Carnestoltes! (2)

Fa unes setmanes, vam decidir en assemblea que els monitors i monitores de l'Esplai l'Agrupa juntament amb la secció de Joves III (Pre-monitors) ens disfressaríem sense els nens i nenes (que majoritàriament ja ho fan amb les respectives escoles i així ens ho van fer saber).

En un dia d'endreça de l'esplai, dinant, va sorgir la idea que va triomfar ràpidament: Aniríem d'Escoltes, vaja, de Boy-Scouts, de tal manera que imitéssim la seva jerarquia i els seus ideals de forma còmica i exagerada, sabent perfectament que no coneixem cap agrupament que funcioni així.

El passat dissabte, mentre ens disfressàvem, ja ens vam sorprendre que el vestuari simple que portàvem (només compartíem exactament la camisa i el fulard) donés una imatge de conjunt tan aconseguida. Les ganes d'anar a la rua van provocar que sortíssim d'hora i anéssim assajant la formació que duríem al llarg del recorregut, la salutació escolta, uns quants càntics i fins i tot part de l'espectacle. L'únic dubte que planava era el fred que amb màniga curta i pantalons curts, però tot just sortir al carrer i començar la mobilització, ja el vam anar oblidant.

Amb el número 7 vam ser una comparsa amb indubtable motivació, amb la nostra pròpia música (bombo, timbal, trompetes), amb les nostres cançons, danses, aturades, pujades al Dragon Khan, anant d'excursió, fent una cursa d'atletisme i alguna altra a cavall, muntant i desmuntant tendes sense parar, repartint confeti, saludant els coneguts, portant l'estandard i, sens dubte, aprofitant tot el que pot donar de si un megàfon.

Vam acabar esgotats però eufòrics, després d'uns salts conjunts amb la gent del CAU a la plaça de la vila i de la sensació d'haver passat unes horetes immillorables.

A la nit, a la mitja part del ball, i després de criticar el no-premi de la segona comparsa, vam esclatar d'alegria al sentir el número de la comparsa guanyadora i vam envair l'escenari sense escoltar les recomanacions de màxim 5 persones. Allà dalt vam ser més de 25! Evidentment, les celebracions van estar a l'altura i vam fer anar de bòlit el fotògraf que ens va anar clissant en tots els moments posteriors i va aconseguir finalment una foto de comparsa més calmada.

El diumenge, amb la sortida del Camell i gaudint de molt bona companyia en les corregudes que vaig anar fent com a diable, va completar un cap de setmana fenomenal.

Roger