Ahir al vespre la Plataforma en Defensa de Collserola - Molins va dur a terme el seu acte de presentació davant un bon nombre de vilatans interessats en la problemàtica de la Rierada-Vallpineda. Hi van assistir representants de quatre forces polítiques de la vila (CUP, ERC-AM, CiU i PSC), propietaris de la zona, veïns i altres molinencs i molinenques.
L'acte, que va omplir a vessar la sala d'actes de l'Agrupació Folklòrica, va seguir l'esquema d'intervencions previstes del Pere Cases, l'Eva Mas, el Pedro Royo i la Marisol Felip, que van plantejar diferents aspectes del projecte i van denunciar les contradiccions de l'equip de govern de la vila. Tot i així, la xerrada no va poder finalitzar tal i com estava previst.
Quan l'última ponent de l'acte, la Marisol Felip, estava fent una valoració estrictament ecològica de la zona de Collserola i de la Rierada, un dels veïns presents a l'acte va intervenir i va començar a criticar el que s'estava dient. Aquesta intervenció va provocar un rebombori important i va donar pas a una segona part de l'acte molt tensa i, des del meu punt de vista, amb comportaments lamentables per part d'alguns dels assistents.
Així doncs, amb un pas obligat al torn obert de paraules, es va procedir a escoltar les queixes de diversos propietaris de la zona i postures d'altres assistents. Malgrat els intents dels membres de la Plataforma de mantenir uns certs mínims d'ordre i de respecte envers la diversitat d'opinions present a la sala, alguns veïns de la Rierada van mantenir una actitud de desafiament acompanyada d'una violència verbal totalment inapropiada per la situació.
El final de l'acte, amb acusacions i pujades de to constants, va tenir un ambient pràcticament irrespirable. És una llàstima que les opinions que té cadascú sobre el Pla d'Urbanització de la Rierada no poguessin ser debatudes com seria interessant fer-ho. Alguns propietaris, tal i com es va comentar en diversos moments de l'acte, van aconseguir que predominés la sensació de trobar-nos en una reunió de propietaris o en una reunió d'escala. Si més no, la discussió mostra clarament que es tracta d'una problemàtica important, que no es pot obviar.
Crec, que malgrat aquests incidents, la feina de la Plataforma va en el camí correcte. No és gens fàcil aconseguir omplir la sala d'actes de l'Agrupa (Vaig comptabilitzar entre 90 i 100 persones, de les quals només una petita minoria van anteposar els seus interessos particulars per davant dels interessos generals dels molinencs i molinenques).
Ara, un cop presentada en públic, és l'hora de créixer tant en nombre de persones i entitats, com en projectes a realitzar. Entre tots hem d'aconseguir preservar el poc espai natural que tenim al nostre voltant i permetre a un bon grapat de veïns l'arribada de clavegueram i aigua potable. Les dues coses són totalment compatibles. I espero que pugui ser entès així.
Ens veiem el dimarts que ve al CEPA, a les 20:30!
Roger
1 comentari:
Jo també hi era i vaig al·lucinar. No m'esperava moments tan tensos ni de llarg. Seguiu amb la plataforma, que ara més que mai és evident que és necessària. Serà per això que l'Arcas i companyia han fet un pla a la seva mida? pel seu caràcter maleducat?
Publica un comentari a l'entrada