Barcelona (Un mapa) és la nova pel·lícula del director català Ventura Pons, autor d'altres obres com "Amor Idiota", "Amic/amat" o "El perquè de tot plegat", aquesta última basada en els relats de Quim Monzó de títol homònim.
Precisament Quim Monzó ha sigut, sense cap mena
de dubte, un dels protagonistes de l'any 2007 al nostre país, després del seu brillant discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, en què el debat sobre el concepte de literatura catalana gairebé va eclipsar l'èxit obtingut per una bona pila d'editors i escriptors catalans.Aquest esdeveniment de ressò mundial va convidar el conjunt de la cultura catalana com a convidada d'honor, de tal manera que això suposava un motiu de gran joia per a tots els catalans ansiosos de poder mostrar-nos tal com som a l'exterior.
Després de mesos de debats estèrils on surava un preocupant autoodi sobre la nostra pròpia cultura i el nostre país, i tal com era de suposar, la polèmica es tancà en fals i anaren a Frankfurt els escriptors que escriuen en llengua catalana. I dic que es tancà en fals perquè cap organisme oficial especificà de forma contundent que la cultura catalana és la que s'escriu, es pensà i es transmet en català, amb tots els referents nacionals que aquests processos impliquin. Ho diu molt bé Patrícia 
Gabancho al seu fantàstic llibre El preu de ser catalans: "Catalunya és un país bicultural. No n'hi ha de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà és cultura espanyola".
Gabancho al seu fantàstic llibre El preu de ser catalans: "Catalunya és un país bicultural. No n'hi ha de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà és cultura espanyola".Així doncs, i reprenent l'objectiu d'aquest article, resulta sorprenent que el panorama literari comporti tantes polèmiques sobre les llengües usades i en el panorama cinematogràfic el debat sigui un desert. Seguint la teoria expressada per Gabancho, de pel·lícules catalanes que s'hagin projectat als cinemes comercials n'hi ha poquíssimes. Bé, tal i com diu l'Àlex Gorina en un interessant article a la revista El Temps d'aquesta setmana, segurament només hauríem de considerar els films d'en Ventura Pons i algunes altres honroses excepcions, això sí, més puntuals.
Potser seria un bon moment de no abandonar el debat sobre el concepte de cultura catalana i exigir a la Generalitat de Catalunya que concretés les ajudes cinematogràfiques a aquelles pel·lícules rodades en català, tot creant nous referents en el si de la cultura catalana, i deixés de donar subvencions a pel·lícules amb producció catalana, amb actors catalans i amb un fil argumental ubicat a Catalunya que es roden en espanyol i, posteriorment, es tradueixen al català. Perquè tal i com diu Gorina, l'aposta d'una pel·lícula és la seva versió original.
Si la Generalitat de Catalunya segueix duent a terme una política d'ajudes tan ambigua (i no voldria entrar en el pèssim comportament de la política lingüística) i continua sense mostrar la seva opinió sobre el concepte de cultura catalana d'una forma clara i precisa (tot i que en aquest cas, el no-posicionament ja és una postura per si mateixa), haurem de continuar discutint estèrilment sobre la cultura catalana i l'anirem perdent de forma irremeiable.
Roger
3 comentaris:
Ei germanet!!!!
Passava per aquí i quan he vist tanta cosa escrita una mica més i em marejo!
Per cert, hauria de poder-se canviar el resultat de l'enquesta anterior: ara formo part d'una "entitat, col·lectiu o associació": després de 15 anys somiant-ho he entrat a formar part d'una colla castellera! Jajaja... Visca els arreplegats!
Un petonàs!
PD: Per cert... avui he vist al germà gran vestit com un autèntic pijo! Que se n'anava al barri dels rics de festa!!!! Quin espectacle... jajaja
El cinema amb vocació global hauria de ser en llengua anglesa,i davant la incapacitat dels catalans de ser globals del tot,en castellà per assegurar un mercat.
Els independentistes d´arrel nacionalista esteu fent un mal terrible a la independència del país,que només podrà ser quan tingueu assumit al cap que el castellà és una llengua (només una llengua),que el castellà no és Espanya,i que el castellà forma part de la nostra realitat social i forma part de Catalunya.
La Història i la demografia no es poden canviar per la cara o per les idees.
Les Cup sou una mena de CiU radicalitzada amb un discurs ètnico-linguistic que fa posar la cara vermella a qualsevol persona sensata del Planeta Terra.
En referència a l'anònim voldria dir-te que tens una opinió equivocada de nosaltres.
Als Països Catalans hi ha dues llengues majoritaries com són el català i el castellà i estaràs d'acord amb nosaltres que el català està en pitjor situació en molts aspectes i que cal treballar perquè tothom l'aprengui a parlar i a escriure i que estigui present en tots els àmbits, com en el món judicial o el cinema per citar dos exemples en els quals el català no està normalitzat.
Per tot això s'ha de treballar des de les administracions per garantir el bon estat de salut del català però no per anar en contra del castellà. El Castellà és una llengua amb més de 300 milions de parlants i per tant gaudeix d'una bona salut innegable i per tant no veig que sigui tan escandalós que la Generalitat primés les ajudes a la cultura catalana.
Jo personalment estic molt orgullós de poder expressar-me en dues llengues com el català i el castellà i no tinc cap problema amb expressar-me amb les dues. Això si, tampoc acceptaré que alguns utilitzin llengues com el castellà o l'anglès en detriment d'altres llengues més minoritaries amb arguments de que cal tenir una vocació més global. Això si que em sembla una actitud radicalitzada i insensata.
Publica un comentari a l'entrada