El Molí i la cultura

L’àmbit cultural a Molins de Rei ha estat desatès durant un bon grapat d’anys des de l’Ajuntament per la manca de recursos, i també per entendre com a prioritàries altres inversions i projectes, com és legítim i tal i com l’agenda política del municipi ha anat marcant.

En aquesta legislatura, tot sembla indicar que alguns dels projectes emblemàtics que es duran a terme resoldran els dèficits culturals que tenim, com poden ser la nova biblioteca que s’ubicarà a la Plaça de la Llibertat o la renovada Federació Obrera al carrer Verdaguer. Malgrat tot, aquests projectes es concretaran, si tot va bé, a finals de legislatura, o el que és el mateix, l’any 2011. Per tant, bona part de la cultura molinenca viurà en un impàs fins a aquesta data aproximada.

Un dels problemes de la situació d’espera que tenim actualment és la dificultat de millorar equipaments actuals, ja que fer una inversió per un període de 3 anys no acostuma a resultar prou rendible. De fet, un aspecte cabdal com garantir l’accessibilitat a la biblioteca municipal a tots els molinencs i molinenques queda supeditat a l’espera del nou edifici per no augmentar els costos innecessàriament.

Dins d’aquest context de provisionalitat, l’edifici d’el Molí brilla amb llum pròpia. Aquest edifici, un dels espais de titularitat pública més grans de la nostra vila, ha d’acollir d’aquí uns quants anys el nou consistori municipal, si se segueixen els projectes establerts des de l’equip de govern.

Mentrestant, però, les condicions d’ús que presenta són lamentables : finestres trencades, manca de llums, espais tancats i deixalles diverses (entre elles un plafó de l’Ajuntament en un espai d’accés limitat, el súmmum de la incoherència comunicativa).

Dins aquest panorama, hi ha algunes activitats que tenen lloc a l’edifici històric del Molí, com l’espai per la Brigada Municipal, sales per tallers i assajos i un buc d’assaig provisional a l’espera de la Federació Obrera, que ara mateix és inservible per a qualsevol tipus de música.

Crec que qualsevol persona pot entendre la difícil decisió d’invertir en un espai de forma provisional, però crec que en aquest cas, l’Ajuntament hauria de vetllar per la conservació del patrimoni local més preuat (l’edifici és entranyable) i assegurar uns mínims als usuaris del Molí de Molins de Rei: llum, un terra net, acondicionament d’espais progressius i restauració de les facanes i espais interior utilitzats.

D’aquesta manera, el Molí es convertiria en un espai útil i generador d’activitat cultural i aquells col·lectius que així ho reclamen podrien disposar d’amplis espais per realitzar les seves tasques socioculturals.

Roger