Violència

En quatre dies hem passat de denunciar la reforma laboral al carrer a parlar sobre canvis legislatius per endurir el codi penal. No és precisament això el que vam reclamar centenars de milers de persones als carrers de Barcelona. Aquest post vol desmuntar la teoria de la violència que hem escoltat, vist i llegit per tot arreu.

Dijous 29 de març. Vaga general. Manifestacions diverses al centre de Barcelona. No sé si hi ha infiltrats dels Mossos d'Esquadra entre els violents. Hi posaria la mà al foc, però a risc de cremar-me, em conformo en exposar els meus dubtes. En altres manifestacions ho hem pogut comprovar a través de gravacions concloents, però el dia de la Vaga General no en tinc constància documental. 

En qualsevol cas, hi ha persones que actuen amb violència. Siguin qui siguin, pensin el què pensin. No és responsabilitat dels manifestants aturar-los, perquè exercint la violència es desmarquen de la protesta. És responsabilitat de la policia. I aquí hi ha la clau de tot plegat.

Algú s'ha preguntat perquè els incidents violents es van produir a Barcelona i no a una altra ciutat? 

* Som la capital europea dels disturbis, com intenta fer-nos creure el Grup Godó?

---> Senyors provincians: ahir hi va haver una manifestació a Frankfurt amb 450 detinguts: rigor, si us plau.

* És que els violents volen tacar la marca BCN, com apunta el diari Ara?

---> El mateix diari responia que no a les pàgines interiors donant veu al sector turístic: Sense comentaris.

* Potser el nombre de "guerrillers urbans" ha crescut exponencialment i ja en són 2.000?

---> El perfil de les persones empresonades em porta a pensar que els "2.000 guerrillers" continuen al carrer.

M'inclino, més aviat, a pensar en una estratègia policial. Una estratègia al servei de la repressió que vol generar violència. Perquè si algun aspecte ens diferencia de la resta de ciutats en vaga és la nostra policia.

A primera hora de la tarda, a les diverses manifestacions de Barcelona es podien veure algunes persones (Jo en vaig veure una i no crec que en fossin gaires més) amb un martell a la mà. Portar un martell en una manifestació no és gaire normal. Si jo ho vaig veure, entenc que també ho va poder veure la policia. I entenc que la seva feina era desactivar aquestes persones.

Ans al contrari: En cap moment els Mossos d'Esquadra es van apropar a ells, tot i veure com eren els únics causants de les destrosses. Mentrestant, la policia impedia el pas de diferents manifestacions que havien de sortir de Plaça Catalunya, generant un malestar creixent. Un malestar, no ho oblidem, justificat per l'agressivitat d'una reforma laboral que perjudica a tots els treballadors.

Passades les sis de la tarda, els Mossos uniformats, sense identificació un cop més, van començar a actuar. Una actuació que va anar in crescendo passant de les càrregues a les pilotes de goma i als gasos lacrimògens amb total impunitat contra manifestants pacífics. Tot això genera ferits, molta por i més violència. I ajuda a crear una desitjada batalla campal en què els contenidors acaben important més que les persones. I més ferits, i més confusió, i més detencions... i pànic generalitzat.

La conclusió, al vespre, era ben diferent. Els manifestants havien passat por a causa única i exclusivament de l'actuació policial. Ciutadans que s'ho pensaran dues vegades abans de tornar a una manifestació. D'altra banda, els ciutadans que no s'havien manifestat no paraven de veure imatges d'un conflicte entre violents i policia. Les imatges que havia anunciat a primera hora del matí Felip Puig i que va poder mostrar al vespre.

Mentrestant, hi havia ben poques persones (3? 5? 10?), violentes i no identificades, que es guardaven el martell i se n'anaven a dormir a casa. També amb impunitat. La diferència entre ells i els Mossos d'Esquadra, violents i no identificats, és que aquests últims són funcionaris públics. I que aquests últims actuaven de forma organitzada. I per primer cop, van utilitzar gasos lacrimògens contra la població. Són aquests últims els que ens han de preocupar.

És l'estratègia policial que permet parlar de 565.000 euros en destrosses o de 295 contenidors cremats, xifres inflades després de l'actuació policial. Seria innocent, però, si pensés que les ordres de Felip Puig tenien la vaga com a objectiu principal. Si, la gent s'ha escandalitzat i han aconseguit que els incidents fossin el centre del debat. Però hi ha molt més que això.

Hi ha repressió. Detinguts que han passat a presó preventiva trencant qualsevol principi de presumpció d'innocència. Detinguts al matí de dijous, molt abans dels incidents del centre de Barcelona. Unes detencions que no s'expliquen, d'altra banda, sense aquests incidents. És repressió política. Perquè curiosament els detinguts que han ingressat a presó no són precisament vàndals o "guerrillers habituals". Són persones organitzades col·lectivament en moviments transformadors. No és coincidència.

El debat, per contra, no passa per la repressió ni la contundència policial que ha provocat que un home perdi un ull. El debat passar per endurir la seguretat. I les lleis. I el que faci falta. Parlant de mesures legals que ja existeixen com a innovadores. Intoxicant amb conceptes com presó preventiva, terrorisme o Kale Borroka. Novetats legals, jurídiques i policials que són un desastre per la convivència ciutadana, però que ens pretenen colar ensenyant-nos reiteradament la fotografia de l'Starbucks i del contenidor cremat.

Entenc que les destrosses al carrer creïn rebuig. Però ja em disculpareu si dedico les meves forces a combatre la violència estructural que patim: les actuacions policials, sí. També l'amnistia fiscal. Els desnonaments. L'atur. La reforma laboral. La pujada de les factures de l'aigua, la llum, el gas. El preu del transport públic.

Violències molt més perilloses. Molt més eficients. Molt més preocupants. Violències molt més violentes.