La convivència genera conflictes, accentuats quan els interessos entre els habitants són molt diferents a partir de clivelles com la generació, els referents culturals o l'activitat quotidiana.
Els conflictes deixen de considerar-se com a tals quan existeix una predisposició per part de tots els actors a entendre el raonament dels altres, a tenir empatia i a cercar acords per consens entre tots ells. En aquest sentit, factors com la proximitat, la coneixença o la tolerància contribueixen positivament a resoldre conflictes i entendre'ls com una oportunitat de teixir unes relacions personals i socials més fortes.
A Molins de Rei fa anys que existeix un conflicte d'interes
sos entre part del veïnat i les entitats o col·lectius que decideixen fer activitats nocturnes sorolloses a l'aire lliure de forma puntual. Normalment, quan se celebra un concert en una de les places cèntriques de la vila, els veïns es queixen del soroll que els impedeix descansar amb comoditat. Una queixa perfectament comprensible però que no és propositiva, sinó negativa.En casos com aquest, crec que és interessant tenir en compte dues consideracions:
1/ Els veïns habiten en un espai urbà cèntric. La seva localització comporta molt bones connexions amb els comerços, transports i serveis de la vila, però també una major presència de persones, sorolls i activitats. És la zona considerada com el rovell de l'ou de Molins de Rei, però el dret al descans, en qualsevol cas, és obvi.
2/ Q
uan entitats i col·lectius decideixen fer concerts i activitats al carrer, normalment prefereixen una localització cèntrica per tal d'arribar a més molinencs i molinenques i facilitar l'accés als assistents.Així doncs, és senzill que el conflicte es perpetuï i es produeixin enfrontaments entre veïnat i entitats. Però crec que en casos d'aquesta índole és interessant entendre que:
a) Les activitats dels col·lectius i entitats al carrer tenen un caràcter limitat i puntual. És difícil trobar una plaça cèntrica a la vila on es concentrin més de tres activitats nocturnes sorolloses a l'any incloent les celebracions de la Festa Major. Estaríem parlant de 3 nits, sobre 365 dies. Vaja, una nit sorollosa cada 121 dies.
b) La concepció de l'espai urbà difereix notablement: Hi ha col·lectius que l'entenen com un lloc públic, de trobada, de moviment, de vida; també hi ha una part del veïnat que l'entén com un lloc silenciós, de respecte al descans dels habitants i, per tant, mancat de moviment humà en les franges nocturnes.
Així doncs, concloc que el debat hauria de versar al voltant de la voluntat jove de construir una societat activa, participativa i transformadora i la necessitat de respectar els drets individuals d'aquells que tenen unes perspectives i problemàtiques diferents. Seria bo que es plantegés el debat en forma de taula de trobada per tal que la capacitat d'empatia de tots plegats anés en augment.
En casos com aquest, si hi ha voluntat és molt senzill arri
bar a acords. La voluntat dels col·lectius, d'entrada, no la poso en dubte: Aquells i aquelles que treballen de forma voluntària en un sentit social, entendran perfectament la necessitat d'assolir consensos favorables per tothom. Jo entenc que limitant l'horari de les seves activitats, reduint els nivells acústics a partir d'hores tardanes, valorant amb l'Ajuntament la idoneïtat dels llocs escollits o fins i tot parlant amb els veïns per anunciar-los les activitats previstes, els col·lectius mostren un respecte envers els drets dels veïns destacable.La voluntat d'aquells veïns que es queixen la poso en qüestió. Normalment són coneixedors de l'activitat nocturna que es durà a terme, no entenen la seva necessitat i a partir d'aquí formulen una queixa (sigui a la guàrdia urbana o amb posterioritat a la Ràdio i al Llaç) sense cap ànim constructiu i alguna vegada amb manca de respecte envers als participants.
Potser seria bo que anessin a trobar les entitats, els expliquessin la seva problemàtica o els preguntessin per la necessitat de realitzar les activitats programades. Potser podrien compartir alguns elements i veure que les entitats, quan programen concerts i activitats nocturnes "sorolloses", ja tenen en compte el descans dels veïns afectats. I a partir d'aquí, conjuntament estic convençut que s'acordarien models de funcionament per satisfer ambdues parts.
En qualsevol cas, i tal i com ens ha passat algunes vegades, convido als veïns i veïnes afectats per un concert proper a participar-hi si tenen la possibilitat de fer-ho (Evidentment hi ha qui té problemes de mobilitat, qui treballa o estudia l'endemà, qui té un nadó, etc). Davant l'assumpció de passar una nit al lloro, millor passar-la gaudint i en companyia, no?
Roger
3 comentaris:
Estic d'acord amb tu Roger. Cal un acord entre veins i entitats, que sempre tendirà a quedar-se en un punt mig.
Tanmateix, jo afegiria que en aquests conflictes socials, l'Ajuntament hi té molt a dir. Ell és qui, amb els diners que paguen els veins i els membres de les entitats, hauria d'intentar proposar una solució al conflicte, per exemple, cedint una nau més o menys cèntrica on es pugessin fer concerts sense molestar ningú. Paradoxalment, aquesta és la reclamanació que es feia el dissabte. Per això, crec que el fet de molestar (una miqueta) els veins el dissabte tenia el seu sentit. Espero que tots aquells que no poguessin dormir a causa soroll vinguin a la propera concentració de Placaj. Així quedaria clar que el problema no és que es facin coses, sinó no tenir un lloc on fer-les adequadament.
Salut!
Marc
El que no pot passar, és que després surti una queixa pública, anònima tillant de gentussa, de soroll, de maleducats... al col·lectiu que participa de la festa, això denota un clar símptoma de complexe de superioritat d'aquesta persona vers les altres, i això és el que ha passat.
Ja ho diuen..."si no puedes con el enemigo, únete a él!"
Jo ho vaig fer diumenge passat i la jugada no em va sortir malament! ;)
Nurieta
Publica un comentari a l'entrada