L'educació imprescindible

L'educació en el lleure és una eina de transformació social. És educar des del joc, participar, experimentar. Respectar, compartir, i d'aquesta manera viure en primera persona la solidaritat. És arrelar-se a l'entorn: al barri, al poble i al país. Conèixe'l i estimar-lo. I partint d'aquí, entendre altres cultures des del respecte i la curiositat.

L'educació en el lleure és un exemple de democràcia avançada. Assemblees. Joves compromesos. Pares i mares implicats (i activament, que no és fàcil). És aprenentatge col·lectiu que parteix d'un projecte comunitari. Nens i nenes que es van fent grans incorporant el debat i el consens en el seu ADN. Que van assumint una visió crítica del món. Que el van comprenent amb la mateixa rapidesa que creix les seves ganes de canviar-lo. Adolescents precoços en responsabilitat. Joves que acumulen una experiència associativa inesborrable. Persones que van a contracorrent perquè és la millor forma d'avançar.

L'educació en el lleure no té una fiabilitat absoluta. L'aprenentatge no tindrà continuïtat en tots els nens i nenes. Ni compromís en tots els monitors. Ni participació en totes les famílies. Hi ha errades i oblits propis d'un projecte en constant moviment. Un dia a dia que dificulta una estratègia profunda, que d'altra banda no tindria sentit sense la velocitat frenètica d'aquest dia a dia. Són errors de creixement. Desencerts compensats per la il·lusió i l'esforç. Il·lusió i esforç que superen a bastament qualsevol crítica rebuda. Il·lusió i esforç que són un contrapunt de la mediocritat predominant entre el poder del nostre país. Il·lusió i esforç, que pel sol fet de ser-hi, genuïnament, ja són un contrapoder.

L'educació en el lleure és la llavor de la coherència. En les relacions properes, íntimes, i en les relacions col·lectives. És l'inici del procés vital col·lectiu. Un procés que multiplica l'associacionisme de forma exponencial, en quantitat i qualitat. Un esquema clàssic (nen - monitor - pare) que s'adapta al teixit associatiu (Esplai/Cau – Casal de Joves – Ateneu) amb absoluta permeabilitat. Una evolució que enforteix el barri, el poble, el país i el món. Que amplia l'alternativa. Que aprofundeix en l'esquerra. Que conflueix amb els altres motors generadors de canvi històric (militància política, social i cultural).

L'educació en el lleure, com deia al principi, és una eina de transformació social. I com a tal, és imprescindible.

Aquest 2012 fa 20 anys que vaig entrar a formar part de l'Esplai l'Agrupa i aviat en farà tres que vaig decidir plegar. Hi he passat tres quartes parts de la meva vida. Com a infant tinc grans records, centenars d'anècdotes, totes elles molt viscudes. Records inesborrables. Com a monitor, vaig aprendre un munt de coses de cadascun dels infants que vaig portar. Dels petits als Joves 3. I dels monitors amb qui vaig compartir reunions, assemblees, cases de colònies, rutes i festes. Com a coordinador, entre altres decisions, vaig participar del canvi cap a Esplac. Un canvi que no només ha estat ideològic, de model. També ha generat relacions amb altres esplais, fent territori, i un aprofundiment important en la formació a través de l'Escola Lliure el Sol.

Aquest 2012 Esplac celebra el 30è aniversari. Com l'Esplai l'Agrupa. El mes de maig arriba intens, carregat d'activitats com l'Esplaiada, a Ripoll, o la Festa de la Primavera, a Molins de Rei. És precisament durant el mes de maig que l'energia de l'esplai s'intensifica. Quan es visualitza al carrer amb trobades col·lectives obertes. Activitats que són el punt i seguit d'una feinada que fa mesos que s'està preparant. Un projecte educatiu pensat democràticament. Amb il·lusió i esforç. Amb coherència. Celebrem, doncs, amb alegria, el passat, present i futur de dos projectes necessaris.

Per molts anys!