Els transvasaments i la concepció de l'aigua com un recurs limitat

D'uns mesos ençà, la manca d'aigua ha comportat una crisi profunda al govern català, moltíssims titulars als mitjans de comunicació i decisions incomprensibles que han desviat el centre del debat a la incompetència de la conselleria de Medi Ambient.

D'aquesta manera, el problema de fons ha quedat completament superat malgrat els insistents esforços d'organitzacions com la Plataforma en Defensa de l'Ebre o la Plataforma Metropolitana en contra dels transvasaments. Col·lectius, que molt lluny de ser moviments NIMBY (negacionistes) són clarament propositius, que intenten impulsar la nova cultura de l'aigua i canviar el model territorial del nostre país, que continua basant-se en un creixement de l'àrea metropolitana de Barcelona totalment insostenible, com demostra, per exemple, la vergonya del Pla CAUFEC, un delicte ecològic d'una força política que s'anomena d'esquerres.

L'arribada de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona amb vaixells o bé a través de la interconnexió de xarxes provinent del sud del Principat representa una oportunitat perduda per canviar de mentalitat.

1/ Suposa mantenir la concepció de l'aigua com un recurs il·limitat; si no en tenim aquí, ja ens la portaran d'una altra banda. És estimulant contraposar les campanyes de conscienciació de la Generalitat de Catalunya amb les seves accions reals. Fins que la manca d'aigua no suposi restriccions sense cercar alternatives rocambolesques, no seran coherents.

2/ És una despesa econòmica inútil, tenint en compte que a l'àrea metropolitana ja s'estan construint dessalinitzadores per resoldre en part el problema. Els milions d'euros destinats a les "captacions temporals" es podrien destinar a millorar el sistema de reg de l'agricultura catalana (del sistema per inundació al d'aspersió, al gota a gota o fins i tot el reg intel·ligent), a millorar les condicions dels aqüífers, a implantar mesures d'estalvi entre la indústria de l'àrea metropolitana, a la compra de difusors en àmbits domèstics, etc.

3/ Fomenta el desequilibri territorial català i manté la visió centralista que tantes crítiques genera quan parlem de l'Estat Espanyol. Seria bo que siguéssim coherents i entenguéssim que els conflictes territorials se solucionen a partir de relacions d'igualtat i del respecte.

Per cert, tal i com denuncia Manolo Tomás en aquest xat de Vilaweb, el primer transvasament ja està fet: de la gestió pública de l'aigua, a la privada. Un altre aspecte que no ha estat comentat i que simbolitza la concepció mercantilista de l'aigua.

Immersos en aquest panorama, la xerrada que duran a terme un membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i un membre del col·lectiu Enginyers sense fronteres a l'Ateneu Mulei, esdevé una bona opció per entendre el que està succeïnt al nostre país amb l'aigua, els interessos econòmics que hi ha al darrere de certes postures i la incongruència de les propostes realitzades fins al moment pel govern català.

Des de la CUP Molins intentarem debatre la problemàtica de l'aigua al proper ple municipal, a partir de la presentació d'una moció en contra dels transvasaments i a favor de la implementació d'un model basat en la nova cultura de l'aigua. Tan de bo aconseguim que el nostre municipi es posicioni clarament contra aquestes decisions inútils, generadores de conflictes territorials i insostenibles.

Roger