les reaccions, no voldria deixar de mencionar l’activisme molinenc en aquesta manifestació, ja que a més a més d’algun bus gratuït que portava els manifestants cap a Barcelona, és d’especial rellevància observar la presència de coneguts vilatans en tres fotografies publicades cada una d’elles a un mitja de comunicació diferent.
Tan de bo el clam reivindicatiu pugui ser entès per bona part de la nostra societat i pel conjunt de l’Estat Espanyol. Els catalans i catalanes reclamem el dret d'autodeterminació i cada cop som més que volem la independència!
Roger
Personalment, sempre que té lloc una manifestació d’aquestes característiques crec que és molt saludable intentar obtenir referències del màxim de mitjans de comunicació i articulistes possibles durant el dia després i avui mateix. És molt útil per comprovar com la informació arriba a cada ciutadà tal i com la vol escoltar, exceptuant la televisió pública de Catalunya, que un cop més no ha sabut donar una cobertura informativa a l’alçada del moviment pel dret a l’autodeterminació.
Centrant-me en els mitjans escrits més llegits, a primer cop d’ull s’ha de lamentar la manca de criteri en comptabilitzar el nombre de manifestants. És una pena que la tasca que havia fet de forma profitosa el col·lectiu Contrastant hagi derivat en un batibull de xifres segons l’interès partidista del diari que analitzem. Es podria dir, que dels 700.000 presents considerats per la Plataforma pel Dret a Decidir recollits pel diari Avui i el Punt, passaríem a considerar els 230.000 d’El Periódico i finalitzaríem en els menys de 125.000 que comptabilitza El País. Globalment, però, si que es coincideix en considerar la manifestació com la més important en els últims anys.
Les editorials dels diaris eren força previsibles, però reconec que m’ha sorprès la virulenta reacció d’El
País, titulada amb el nom de “Trampa y bochorno” i alienant-se al costat de l’ABC, El Mundo i La Razón en titllar de radicals independentistes els manifestants i d’engany de convocatòria per a molts ciutadans que van anar a la manifestació només per denunciar la mala gestió i que no són sobiranistes. És interessant, doncs, comprovar que quan Catalunya es mostra partidària de ser sobirana, els mitjans de comunicació espanyols majoritaris fan front comú en un sol bloc.Altres titulars i articles d’El Periódico, La Vanguardia o dels diaris d’abast estatal, que acusen el moviment sobiranista d’apropiar-se de la manifestació encara em deixen més perdut. Quina previsió feien en una manifestació que portava per lema “Som una nació i diem prou!”? No és lògic que qui hi anés s’estigués manifestant per un poble sobirà?
En tot cas, i desmarcant-me de les reaccions, no voldria deixar de mencionar l’activisme molinenc en aquesta manifestació, ja que a més a més d’algun bus gratuït que portava els manifestants cap a Barcelona, és d’especial rellevància observar la presència de coneguts vilatans en tres fotografies publicades cada una d’elles a un mitja de comunicació diferent.
Tan de bo el clam reivindicatiu pugui ser entès per bona part de la nostra societat i pel conjunt de l’Estat Espanyol. Els catalans i catalanes reclamem el dret d'autodeterminació i cada cop som més que volem la independència!
Roger
1 comentari:
Així m'agrada. Veig que l'all t'apassiona.
Bromes a part, jo si que vaig anar a la manifestació de dissabte. Encara tinc un somnriure a la cara perquè va ser impressionant. No sé quanta gent erem, però hi havia molta gent. El bloc de la CUP no vam començar a caminar fins a tres quarts de set, quan la capçalera ja feia estona que havia arribat a l'Estació de França i s'havia llegit dos cops el manifest.
Pel què fa els mitjans de comunicació, res a destacar. Previsible. El que em fa més mal és la supeditació de la Televisió de Catalunya al PSC - PSOE.
I Roger, tot i que m'agradaria, gran part de la gent que hi havia dissabte no reclamava la independència...No siguem tan manipuladors com ells, per favor!
Publica un comentari a l'entrada