El nyap de la participació

Sembla ser que el govern municipal ha decidit tirar pel dret cap a no se sap on. La manca de rumb és una evidència des que CiU i PSC van voler substituir el Pla d'Actuació Municipal per un acord de governabilitat privat, entre dos partits, que sempre ha comptat amb el suport del regidor del Partit Popular. Una substitució feta, primer, amb la boca petita, després ja afirmant-ho públicament sense manies.

Sense destí fix viatja un govern que no compta amb el suport majoritari dels vilatans i que malgrat això, obvia el parer dels ciutadans en les decisions importants de vila. Dic que el govern tira pel dret, tot i que en els darrers mesos ha explicat el projecte als barris de la vila, una bona iniciativa que necessita molta més voluntat per dotar trobades presencials de contingut polític.

És un govern que ha apostat per explicar el pressupost amb audiències públiques, però que les ha convocat un cop totes les partides ja estan decidides i d'aquesta manera ha aconseguit generar un interès de la ciutadania proper a zero.

És el govern que ha decidit escoltar poc i malament. Com en el procés de participació de l'ordenança cívica, amb una enquesta mal plantejada que va convertir aquest procés, si li podem dir procés, en un autèntic bunyol.

I encara una altra, ben recent: El govern s'ha presentat davant els veïns per explicar la reforma del Pati del Palau de Requesens amb un avantprojecte ja tancat, decidit prèviament, un projecte que determina els usos d'un espai cèntric, singular i espaiós i en què el paper reservat als vilatans és un debat sobre si la passarel·la, la gespa o la situació dels arbres agraden una mica més o una mica menys.

L'opinió dels molinenques i molinenques sobre si ha de ser un espai de pas, de trobada, de lleure, d'activitats, d'esport o bé si ha de comptar amb una barreja de diferents usos, pel que sembla, no és rellevant.

El més interessant és l'argument que utilitzen per justificar l'absència de participació: “Com que els resultats d'anteriors processos de participació no han agradat a ningú, millor no fer-ne de nous”. I quan diuen això, òbviament tenen al cap la plaça del Mercat.

És a dir, en lloc de millorar allò que no ha funcionat, de detectar errors i aprendre'n, es deixa el procés de banda i punt. Solució fàcil. Difícilment trobareu un argument més mediocre: Renunciar a un projecte per por a que no surti bé.

Ja fa sis anys i 3 mesos que el ple municipal va aprovar el pla de participació. Ja fa sis anys que l'Ajuntament hauria de comptar amb un Reglament Orgànic Municipal i un Consell de Vila. I el que tenim, ara per ara, és una aposta política clara, però inversa: desincentivar la participació.