Carnestoltes! (1)

Aquest cap de setmana hem celebrat el Carnestoltes i, seguint la tradició, hem anat una setmana tard, encara que aquest cop ha estat per coincidència de la data oficial amb la intocable celebració de la Fira, i sembla ser que l’objectiu és celebrar-ho els mateixos dies que la resta de pobles i ciutats del país, intentant dotar de coherència les activitats amb el calendari escolar.

He de reconèixer que prefereixo la celebració una setmana tard, ja que aquesta decisió acostuma a permetre la presència de persones d’altres pobles a la rua, al ball i al correfoc del Camell, possibilita l’elecció més senzilla de l’orquestra i, en general, allarga la celebració.

Malgrat això, des de fa uns quants anys no sembla pas que aquests factors tinguin lloc malgrat endarrerir la festa una setmana: D’entrada, el nombre de comparses presents a la rua rondava les 25, un número notablement inferior a les que s’aplegaven fa menys d’una dècada (Recordo anar amb l'esplai amb la comparsa número 70 i similars). La rua, mancada de l’organització d’una CO.CA. que en els últims anys ha topat amb moltes dificultats per tirar endavant, no va aconseguir portar gaires comparsers de fora la vila i no va comptar amb un fil musical que acompanyés el recorregut: Una cosa és que no agradi la música que s’hi posi i l’altra ben diferent és que se suprimeixi més enllà de la plaça de la vila.

Un cop arribats al ball, el Carnestoltes organitzat deixa un regust força agredolç. Si partim de la base que el ball és l’indret adequat per celebrar una festa oberta a tothom, fer-hi disbauxa i passar-s’ho bé, és fàcil complir-ho un cop ja ets dins, però el preu de l’esdeveniment no convida a anar-hi. 10 euros per als comparsers previsors i 12 o 15 per la resta de gent no serien el que consideraria uns preus gaire populars. I més, tenint en compte que l’orquestra d’aquest any no es pot considerar en cap cas com una orquestra de referència i que cridi a la particpació dels molinencs i molinenques al ball. L’any passat es va fer una petita xiulada a l’entrada en contra dels preus i la resposta d’aquest any ha estat la reducció del pressupost per a l’organització del carnestoltes. Què hi farem.

El fet més sorprenent, des del meu punt de vista, va arribar amb la declaració del segon premi del concurs de comparses, dotat amb 250 euros, com a desert, al no ser-hi present cap dels seus membres. És a dir, hi va haver primer i tercer premi, però no segon. El que em sorprèn, és que les bases del concurs de comparses indicaven clarament que hi podien participar totes aquelles comparses inscrites a la rua que anessin al ball de Carnestoltes i, per tant, se sobreentén que els premis havien de ser repartits entre les comparses presents: No costa tant donar una alegria a un grup de gent que ha volgut participar en la festa amb disfresses ben preparades i que ajuden a mantenir viva aquesta tradició encara que com a jurat consideris que una altra comparsa ha complert millor els criteris d’originalitat, sentit de l’humor i motivació durant la rua. Per cert, sabrem mai qui és el jurat ? No seria millor fer-lo públic?

Finalment, de la sortida del Camell voldria destacar els magnífics vestits del ball de l'aristocràcia, una disfressa de la bèstia poc encertada en l'elecció (Homer Simpson) i els sempre interessants comentaris entre el Camell i el rei Carnestoltes que són un excel·lent moment per copsar les principals preocupacions dels molinencs i molinenques.

Des d’aquí, encara que hi hagi algunes decisions desencertades en l’organització i la planificació del Carnestoltes, us animo a tots a formar una comparsa de cara a l’any vinent, pensar-se una bona disfressa i entre tots recuperar el lluïment d’una de les festes més divertides que hi ha durant l’any a la nostra vila. Al cap i a la fi, si cadascú porta la motivació necessària, totes les mancances actuals deixaran de tenir rellevància.

Roger